Navegant

Aneto (3404m) per la canal o corredor Estasen

 

Una manera  ben elegant de pujar al sostre del Pirineu. El corredor Estasen és la canal de neu més ampla que té l’Aneto, el seu nom prové de la primera ascensió realitzada pels catalans Lluís Estasen i Josep Rovira el dia 16 de Juliol de l’any 1930. Tot i que actualment és una ruta clàssica de la zona, és més solitària, bella, i agraïda que les vies normals, i tot això sense augmentar-ne  pas gaire la dificultat.

 

ZonaPirineu Franja de Ponent

Tipus d’activitat: Alpinisme i corredors

També pertany a: Perineu Aragonés/Pirineu Aragonès      Pirineu

 

 

 

1 Mapa de l’Editorial Alpina

2 Croquis

3 Visió general del massís des d’occident

4 On és el corredor Estasen?

 

RESUM

Dificultat:  PD

Material recomanat: Piolet, grampons i casc. Opcionalment, si portem algun component del grup amb poca experiència al que volem donar confiança, podem dur corda, algun ancoratge de neu (estaca o àncora), i alguna baga, tot i que no fa falta.

Època aconsellable: Segons els anys, des del mes de Gener fins al mes de Juny (en anys de nevades abundants fins al Juliol). Les millors condicions, mirant també de facilitar l’accés, acostumen a ser a finals de primavera.

Desnivell: 1450m

Canal: 200m

Orientació: Oest

Horari: 3’30-4h per a l’aproximació des del refugi de Vallhiverna i 1’30h pel corredor i la grimpada final al cim. En total 5-5’30h per a l’ascensió.

Mapa: Editorial Alpina, Maladeta - Aneto 1:25.000

Risc d’allaus: Som a alta muntanya. La pista d’accés al refugi, si la fem a peu i hi ha força neu, creua alguns barrancs on acostumen a baixar allaus d’altura del nord. Pel que fa a la ruta i el corredor les precaucions de sempre, anem-hi en situacions on la neu sigui estable.

Recomanacions: Si la neu comença a cotes baixes poden ser útils per a l’aproximació  les raquetes de neu o els esquís de muntanya.

Altres possibilitats: Tot i que resulta més llarg i que ens tocarà perdre uns quants metres des del coll de Corones, podem fer l’aproximació al corredor per la via normal des del vessant nord que passa pel refugi de la Renclusa i el Portilló Superior. Si la pista és coberta de neu des de l’inici també podem optar per una llarga aproximació fins als ivons de Corones per la vall de Cregüenya creuant el coll de Cregüenya i baixant fins als ivons. O, és clar, combinar l’ascens pel corredor fins a l’Aneto amb qualsevol dels nombrosos descensos possibles que té el cim.

Per dormir: Al refugi lliure de Vallhiverna, a 1970m d’alçària, d’unes 20 places  (de Ballibierna en aragonès, també dit de Vallibierna, de Corones o de Pescadors). Si volem allargar l’aproximació i escurçar el dia de cim, podem fer un bivac vora els ivons de Corones (hi ha nombrosos llocs preparats sota els grans blocs si la neu no els tapa).

 

ACCÉS AL PUNT D’INICI, EL REFUGI DE VALLHIVERNA

Hem d’arribar a Benasc i seguir la carretera que en surt remuntant la vall durant 6km fins que trenquem a mà dreta cap al pla de Senarta, creuem el riu i arribem a la zona d’acampada. A partir d’aquí, a l’estiu hi ha una barrera, i només es pot continuar o a peu, o amb autobús. Durant la resta de l’any l’accés és lliure, però això no vol dir pas que puguem arribar fins al refugi de Vallhiverna en cotxe. A l’hivern la pista forestal queda coberta de neu i creua alguns barrancs per on hi cauen allaus que fan que no quedi transitable fins a finals de primavera, on el seu estat pot ser molt variable (normalment es pot fer amb cura en un turisme, però si han caigut molts rocs o hi ha hagut esllavissades pot ser impracticable).

Del final de la zona d’acampada, si és possible, trenquem a mà dreta i poc després a mà esquerra enfilant la vall de Vallhiverna (barreres aixecades en ambdós casos). Fins al refugi hi ha uns 8km.

Si la pista no és transitable haurem de sortir caminant des del pla de Senarta fent una etapa prèvia a peu, seguint la pista de la vall de Vallhiverna fins al refugi de Vallhiverna (marcat com a GR11, unes 2-2’30h). A mitja pista hi ha la petita cabana del Quilló, en no gaire bon estat però que ens pot servir en cas d’emergència.

 

 

 

 

 

5 Aproximació

6 Cara sud-oest del cim ampliada

7 Última part de l’aproximació

8 Pendent aproximat del corredor Estasen

 

APROXIMACIÓ DES DEL REFUGI DE VALLHIVERNA

Sortim del refugi seguint amunt la pista forestal que hi arriba fins a una corba pronunciada, cap a la dreta, on la pista és en més mal estat. Abans de la corba surt el sender a mà esquerra, que puja sempre pel marge esquerre del barranc de Corones (dreta nostra). El sender va pujant fins que troba un pendent fort al davant que evita flanquejant cap a l’esquerra fins a l’ivonet de Corones. Aquesta part es pot fer igual agafant un sender que surt abans del pont de Corones, i que puja pel marge dret del barranc de Corones fins a l’ivonet, però no és tan freqüent.

Quan arribem a l’ivonet girem bruscament el rumb i anem a buscar els pendents que tenim a la dreta (est), fins a sota la muralla de la cresta de Llosars, on el terreny és suau i podem caminar cap al nord còmodament pel costat del rierol que surt de l’ivó Inferior de Corones fins que hi fem cap. Aquí el més segur és que anem una estona cap al nord-oest per un espècie de llom, fins que, girant cap a la dreta, trobem l’ivó del Mig de Corones. Si guaitem cap al nord-est veiem clarament el coll de Corones i el cim de l’Aneto. Anem fins al peu del coll vorejant els llacs i caminant per sobre del que queda de la glacera de Corones fins que, a mà dreta, hi ha l’entrada del corredor Estasen.

 

CANAL O CORREDOR ESTASEN

El corredor té una inclinació mitjana de 45°, sempre amb neu. A la part central presenta una ramificació on tenim tres possibilitats. A l’esquerra hi ha la sortida del corredor Estasen, on si hi ha cornisa a la part final pot presentar un pendent màxim de 50° en neu (a final de temporada pot escassejar-hi). Al centre hi tenim l’encaixonat corredor Petit Black, i a la dreta el braç dret del corredor Estasen, via poc habitual, però útil si volem pujar l’agulla Escudier i l’agulla Daviu abans d’anar cap al cim.

De la sortida del corredor Estasen anem cap al nord pel tros final de la cresta de Llosars. En aquest tram, molt fotogènic i amb grans vistes, hem de grimpar una mica (I+/II) fins al cim de l’Aneto.

 

 

 

 

9 Començant el corredor un dia tapat

10 Al centre del corredor un dia clar

11 A la sortida de la canal Estasen

12 Últims metres abans d’arribar a l’Aneto

 

DESCENS PEL COLL DE CORONES

El descens és fa per la via normal del cim des de la vall de Corones. Des del cim anem cap a occident grimpant pel pas aeri del Pont de Mahoma i rodegem la Punta Oliveras Arenas pel nord, quan siguem a la base hem d’anar a buscar cap a l’esquerra el coll de Corones. L’últim tram en descens és provable que hi trobem una aresta de neu des d’on podem contemplar, si la natura ens ho permet, l’intermitent i insòlit llac Coronat, el més alt de tot el massís i que apareix i desapareix capriciosament segons els anys.

Del coll baixarem cap al sud, el primer tram com més neu hi hagi millor. Si hi és escassa ens tocarà desgrimpar uns quants metres per terreny incòmode a causa de la pedra solta que hi ha. Quan toquem neu, ens dirigim cap a l’ivó del Mig de Corones (sud-oest, tendència cap a la dreta), des d’on desfem el camí inicial fins al refugi de Vallhiverna.

 

 

 

 

13 La sorpresa del dia arribant al cim

14 Llac Coronat, any 2005

15 L’any 2004, el mateix lloc sense que hi aparegui el llac

16 Llac Coronat i coll de Corones des de les altures

 

Diferents noms que podem trobar per la ruta

El corredor Estasen també el podem trobar com a Canal Oest o W de l’Aneto.

 

Data de la ressenya: Març 2009

Data de la ruta: Juny 2005

 

 ©muntanyaviva.cat  

 

Versió imprimible

@