Aspe (2640m) per la cara nord/nord-est

L’Aspe és un cim d’aquells en majúscules, té un magnetisme especial. Té rutes de tots els nivells i per tot tipus d’activitats. Aquí us explico un itinerari ben clàssic que puja per la seva cara nord/nord-est. Té una dificultat mitjana però un exposició important, ja que en bona part del recorregut ens serà difícil aturar una caiguda i no hi ha gaires possibilitats senzilles per a assegurar-nos. La bellesa de l’itinerari, però, és molt alta i gaudirem durant tota la ruta d’unes magnífiques vistes del Pirineu central i occidental.

Zona: Perineu Aragonés/Pirineu Aragonès

Tipus d’activitat: Alpinisme i corredors

També pertany a: Pirineu

1 Mapa de l’Editorial Alpina

2 Aproximació des de l’estació

3 A punt de baixar al Barranco de Tortiellas

4 Cara nord/nord-est del Pic d’Aspe

RESUM

Dificultat:  BD exposat

Material recomanat: Piolets, grampons i casc. Corda, algun ancoratge de neu sobretot pel flanqueig inicial (estaques o àncores), dos o tres pitons, i algun tascó o encastador de lleves (friend) per si ens fa falta a la part final. Opcionalment es pot portar algun cargol de gel. Vaja, de tot i de no res.

Època aconsellable: Segons els anys, des del mes de Gener fins al Maig

Desnivell: Uns 1200m

Cara nord: 400m

Orientació: Nord/nord-est

Horari: Per a l’aproximació 2-2’30h i per la cara nord entre 1’30-2’30h segons les condicions de la neu i l’ús que fem de la corda. En total 4-5h per a l’anada i 2h més per al descens.

Mapa: Editorial Alpina, Valle de Canfranc 1:25.000

Risc d’allaus: L’accés per pistes és segur. L’únic perill pot ser la mateixa cara nord si és carregada de neu recent o bé hi entrem tard quan el sol ja l’ha escalfat.

Recomanacions: Sortir molt d’hora, perquè que les primeres llums ja toquen al perillós flanqueig d’entrada.

Altres possibilitats: Si la neu és molt glaçada i no veieu clar el descens habitual, hi ha la possibilitat (molt més llarga), de baixar per la bretxa d’Aspe (o Paso de la Garganta de Aspe), que és el punt més baix entre la Llena d’a Garganta i l’Aspe. Això sí, si acabeu a  la Chorrota o Paso de Aspe sapigueu que és molt exposat amb neu (segons el mapa hi ha altres alternatives per tornar a Candanchú sense haver de passar-hi, però no les he trepitjat).

ACCÉS AL PUNT D’INICI

Haurem d’arribar a Canfranc i després anar en direcció al Port de Somport (còth deu Sompòrt en occità), poc abans trencarem a l’esquerra i estacionarem al gran aparcament de l’estació d’esquí de Candanchú.

APROXIMACIÓ

Sortireu de Candanchú en direcció sud-oest sempre sense guanyar desnivell, ja que sinó quan girem l’haurem de perdre. Quan a l'esquerra s’obri el paisatge, heu de localitzar el Puerto de Tortiellas i anar-hi tot passant per les pistes (sud), tant s'hi pot accedir per la dreta com per l'esquerra. Si teniu temps ho podeu anar a mirar el dia anterior, ja que aquesta zona la passareu en negra nit. Del port caminareu flanquejant cap a la dreta sense guanyar ni perdre massa nivell, i quan s'acaben les pistes i ja veient l'Aspe, flanquejareu i guanyareu una mica d’alçada fins que pugueu baixar al Barranco de Tortiellas (esquerra) per algun pas entre els petits ressalts de roca. Del barranc continuareu recte amunt, i finalitzareu amb alguna llaçada a la dreta fins que accediu a un llom que dóna entrada a la cara nord.

5 Croquis general

6 Descens del coll al collet

7 Del collet al coll

8 La lluna i l’Aspe durant l’aproximació

CARA NORD/NORD-EST DE L’ASPE

L’entrada a la cara nord és el punt més delicat (si la neu no és en condicions val més evitar-la i entrar per la nord clàssica, mireu el segon paràgraf d’aquí sota). És un flanqueig a 45° fàcil però molt exposat, no ens hi podem permetre cap relliscada, tingueu cura si aflora alguna franja de roques o algun tros glaçat. Quan acabareu el flanqueig ja és molt més agraït, entrareu al corredor i ja no el deixareu fins dalt a una bretxa de la cresta, el pendent és molt sostingut i té pocs descansos (50°-55°). Segons les condicions hi ha possibilitats de fer petites variants per la dreta del corredor estricte. Quan arribarem a la cresta (que es la que arranca al Paso de la Garganta de Aísa, la famosa Arista de los Murciélagos), haureu d’anar cap a l’oest (dreta), hi ha una senzilla grimpada de tan sols 15m (I+). Cim molt panoràmic.

Un apunt que em sembla interessant. Quan has passat el flanqueig inicial, òbviament, penses que la retirada ja només pot ser tirant amunt fins al cim. Hi ha la possibilitat però (que no sé perquè no s'anomena en moltes ressenyes), d'abandonar fàcilment si se'ns gira la truita amb mal temps o algun component de la cordada no va fi. Després de la primera franja de roques que haurem de travessar, si ens desviem a la dreta podem sortir a un ample llom que, seguint-lo per darrera, en poca estona ens durà al collet per on més tard farem el descens. És bo saber-ho si hi ha imprevistos. Aquesta mateixa escapatòria la podem fer al revés per entrar a la cara nord sense haver de fer el flanqueig inicial, i s’anomena la cara nord clàssica.

9 Primeres llums al flanqueig inicial

10 Acabant el flanqueig d’inici

11 Entrant a la cara nord

12 Part superior

DESCENS

Baixareu per la via normal des de Candanchú. Del cim sortireu cap a l’oest i al primer coll que trobareu (entre la cota 2599m i l’Aspe), girareu cap al nord (dreta). Baixareu per una canal encaixonada i dreta (45°). Heu de fixar-vos en un collet que us quedarà a la dreta, tard o d’hora sortireu de la canal per la dreta cap al collet i baixareu fins a la ruta d’accés del matí.

13 A dalt ens sentirem més protegits

14 La senzilla grimpada fins al cim

15 Aspecte estiuenc de la cara nord de l'Aspe des del Pic de Mieidia d'Aussau

Diferents noms que podem trobar per la ruta

Podem trobar diversos noms, en aragonès es diu Punta Esper. En castellà Pico de Aspe, Pico de la Garganta o Pico de la Garganta de Aísa por la cara Norte-Noreste.

Data de la ressenya: Setembre 2008

Data de la ruta: Gener 2008

 ©muntanyaviva.cat  

Versió imprimible

@