Navegant

Canigó (2784m) per la canal de la bretxa Durier

 

Senzill corredor ubicat a l´últim circ glacial del Pirineu abans de morir a la mar Mediterrània. L'ascensió es desenvolupa en un entorn fantàstic, l'imponent circ de Balaig, amb la impressionant paret del Barbet al davant, per després, acabar pujant la clàssica xemeneia que ens durà al cim més alt del Pirineu respecte l'alçada del que té al voltant, el poble d'Els Banys d'Arles, a la base de la muntanya, té tan sols una alçada de 219m per sobre del nivell del mar.

 

Zona: Pirineu Catalunya del Nord

Tipus d’activitatAlpinisme i corredors

També pertany a: Pirineu

 

 

 

 

 

1 Mapa del Canigó de l'Editorial Alpina

2 Els Refugis

3 Aproximació

4 El sol traient el cap per sobre la mar

 

RESUM

Dificultat: PD

Material recomanat: Piolet, grampons i casc. Opcionalment, si anem amb gent inexperta, un cordino i algun ancoratge de neu.

Època aconsellable: Depenent dels anys, des del Gener fins al Juny.

Desnivell: 635m des del refugi de Cortalets.

Canal:  200m

Orientació: Nord-est

Horari: 1-1'30h per a l'aproximació i 1h per la canal, la xemeneia i el cim. En total entre 2-2'30h des del refugi dels Cortalets. Pel descens 1’30h tranquils. Total 3’30-4h.

Mapa: Editorial Alpina, Massís del Canigó 1:40.000 o també IGN Francès Massif du Canigou 2349 ET 1:25.000

Risc d’allaus: Atenció quan entreu al circ de Barbet o Balaig amb la paret orientada a l'est del Canigó, manteniu-vos-en a una distancia prudencial en cas de calor o molta acumulació de neu. Al descens del cim, a la primera part atenció a la possibilitat de que hi hagi plaques, tot i que passant pel fil es redueix el perill. La baixada del Pic de Joffre en casos de molta calor i força neu també demana prudència.

Recomanacions: L’encaració est de bona part de la ruta exigeix matinar una mica per trobar la neu en condicions (sobretot a la primavera). Per altra banda, per la seva proximitat al mar, els canvis de temps poden produir-se amb més força i ser més ràpids i sobtats que en altres zones. Les llevantades en aquesta zona són molt perilloses. La tramuntana i/o el torb també hi són presents amb força quan hi ha situacions de vent a l'Empordà.

Altres possibilitats: La paret est té varis corredors de més dificultat. L’encaració i la roca no ajuden, necessiten de períodes freds per a ser escalats i matinar molt. Couloir de la Diagonal, couloir Escarra...

Per dormir: Si hem de fer l’aproximació amb les pistes forestals tancades, s’imposa una nit al refugi Jean Coderch o en algun aixopluc dels que trobarem durant l’aproximació.

 

UNA MICA D’HISTÒRIA

Charles Durier (1830-1899), segons informacions de l'època, era aficionat a la minerologia, un apassionat de la botànica i un bon alpinista. L'any 1869 pujà el Montblanc. D'aquesta muntanya en va escriure un llibre, publicat l'any 1877, que va ser l'obra mestra de referència del massís del Montblanc des de finals del segle XIX fins a principis del segle XX.

Fóu president del CAF de París, i també de tot el CAF l'any 1895. Des d'aleshores, el refugi que hi ha al Col de Miage porta el seu nom (aquest refugi és utilitzat per fer el Montblanc per una ruta molt bella i exigent, travessant les Domes de Miage i l'Aiguille de Bionnassay, es necessiten 3 dies només per fer el cim). Fins i tot té un cim batejat com a Pointe Durier de 3997m, que fóu escalat per primer cop l'any 1905 (és al Nord-oest del Mont Maudit).

Doncs bé, Durier, tingué la idea d'obrir a la cresta, un camí directe a la Pica del Canigó des de la zona dels Cortalets. Volia satisfer el turisme burgès que voltava pels balnearis de la zona (des de Vernet a Prats de Molló), facilitant un accés a la muralla. Finalment, el 18 d'Agost de 1896, Edmond Boixó, enginyer de mines, necessità tres càrregues de dinamita per poder obrir el pas a la cresta, i el va anomenar Brèche Durier, a la memòria de Charles Durier pels seus mèrits i, lògicament, per haver sigut ell l'embrionari de la idea. Eren altres temps... i es volia civilitzar la muntanya a qualsevol preu.

 

ACCÉS AL PUNT D’INICI

Hem d'arribar a Prada de Conflent, ja sigui venint de Puigcerdà o de Perpinyà. Les pistes d'accés al massís, si no canvia la legislació, resten tancades fins al 30 d'Abril amb barrera i candau. Per tant, haurem de programar l'aproximació en funció d'aquestes dates.

Si hi aneu quan les pistes estan obertes, la que està en millor estat és la que surt del poble de Villerac. A l'entrada de Prada de Conflent venint des de Perpinyà o a la sortida venint de Puigcerdà, trobareu un trencall cap als Masos i Villerac. Seguiu la carretereta i quan travesseu Villerac es convertirà en una pista, que, tot passant pels refugis de Mas Malet, de la Molina i de Prat Cabrera, ens durà fins al coll dels Cortalets a 2055m. Aquí el camí es torna més dolent, podeu aparcar en diversos llocs habilitats com a Parking o acabar de pujar a dalt.

Si aquesta pista per a qualsevol raó us la trobéssiu tancada, des de Prada de Conflent aneu en direcció a Codalet, l'abadia de Sant Miquel de Cuixà, Taurinyà, i una mica abans de Fillols, trobareu un trencall a l'esquerra indicat com a Massif du Canigou, que passant pel coll de Millars (Milleres) us portarà a una pista en més mal estat, i en algun lloc molt estreta, que ens servirà per arribar al coll dels Cortalets tot passant pel refugi de Balaig i la cabana dels Cortalets. Amb un turisme es pot pujar amb molta cura i paciència, hi ha llocs molt verticals i impressionants...fóu construïda a finals del s. XIX.

ACCÉS AL REFUGI DELS CORTALETS A PEU (fins al 30 d'Abril)

Si volem fer aquesta ruta a l'hivern o a principis de primavera, ens tocarà fer tot l'accés a peu. Això que sembla desavantatjós, ens permetrà veure els magnífics boscos i paratges de la base de la muntanya, així com el munt d'espècies d'ocells que hi viuen. Tenim tres opcions per arribar al refugi:

- La millor és des del Coll de Millars (Milleres). Arribem al coll tal i com he explicat a l’accés, fem un petit tros de pista més i ja trobarem un aparcament habilitat per deixar el cotxe i una barrera que tanca el pas. Estem a una alçada aproximada de 950-975m. Continuem a peu per la pista tancada. I després de 3 o 4 revolts trobem una curva molt tancada (amb un contenidor verd), on surt un sender per baixar cap a Fillols o Vernet, nosaltres seguim per la pista que anàvem, i, al cap de 50 metres surt a la dreta un caminet barrat amb dos pals pels cotxes que va cap al Coll de les Voltes. Seguim el sender molt clar en tot moment que fent forces llaçades ens portarà fins al Coll de les Voltes de 1838m. Al coll ja seguirem la pista cap als Cortalets (no agafar la que surt a la dreta baixant que ens portaria al refugi de Bonaigua). Depenent del pes que duguem i de la neu i el seu estat, entre 3 i 4 hores. Si volem també podem pujar per la pista íntegrament, encara que farem volta, però podem fer nit al refugi de Balaig si es fa llarg.

- Es pot fer l'aproximació per la pista de Villerac que he explicat abans fins a la cadena, i després de la barrera també hi ha un sender que permet guanyar la carena del Roc Mosquit i arribar fins al refugi, no us en puc dir res més perquè no l'he fet.

- L'últim accés seria des del poble de Vallmanya, on hi haurem arribat per Camprodon i travessant la frontera al Coll d'Ares. Quan s'acaba la carretera (aproximadament a 1050m), agafarem el GR-36 que en fort desnivell ens portarà a enllaçar amb la pista que puja de Villerac, molt a prop d'on hi ha el refugi de Prat Cabrera, 2'30h, deprés haurem de seguir la pista fins als Cortalets. En total, unes 4 hores.

REFUGIS

El més habitual i lògic serà passar la nit al refugi Jean Coderch, ja que el dels Cortalets estarà tancat de ben segur fins a mig juny. El refugi Jean Coderch és a tan sols 10 metres  del dels Cortalets, i té llar de foc, taula gran, llum que ve de plaques solars i un dormitori a dalt amb capacitat per unes 15 persones (sense matalassos). Altres aixoplucs aprofitables, fent una etapa d'aproximació més curta i una de cim més llarga:

- Refugi de Balaig (o Balatg), a 1600m pujant per la pista que ve del coll de Millars o baixant una mica des del Coll de les Voltes per la pista. Llar de foc i aigua propera, 10 persones. L'endemà tindrem a 2h el refugi dels Cortalets.

- Jaça o cabana dels Cortalets, a 1974m tot anant del Coll de les Voltes a Cortalets per la pista. En bon estat, petitona, amb llar de foc i una petita taula, 4 persones, aigua propera. L'endemà tindrem el refugi dels Cortalets a 30-40 minuts

- Refugi de Prat Cabrera, a 1650m, si venim de Valmanya o Villerac. Refugi de pastors amb llar de foc i bancs i taules a l'exterior, 7 persones. L'endemà tindrem el refugi dels Cortalets a 1'30h.

- Refugi La Molina, a 1183m, si venim de Villerac. Llar de foc i aigua propera, 8 persones.

- Refugi Mas Malet, a 800m si venim de Villerac, només ens pot servir com a aixopluc per tempestes, massa avall per a fer-hi nit.

 

 

 

 

 

5 Som petits. Caminant pel circ de Balaig

6 Canal de la Bretxa Durier

7 Cap al final de la canal

8 Accés a la xemeneia ''clàssica''

 

APROXIMACIÓ DES DEL REFUGI

Sortirem del refugi Jean Coderch cap al sud-oest fins a arribar en molt poca estona al pla dels Estanyols, aquí el circ glacial de Balaig ja es veu perfectament, entrar-hi per on ens vagi millor fins a sota la paret del Barbet (on hi han vàries vies d'escalada clàssica). Aquí ja veurem la canal que queda a la nostra dreta.

 

CANAL DE LA BRETXA DURIER I LA XEMENEIA

La canal comença a 30-35º, més endavant a 40º i a la sortida, que s'estreny, a 45º on pot haver-hi algun petit ressalt si escasseja la neu (II+). Quan arribem a la bretxa, ens hem de desviar cap a la dreta i entrar a la clàssica xemeneia de la via normal per Merialles. Ara serà una canal ampla que haurem de remuntar fins a dalt, on ens desviarem una mica a l'esquerra per anar a buscar l'última petita canal que ens quedarà a la dreta (est), que segurament grimpant per terreny mixte (I+), ens durà al cim de la Pica del Canigó. Panorama esplèndid de les muntanyes del Ripollès i la Cerdanya sobretot, i, el més xocant, després de fer una ruta amb ambient totalment alpí, veurem la mar als nostres peus.

Cal dir que aquesta ruta és possible al mesos d'estiu i tardor sense neu, però la canal de la bretxa és perillosa per les caigudes de pedres que podem provocar si anem en grup, i té algun pas de grimpada de II+/III al final.

 

DESCENS

Baixarem per la via normal d'estiu cap als Cortalets. Sortirem cap al pic de Joffre en direcció Nord. L'aresta, sobretot a la primera part, és força estreta, normalment vorejarem per l'esquerra a mitja alçada les roques que hi surten, però si no veieu la neu en condicions (possibilitat de plaques), no en dubteu gens, ja que teniu molt pati a l'esquerra, passeu pel fil mateix desgrimpant una mica fins que l'aresta es torni en un llom cada cop més ampli, més o menys a l'alçada del Roc dels Isards. Arribeu al Pic Joffre de 2362m i us desvieu cap a l'est fins al pla dels Estanyols i el refugi Jean Coderch.

 

 

 

 

 

9 A l'entrada de la xemeneia

10 Grimpada final

11 Primer tram del descens

12 Visió general des de la Serra de Madres

 

Diferents noms que podem trobar per la ruta

La Pica del Canigó, com gairebé tots els topònims a la Catalunya del Nord, té el seu nom afrancesat. Pic du Canigou par la brèche Durier. Per altra banda també el podem trobar com a Pic de Balaig.

 

Data de la ressenya: Maig 2007

Data de la ruta: Després dos intents, Maig 2007

 

  ©muntanyaviva.cat

 

Versió imprimible

@