|
Canigó
(2784m) per la canal de la bretxa Durier |
|||
|
|
|||
|
Senzill corredor
ubicat a l´últim circ glacial del Pirineu abans de
morir a la mar Mediterrània. L'ascensió es
desenvolupa en un entorn fantàstic, l'imponent circ de
Balaig, amb la impressionant paret del Barbet al davant, per
després, acabar pujant la clàssica xemeneia que
ens durà al cim més alt del Pirineu respecte
l'alçada del que té al voltant, el poble d'Els
Banys d'Arles, a la base de la muntanya, té tan sols una
alçada de 219m per sobre del nivell del mar. |
|||
|
|
|||
|
Tipus d’activitat: Alpinisme i corredors |
|||
|
També
pertany a: Pirineu |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
1 Mapa del
Canigó de l'Editorial Alpina |
2 Els Refugis |
3
Aproximació |
4 El sol traient
el cap per sobre la mar |
|
|
|||
|
RESUM |
|||
|
Material recomanat: Piolet, grampons
i casc. Opcionalment, si anem amb gent inexperta, un cordino i algun
ancoratge de neu. |
|||
|
Època
aconsellable: Depenent dels
anys, des del Gener fins al Juny. |
|||
|
Desnivell: 635m des del
refugi de Cortalets. |
|||
|
Canal:
200m |
|||
|
Orientació: Nord-est |
|||
|
Horari: 1-1'30h per a l'aproximació i 1h per la canal, la xemeneia i el cim. En total entre 2-2'30h des del refugi dels Cortalets. Pel descens 1’30h tranquils. Total 3’30-4h. |
|||
|
Mapa: Editorial Alpina,
Massís del Canigó 1:40.000 o també IGN
Francès Massif du Canigou 2349 ET 1:25.000 |
|||
|
Risc
d’allaus:
Atenció quan entreu al circ de Barbet o Balaig amb la paret
orientada a l'est del Canigó, manteniu-vos-en a una
distancia prudencial en cas de calor o molta acumulació de
neu. Al descens del cim, a la primera part atenció a la
possibilitat de que hi hagi plaques, tot i que passant pel fil es
redueix el perill. La baixada del Pic de Joffre en casos de molta calor
i força neu també demana prudència. |
|||
|
Recomanacions:
L’encaració est de bona part de la ruta exigeix
matinar una mica per trobar la neu en condicions (sobretot a la
primavera). Per altra banda, per la seva proximitat al mar, els canvis
de temps poden produir-se amb més força i ser
més ràpids i sobtats que en altres zones. Les
llevantades en aquesta zona són molt perilloses. La
tramuntana i/o el torb també hi són presents amb
força quan hi ha situacions de vent a l'Empordà. |
|||
|
Altres
possibilitats: La paret est
té varis corredors de més dificultat.
L’encaració i la roca no ajuden, necessiten de
períodes freds per a ser escalats i matinar molt. Couloir de
|
|||
|
Per
dormir: Si hem de fer
l’aproximació amb les pistes forestals tancades,
s’imposa una nit al refugi Jean Coderch o en algun aixopluc
dels que trobarem durant l’aproximació. |
|||
|
|
|||
|
UNA MICA
D’HISTÒRIA |
|||
|
Charles Durier
(1830-1899), segons informacions de l'època, era aficionat a
la minerologia, un apassionat de la botànica i un bon
alpinista. L'any 1869 pujà el Montblanc. D'aquesta muntanya
en va escriure un llibre,
publicat l'any 1877, que va ser l'obra mestra de referència
del massís del Montblanc des de finals del segle XIX fins a
principis del segle XX. |
|||
|
|
|||
|
ACCÉS
AL PUNT D’INICI |
|||
|
Hem d'arribar a
Prada de Conflent, ja sigui venint de Puigcerdà o de
Perpinyà. Les pistes d'accés al
massís, si no canvia la legislació, resten
tancades fins al 30 d'Abril amb barrera i candau. Per tant, haurem de
programar l'aproximació en funció d'aquestes
dates. |
|||
|
ACCÉS
AL REFUGI DELS CORTALETS A PEU (fins al 30 d'Abril) |
|||
|
Si volem fer
aquesta ruta a l'hivern o a principis de primavera, ens
tocarà fer tot l'accés a peu. Això que
sembla desavantatjós, ens permetrà veure els
magnífics boscos i paratges de la base de la muntanya,
així com el munt d'espècies d'ocells que hi
viuen. Tenim tres opcions per arribar al refugi: - La millor
és des del Coll de Millars (Milleres). Arribem al coll tal i
com he explicat a l’accés, fem un petit tros de
pista més i ja trobarem un aparcament habilitat per deixar
el cotxe i una barrera que tanca el pas. Estem a una alçada
aproximada de 950-975m. Continuem a peu per la pista tancada. I
després de 3 o 4 revolts trobem una curva molt tancada (amb
un contenidor verd), on surt un sender per baixar cap a Fillols o
Vernet, nosaltres seguim per la pista que anàvem, i, al cap
de - Es pot fer
l'aproximació per la pista de Villerac que he explicat abans
fins a la cadena, i després de la barrera també
hi ha un sender que permet guanyar la carena del Roc Mosquit i arribar
fins al refugi, no us en puc dir res més perquè
no l'he fet. -
L'últim accés seria des del poble de Vallmanya,
on hi haurem arribat per Camprodon i travessant la frontera al Coll
d'Ares. Quan s'acaba la carretera (aproximadament a 1050m), agafarem el
GR-36 que en fort desnivell ens portarà a
enllaçar amb la pista que puja de Villerac, molt a prop d'on
hi ha el refugi de Prat Cabrera, 2'30h, deprés haurem de
seguir la pista fins als Cortalets. En total, unes 4 hores. |
|||
|
REFUGIS |
|||
|
El més
habitual i lògic serà passar la nit al refugi
Jean Coderch, ja que el dels Cortalets estarà tancat de ben
segur fins a mig juny. El refugi Jean Coderch és a tan sols - Refugi de Balaig
(o Balatg), a 1600m pujant per la pista que ve del coll de Millars o
baixant una mica des del Coll de les Voltes per la pista. Llar de foc i
aigua propera, 10 persones. L'endemà tindrem a 2h el refugi
dels Cortalets. - Jaça
o cabana dels Cortalets, a 1974m tot anant del Coll de les Voltes a
Cortalets per la pista. En bon estat, petitona, amb llar de foc i una
petita taula, 4 persones, aigua propera. L'endemà tindrem el
refugi dels Cortalets a 30-40 minuts - Refugi de Prat
Cabrera, a 1650m, si venim de Valmanya o Villerac. Refugi de pastors
amb llar de foc i bancs i taules a l'exterior, 7 persones.
L'endemà tindrem el refugi dels Cortalets a 1'30h. - Refugi - Refugi Mas
Malet, a 800m si venim de Villerac, només ens pot servir com
a aixopluc per tempestes, massa avall per a fer-hi nit. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
5 Som petits.
Caminant pel circ de Balaig |
6 Canal de la
Bretxa Durier |
7 Cap al final de
la canal |
8 Accés
a la xemeneia ''clàssica'' |
|
|
|||
|
APROXIMACIÓ
DES DEL REFUGI |
|||
|
Sortirem del
refugi Jean Coderch cap al sud-oest fins a arribar en molt poca estona
al pla dels Estanyols, aquí el circ glacial de Balaig ja es
veu perfectament, entrar-hi per on ens vagi millor fins a sota la paret
del Barbet (on hi han vàries vies d'escalada
clàssica). Aquí ja veurem la canal que queda a la
nostra dreta. |
|||
|
|
|||
|
CANAL DE |
|||
|
La canal
comença a 30-35º, més endavant a
40º i a la sortida, que s'estreny, a 45º on pot
haver-hi algun petit ressalt si escasseja la neu (II+). Quan arribem a
la bretxa, ens hem de desviar cap a la dreta i entrar a la
clàssica xemeneia de la via normal per Merialles. Ara
serà una canal ampla que haurem de remuntar fins a dalt, on
ens desviarem una mica a l'esquerra per anar a buscar
l'última petita canal que ens quedarà a la dreta
(est), que segurament grimpant per terreny mixte (I+), ens
durà al cim de |
|||
|
|
|||
|
DESCENS |
|||
|
Baixarem per la
via normal d'estiu cap als Cortalets. Sortirem cap al pic de Joffre en
direcció Nord. L'aresta, sobretot a la primera part,
és força estreta, normalment vorejarem per
l'esquerra a mitja alçada les roques que hi surten,
però si no veieu la neu en condicions (possibilitat de
plaques), no en dubteu gens, ja que teniu molt pati a l'esquerra,
passeu pel fil mateix desgrimpant una mica fins que l'aresta es torni
en un llom cada cop més ampli, més o menys a
l'alçada del Roc dels Isards. Arribeu al Pic Joffre de 2362m
i us desvieu cap a l'est fins al pla dels Estanyols i el refugi Jean
Coderch. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
|
10 Grimpada final |
11 Primer tram del
descens |
12
Visió general des de |
|
|
|||
|
Diferents
noms que podem trobar per la ruta |
|||
|
|
|||
|
|
|||
|
Data de la ressenya: Maig 2007 |
Data de la ruta:
Després dos intents, Maig 2007 |
||
|
|
|||
