Navegant

Espouy o Pico de las Bruixas (2822m) per la Gran Diagonal

 

Aquest via és la manera més bonica, original i variada per pujar a la segona cota del massís de Cotiella, batejada en honor al pirineista Raymond d’Espouy. La caminada comença en un paratge idíl·lic, la Basa d’a Mora, que potser és un dels indrets més bells del Pirineu. Després entra al singular i aïllat circ de la Ribereta Ziega, i n’acaba sortint per un corredor no gens complicat que de biaix guanya la línia de cims.

A més a més, la posició meridional del massís respecte el pirineu axial promet, en dies clars, unes vistes extensíssimes des del cim.

 

Zona: Perineu Aragonés/Pirineu Aragonès

Tipus d’activitat: Alpinisme i corredors

També pertany a: Pirineu

 

 

 

 

 

1 Mapa de l’Editorial Alpina

2 Gran Diagonal, Juny 2007. Any de molt poca neu

3 El llac amb la faixa que hem de superar per la part dreta

3 Les dues opcions per entrar a la vall de la Ribereta Ziega

 

RESUM

Dificultat:  PD+

Material recomanat: Piolets, grampons i casc. Opcionalment, i segons l’experiència del grup, podem portar un cordino i algun ancoratge de neu per l’últim tram (estaca o àncora).

Època aconsellable: Degut a la seva orientació i que sempre queda a l’ombra de les grans parets que té al sud, la Gran Diagonal té una temporada molt llarga. Segons els anys, des del mes de Desembre fins a principis del mes de Juliol (on només trobarem un fil de neu del corredor, en anys de nevades abundants hi pot haver neu fins a principis d’Agost).

Desnivell: 1500m totals tornant pel descens nº2, i 1000m si baixem per la mateixa diagonal que hem pujat.

Canal: 300m

Orientació: Nord

Horari: 2-2’30h per a l’aproximació i 1’30h per la gran diagonal i el trosset posterior fins al cim. En total 3’30-4h per a l’ascensió.

Mapa: Editorial Alpina, Cotiella - Peña Montañesa 1:25.000

Risc d’allaus: Si la zona és carregada de neu recent, convé vigilar la possibilitat d’allaus d’altura. Els pendents que baixen de la Peña de la Una són propensos a aquestes allaus després de nevades abundants, sobretot la part on superarem la faixa per entrar a la vall de la Ribereta Ziega. Més amunt, al circ de la Ribereta, més val progressar pel centre de la vall, allunyats dels pendents d’una i altra banda. Si la neu és vella, quan hi passem a primera hora del matí, difícilment pot haver-hi problemes (al migdia, a la primavera la cosa ja canvia molt per la calor). A finals de temporada el risc serà nul perquè només quedarà neu a la Gran Diagonal. Si triem el descens nº2, al corredor de baixada cal vigilar si hi ha condicions pels allaus de fusió.

Per dormir: Al refugi lliure de Labasar, unes 8 places a terra, llar de foc i aigua a 5 minuts en direcció a l’Ibón de Plan.

 

ACCÉS AL PUNT D’INICI, REFUGI DE LABASAR (O LAVASAR)

Hem d’arribar a Aínsa i anar en direcció a Bielsa fins al poble de Salinas de Sin, on trenquem a mà dreta cap a San Chuan de Plan. Al cap de 5km, a mà dreta hi ha el trencall cap a Saravillo. Si és possible bona part de l’accés en cotxe (primavera), continuem per la carretera que arriba al poble de Saravillo fins a la sortida, on es transforma en una pista de terra en prou bones condicions. Al començament d’aquesta pista hi ha dos trencalls importants on nosaltres triem sempre el de mà esquerra (pista principal cap a l’Ibón de Plan, molt ben indicat). La pista té 13’5 km i és apta per a turismes fins a l’últim quilòmetre abans del refugi, on hi ha un curt tram aixaragallat en molt mal estat, tot i que és possible de passar-lo si hi tenim traça.

El refugi de Labasar (o Lavasar) és a 1900m d’altura. A l’hivern i amb neu a cotes baixes caldrà una etapa prèvia a peu només per a l’accés. Podem triar fer un tros de pista amb vehicle i després seguir-la caminant on comenci la neu, o fer l’accés a peu directament des del poble de Plan (marcat, PR HU-87, 2’30-3h), o de Saravillo (també Sarabillo, marcat, GR15, 3’30-4h). Segons l’estat de la neu compteu horaris més llargs.

 

 

 

 

 

5 L’opció exposada que comença a la roca marcada per l’aigua

6 L’opció senzilla, després de les roques sortir per l’esquerra

7 Remuntant la Ribereta Ziega, millor que hi hagi neu

8 L’últim tram de l’aproximació des del Pic de Lustou

 

APROXIMACIÓ

Al refugi de Labasar, situat al collado del Ibón, agafem el sender que, marcat amb maques  vermelles i blanques del GR15, baixa cap al sud-oest i porta vora l’Ibón de Plan o la Basa d’a Mora. Rodegem la Basa d’a Mora per l’esquerra (més segur per les allaus d’altura), i anem de cara a la faixa que impedeix accedir fàcilment a la vall de la Ribereta Ziega. Ens dirigim cap a la part dreta on s’endevina una canal que puja cap a l’oest. Al començament d’aquesta canal hi ha un salt d’aigua molt mins (si és sec veurem el color negre de la roca que marca el pas de l’aigua), aquí hi ha una opció de superar la faixa cap a l’esquerra per un tram que sense neu és exposat i amb  roca molt esmicolada. És més segur continuar pujant per la canal cap a l’oest fins que, després de vorejar unes roques grans, unes fites ens marquen un altre punt feble per una feixa cap a l’esquerra, que ens porta directament a la vall de la Ribereta Ziega. Baixem uns metres fins al centre i la remuntem cap al sud. Arribem a una espècie de coll, des d’on la diagonal ja s’albira al sud-oest, i girem de mica en mica cap a la dreta fins al seus peus. Tot aquest tram és més agradable amb neu que sense, quan és un immens pedregar. Convé caminar pel centre de la vall, separats prudencialment dels pendents d’una i altra banda.

 

GRAN DIAGONAL

La Gran Diagonal és una feixa obliqua que puja amb un pendent regular d’uns 40°, a la part final pot dreçar-se una mica fins a 45°. La pugem arran de paret per dues raons, la primera per tenir més temps de reacció en cas d’entrebancar-nos (a la dreta tenim pendents oberts), i la segona per evitar les pedres que puguin caure de Las Coronas. Avancem sense dificultats fins a la part final, on la diagonal s’acaba. Llavors hem de flanquejar uns quants metres cap a la dreta per agafar l’últim tram d’un altre corredor que és a la vertical de la bretxa d’Espouy-Coronas, on arribem ràpidament. Aquest flanqueig, segons la qualitat de la neu, pot ser exposat. El curt tram de la bretxa al cim, que queda a la dreta, el farem per l’aresta voltant les dificultats per l’est.

 

 

 

 

 

9 Començant la Gran Diagonal, Juny 2008, innivació normal

10 Sempre arran de paret

11 Pendent obert, es pot veure d’on venim i unes allaus a la dreta

12 Últim tram, es veu el flanqueig a la dreta

 

DESCENS

Tenim dues opcions:

1 Tornar per on hem vingut desfent la Gran Diagonal

2 Fent una travessa, sense dificultat però més dura físicament, que ens permetrà de conèixer una altra part del massís. De la bretxa Espouy-Coronas baixem per la via normal del cim des del refugi d’Armeña, una àmplia canal que hi ha al sud-est. Acabada la canal girem de mica en mica cap a l’esquerra, sempre flanquejant les muralles de la cresta d’Armeña per un terreny ample i generós fins al refugi d’Armeña. Ara toca pujar 500m de desnivell addicionals seguint el GR15 fins a la Colladeta del Ibón.  Del coll, on tornem a entrar a l’obaga, comencem a davallar primer rectes. Al cap d’una estona el sender s’obre molt cap a mà dreta (nord-oest) per acabar baixant de nou cap a l’oest una mica indefinit fins a enllaçar amb el sender de la Basa d’a Mora des d’on caminarem fins al refugi de Labasar. Aquesta tornada passa majoritàriament pel vessant solell, normalment més net de neu. Ara, si hi ha neu recent i ens toca obrir traça pot ser esgotadora. En condicions normals compteu 3’30-4h del cim fins al refugi.

 

 

 

 

 

13 El flanqueig vist des del cim

14 Part del retorn nº2

15 A mitja baixada cap al refugi d’Armeña

 

 

LLEGENDA DE LA BASA D’A MORA

Conta una llegenda que en aquest llac s’hi va perdre una reina musulmana fugint de les lluites entre moros i cristians. Qui puja a sanchuanarse a la Basa d’a Mora (rentar-s’hi la cara a l’alba del dia de Sant Joan), pot veure com apareix, quan els primers raigs de sol acaronen l’ibón, una bella fada que ballarà una antiga dansa que parla de reis i reines morts fa segles. No patiu i admireu-la deixant-vos portar pel seu magnetisme, quan el sol s’alci i acabi d’il·luminar el llac sencer, desapareixerà dels vostres ulls i podreu contemplar el magnífic paisatge que rodeja la Bassa d’a Mora. Això sí, sols aquells que tenen una ànima pura la podran contemplar. Com diu un proverbi aragonès:

"Si ye que i puyas bela maitinada de San Chuan ta l'Ibón, e no la bidéses, abrás de pensare en labar-te l'anima... Sólo es güellos limpios pueden bidere á la prinzesa mora de las alturas"

 

 

 

 

 

16 Basa d’a Mora a l’albada

17 Ibón de Plan o Basa d’a Mora

18 Els prats idíl·lics anteriors al llac

19 Salt d’aigua al Barranco del Ibón

 

Diferents noms que podem trobar per la ruta

És un cim força batejat. Pico Raymond d’Espouy en homenatge a aquest gran pirineista que estava enamorat del massís de Cotiella. Pico de las Bruixas per la proximitat amb la brecha de las Bruixas (aquest topònim aragonès el podeu trobar castellanitzat com a Punta de las Brujas). Punta de Armeña per la serra i el circ d’armeña del vessant est. També l’he trobat com a Pico de las Brechas. L’itinerari en francès Pic d’Espouy par la Grande Diagonale.

 

Data de la ressenya: Febrer 2009

Data de la ruta: Juny 2008

 

 ©muntanyaviva.cat  

 

Versió imprimible

@