Navegant

L'Esquella o Pic occidental de Fontnegra (2855m) pel corredor central

 

L’Esquella és un cim poc visitat situat a l’extrem occidental de la Catalunya del Nord. Té una abrupta cara nord i oest on hi ha obertes vàries vies d’escalada. A l’hivern, entremig dels esperons de roca granítica, hi ha un clar corredor central que ratlla la part esquerra de la paret per on podrem escalar aquest cim sense massa dificultats. Per arribar-hi però, haurem de superar la franja rocosa que en defensa l’entrada, que és el pas més difícil. Després, si les condicions són favorables, avançarem ràpidament fins a la sortida, que la podrem triar al nostre gust.

Per a nosaltres va ser un dia dur obrint traça en neu fonda a les parts fàcils, i neu força inconsistent als ressalts del corredor que va fer que hi passéssim tot el dia (curt al desembre). Per trobar punts on col·locar els ancoratges havíem de netejar la base de les roques cobertes de neu, pràcticament vam passar tot el corredor fent llargs de corda per culpa de les condicions... Vam tornar ja de nit amb la satisfacció d’una bona i treballada jornada de muntanya a un paratge ben tranquil, amb caràcter, i poc conegut, vaja, dels bons.

 

Zona: Pirineu Catalunya del Nord

Tipus d’activitatAlpinisme i corredors

També pertany a: Pirineu Andorrà    Pirineu

 

 

 

 

 

1 Mapa de l’Editorial Alpina

2 Croquis del corredor central

3 Aproximació a peu pla

4 Aproximació vista des de la canal

 

RESUM

Dificultat:  D- (III)

Material recomanat: Piolets, grampons, casc i corda (va molt bé dur dues cordes de 50 o 60 metres pels dos primers llargs, dóna més marge a l’hora de triar un bon lloc per fer les reunions). 2 o 3 pitons (roca granítica), 4 tascons variats, 3 o 4 encastadors de lleves (friends, algun que sigui petit), i bagues. Les raquetes de neu són molt útils durant l’aproximació.

Època aconsellable: Segons els anys, des del mes de Gener fins a principis de Maig.

Desnivell: 700m

Canal: 300m

Orientació: Nord-oest

Horari: 1’30h per a l’aproximació i 2-3h per la canal segons les condicions i la manera de progressar que escollim. Pel descens fins a l’aparcament compteu 1’30h. En total 5-6 hores.

Mapa: Editorial Alpina, Andorra 1:40.000 o IGN Francès Bourg-Madame 2249 OT 1:25.000

Risc d’allaus: L’aproximació es fa per una vall força ampla que ens aporta seguretat, però a la cara nord convé ficar-s’hi amb la neu ben assentada. Cal vigilar en el descens del coll si està molt carregat de neu o ha ventat de sud.

Altres possibilitats: L’aproximació fins a l’estany de les Abelletes es pot fer directament des de la part alta del poble del Pas de la Casa remuntant el riu Arièja fins a l’estany.

 

TOPONÍMIA POC CLARA

Les cotes des dels primers pics considerats de Fontnegra fins als de l’Esquella són bastant clares en tos els mapes i llibres que he consultat, però a l’hora de batejar-los, actualment, cadascú tria opcions diferents. Trobo sorprenent que encara quedin llocs on els noms dels cims siguin considerablement diferents. Hi ha 6 cotes més o menys rellevants d’orient a occident, que tenen unes altituds de 2788m, 2835m, 2877m, 2855m, 2785m i 2777m aproximadament. Nosaltres escalarem el de 2855m. Anomenar els pics de Fontnegra (4-5 cotes) és el que crea la confusió. N’hi ha que el primer o l’últim no el consideren d’aquest grup i el mateix passa amb els de l’Esquella, que n’hi ha que consideren que n’hi ha dos o tres (les últimes cotes occidentals). Jo, com a simple muntanyenc, i a falta d’un mapa que aclareixi aquest tema (en aquest cas canviaré la informació aquí donada), prefereixo anomenar el cim més alt, com els llibres que tinc d’en Manel Figuera, com el Fontnegra (2877m o també Fontnegra central) i la primera cota cap a l’est el pic oriental (2835m) i el primer cap a l’oest el pic occidental (2855m, el que pujarem). Queda sense nom específic la cota 2788m que també forma part del grup Fontnegra. Les últimes cotes, segons cada publicació, les bategen esquella est, oest, sud, nord, serrat de l’esquella, no les anomenen... vaja, un bon embolic. Si a això hi sumem que la zona és propera a Catalunya, Andorra i França, la tasca encara és més difícil.

 

ACCÉS AL PUNT D’INICI

Hem d’arribar a l’aparcament de Costa Rodona de Grandvalira, entre el poble andorrà del Pas de la Casa i el port d’Envalira. Tant hi podem arribar venint del coll de Pimorent com d’Andorra la Vella.  Aquest aparcament és a una corba molt tancada vora l’antiga duana.

 

APROXIMACIÓ

Des de l’aparcament es pot veure la cara nord-oest del pic de l’Esquella. Comencem caminant sense perdre ni guanyar massa metres, creuant força pistes en direcció sud-est fins a l’estany de les Abelletes (estany de Fontnegra en alguns mapes). Val la pena fer-se un esquema de per on volem passar a partir de l’estany, entre nosaltres i el corredor, si anem en línia recta, hi ha un caos enorme de blocs de granit que poden fer l’aproximació molt fatigosa si no estan completament coberts de neu. Una bona opció és creuar l’estany i continuar direcció sud-est/sud remuntant la vall per la dreta, i quan el terreny ho permeti, pujar cap a l’esquerra per acabar arribant per un terreny molt més agradable al peu de la cara nord-oest de l’Esquella.

 

 

 

 

 

5 Obrint traça cap al corredor

6 A sota la paret, l’accés i el descens

7 L’entrada al corredor central detallada

8 El pas clau

 

CORREDOR CENTRAL AL PIC DE L’ESQUELLA O PIC W DE FONTNEGRA

L’entrada del corredor és el tros més complicat, durant l’aproximació costa de veure i ben segur que ens farà dubtar. La paret nord-oest té una barrera rocosa a la base que acaba on hi ha els dos possibles descensos explicats en aquesta ressenya, un coll bastant ample a la dreta i una simple canal de neu a l’esquerra. L’entrada és a la part esquerra de la barrera rocosa, si mirem a la part intermèdia del corredor (ampla i molt més fàcil d’identificar), queda a sota una mica a l’esquerra.

Ens guarnim, podem deixar el material que no necessitem a la base, i ens enfilem cap a l’entrada. El primer tram té una inclinació de 50°, ens posem arran de l’esperó rocós i el pendent es dreça fins a 60°, pugem recte fins que trobem, si la neu ens ho deixa veure, una petita cova amb un bloc encaixat a sobre. Per superar aquest pas (el més complicat de la via), hem de vorejar el bloc cap a la dreta dos o tres metres i després pujar verticalment per un ressalt de roca de III o 70° amb neu. Quan sortim del ressalt hi ha un corredor estret, encara a 50-55° d’inclinació, fins que enllacem amb el simple i ample corredor intermedi que hem vist durant l’aproximació.

Remuntem cap a l’esquerra aquest ample corredor fins que unes roques ens barren el pas, aquí girem cap a la dreta i veiem dues opcions, a la dreta un pendent uniforme de 45° i a l’esquerra, arran de paret, hi ha un tram més entretingut al principi de 55° per després enllaçar amb l’altre opció més suaument. Passat aquest tros pugem pel pendent de neu fins a sota l’últim tram, on combinarem la neu i la roca. Nosaltres a la part final vam agafar un corredor de neu que surt a la part dreta i el vam seguir (50°/II) fins que s’acaba, llavors vam flanquejar deu metres cap a l’esquerra, i, en quatre passes recte amunt, arribàrem ben bé al cim. Aquesta última part dóna molt marge per triar l’itinerari, tan buscant els trams fàcils com alguns de més difícils.

El cim té una bonica vista destacant especialment la cresta entre el Peiraforca i el Roc Colom, que la tenim als peus.

 

 

 

 

 

9 Primer llarg per arribar al bloc encaixat

10 Per sobre del ressalt, 55°

11 Entrant a l’ample corredor intermedi

12 La part central és molt senzilla

 

DESCENS

Hi ha dos possibles descensos:

1 La més senzilla i clara és anar a buscar el coll ample que queda a la dreta del cim i que hem vist durant tota l’aproximació. Per fer-ho, primer hem de baixar un xic cap al sud per flanquejar després cap a la dreta fent l’últim tram per la carena. No us deixeu enganyar que des del cim queda una mica tapat i no sembla que hi hagi el coll ample. Des del coll baixem fins a la base de la cara nord amb un pendent d’uns 40°.

2 Aquesta és pel costat contrari, té una dificultat una mica més elevada i demana atenció a la part del mig. Del cim anem cap al nord-est fins que trobem una marcada canal que baixa cap a la base, la comencem a baixar però atenció, no té sortida fins al final, a mitja canal, concretament quan s’acaba l’esperó de roca que tenim a la dreta, hem de pujar un collet de neu que ens queda a la dreta per enllaçar amb un altre canal que ens porta fins a la base de la paret nord.

 

 

 

 

 

13 La sortida amb la canal que vam utilitzar

14 L’Albert a l’últim llarg

15 Últimes clarors baixant cap al coll

16 Resplendor alpí o Alpenglow al corredor

 

Diferents noms que podem trobar per la ruta

El topònim Fontnegra també el podem trobar com a Font Negra i Font Nègre.

 

Data de la ressenya: Desembre 2008

Data de la ruta: Desembre 2008

 

 ©muntanyaviva.cat  

 

Versió imprimible

@