|
Forcanada
o Malh des Pois (2881m) pel corredor nord-oest |
|||
|
|
|||
|
Aquest corredor
és una bona excusa per conèixer aquesta zona del
Pirineu, solitària i salvatge, que queda oblidada pel
magnetisme dels propers gegants del Pirineu. Això mateix
és el que l'hi dóna un encant especial i
únic, ningú es queixarà de
massificació, us ho asseguro. Vet
aquí doncs una de les tres enforcadures del pirineu
català juntament amb el Pedraforca i els Encantats,
però, de ben segur, la menys coneguda i transitada.
|
|||
|
|
|||
|
Tipus
d’activitat: Alpinisme i
corredors |
|||
|
També
pertany a: Pirineu
Occidental Català
Catalunya Pirineu |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
1 Mapa de
l’ICC |
2 Corredor
nord-oest i les dues puntes de la Forcanada |
3 De
més a prop, molt més ajagut |
4 Imatge
tardorenca del Malh des Pois |
|
|
|||
|
RESUM |
|||
|
Dificultat: PD+
(45°/ II) |
|||
|
Material recomanat: Piolet i
grampons. Casc obligatori. En condicions no fa falta res
més, si volem però, podem portar corda i algun
ancoratge de neu (estaca, àncora).
Opcionalment també es pot portar material
per baixar fent ràpels des de la punta sud. Amb neu des de
cotes baixes, les raquetes o esquís de muntanya ens seran
molt útils, difícilment trobarem traça
feta. |
|||
|
Època
aconsellable: Allarga bastant,
segons els anys des del Gener fins al Juny. |
|||
|
Desnivell: Mínim
1400m (dependrà de per on baixem) |
|||
|
Canal: 400m |
|||
|
Orientació: Nord-oest (NW) |
|||
|
Horari: 2-2’30h
per l'aproximació i 2-2’30h pel corredor i la
grimpada als cims. En total entre 4 i 5 hores. |
|||
|
Mapa: Editorial Alpina,
Val d'Aran 1:40.000 |
|||
|
Risc
d’allaus: Moderat. Si hi
pugem al cor de l'hivern, la carretera d’accés
acostuma a estar tallada per una gran allau. L'accés als
llacs també demana prudència per les pales que
tenim damunt a l’esquerra, després ja
és més segur (a finals de primavera pot ser que
l’accés als llacs ja estigui net). Pel descens
nº2 cal vigilar durant el flanqueig fins al còth
d'Alfred. |
|||
|
Recomanacions: De tornada a
casa podem passar pels Uelhs deth Joèu, la sortida
d’aigües subterrànies que ve del Forau
d’Aigualluts, és molt turístic. |
|||
|
Altres
possibilitats: Es pot accedir al
corredor venint des de Benasc fent la via normal cap al
Molières i desviant-nos al còth des Aranesi per
davallar després a l’inici de la canal, potser
és una millor opció a l’hivern. |
|||
|
Per dormir: Al final de la
carretereta hi ha el refugi de l'Artiga de Lin, s'han de caminar |
|||
|
|
|||
|
ACCÉS
AL PUNT D’INICI |
|||
|
Des de Vielha hem
de continuar en direcció a l’estat
francès fins al poble d’Ès Bordes (9' |
|||
|
|
|||
|
APROXIMACIÓ |
|||
|
Sortim de
l'aparcament del plan dera Artiga, ja caminant, continuant per la pista
per on hem arribat (ara tallada al trànsit). Al cap de 100m
veurem un refugi de pastors a la dreta que ens pot servir per passar-hi
la nit, i poc després arribem a un pont de
formigó bastant llarg. A migjorn del pont hi ha una zona de
pastura molt gran, es pot creuar per tot arreu, però sense
neu, aconsello de travessar el pont, i a la sortida mateix, cercar un
sender a la dreta. Anem travessant
tota aquesta zona fins que arribem als arbres, és important
no perdre el sender a la primavera ja que la vegetació
és molt espessa al principi d'aquest tros (a l'hivern no
tindreu aquest problema). A partir d'aquí el sender, sempre
per la dreta hidrogràfica, gira a la dreta i posteriorment
ja guanya altura cap a l'esquerra. Amb neu podem pujar per la pala de
neu que queda més a l'esquerra, o per l'esperonet que
té a la dreta, més segur (molt semblant al
traçat del sender). El sender ens fa fer una lleugera
grimpada i continua paral·lel a la pala de neu,
posteriorment gira i flanqueja cap a la dreta fins que entra al pla
dels estanys. Primer passem vora l'estany petit, després
trobem el punt on surt l'aigua de l'estanhon des Pois (surt de sota
terra, ja que el llac no té torrent de sortida), i finalment
arribem a l'estanhon des Pois, que és en un entorn
magnífic i solitari. Des d'aquí |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
5 Accés
als llacs |
6 Accés
a la canal des de l’estanhon des Pois |
7 Ben propers a
l’inici del corredor |
8 Entrada de la
canal, es veu sencera |
|
|
|||
|
CORREDOR NW I
GRIMPADA ALS CIMS |
|||
|
La canal no
té cap secret, anem sempre pel centre (hi ha alguna
ramificació a la dreta però acaba morint). El
pendent és molt uniforme i es manté a
40-45° d’inclinació i, a final de
temporada, podem trobar un trosset de 50°
d’inclinació al centre. No hi ha cap ressalt de
roca i assolim la bretxa on canviem de vessant (2800m). A la bretxa girem
a l'esquerra i comencem una grimpada per terreny descompost. No pugem
pel fil, sempre busquem els millors passos una mica separats per la
dreta (est). Amb neu recent pot ser delicat, però a la
primavera acostuma a estar bastant net (està encarat a
l'est). Sempre buscant canaletes fàcils (algun pas
aïllat de II, roca trencada), anem pujant fins a la punta sud
de |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
9 |
10 |
11 De la bretxa a
la punta sud |
12 Grimpada a la
punta sud |
|
|
|||
|
D'aquesta punta
baixem a la dreta, flanquegem cap a l'esquerra i arribem a la gran
bretxa que hi ha entre els dos cims. Des d’aquest punt, per
una canaleta curta enganxada a la dreta de la paret pugem un xic,
baixem per l'altre vessant i flanquegem fins a la canal més
ampla que puja directe al cim principal (esquerra, roca esmicolada,
I+), Malh des Pois o Forcanada de 2881m. Si no agafem la canal, grimpem per la part dreta
amb una timba important però amb roca ferma fins a la canal
més ampla igualment (II). |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
13 El cim
principal vist des de la punta sud |
14 Arribant al cim
per la canal ampla |
15 La vista del
massís de la Maladeta és superba |
16 Baixant de la
punta sud a la bretxa (2800m) |
|
|
|||
|
POSSIBLES DESCENSOS |
|||
|
A la baixada fins
a la bretxa de sortida del corredor s'ha de vigilar de valent, i hem
comprovar bé la solidesa de les roques on ens agafem. Hi ha
la possibilitat de fer algun ràpel des de la punta sud (hi
ha diferents ràpels de fortuna a diversos punts). A partir
de la bretxa (2800m), hi ha quatre possibilitats, depenent de les ganes
de caminar i grimpar que tinguem: 1 La
més evident i curta és baixar per la mateixa
canal per on hem pujat. A la primavera hem de mirar de calcular
bé l'horari per aquesta possibilitat, baixant quan la neu
encara estigui en condicions, i vigilant la caiguda de pedres de les
parets de la canal per la calor. A l'hivern no hi ha tan risc en aquest
sentit. 2 Aquesta
és la més fàcil, però
també la més llarga. Des de la bretxa (2800m),
perdem nivell cap a l'est, entrem a una pala de neu, i fem un flanqueig
per sota la muralla fins al còth d'Alfred. Si estem valents
ens podem escapar fins al Molières (45 minuts). Del
còth d'Alfred baixem per la vall de l'Escaleta, trobem
l’estany Alt de l'Escaleta (2627m), girem lleugerament cap a
la dreta en direcció a la vall, i baixem fins a un segon
estany sense nom (2460m). D'aquí ja podem fer una diagonal
de dreta a esquerra per guanyar el còth des Aranesi, el coll
és a l'extrem oest del llom (2450m). Des del coll davallem
per un embut cap a la dreta en direcció a 3 Aquesta demana
una grimpada, si no tenim agilitat en aquest terreny també
es pot fer més llarga (a l'hivern no l'aconsello). Des de la
bretxa (2800m), sortim a tota cresta també en
direcció al còth d'Alfred (nord). La sortida
és el punt més complicat (II+).
Després és entretingut però no
difícil (I+,II màxim). Passarem per un cim sense
nom (2853m), i després pel turó de Tres Puntes
(2899m). Quan arribem al còth d'Alfred, coincidim amb el
descens nº2. 4 És la
més aventurera. Comença igual que la nº3
fins al cim sense nom (2853m, II+). A partir d'aquí cap al
nord-oest surt un esperó paral·lel a la canal de
pujada, hi baixem primer pel fil i després en
tendència cap a l'esquerra fins a un llom, és
terreny d'isards... Tot i això, si no ens emboliquem no
té massa dificultat, però demana
intuïció. No cal anar fins al coll, hi ha un punt
feble que ens permetrà arribar fins al lloc de
l'aproximació caminant. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
17 Possibles
descensos (mireu també la fotografia nº2 i
nº6) |
18 Anant cap al
còth d’Alfred |
19 Estanhon des
Pois des de vora el còth des Aranesi |
20 La baixada
final als prats des Pois |
|
|
|||
|
UNA MICA
D’HISTÒRIA |
|||
|
La primera
ascensió a Durant aquell
estiu va continuar la intensa activitat al Pirineu, a mitjans setembre
va agafar febre, però ell continuà viatjant. A
finals de setembre, ja estava molt dèbil, li van
diagnosticar la febre tifoide i morí a mitjans octubre als
26 anys. De totes les notes
que va anar prenent durant aquell intens estiu, la seva mare en
publicà unes 300 en un llibre, “Trois mois dans
les Pyrénées et dans le Midi.
Notes de voyage”. Es veu que és
difícilíssim d’aconseguir, per sort
tenim el gran luxe de poder llegir-lo en català editat per
Garsineu Edicions “Tres mesos al Pirineus. Diari de viatge. |
|||
|
|
|||
|
Diferents
noms que podem trobar per la ruta |
|||
|
El nom
aranès, Malh des Pois, també el podem trobar com
a Mall des Puis o Malh deth Puis. El corredor podem trobar-lo com a
corredor NW, corredor nord-oest..., o també ja
traduït couloir
nord-ouest o corredor noroeste.
També s'anomena corredor Rouyer-Haurillon en homenatge a
Paul Rouyer i Jean Haurillon, que l'any 1906 van fer la primera
absoluta per aquesta canal fent o tallant graons durant tota
la pujada. |
|||
|
|
|||
|
Data de la ressenya: Juny 2006 |
Data de la ruta: Juny 2006 |
||
|
|
|||
|
|
|||
