Forcanada o Malh des Pois (2881m) pel corredor nord-oest

Aquest corredor és una bona excusa per conèixer aquesta zona del pirineu, solitària i salvatge, que encara queda molt oblidada pel magnetisme dels propers tresmils. Això mateix és el que l'hi dóna un encant especial i únic, ningú es queixarà de massificació, us ho asseguro. La Forcanada és una muntanya que enamora, i la ruta que us comento, molt complerta. A la primavera fareu de tot, caminar per prats, bosc espès, tarteres, estanys, neu, corredor, grimpada per roca...A l'hivern agafarà una severitat important, molt lluny de la civilització...

Vet aquí doncs, una de les tres enforcadures del pirineu català juntament amb el Pedraforca i els Encantats, però de ben segur, la menys coneguda i transitada.      

Zona: Pirenèu Occitan/Pirineu Occità

Tipus d’activitat: Alpinisme i corredors

També pertany a: Pirineu Occidental Català  Catalunya  Pirineu

1 Mapa ICC

2 Accés als llacs

3 Accés a la canal des de l’estanhon des Pois

4 Part de la tornada vista des del cim

RESUM

Dificultat:  PD+ (II descompost a la grimpada)

Material recomanat: Piolets i grampons. Casc obligatori. En condicions no fa falta res més. Si volem però, podem portar corda i algun ancoratge de neu (estaca, àncora).  També es pot portar opcionalment material per rapelar des de la punta sud.  Itinerari d'alta muntanya

Època aconsellable: Allarga bastant, segons els anys des del Gener fins al Juny.

Desnivell: Mínim 1400m (dependrà de per on baixem)

Canal i grimpada:  400m

Orientació: Nord-oest

Horari: 2-2:30 per l'aproximació i 2-2:30 per la via i la grimpada als cims. En total entre 4 i 5 hores.

Mapa: Editorial Alpina, Val d'Aran 1:40.000

Risc d’allaus: Moderat. Si pugem al cor de l'hivern, la carretera acostuma a estar tallada per una gran allau. L'accés als llacs també demana prudència per les pales que tenim damunt a l’esquerra, després ja és més segur. A finals de primavera aquest perill disminueix a quasi zero si l'accés als llacs està bastant net. Pel descens nº2 cal vigilar durant el flanqueig fins al Còth d'Alfred.

Recomanacions: De tornada a casa podem passar pels Uelhs deth Joèu, la sortida d’aigües subterrànies que ve del Forau d’Aigualluts. És molt turístic.

Altres possibilitats: Es pot accedir al corredor venint des de Benasc fent la via normal cap al Molières i desviant-nos al Còth des Aranesi cap al corredor, potser és millor opció a l’hivern (amb un bivac intermig segurament).

Per dormir: Al final de la carretereta hi ha el refugi de l'Artiga de Lin (s'han de caminar 100 metres, el que hi ha vora l'aparcament és més gran però és tancat). És pastoral i sense guardar, unes 12 places. Si no, hi han uns prats magnífics per bivaquejar. També és una bona opció bivaquejar vora l'estanhon des Pois, n'hi ha algun de preparat i tot abans d'arribar-hi. Indret magnífic i solitari.

UNA MICA D’HISTÒRIA

La primera ascensió a la Forcanada la féu el francès Albert Tonellé el dia 1 d’agost de l’any 1858. Aquest personatge històric tingué un curt però intens pas pel Pirineu, tan sols tres mesos, però prou per ascendir un bon grapat de cims principals des del Pirineu central fins al cap de Creus, tan al vessant sud com al nord. La seva història amb la Forcanada ve de lluny, en va quedar fascinat així que la va veure amb el seu aspecte inexpugnable, semblava inaccessible. Finalment ho va provar des d’Aigualluts, van fer nit a la cabana i van arribar a l’alçada del còth des Aranesi, on van intentar atacar-la directament i no se’n van sortir. Van tornar a sortir als estanys de l’escaleta i van arribar al coll que ara porta el seu nom, el Còth d’Alfred, per on van voltar la cresta per darrera i van grimpar fins al cim (el descens nº2 explicat en aquesta ressenya).

Durant aquell estiu va continuar la intensa activitat al Pirineu (no va morir pas després de l’ascensió com explica alguna publicació), a mitjans setembre va agafar febre, però ell continuà viatjant. A finals de setembre, ja estava molt dèbil, li van diagnosticar la febre tifoide i morí a mitjans octubre als 26 anys. 

ACCÉS AL PUNT D’INICI

Desde Vielha hem de continuar direcció França fins al poble de Ès Bordes (9'5 Km), d'aquí surt  la carretereta que ens durà en 12 km al Pla de l'Artiga de Lin (a l'hivern acostuma a estar tallada per una allau). El trencall està indicat com Artiga de Lin i Uelhs deth Joèu. La carretera està en molt bon estat.

APROXIMACIÓ

Sortim de l'aparcament del Plan dera Artiga, ja caminant, continuant per la pista per on hem arribat (ara és tallada al trànsit). Al cap de 100m veurem el refugi de pastors a la dreta que ens pot servir per passar-hi la nit. Continuem per la pista i al cap de no res trobem un pont de formigó bastant llarg. Al davant del pont hi ha una zona de pastura molt gran. Es pot anar per tot arreu, però us aconsello que travesseu el pont, i a la sortida mateix trobareu un sender a la dreta.

Anem travessant tota aquesta zona fins que arribem als arbres, és important no perdre el sender a la primavera ja que la vegetació és molt espessa al principi d'aquest tros (a l'hivern no tindreu aquest problema). A partir d'aquí el sender, sempre per la dreta hidrogràfica, gira a la dreta i posteriorment ja guanya alçada cap a l'esquerra. Amb neu podem pujar la pala de neu que queda més a l'esquerra per l'esperonet que té a la dreta, més segur (molt semblant al sender). El sender fa una lleugera grimpada i continua paral·lel a la pala de neu. Posteriorment gira i flanqueja cap a la dreta fins a entrar al pla dels estanys. Primer ens quedarà a la dreta l'estany petit, després trobarem el punt on surt l'aigua de l'estanhon des Pois (surt de sota terra, ja que el llac no té torrent de sortida), i finalment arribem a l'Estanhon des Pois. Des d'aquí la Forcanada sembla inaccessible, però s'endevina el corredor a la dreta. Travessem l'estany per la dreta i ens encarem cap a la canal, millor no caminar sota les parets, ja que pot caure alguna pedra. Arribem a l'entrada (2480m). Amb neu, raquetes o esquís molt útils, difícilment trobarem traça feta.

5 Vista des del Còth des Aranesi

6 Entrada de la canal, es veu sencera

7

8 Grimpada descom- posta a la Punta Sud

CORREDOR NW I GRIMPADA ALS CIMS

La canal no té cap secret, sempre anem pel centre (hi ha alguna ramificació a la dreta però acaba morint). Comença amb un pendent de 40-45º i hi ha un trosset de 50-55º al centre. El pendent és molt uniforme i no hi ha cap ressalt de roca. Arribem a la bretxa (2800m).

De la bretxa girem a l'esquerra i comencem una grimpada per terreny descompost. Mai es va pel fil, sempre una mica separats per la banda dreta (est). A l'hivern pot ser molt delicat amb neu inconsistent. A la primavera acostuma a estar bastant net de neu (està encarat a l'est). Sempre buscant canaletes fàcils (algun pas de II), anem pujant fins a la Punta Sud de la Forcanada, de 2872m. D'aquesta punta baixem a la dreta, flanquegem cap a l'esquerra i ens posem a la bretxa central dels dos cims. D'aquí per una canaleta curta enganxada a la dreta de la paret pugem un xic, baixem per l'altra vessant i ens posem a la canal més ampla que puja directe al cim principal (esquerra, I+), Malh des Pois o Forcanada de 2881m (no cal anar a buscar l'esperó de la dreta).

POSSIBLES DESCENSOS

A la baixada fins a la bretxa de sortida del corredor s'ha de vigilar de valent, i comprovar bé la solidesa de les roques on t'agafes. Hi ha la possibilitat de rapelar un tros des de la punta sud (hi ha un bloc amb un cordino a tocar del cim). A partir de la bretxa (2800m) hi ha quatre possibilitats, dependrà de les ganes de caminar i grimpar que tinguem:

1 La més evident i curta és baixar per la mateixa canal per on hem pujat. A la primavera calcular bé l'horari per aquesta possibilitat, que la neu encara estigui en condicions, i vigilar la caiguda de pedres de les parets de la canal per la calor. A l'hivern no hi ha tan risc en aquest sentit.

2 Aquesta és la més fàcil, però també la més llarga. De la bretxa (2800m) perdre nivell cap a l'est i entrar a la pala de neu. Llavors és qüestió de fer un flanqueig (que la neu estigui estable) per sota la muralla fins al Còth d'Alfred. Si estem valents ens podem escapar fins al Molières o Mulleres (45 minuts). Del Còth d'Alfred baixarem per la vall de l'Escaleta. Trobarem un primer estany (Estany Alt de l'Escaleta 2627m), Girem lleugerament cap a la dreta en direcció a la vall, baixem i trobarem un segon estany sense nom (2460m). D'aquí ja podem fer una diagonal de dreta a esquerra per guanyar el Còth des Aranesi que tenim al davant, el coll és a l'extrem més a l'oest del llom (hi ha un pal, 2450m). Des del coll veurem perfectament la canal que hem pujat. Baixem per un embut cap a la dreta en direcció a la Forcanada i quan s'acaba ens desviem a l'esquerra per trobar ja, la ruta per on hem fet l'aproximació. El descens ja serà el mateix per on hem pujat.

3 Aquesta demana una grimpada, a l'hivern no l'aconsello, si no tenim agilitat en aquest terreny també es pot fer més llarga. Si la roca està neta, de la bretxa (2800m) sortim a tota cresta també direcció del Còth d'Alfred (Nord). La sortida és la més complicada, algun II+, es pot sortir una mica amb tendència a l'esquerra del fil, però la roca no serà tan bona. Després és entretingut però no difícil (I+,II màxim). Passarem per un cim sense nom (2853m) i després pel Turó de Tres Puntes (2899m). Quan arribem al Còth d'Alfred, és el mateix descens que el número 2.

4 És la més aventurera, abstenir-se sense experiència en aquest tipus de terreny. Comença igual que la 3. De la bretxa (2800m) a tota cresta fins al cim sense nom (2853m algun II+). A partir d'aquí cap al nord-oest surt un esperó paral·lel a la canal de pujada, primer pel fil i després hem d'intentar baixar cap a l'esquerra al llom, és terreny d'isards... Tot i això, si no ens emboliquem no té dificultat, però demana intuïció. No cal anar fins al coll, hi ha un punt feble que ens permetrà arribar fins al lloc de l'aproximació caminant.

9 La vista del massís  de la Maladeta és superba

10 Anant al Còth d’Alfred, a la dreta de la foto la punta Sud

11 Dues fotografies tardorenques de propina

12 Primeres neus. Molières il·luminat, Forcanada a l’esquerra

Diferents noms que podem trobar per la ruta

El nom en aranès Malh des Pois (també Mall des Puis o Malh deth Puis), La Forcanada, i pel corredor podem trobar-lo com a corredor NO, corredor NW, corredor nord-oest..., o també ja traduït couloir nord ouest o corredor noroeste. També s'anomena corredor Rouyer-Haurillon en homenatge a Paul Rouyer i Jean Haurillon, que l'any 1906 van fer la primera absoluta per aquesta canal fent o tallant graons durant tota la pujada.

Data de la ressenya: Juny 2006

Data de la ruta: Juny 2006

  ©muntanyaviva.cat

Versió imprimible

@