Navegant

Mont-roig (2864m) pel corredor central

 

Corredor curt i senzill per pujar a un gran cim catalano-occità: el Mont-roig. Més que un cim, el Mont-roig el podem considerar un petit massís, ja que té diverses puntes que tenen una altura molt similar, cosa que el fa identificable des de la llunyania. De les rutes que ens permeten arribar al cim la via normal s’emporta la palma, però és una muntanya que ens ofereix moltes possibilitats. Aquí us proposo una petita variant de la via normal estiuenca pujant pel corredor que separa les dues puntes principals, itinerari que normalment el podreu fer durant la primera meitat de l’any. Aquesta ruta demana fer més hores i desnivell el dia d’aproximació, que el dia de pujar al cim, on el refugi lliure de Mont-roig juga un paper important facilitant la partició de la sortida en dues jornades.

Aquest corredor té continuïtat pel caient occità (oest), però, com la majoria dels grans cims de l’Arièja, les aproximacions són fantàstiques però faraòniques en entorns molt ben conservats, poques carreteres arriben més enllà dels 1000m d’alçària. Altres vessants poc ascendits d’aquesta muntanya són pel barranc de Comamala, pel barranc de Nyiri, per l’estany de la Gola, més habitual, i també fent travesses a mida per qualsevol de les 4 carenes i crestes senzilles que hi arriben, vaja, que hi ha feina per dies!

 

Zona: Pirineu Occidental Català

Tipus d’activitat: Alpinisme i corredors

També pertany a: Pirineu  Catalunya

 

 

 

 

 

1 Mapa de l’editorial Alpina

2 Croquis general

3 Vist des d’un altre angle

4 El cim des de la pista forestal de l’inici

 

RESUM

Dificultat:  PD

Material recomanat: Piolet, grampons i casc. Si volem podem portar un cordino, algun ancoratge de neu i alguna baga, la roca de la grimpada final no és de bona qualitat.

Època aconsellable: Segons els anys, des de mig Desembre fins al mes de Juny.

Desnivell: 1500m

Canal: 250m

Orientació: Est

Horari: Quanca-Refugi Mont-Roig 950m en 3'30-4'30h (segons on arribi la neu i si hem d'obrir traça o no). Aproximació a la canal 45 minuts (250m). Canal i grimpada al cim 1h15 minuts (320m)

Mapa: Editorial Alpina, Pica d’Estats-Mont-roig 1:25.000

Risc d’allaus: L'aproximació és relativament segura, el perill ve després de nevades importants, quan hi poden haver allaus d'altura en algun punt concret del torrent de la Roia de Mollàs. La canal, per la seva encaració, no es aconsellable de fer-la a mig matí, ja que podem trobar la neu molt inestable per la calor. Del cim al vèrtex podem trobar-hi cornises.

Recomanacions: Els primers raigs de sol del dia ja toquen la canal, convé entrar-hi ben d’hora. Si la neu comença a cotes baixes val la pena dur raquetes o esquís de muntanya per a l'aproximació i el descens.

Altres possibilitats: Si volem escurçar l'aproximació i allargar la jornada alpinística, podem bivaquejar al Clot de l'Escala (2100m), i sortir per un corredor al final del pla cap al nord-oest, també encarat a l'est, que desemboca al principi del corredor central. Sembla assequible amb neu, però pot tenir un bloc encaixonat al mig (us ho podeu estudiar ja que és molt visible).

Per dormir: Aconsello dividir l'ascensió en dues jornades, tot fent nit al refugi de Mont-roig, dedicat a Enric Pujol, o pels voltants. El Refugi Mont-roig "Enric Pujol" és lliure però en bon estat. Hi caben 9 persones en lliteres individuals o 18 en doble. Algunes mantes, matalassos, coixins, ràdio d'emergència, taula, i un petit lloc per cuinar.

 

ACCÉS AL PUNT D’INICI

Hem d'arribar a Llavorsí i anar cap a la vall de Cardós fins que arribem al poble de Tavascan. De Tavascan continuarem en direcció a l'estació d'esquí de la Pleta del Prat, passarem per Graus i després de les bordes de Quanca, en una corba tancada deixarem el cotxe on surt la pista forestal cap a la Pleta Palomera. Si portem un tot terreny i la neu ens ho permet (a la primavera), podem fer un tros de pista forestal per escurçar el trajecte.

 

 

 

 

 

5 Començant a fer camí pel bosc en un dia rúfol

6 Durant l’accés al refugi en un dia clar

7 Cap al Clot de l’Escala

8 Les nostres traces cap al sud-est després del Clot de l’Escala

 

ACCÉS AL REFUGI DE MONT-ROIG

Sortirem caminant per la pista forestal tot passant immediatament un pont sobre el riu de Tavascan, on hi ha una tanca. La pista va pujant en llaçades, quan comença a planejar trobarem un trencall a mà dreta que no hem d'agafar, ja que ens duria a les bordes de Noarre. Seguim la pista fins que en una corba marcada veurem un trencall a mà esquerra (pals indicadors), en direcció al Refugi de Mont-roig i la cabana de la Pleta Palomera, l’agafem. Llavors continuem per sender, en baixada suau, fins que rodegem una mica el circ i travessem el torrent per un pont de troncs.

En aquest punt prenem una direcció que no deixarem en molta estona, cap a l'oest, sempre per la riba esquerra del torrent de la Roia de Mollàs (dreta nostra). El sender, en cas d'haver-hi neu, pot ser difícil de seguir per dins el bosc, però orientativament parlant és molt fàcil, sempre força separats del torrent principal en direcció oest. El desnivell es guanya molt suaument fins que arribem a la Pleta del Fangassal (bon estat exterior, una mica precària per dins, bon aixopluc d'emergència, unes 7-8 persones).

A partir d'aquí ens apropem més al torrent i acabem caminant-hi a tocar fins al Clot de l'Escala, on hi ha un circ abrupte amb forces ressalts de gel a l'hivern. Canviem totalment la direcció, ara anirem cap al sud-est (esquerra). El punt feble és entre la muralla que ens queda al davant i el torrent que ens queda a l'esquerra, hi ha una espècie de passadís entre el barranc i els ressalts de gel que ens portarà fins al replà de l'estany de Llavera. Quan hàgim passat aquest tros més dret (probablement amb grampons i piolet), ja podem agafar l'esperó de la dreta fins al proper refugi, o en cas d'haver-hi força neu, també podem pujar pel torrent entre l'estany inferior de la Gallina i el de Llavera. Durant bona part de l'aproximació, si el dia és clar, veurem el corredor est del Mont-roig.

 

 

 

 

 

9 Al peu de la canal central del Mont-roig

10 Possibilitat d’allargar-la des del Clot de l’Escala

11 L’aproximació des de darrera el refugi

 

 

CORREDOR CENTRAL O ORIENTAL DEL MONT-ROIG

Per la seva orientació, s'ha d'arribar a peu de canal amb les primeres llums, ja que el primer raig de sol ja hi toca. L'aproximació és curta i clara, seguim l'esperó que surt del refugi en direcció oest/nord-oest, i més amunt, anem cap a l'esquerra passant unes pales de neu i un collet que ens aproparan a la base del corredor.

La canal central, si té força neu no té cap dificultat, a més, com que és encarada a l’est, han de passar menys dies perquè la neu hi quedi compactada. Tota l’estona es manté entre 45-50° fins a la marcada bretxa entre el Mont-roig Nord i el Mont-Roig. Només en cas d'escassejar molt la neu podem trobar algun ressalt on haurem de grimpar en roca dolenta.

De la bretxa anem cap al cim directament per l’aresta (aeri), o per curtes i dretes canaletes de neu voltant per la dreta, si és net de neu, grimpem per roca poc estable. També, si volem, amb característiques similars però més fàcil, podem grimpar primer cap al Mont-roig Nord, pensant però, que hem de desgrimpar-ho de nou per anar al cim principal. Des del cim hi ha un gran panorama cap a tots els punts cardinals.

 

 

 

 

 

13 Des de la bretxa cap al cim

14 El mateix però vist des del cim del Mont-roig Nord

15 Baixant del Mont-roig Nord a la bretxa

16 Pujant des de la bretxa cap al Mont-roig per l’aresta

 

DESCENS FINS AL REFUGI

El descens el fem per la via normal. Primer per una aresta estreta on hi poden haver cornises fins al vèrtex del Mont-roig (2846m), i després, del vèrtex (si volem no cal arribar-hi i el podem flanquejar per sota), continuem baixant fins a la collada del Mont-Roig (2688m). De la collada, sempre en direcció sud-est i per una espècie de canaló tombat en alguns llocs, anem fins a l'estany Mitjà de la Gallina. Un xic abans ens desviem a l'esquerra per un esperonet, ja que si baixem fins a l’aigua ens tocarà passar-hi per sobre i tornar a pujar un xic. Baixem ara canviant el rumb cap al nord tot fent alguna ziga-zaga, voregem l'estany inferior (o el passem pel bell mig si és ben glaçat) i arribem al refugi. Compteu 1’30-2h per al descens des del cim fins al refugi.

 

 

 

 

17 Baixant per la valleta de la via normal

18 Via normal vista des del refugi

19 Últimes clarors de l’any 2007 sobre el Pic de Certascan (esquerra), des del refugi Mont-roig

 

Diferents noms que podem trobar per la ruta

Les dues puntes principals també s’anomenen Mont-roig Sud i Mont-Roig Nord. Montroig és mal dit. Per als francesos Mont Rouch, distingeixen les dues puntes per estats, quan històricament les nacions del territori són Catalunya i Occitània, Mont Rouch de France i Mont Rouch d’Espagne,  el corredor, couloir est. La canal es pot dir corredor central, corredor est o corredor oriental del Mont-roig.

 

Data de la ressenya: Gener 2008

Data de la ruta: Pendent. Intent endormiscat i mandrós durant el cap d’any del 2007.

 

 ©muntanyaviva.cat  

 

Versió imprimible

@