|
Mont-roig (2864m)
pel corredor central |
|||
|
|
|||
|
Corredor
curt i senzill per pujar a un gran cim catalano-occità: el Mont-roig. Més que
un cim, el Mont-roig el podem considerar un petit massís, ja que té diverses puntes
que tenen una altura molt similar, cosa que el fa identificable des de la
llunyania. De les rutes que ens permeten arribar al cim la via normal
s’emporta la palma, però és una muntanya que ens ofereix moltes
possibilitats. Aquí us proposo una petita variant de la via normal estiuenca
pujant pel corredor que separa les dues puntes principals, itinerari que
normalment el podreu fer durant la primera meitat de l’any. Aquesta ruta
demana fer més hores i desnivell el dia d’aproximació, que el dia de pujar al
cim, on el refugi lliure de Mont-roig juga un paper important facilitant la
partició de la sortida en dues jornades. Aquest
corredor té continuïtat pel caient occità (oest), però, com la majoria dels
grans cims de l’Arièja, les
aproximacions són fantàstiques però faraòniques en entorns molt ben conservats,
poques carreteres arriben més enllà dels 1000m d’alçària. Altres vessants poc
ascendits d’aquesta muntanya són pel barranc de Comamala, pel barranc de
Nyiri, per l’estany de |
|||
|
|
|||
|
Tipus
d’activitat: Alpinisme i corredors |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
1 Mapa de l’editorial Alpina |
2 Croquis general |
3 Vist des d’un altre angle |
4 El cim des de la pista forestal de
l’inici |
|
|
|||
|
RESUM |
|||
|
Material
recomanat: Piolet, grampons i casc. Si volem
podem portar un cordino, algun ancoratge de neu i alguna baga, la roca de la
grimpada final no és de bona qualitat. |
|||
|
Època
aconsellable: Segons els anys, des de mig Desembre
fins al mes de Juny. |
|||
|
Desnivell: 1500m |
|||
|
Canal: 250m |
|||
|
Orientació: Est |
|||
|
Horari: Quanca-Refugi Mont-Roig 950m en 3'30-4'30h (segons on
arribi la neu i si hem d'obrir traça o no). Aproximació a la canal 45 minuts
(250m). Canal i grimpada al cim 1h15 minuts (320m) |
|||
|
Mapa: Editorial Alpina, Pica d’Estats-Mont-roig 1:25.000 |
|||
|
Risc
d’allaus: L'aproximació és relativament
segura, el perill ve després de nevades importants, quan hi poden haver
allaus d'altura en algun punt concret del torrent de |
|||
|
Recomanacions: Els primers raigs de sol del dia ja
toquen la canal, convé entrar-hi ben d’hora. Si la neu comença a cotes baixes
val la pena dur raquetes o esquís de muntanya per a l'aproximació i el
descens. |
|||
|
Altres
possibilitats: Si volem escurçar l'aproximació i
allargar la jornada alpinística, podem bivaquejar al Clot de l'Escala (2100m),
i sortir per un corredor al final del pla cap al nord-oest, també encarat a
l'est, que desemboca al principi del corredor central. Sembla assequible amb
neu, però pot tenir un bloc encaixonat al mig (us ho podeu estudiar ja que és
molt visible). |
|||
|
Per
dormir: Aconsello dividir l'ascensió en dues jornades, tot fent nit al refugi
de Mont-roig, dedicat a Enric Pujol, o pels voltants. El Refugi Mont-roig "Enric
Pujol" és lliure però en bon estat. Hi caben 9 persones en lliteres
individuals o 18 en doble. Algunes mantes, matalassos, coixins, ràdio
d'emergència, taula, i un petit lloc per cuinar. |
|||
|
|
|||
|
ACCÉS
AL PUNT D’INICI |
|||
|
Hem
d'arribar a Llavorsí i anar cap a la vall de Cardós fins que arribem al poble
de Tavascan. De Tavascan continuarem en direcció a l'estació d'esquí de |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
5 Començant a fer camí pel bosc en un
dia rúfol |
6 Durant l’accés al refugi en un dia
clar |
7 Cap al Clot de l’Escala |
8 Les nostres traces cap al sud-est
després del Clot de l’Escala |
|
|
|||
|
ACCÉS
AL REFUGI DE MONT-ROIG |
|||
|
Sortirem
caminant per la pista forestal tot passant immediatament un pont sobre el riu
de Tavascan, on hi ha una tanca. La pista va pujant en llaçades, quan comença
a planejar trobarem un trencall a mà dreta que no hem d'agafar, ja que ens duria
a les bordes de Noarre. Seguim la pista fins que en una corba marcada veurem
un trencall a mà esquerra (pals indicadors), en direcció al Refugi de
Mont-roig i la cabana de En
aquest punt prenem una direcció que no deixarem en molta estona, cap a l'oest,
sempre per la riba esquerra del torrent de A
partir d'aquí ens apropem més al torrent i acabem caminant-hi a tocar fins al
Clot de l'Escala, on hi ha un circ abrupte amb forces ressalts de gel a
l'hivern. Canviem totalment la direcció, ara anirem cap al sud-est (esquerra).
El punt feble és entre la muralla que ens queda al davant i el torrent que ens
queda a l'esquerra, hi ha una espècie de passadís entre el barranc i els
ressalts de gel que ens portarà fins al replà de l'estany de Llavera. Quan
hàgim passat aquest tros més dret (probablement amb grampons i piolet), ja
podem agafar l'esperó de la dreta fins al proper refugi, o en cas d'haver-hi
força neu, també podem pujar pel torrent entre l'estany inferior de |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
9 Al peu de la canal central del
Mont-roig |
10 Possibilitat d’allargar-la des del
Clot de l’Escala |
11 L’aproximació des de darrera el
refugi |
|
|
|
|||
|
CORREDOR
CENTRAL O ORIENTAL DEL MONT-ROIG |
|||
|
Per
la seva orientació, s'ha d'arribar a peu de canal amb les primeres llums, ja
que el primer raig de sol ja hi toca. L'aproximació és curta i clara, seguim
l'esperó que surt del refugi en direcció oest/nord-oest, i més amunt, anem
cap a l'esquerra passant unes pales de neu i un collet que ens aproparan a la
base del corredor. La
canal central, si té força neu no té cap dificultat, a més, com que és
encarada a l’est, han de passar menys dies perquè la neu hi quedi compactada.
Tota l’estona es manté entre 45-50° fins a la marcada bretxa entre el
Mont-roig Nord i el Mont-Roig. Només en cas d'escassejar molt la neu podem
trobar algun ressalt on haurem de grimpar en roca dolenta. De
la bretxa anem cap al cim directament per l’aresta (aeri), o per curtes i
dretes canaletes de neu voltant per la dreta, si és net de neu, grimpem per roca
poc estable. També, si volem, amb característiques similars però més fàcil,
podem grimpar primer cap al Mont-roig Nord, pensant però, que hem de
desgrimpar-ho de nou per anar al cim principal. Des del cim hi ha un gran
panorama cap a tots els punts cardinals. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
13 Des de la bretxa cap al cim |
14 El mateix però vist des del cim
del Mont-roig Nord |
15 Baixant del Mont-roig Nord a la
bretxa |
16 Pujant des de la bretxa cap al
Mont-roig per l’aresta |
|
|
|||
|
DESCENS
FINS AL REFUGI |
|||
|
El
descens el fem per la via normal. Primer per una aresta estreta on hi poden
haver cornises fins al vèrtex del Mont-roig (2846m), i després, del vèrtex
(si volem no cal arribar-hi i el podem flanquejar per sota), continuem
baixant fins a la collada del Mont-Roig (2688m). De la collada, sempre en
direcció sud-est i per una espècie de canaló tombat en alguns llocs, anem fins
a l'estany Mitjà de |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
17 Baixant per la valleta de la via
normal |
18 Via normal vista des del refugi |
19 Últimes clarors de l’any 2007
sobre el Pic de Certascan (esquerra), des del refugi Mont-roig |
|
|
|
|||
|
Diferents
noms que podem trobar per la ruta |
|||
|
Les
dues puntes principals també s’anomenen Mont-roig Sud i Mont-Roig Nord. Montroig
és mal dit. Per als francesos Mont Rouch, distingeixen les dues puntes per
estats, quan històricament les nacions del territori són Catalunya i
Occitània, Mont Rouch de France i Mont Rouch d’Espagne, el corredor, couloir est. La canal es pot dir
corredor central, corredor est o corredor oriental del Mont-roig. |
|||
|
|
|||
|
Data de la ressenya: Gener 2008 |
Data de la ruta: Pendent. Intent endormiscat i mandrós
durant el cap d’any del 2007. |
||
|
|
|||
|
|
|||
