
|
Norís
(2826m) pel corredor nord-oest |
|||
|
|
|||
|
La cara nord-oest
del pic de Norís és ratllada per una infinitat de
corredors anònims. D’entre tots destaca el
més llarg, un d’estret i rectilini que ens va
encuriosir un mes de gener baixant dels pendents del Monteixo. Al cap
de tres mesos hi vam anar a provar sort amb un parell de companys i, a
part del corredor nord-oest, també vam pujar per una variant
més directa al cim. |
|||
|
|
|||
|
Tipus
d’activitat: Alpinisme i
corredors |
|||
|
|
|||
|
1 Mapa de
l’Editorial Alpina |
2 Croquis del
corredor nord-oest |
3 El corredor vist
des de la llunyania |
4 El
Norís després d’una forta nevada |
|
|
|||
|
RESUM |
|||
|
Material recomanat: Piolet, grampons
i casc. |
|||
|
Època
aconsellable: Segons els anys,
des del mes de Gener fins a principis de Juny |
|||
|
Desnivell: Posant com a punt
de partida el Pla de |
|||
|
Canal: 200m |
|||
|
Orientació: Nord-oest |
|||
|
Horari: Depèn
totalment d’on comencem a caminar, mireu l’apartat
“accés al punt d’inici”.
Posant com a punt de partida el Pla de |
|||
|
Mapa: Editorial Alpina,
Pica d’Estats-Mont-roig 1:25.000 |
|||
|
Risc
d’allaus: Durant
l’aproximació cal vigilar, després de
nevades recents moderades, els pendents de l’esquerra del pla
abans de la pujada final als llacs. També els pendents de la
dreta quan enfilem cap al coll anterior al circ d’Aixeus,
però en aquestes condicions de neu sense transformar no
fóra pas prudent fer la cara nord-oest. |
|||
|
Recomanacions: Raquetes de neu, millor
encara esquís de muntanya per la possibilitat del descens
per la pala. |
|||
|
Altres
possibilitats: La veritat
és que la cara nord-oest del pic de Norís
és infestada de corredors, hi ha moltes línies
possibles (algunes de força més dificultat
barrejant roca i neu). |
|||
|
|
|||
|
ACCÉS
AL PUNT D’INICI |
|||
|
Hem
d’arribar a Llavorsí i trencar cap a Alins i
Àreu (Vall Ferrera). Quan arribem al poble
d’Àreu hem de seguir la pista forestal que va cap
al nord. La pista, neta de neu i en condicions normals es pot fer en un
turisme, aparquem el vehicle allà on ens deixi arribar la
neu, mireu els butlletins d’allaus per saber a partir de
quina cota pot haver-hi neu, us detallo una mica les diferents
possibilitats que hi ha. Àreu
- Pont de Pont
de Pla
de |
|||
|
|
|||
|
APROXIMACIÓ |
|||
|
Poso com a punt de
partida el Pla de |
|||
|
|
|||
|
5 Part de
l’aproximació |
6
L’estanyol d’Aixeus |
7
Última part, el turó es pot voltar o superar per
una canal |
8 Voltant el
turó amb el Monteixo al darrera |
|
|
|||
|
CORREDOR NORD-OEST |
|||
|
El corredor queda
una mica amagat des d’aquí, però
és fàcil d’identificar
perquè és a la vora de l’estrep
més llarg dels esperons de roca que baixen de la paret. A
l’estrep hi ha dos corredors que en surten, un marxa girant
cap l’esquerra partint el propi estrep, i l’altre
és a la nostra
vertical i puja ben recte amunt sense cap corba i amb
l’esperó a l’esquerra, aquest
és el que ens interessa. Si us costa de veure perdeu una
mica de nivell cap al turó i veureu una visió
més àmplia de la cara nord-oest. |
|||
|
|
|||
|
9 Des del
turó, mireu bé l’entrada que queda
amagada |
10 Entrant al
corredor |
11 El corredor
nord-oest vist des de la variant |
12 Arribant al cim
per la carena |
|
|
|||
|
VARIANT
“FIAMBALÀ” |
|||
|
És una
variant una mica més llarga i difícil que va a
parar directament al cim. Ens ha fet gràcia de batejar-la
amb el nom d’aquest poble argentí de la comarca de
Catamarca, per recordar l’expedició que els quatre
components que vam anar al Norís havíem fet pocs
mesos abans. |
|||
|
Material recomanat: Piolets, grampons
i casc. Potser val la pena dur bagues, algun tascó o
encastador de lleves mitjà (friend),
i alguna estaca o àncora de neu. La roca és
força dolenta per a col·locar-hi ancoratges. |
|||
|
Època
aconsellable: Segons els anys,
des del mes de Gener fins a principis de Maig |
|||
|
Canal: 240m |
|||
|
L’accés
i l’inici és conjunt amb el corredor nord-oest.
Comencem a pujar el corredor però aviat, a mà
dreta, surt una petita canal per la qual deixem el corredor principal.
Acabada la canal trobem un terreny obert amb neu contínua.
Ara ens encarem cap al cim (esquerra), i fem un flanqueig pel pendent
de neu fins que a la part alta, a la dreta, hi ha una canal amb una
inclinació mitjana d’uns 50-55° (sense
gaire neu pot presentar algun curt ressalt), que en
tendència cap a la dreta porta directament al pic de
Norís. |
|||
|
|
|||
|
13 Croquis de la
variant |
14 Entrant a la
variant per la canal de la dreta |
15 El flanqueig
del pendent de neu |
|
|
|
18 Els quatre
“fiambalenyos” dalt del cim, no hi ha res com fer
les coses amb bona companyia |
||
|
|
|||
|
DESCENS |
|||
|
El descens
més senzill és anar a buscar una ampla canal que
hi ha al sud-oest del cim, per on arribem en un moment a la
traça d’accés al corredor. Una altra
possibilitat és baixar per la carena cap al nord (o per una
mica més a la dreta, pel centre de la famosa pala del
Norís si portem esquís de muntanya), fins a un
coll entre el Norís i lo Sentinella, des d’on cap
a l’est, voltant les dificultats per la dreta, farem cap a
l’estany d’Aixeus. |
|||
|
|
|||
|
Data de la ressenya: Abril 2009 |
Data de la ruta: Abril 2007 |
||
|
|
|||
|
|
|||