Navegant

Norís (2826m) pel corredor nord-oest

 

La cara nord-oest del pic de Norís és ratllada per una infinitat de corredors anònims. D’entre tots destaca el més llarg, un d’estret i rectilini que ens va encuriosir un mes de gener baixant dels pendents del Monteixo. Al cap de tres mesos hi vam anar a provar sort amb un parell de companys i, a part del corredor nord-oest, també vam pujar per una variant més directa al cim.

Racó de bona innivació en un entorn, el circ d’Aixeus, feréstec i ben poc alterat per l’home on, naturalment, la solitud hi és garantida durant tota la temporada. Com que són corredors dels quals no n’hem trobat cap informació, agrairem, si algú hi va, que ens faci arribar les condicions en què els ha trobat per si treu el cap algun ressalt de roca que en variï la dificultat.

 

Zona: Pirineu Occidental Català

Tipus d’activitat: Alpinisme i corredors

També pertany a: Pirineu    Catalunya

 

 

 

 

 

1 Mapa de l’Editorial Alpina

2 Croquis del corredor nord-oest

3 El corredor vist des de la llunyania

4 El Norís després d’una forta nevada

 

RESUM

Dificultat:  PD

Material recomanat: Piolet, grampons i casc.

Època aconsellable: Segons els anys, des del mes de Gener fins a principis de Juny

Desnivell: Posant com a punt de partida el Pla de la Selva, 1150m.

Canal: 200m

Orientació: Nord-oest

Horari: Depèn totalment d’on comencem a caminar, mireu l’apartat “accés al punt d’inici”. Posant com a punt de partida el Pla de la Selva, 3h per a l’aproximació i 1-1’15h pel corredor i el tram final fins al cim, en total 4-4’15h.

Mapa: Editorial Alpina, Pica d’Estats-Mont-roig 1:25.000

Risc d’allaus: Durant l’aproximació cal vigilar, després de nevades recents moderades, els pendents de l’esquerra del pla abans de la pujada final als llacs. També els pendents de la dreta quan enfilem cap al coll anterior al circ d’Aixeus, però en aquestes condicions de neu sense transformar no fóra pas prudent fer la cara nord-oest.

Recomanacions: Raquetes de neu, millor encara esquís de muntanya per la possibilitat del descens per la pala.

Altres possibilitats: La veritat és que la cara nord-oest del pic de Norís és infestada de corredors, hi ha moltes línies possibles (algunes de força més dificultat barrejant roca i neu).

 

ACCÉS AL PUNT D’INICI

Hem d’arribar a Llavorsí i trencar cap a Alins i Àreu (Vall Ferrera). Quan arribem al poble d’Àreu hem de seguir la pista forestal que va cap al nord. La pista, neta de neu i en condicions normals es pot fer en un turisme, aparquem el vehicle allà on ens deixi arribar la neu, mireu els butlletins d’allaus per saber a partir de quina cota pot haver-hi neu, us detallo una mica les diferents possibilitats que hi ha.

Àreu - Pont de la Farga Bona part de l’hivern s’hi pot arribar bé en cotxe o si més no quedar-nos-hi propers, si no és així aparcarem a Àreu i farem els 4 km que hi ha a peu (1h)

Pont de la Farga - Pla de la Selva Normalment a principis de primavera, si no ha nevat recentment, ja s’hi pot pujar en cotxe, si no és així són 2’5Km (3/4 d’hora)

Pla de la Selva - Barranc d’Aixeus Al Pla de la Selva hem de deixar la pista principal i agafar una pista secundària que surt a mà dreta, a mitja pujada hi ha un trencall, anem cap a mà esquerra. Aquest tram, apte també per a turismes, és normal que estigui net a partir del mes de Maig (o almenys en part) i ens deixa a 2040m d’altura. Si podem arribar fins al final, l’aproximació es reduirà tan sols a 1’45h fins al corredor, si hem de fer a peu aquest tram des del Pla de la Selva els horaris parcials són: 1’15h per fer tota la pista fins al barranc d’Aixeus, 1h més fins a l’estany d’Aixeus i 45 minuts des de l’estany fins al peu del corredor.

 

APROXIMACIÓ

Poso com a punt de partida el Pla de la Selva, tot i que com he explicat, segons l’època, puguem començar a caminar des de més avall o des de més amunt. Al Pla de la Selva hem de deixar la pista principal i agafar una pista secundària que surt a mà dreta, a mitja pujada hi ha un trencall, anem cap a mà esquerra. El camí es va apropant al barranc d’Aixeus fins a un punt, a 2040m d’altura, que el creua. Aquí és on l’abandonem i avancem paral·lels a la riba esquerra del rierol que baixa dels estanys (dreta nostra), fins que donem a un gran pla on el creuem i canviem la direcció per anar cap al sud. Al final meridional d’aquest pla, el rierol s’enfila molt abruptament cap a l’esquerra (cascades de glaç), nosaltres el tornem a creuar i pugem per un pendent més homogeni i innivat que hi ha a la dreta. Primer és dret però fent quatre llaçades cap al sud arribem a un petit pla on, al fons, es veu ben definit el coll on hem d’anar. Des del coll ja és visible tot el salvatge circ d’Aixeus, amb l’estany d’Aixeus enfonsat a l’esquerra, el pic de Norís amb els tots els corredors de la cara nord-oest més amunt, i a la dreta la cara est del Monteixo.

Ara, sense perdre altura, continuem cap al sud fins a l’estanyol d’Aixeus, on girem cap l’oest voltant un petit turó de roca que hi ha sota el Norís (que si ens animem el podem pujar directament per una canal que té a l’esquerra). Voltat el turó, anem un xic cap al nord fins a la base de la cara nord-oest.

 

 

 

 

 

5 Part de l’aproximació

6 L’estanyol d’Aixeus

7 Última part, el turó es pot voltar o superar per una canal

8 Voltant el turó amb el Monteixo al darrera

 

CORREDOR NORD-OEST

El corredor queda una mica amagat des d’aquí, però és fàcil d’identificar perquè és a la vora de l’estrep més llarg dels esperons de roca que baixen de la paret. A l’estrep hi ha dos corredors que en surten, un marxa girant cap l’esquerra partint el propi estrep, i l’altre és a la  nostra vertical i puja ben recte amunt sense cap corba i amb l’esperó a l’esquerra, aquest és el que ens interessa. Si us costa de veure perdeu una mica de nivell cap al turó i veureu una visió més àmplia de la cara nord-oest.

El corredor és molt simple, té un pendent de 40° i més amunt de 45° amb una sortida ajaguda i sense cornisa en el nostre cas. De la sortida del corredor anem cap a la dreta per la carena fins al cim, que té una vista immillorable de la Pica d’Estats.

 

 

 

 

 

9 Des del turó, mireu bé l’entrada que queda amagada

10 Entrant al corredor

11 El corredor nord-oest vist des de la variant

12 Arribant al cim per la carena

 

VARIANT “FIAMBALÀ”

És una variant una mica més llarga i difícil que va a parar directament al cim. Ens ha fet gràcia de batejar-la amb el nom d’aquest poble argentí de la comarca de Catamarca, per recordar l’expedició que els quatre components que vam anar al Norís havíem fet pocs mesos abans.

Dificultat:  BD-

Material recomanat: Piolets, grampons i casc. Potser val la pena dur bagues, algun tascó o encastador de lleves mitjà (friend), i alguna estaca o àncora de neu. La roca és força dolenta per a col·locar-hi ancoratges.

Època aconsellable: Segons els anys, des del mes de Gener fins a principis de Maig

Canal: 240m

L’accés i l’inici és conjunt amb el corredor nord-oest. Comencem a pujar el corredor però aviat, a mà dreta, surt una petita canal per la qual deixem el corredor principal. Acabada la canal trobem un terreny obert amb neu contínua. Ara ens encarem cap al cim (esquerra), i fem un flanqueig pel pendent de neu fins que a la part alta, a la dreta, hi ha una canal amb una inclinació mitjana d’uns 50-55° (sense gaire neu pot presentar algun curt ressalt), que en tendència cap a la dreta porta directament al pic de Norís.

 

 

 

 

 

13 Croquis de la variant

14 Entrant a la variant per la canal de la dreta

15 El flanqueig del pendent de neu

16 A la canal final mirant enrera

 

 

17 A la canal final mirant endavant

18 Els quatre “fiambalenyos” dalt del cim, no hi ha res com fer les coses amb bona companyia

 

DESCENS

El descens més senzill és anar a buscar una ampla canal que hi ha al sud-oest del cim, per on arribem en un moment a la traça d’accés al corredor.

Una altra possibilitat és baixar per la carena cap al nord (o per una mica més a la dreta, pel centre de la famosa pala del Norís si portem esquís de muntanya), fins a un coll entre el Norís i lo Sentinella, des d’on cap a l’est, voltant les dificultats per la dreta, farem cap a l’estany d’Aixeus.

 

Data de la ressenya: Abril 2009

Data de la ruta: Abril 2007

 

 ©muntanyaviva.cat  

 

Versió imprimible

@