Navegant

Puigpedrós de Lanós (pic Pedrós, 2842m) pel corredor nord-oest

 

Sempre he tingut una atracció especial pel Puigpedrós de Lanós, suposo que, en part, és perquè veient-ne la cara oest és difícil no fer-hi volar la imaginació. És una muntanya amb perfils ben diferenciats i variats, l’oriental és una gran pala de neu, el meridional és una cresta ben definida i, en canvi, l’occidental i el septentrional és abrupte amb una colla de canals ratllant la paret per tot arreu. A part d’aquestes canals, al vessant oest hi ha un reguitzell d’esperons granítics que les custodien, que també es poden escalar sense massa dificultat.

El corredor ressenyat és visitat molt rarament perquè no és visible fins que hi entres, des d’on sí que es pot veure perfectament és des dels cims occitans que queden a l’altra banda de la vall principal del riu Arièja, a l’oest de l’Ospitalet. Té una llargada considerable, una dificultat assequible i un component d’aventura important, a qui li agradin aquests racons, que en gaudeixi.

 

Zona: Pirineu Catalunya del Nord

Tipus d’activitat: Alpinisme i corredors

També pertany a: Pirenèu Occitan/Pirineu Occità     Pirineu

 

 

 

 

 

1 Mapa IGN 2249 OT

2 Corredor NW del Puigpedrós de Lanós

3 Cara oest del cim

4 La cresta sud del cim i la portella Roja des del pic de Coma d’Or

 

RESUM

Dificultat:  PD+ Itinerari intuïtiu d’alta muntanya a un corredor molt poc trepitjat i amb retorn rebuscat.

Material recomanat: Piolets, grampons i casc. Pel corredor, opcionalment, podem portar corda, algun ancoratge de neu (estaca o àncora), bagues, i algun tascó o encastador de lleves mitjà (friend). Aquest material el necessitarem si triem la tornada per la cresta que va del Puigpedrós de Lanós al pic de Coma d’Or. Durant l’hivern i bona part de la primavera és aconsellable portar raquetes de neu o esquís de muntanya per a l’aproximació i la tornada.

Època aconsellable: Segons els anys, des del mes de Gener fins al mes de Maig.

Desnivell: Sortint del coll de Pimorent +1100m/-180m fins al cim. La tornada, segons l’opció que triem, ens farà sumar entre 180-300m positius més. Si comencem a caminar des de la presa de captació d’aigües ens estalviarem 220m.

Canal: 375m

Orientació: Nord-oest (NW)

Horari: 2’30h per a l’aproximació i 1’30-1’45h per la canal i el curt tram fins al cim. En total entre 4 i 4’15h. Si comencem a caminar des de la presa de captació d’aigües ens estalviarem mitja hora.

Mapa: IGN Francès Bourg-Madame 2249 OT 1:25.000

Risc d’allaus: No és una ruta massa propensa a les allaus, tot i que, com totes, té les seves particularitats. L’inici de la coma d’Engràcies té pendents drets a banda i banda, si són carregats de neu recent o hi ha un episodi de fusió accentuada, pot ser prudent transitar ben bé pel centre, tot i que amb aquestes condicions seria una temeritat anar a fer un corredor (descens alternatiu per la cresta de Llosers i la serra de les Lloses si hi hem de davallar per obligació). A la sortida dels corredors no seria estranya la presència d’alguna placa si ha ventat de llevant a l’hivern. Pel que fa als descensos s’ha de vigilar si baixem per la pala est del cim, li toquen els primers raigs de sol, si no ens podem refiar de la neu baixarem per l’aresta est del cim nord, que ens aportarà seguretat. Si utilitzem el descens normal del pic de Coma d’Or, tan sols hem de vigilar al flanqueig del cap de Llosada, si hi ha cornisa cap al nord (que també pot indicar la presència d’alguna placa de neu davant nostre), evitem de flanquejar-lo i pugem al cim per  la carena davallant-ne per la seva carena nord-oest.

Altres possibilitats: El corredor central, també dit gran corredor oest (PD 350m 40-45° màxim 50° a la sortida, temporada més curta que el nord-oest). També podem combinar el curt corredor que dóna a la portella Roja, amb la cresta cap al nord fins al cim (II-III, evitable per la dreta per pendents drets de neu sempre que estigui en condicions). A part d’aquestes dues possibilitats, si volem fer un itinerari aventurer, tenim terreny per donar i per vendre, tan sols cal triar la línia que ens agradi més, tant si és de neu com de roca (els esperons granítics difícilment superen el IV i gairebé sempre es poden evitar els passos més complicats pels corredors de la vora).

Per dormir: Vora el coll de Pimorent i també vora la presa de captació d’aigües hi ha unes esplanades perfectes per poder-hi fer un bivac i sortir ben d’hora l’endemà.

 

ACCÉS AL PUNT D’INICI

Hem d’arribar al coll de Pimorent. El més habitual és que vinguem per Puigcerdà - la Guingueta d’Ix - Enveig - la Tor de Querol - Porta i trenquem a mà dreta cap al coll abans d’arribar al túnel que connecta la Catalunya del Nord amb Occitània. També hi podem fer cap des d’Andorra, passada la població del Pas de la Casa en direcció cap a l’Arièja trenquem a mà dreta i seguim la carretera fins al coll de Pimorent.

El més habitual és que aparquem al coll mateix. Si la primavera és avançada i la neu ho permet, agafem la pista que, en direcció nord-est, s’encara a la coma d’Engràcies. Sempre per la pista principal, passat 1’3km agafem un trencant a mà dreta (a l’esquerra és prohibit al trànsit), i pugem fins a la presa de captació d’aigües (2142m). Es pot continuar per la pista un tros més amunt en més mal estat, però si és neta de neu, voldrà dir que segurament ja no trobarem neu suficient a les canals del Puigpedrós de Lanós.

 

APROXIMACIÓ FINS A LA PORTELLA D’ENGRÀCIES I DESCENS A LA BASE DE LA CARA OEST

Sortim caminant  del coll de Pimorent per la pista que va en direcció nord-est i entra a la coma d’Engràcies. Un pic siguem a dins la vall, si hi ha prou neu, deixem la pista i anem pujant pel centre separats prudencialment dels pendents d’una i altra banda, si els pendents solells del Tossal de Mercader són nets de neu podem seguir la pista forestal. D’una manera o d’una altra arribem a una presa de captació d’aigües. Continuem planejant cap al nord-est, i quan el pendent és redreça caminem vora el torrent de l’esquerra per superar el monticle que tenim al davant. Arribem a un planell i després ens enfilem a la portella d’Engràcies, que pot presentar una cornisa que normalment es pot superar pels dos cantons sense problemes.

A la portella veiem per primer cop la cara oest del Puigpedrós de Lanós, ja ens hi podem dirigir directament, davallem cap a l’esquerra, flanquegem el Roc Gros de Coma d’Or cap a la dreta, i després d’un parell de graonades en direcció nord-est ens plantem al peu del corredor central. Val la pena aturar-se aquí mateix en algun replà còmode i segur per posar-nos el material, menjar etc., perquè sota el corredor nord-oest no hi ha cap espai d’aquest tipus. Quan estiguem a punt flanquegem arran de paret, cap al nord, fins a l’entrada del corredor, que és abans del punt més baix de les roques que sobresurten de la muntanya, s’hi entra fent una breu diagonal cap a l’esquerra. L’entrada esbiaixada és l’únic punt que veurem durant tota l’aproximació, ja que el corredor queda totalment ocult des d’aquest vessant, cosa que fa que ben poca gent en sàpiga l’existència.

 

 

 

 

 

5 Aproximació fins a la portella d’Engràcies

6 Davallant cap a la base de la cara oest

7 Inici del corredor

8 Curt ressalt al primer tros que s’estreny

 

CORREDOR NORD-OEST (NW) i cim del PUIGPEDRÓS DE LANÓS

Tot i la impressió, des de la llunyania, de ser una canal ben rectilínia, quan hi entrem ens adonem que té petits canvis de direcció que fan que en cap moment la vegem sencera.

El corredor comença fent una breu entrada cap a l’esquerra però ràpidament s’encara a la muntanya (SE), l’inici té un pendent regular d’uns 45°. Aviat hi ha un tram on s’estreny, la inclinació augmenta a 50° i hi pot aflorar algun pas de roca senzill. Després d’aquest possible ressalt, el corredor gira un xic cap a l’esquerra, s’eixampla generosament i s’ajeu a 40-45°. A la capçalera d’aquest gran embut ens decantem cap a la dreta (possibilitat de petits ressalts de roca solta), per virar després cap a l’esquerra, direcció que ja no deixarem fins a la cresta. Remuntem uns metres fins que topem amb una zona de grans blocs, alguns sense subjecció al sòl. Entenc que aquesta part final, mantenint la direcció est/sud-est, permet moltes variants segons l’abundància o l’escassetat de neu que hi trobem, compte però amb els blocs, val la pena que creuem un a un si no estan ben fermats per la neu o el regel nocturn. Nosaltres vam superar el primer, immens i encaixat al centre del corredor, per la dreta (50° neu), després férem uns metres més pel centre del corredor i acabàrem enfilant-nos de nou cap a la dreta buscant la neu (un altre tram a 50°, possibilitat de petits ressalts de roca), per finalitzar flanquejant horitzontalment cap a l’esquerra fins a la sortida, amb molt poc pendent. És possible que tota aquesta darrera part, amb neu abundant, es pugui fer pel centre del corredor amb una inclinació d’uns 45-50°.

A la sortida albirem per primer cop el massís del Carlit, només ens resta coronar els dos cims del Puigpedrós de Lanós. El cim nord, de 2828m d’altura, el tenim a tocar a mà esquerra, té una gran fita de pedres al capdamunt i té una millor vista sobre la vall de les Besines que el principal. Tornem a la sortida del corredor i anem cap al sud per la carena rocallosa, el proper corredor que surt a mà dreta és l’ample corredor central (una de les opcions pel descens). Anem vorejant les dificultats per l’esquerra i ens enfilem en un moment fins al cim del Puigpedrós de Lanós.

 

 

 

 

 

9 Pendents amples i senzills de la part intermèdia

10 Continuació decantant-nos cap a la dreta

11 A punt de superar el bloc per la dreta

12 Buscant la neu de la dreta per després acabar flanquejant

 

POSSIBLES DESCENSOS

No hi ha cap descens dels que podríem considerar clàssics, ja que des de Pimorent no hi ha cap via normal senzilla i lògica que pugi fins al Puigpedrós de Lanós, a més a més, totes les opcions de tornada, en major o menor mesura, afegiran desnivell a la jornada.

 

 

 

 

 

 

13 Possibles descensos des de l’oest

14 Possibles descensos des de l’est

 

 

Tenim quatre possibilitats:

- 1 La més curta: Baixar per l’ample corredor central, anomenat també gran corredor oest, té 350m i una inclinació de 40-45°, al principi del descens segons condicions podem trobar un màxim de 50°. Del cim cap al nord és el primer corredor que surt cap a occident, ja l’hem vist venint del corredor nord-oest, de fet és l’únic que hi ha entre el corredor que hem fet i el cim. Quan siguem a la base retrobem les nostres traces d’aproximació i ascendim fins a la portella d’Engràcies, des d’on davallem fins al coll de Pimorent (unes 2’30h).

- 2 La més fàcil: Davallar del cim cap a l’est fins al pla que hi ha a sota, a 2600m aproximadament, hem d’anar amb compte perquè és orientació solella i tallem una gran pala de neu pel mig, si la neu és inestable l’evitem baixant per l’extrem nord d’aquesta pala fins al mateix pla (és la cresta oriental del cim nord). Quan siguem al pla ens dirigim al llom nord-est de l’avantcim sud del Coma d’Or (2815m 1h), que assolim directament, si hi ha cornises a l’esquerra, manteniu-vos-en a una distància prudencial. De l’avantcim podem anar al cim principal per la cresta. Tant si hi anem com si no, la continuació del descens és cap a l’oest passant per la portella de Coma d’Or (vora l’estany del mateix nom), i arribant a la ja trepitjada portella d’Engràcies (30’), des d’on davallem fins al coll de Pimorent (1’15h).

- 3 La més entretinguda: Grimpar la cresta sud del cim fins a la portella Roja (també anomenada de les Besines), hi ha passos de II i algun III esporàdic, els blocs no sempre són fiables, però es poden evitar flanquejant per l’esquerra sempre que la neu estigui en condicions, a la part final si anem per neu el pendent és molt dret (55°). De la portella hem de creuar unes cornises aèries cap a l’esquerra que ens permeten accedir als pendents de neu (d’herba i grava si ja no en queda) de sota el cim del Coma d’Or, tan sols ens queda superar-los caminant i arribar a sota l’últim obstacle, unes plaques llises que vencem per una fissura de III que hi ha al centre (1’30-2h entre els dos cims). Del cim baixem per la via normal cap a l’oest passant per la portella de Coma d’Or (vora l’estany del mateix nom), i arribant a la ja trepitjada portella d’Engràcies (30’), des d’on davallem fins al coll de Pimorent (1’15h).

- 4 Una solució a mig camí: Seguir la cresta sud del cim fins a la portella Roja explicada a la segona opció (també anomenada de les Besines), però ara davallem cap a l’oest per una curta però dreta canal (50° a l’inici). De la base anem a retrobar cap a l’est/nord-est les nostres traces d’accés al corredor central i ascendim fins a la portella d’Engràcies.

 

 

 

 

 

15 Fissura per accedir al Coma d’Or (opció 3)

16 Encarant el pas de la fotografia anterior (opció 3)

17 Pujant  pel llom nord-est de l’avantcim sud (opció 2)

18 Puigpedrós de Lanós des del llom nord-est

 

Diferents noms que podem trobar per la ruta

Podem trobar el cim com a Puig Pedrós, Pic Pedrós, o en francès Pic Pedrous par le couloir nord-ouest.

 

Data de la ressenya: Maig 2010

Data de la ruta: Maig 2010

 

 ©muntanyaviva.cat  

 

Versió imprimible

@