|
Puigpedrós
de Lanós (pic Pedrós, 2842m) pel corredor
nord-oest |
|||
|
|
|||
|
Sempre he tingut
una atracció especial pel Puigpedrós de
Lanós, suposo que, en part, és perquè
veient-ne la cara oest és difícil no fer-hi volar
la imaginació. És una muntanya amb perfils ben
diferenciats i variats, l’oriental és una gran
pala de neu, el meridional és una cresta ben definida i, en
canvi, l’occidental i el septentrional és abrupte
amb una colla de canals ratllant la paret per tot arreu. A part
d’aquestes canals, al vessant oest hi ha un reguitzell
d’esperons granítics que les custodien, que
també es poden escalar sense massa dificultat. El corredor
ressenyat és visitat molt rarament perquè no
és visible fins que hi entres, des d’on
sí que es pot veure perfectament és des dels cims
occitans que queden a l’altra banda de la vall principal del
riu Arièja, a l’oest de l’Ospitalet.
Té una llargada considerable, una dificultat assequible i un
component d’aventura important, a qui li agradin aquests
racons, que en gaudeixi. |
|||
|
|
|||
|
Tipus
d’activitat: Alpinisme i
corredors |
|||
|
També
pertany a: Pirenèu
Occitan/Pirineu Occità Pirineu |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
1 Mapa IGN 2249 OT |
2 Corredor NW del
Puigpedrós de Lanós |
3 Cara oest del cim |
4 La cresta sud
del cim i la portella Roja des del pic de Coma d’Or |
|
|
|||
|
RESUM |
|||
|
Dificultat: PD+ Itinerari intuïtiu
d’alta muntanya a un corredor molt poc trepitjat i amb retorn
rebuscat. |
|||
|
Material recomanat: Piolets, grampons
i casc. Pel corredor, opcionalment, podem portar corda, algun ancoratge
de neu (estaca o àncora), bagues, i algun tascó o
encastador de lleves mitjà (friend).
Aquest material el necessitarem si triem la tornada per la cresta que
va del Puigpedrós de Lanós al pic de Coma
d’Or. Durant l’hivern i bona part de la primavera
és aconsellable portar raquetes de neu o esquís
de muntanya per a l’aproximació i la tornada. |
|||
|
Època
aconsellable: Segons els anys,
des del mes de Gener fins al mes de Maig. |
|||
|
Desnivell: Sortint del coll
de Pimorent +1100m/-180m fins al cim. La tornada, segons
l’opció que triem, ens farà sumar entre
180-300m positius més. Si comencem a caminar des de la presa
de captació d’aigües ens estalviarem 220m. |
|||
|
Canal: 375m |
|||
|
Orientació: Nord-oest (NW) |
|||
|
Horari: 2’30h
per a l’aproximació i
1’30-1’45h per la canal i el curt tram fins al cim.
En total entre 4 i 4’15h. Si comencem a caminar des de la
presa de captació d’aigües ens
estalviarem mitja hora. |
|||
|
Mapa: IGN
Francès Bourg-Madame 2249 OT 1:25.000 |
|||
|
Risc
d’allaus: No és
una ruta massa propensa a les allaus, tot i que, com totes,
té les seves particularitats. L’inici de la coma
d’Engràcies té pendents drets a banda i
banda, si són carregats de neu recent o hi ha un episodi de
fusió accentuada, pot ser prudent transitar ben
bé pel centre, tot i que amb aquestes condicions seria una
temeritat anar a fer un corredor (descens alternatiu per la cresta de
Llosers i la serra de les Lloses si hi hem de davallar per
obligació). A la sortida dels corredors no seria estranya la
presència d’alguna placa si ha ventat de llevant a
l’hivern. Pel que fa als descensos s’ha de vigilar
si baixem per la pala est del cim, li toquen els primers raigs de sol,
si no ens podem refiar de la neu baixarem per l’aresta est
del cim nord, que ens aportarà seguretat. Si utilitzem el
descens normal del pic de Coma d’Or, tan sols hem de vigilar
al flanqueig del cap de Llosada, si hi ha cornisa cap al nord (que
també pot indicar la presència d’alguna
placa de neu davant nostre), evitem de flanquejar-lo i pugem al cim per la carena davallant-ne per
la seva carena nord-oest. |
|||
|
Altres
possibilitats: El corredor
central, també dit gran corredor oest (PD 350m
40-45° màxim 50° a la sortida, temporada
més curta que el nord-oest). També podem combinar
el curt corredor que dóna a la portella Roja, amb la cresta
cap al nord fins al cim (II-III, evitable per la dreta per pendents
drets de neu sempre que estigui en condicions). A part
d’aquestes dues possibilitats, si volem fer un itinerari
aventurer, tenim terreny per donar i per vendre, tan sols cal triar la
línia que ens agradi més, tant si és
de neu com de roca (els esperons granítics
difícilment superen el IV i gairebé sempre es
poden evitar els passos més complicats pels corredors de la
vora). |
|||
|
Per dormir: Vora el coll de
Pimorent i també vora la presa de captació
d’aigües hi ha unes esplanades perfectes per
poder-hi fer un bivac i sortir ben d’hora
l’endemà. |
|||
|
|
|||
|
ACCÉS
AL PUNT D’INICI |
|||
|
Hem
d’arribar al coll de Pimorent. El més habitual
és que vinguem per Puigcerdà - la Guingueta
d’Ix - Enveig - la Tor de Querol - Porta i trenquem a
mà dreta cap al coll abans d’arribar al
túnel que connecta la Catalunya del Nord amb
Occitània. També hi podem fer cap des
d’Andorra, passada la població del Pas de la Casa
en direcció cap a l’Arièja trenquem a
mà dreta i seguim la carretera fins al coll de Pimorent. El més
habitual és que aparquem al coll mateix. Si la primavera
és avançada i la neu ho permet, agafem la pista
que, en direcció nord-est, s’encara a la coma
d’Engràcies. Sempre per la pista principal, passat
1’3km agafem un trencant a mà dreta (a
l’esquerra és prohibit al trànsit), i
pugem fins a la presa de captació
d’aigües (2142m). Es pot continuar per la pista un
tros més amunt en més mal estat, però
si és neta de neu, voldrà dir que segurament ja
no trobarem neu suficient a les canals del Puigpedrós de
Lanós. |
|||
|
|
|||
|
APROXIMACIÓ
FINS A LA PORTELLA D’ENGRÀCIES I DESCENS A LA BASE
DE LA CARA OEST |
|||
|
Sortim caminant del coll de Pimorent per
la pista que va en direcció nord-est i entra a la coma
d’Engràcies. Un pic siguem a dins la vall, si hi
ha prou neu, deixem la pista i anem pujant pel centre separats
prudencialment dels pendents d’una i altra banda, si els
pendents solells del Tossal de Mercader són nets de neu
podem seguir la pista forestal. D’una manera o
d’una altra arribem a una presa de captació
d’aigües. Continuem planejant cap al nord-est, i
quan el pendent és redreça caminem vora el
torrent de l’esquerra per superar el monticle que tenim al
davant. Arribem a un planell i després ens enfilem a la
portella d’Engràcies, que pot presentar una
cornisa que normalment es pot superar pels dos cantons sense problemes. A la portella
veiem per primer cop la cara oest del Puigpedrós de
Lanós, ja ens hi podem dirigir directament, davallem cap a
l’esquerra, flanquegem el Roc Gros de Coma d’Or cap
a la dreta, i després d’un parell de graonades en
direcció nord-est ens plantem al peu del corredor central.
Val la pena aturar-se aquí mateix en algun replà
còmode i segur per posar-nos el material, menjar etc.,
perquè sota el corredor nord-oest no hi ha cap espai
d’aquest tipus. Quan estiguem a punt flanquegem arran de
paret, cap al nord, fins a l’entrada del corredor, que
és abans del punt més baix de les roques que
sobresurten de la muntanya, s’hi entra fent una breu diagonal
cap a l’esquerra. L’entrada esbiaixada
és l’únic punt que veurem durant tota
l’aproximació, ja que el corredor queda totalment
ocult des d’aquest vessant, cosa que fa que ben poca gent en
sàpiga l’existència. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
5
Aproximació fins a la portella
d’Engràcies |
6 Davallant cap a
la base de la cara oest |
7 Inici del
corredor |
8 Curt ressalt al
primer tros que s’estreny |
|
|
|||
|
CORREDOR NORD-OEST
(NW) i cim del PUIGPEDRÓS DE LANÓS |
|||
|
Tot i la
impressió, des de la llunyania, de ser una canal ben
rectilínia, quan hi entrem ens adonem que té
petits canvis de direcció que fan que en cap moment la vegem
sencera. El corredor
comença fent una breu entrada cap a l’esquerra
però ràpidament s’encara a la muntanya
(SE), l’inici té un pendent regular
d’uns 45°. Aviat hi ha un tram on
s’estreny, la inclinació augmenta a 50° i
hi pot aflorar algun pas de roca senzill. Després
d’aquest possible ressalt, el corredor gira un xic cap a
l’esquerra, s’eixampla generosament i
s’ajeu a 40-45°. A la capçalera
d’aquest gran embut ens decantem cap a la dreta (possibilitat
de petits ressalts de roca solta), per virar després cap a
l’esquerra, direcció que ja no deixarem fins a la
cresta. Remuntem uns metres fins que topem amb una zona de grans blocs,
alguns sense subjecció al sòl. Entenc que aquesta
part final, mantenint la direcció est/sud-est, permet moltes
variants segons l’abundància o
l’escassetat de neu que hi trobem, compte però amb
els blocs, val la pena que creuem un a un si no estan ben fermats per
la neu o el regel nocturn. Nosaltres vam superar el primer, immens i
encaixat al centre del corredor, per la dreta (50° neu),
després férem uns metres més pel
centre del corredor i acabàrem enfilant-nos de nou cap a la
dreta buscant la neu (un altre tram a 50°, possibilitat de
petits ressalts de roca), per finalitzar flanquejant horitzontalment
cap a l’esquerra fins a la sortida, amb molt poc pendent.
És possible que tota aquesta darrera part, amb neu abundant,
es pugui fer pel centre del corredor amb una inclinació
d’uns 45-50°. A la sortida
albirem per primer cop el massís del Carlit,
només ens resta coronar els dos cims del
Puigpedrós de Lanós. El cim nord, de 2828m
d’altura, el tenim a tocar a mà esquerra,
té una gran fita de pedres al capdamunt i té una
millor vista sobre la vall de les Besines que el principal. Tornem a la
sortida del corredor i anem cap al sud per la carena rocallosa, el
proper corredor que surt a mà dreta és
l’ample corredor central (una de les opcions pel descens).
Anem vorejant les dificultats per l’esquerra i ens enfilem en
un moment fins al cim del Puigpedrós de Lanós. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
9 Pendents amples
i senzills de la part intermèdia |
10
Continuació decantant-nos cap a la dreta |
|
12 Buscant la neu
de la dreta per després acabar flanquejant |
|
|
|||
|
POSSIBLES DESCENSOS |
|||
|
No hi ha cap
descens dels que podríem considerar clàssics, ja
que des de Pimorent no hi ha cap via normal senzilla i
lògica que pugi fins al Puigpedrós de
Lanós, a més a més, totes les opcions
de tornada, en major o menor mesura, afegiran desnivell a la jornada. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
|
13 Possibles
descensos des de l’oest |
14 Possibles
descensos des de l’est |
|
|
|
|||
|
Tenim quatre
possibilitats: - 1
La
més curta: Baixar per
l’ample corredor central, anomenat també gran
corredor oest, té 350m i una inclinació de
40-45°, al principi del descens segons condicions podem trobar
un màxim de 50°. Del cim cap al nord és
el primer corredor que surt cap a occident, ja l’hem vist
venint del corredor nord-oest, de fet és
l’únic que hi ha entre el corredor que hem fet i
el cim. Quan siguem a la base retrobem les nostres traces
d’aproximació i ascendim fins a la portella
d’Engràcies, des d’on davallem fins al
coll de Pimorent (unes 2’30h). - 2
La més fàcil:
Davallar del cim cap a l’est fins al pla que hi ha a sota, a
2600m aproximadament, hem d’anar amb compte perquè
és orientació solella i tallem una gran pala de
neu pel mig, si la neu és inestable l’evitem
baixant per l’extrem nord d’aquesta pala fins al
mateix pla (és la cresta oriental del cim nord). Quan siguem
al pla ens dirigim al llom nord-est de l’avantcim sud del
Coma d’Or (2815m 1h), que assolim directament, si hi ha
cornises a l’esquerra, manteniu-vos-en a una
distància prudencial. De l’avantcim podem anar al
cim principal per la cresta. Tant si hi anem com si no, la
continuació del descens és cap a l’oest
passant per la portella de Coma d’Or (vora l’estany
del mateix nom), i arribant a la ja trepitjada portella
d’Engràcies ( - 3
La més entretinguda:
Grimpar la cresta sud del cim fins a la portella Roja (també
anomenada de les Besines), hi ha passos de II i algun III
esporàdic, els blocs no sempre són fiables,
però es poden evitar flanquejant per l’esquerra
sempre que la neu estigui en condicions, a la part final si anem per
neu el pendent és molt dret (55°). De la portella
hem de creuar unes cornises aèries cap a
l’esquerra que ens permeten accedir als pendents de neu
(d’herba i grava si ja no en queda) de sota el cim del Coma
d’Or, tan sols ens queda superar-los caminant i arribar a
sota l’últim obstacle, unes plaques llises que
vencem per una fissura de III que hi ha al centre (1’30-2h
entre els dos cims). Del cim baixem per la via normal cap a
l’oest passant per la portella de Coma d’Or (vora
l’estany del mateix nom), i arribant a la ja trepitjada
portella d’Engràcies ( - 4
Una solució a mig
camí: Seguir la cresta sud del cim fins a la
portella Roja explicada a la segona opció (també
anomenada de les Besines), però ara davallem cap a
l’oest per una curta però dreta canal (50°
a l’inici). De la base anem a retrobar cap a
l’est/nord-est les nostres traces
d’accés al corredor central i ascendim fins a la
portella d’Engràcies. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
15 Fissura per
accedir al Coma d’Or (opció 3) |
16 Encarant el pas
de la fotografia anterior (opció 3) |
17 Pujant pel llom nord-est de
l’avantcim sud (opció 2) |
18
Puigpedrós de Lanós des del llom nord-est |
|
|
|||
|
Diferents
noms que podem trobar per la ruta |
|||
|
Podem trobar el
cim com a Puig Pedrós, Pic Pedrós, o en
francès Pic Pedrous par le couloir nord-ouest. |
|||
|
|
|||
|
Data de la ressenya: Maig 2010 |
Data de la ruta: Maig 2010 |
||
|
|
|||
|
|
|||
