|
Ratèra
(2862m) pel corredor nord-oest |
|||
|
|
|||
|
El tuc de Ratèra és un bell
cim de renom que val la pena de visitar durant totes les
èpoques de l’any, a més a
més, el panorama que ens permet contemplar des del punt
culminant és extensíssim. L’hivern ens
ofereix la possibilitat de gaudir obrint traça sobre els
relleus suaus del circ de Colomèrs,
i d’assolir el cim per una línia de neu clara,
solitària, i atractiva, que parteix per la meitat tota
l’escarpada cara nord-oest del cim. |
|||
|
|
|||
|
Tipus
d’activitat: Alpinisme i
corredors |
|||
|
També
pertany a: Pirineu
Occidental Català Pirineu
Catalunya |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
1 Mapa de
l’Editorial Alpina |
2 Corredor
nord-oest del tuc de Ratèra |
3 Circ de Colomèrs des del refugi vell |
4 Arribant al
refugi de Colomèrs podem
veure el corredor |
|
|
|||
|
RESUM |
|||
|
Material recomanat: Piolet, grampons
i casc, en condicions normals no cal res més. Opcionalment,
si anem amb gent inexperta o preveiem que la neu hi escassegi, podem
portar corda, alguna baga, i alguna estaca o àncora de neu. |
|||
|
Època
aconsellable: Segons els anys,
des del mes de Gener fins a principis de Juny. |
|||
|
Desnivell: 1475m des de la bòrda de Montadí.
Si ho partim en dues jornades 675m fins al refugi de Colomèrs,
i 810m des del refugi fins al cim. Si sortim des dels banhs
de Tredòs 1175m. |
|||
|
Canal: 190m |
|||
|
Orientació: Nord-oest (NW) |
|||
|
Horari: 6h des de la bòrda de Montadí /
5h des dels banhs de Tredòs
/ 3h des del refugi de Colomèrs.
Horaris parcials: Bòrda de
Montadí - Banhs de
Tredòs 1h, Banhs de
Tredòs - Trencall on deixem la pista forestal 1h,
Trencall - Refugi de Colomèrs
45’-1h, Refugi de Colomèrs
- Inici de la canal 2h, Canal NW 1h. Tot això és
molt relatiu, perquè el simple fet d’haver
d’obrir traça o no, o que la cota on comenci la
neu sigui alta, pot fer variar substancialment l’horari. |
|||
|
Mapa: Editorial Alpina,
Val d'Aran 1:40.000 |
|||
|
Risc
d’allaus: Les
contínues ondulacions del relleu del circ de Colomèrs,
fan que gran part del recorregut sigui molt segur en aquest aspecte,
però hi ha tres punts on convé vigilar segons les
condicions de la neu, suposant d’entrada que només
anirem a fer la canal si la neu està mínimament
assentada. Un punt és durant
l’aproximació, poc després de passar
pels banhs de Tredòs
fins a la vora del pletiu dera Montanheta,
transitem per sota l’acanalada sèrra
dera Sendrosa , aquest tram pot ser perillós
després de nevades recents generoses o en episodis de
fusió accentuada quan encara hi ha prou neu (tardes
primaverals). El segon és el descens del tuc de Ratèra, punt complicat per
l’orientació solella que té, pot
esdevenir perillós a partir de mig matí en dies
calorosos (allaus de fusió), a part de la possibilitat de
plaques de neu després de ventades recents que vinguin del
nord o de l’oest (no duren massa per la mateixa
orientació solella, ja que la neu s’hi transforma
més ràpidament). Si intuïm que el perill
és notori és molt desaconsellable baixar pel mig
de la pala sud-est o nord-est esquiant o a peu, podem baixar per la
vora de l’aresta sud fins que el relleu se suavitzi
(itinerari proposat), o estrictament per l’aresta est, que
tot i dreta al seu inici, ens aportarà seguretat. El tercer
punt és molt curt, l’últim pendent
abans de baixar al lac Obago venint
del pòrt de Ratèra de
Colomèrs té uns metres força
drets (possibilitat de plaques de neu si ha ventat de sud o
d’est). |
|||
|
Recomanacions: És
gairebé obligatori a l'hivern i bona part de la primavera
l'ús d'esquís de muntanya o raquetes de neu per a
l'aproximació i el descens. |
|||
|
Altres
possibilitats: Si per qualsevol
motiu renunciem al corredor podem pujar per la via normal des de Colomèrs o, si ho tenim
previst, podem fer travessa cap a Sant Maurici o cap a la vall de Ruda
de baixada. |
|||
|
Per dormir: Al refugi de Colomèrs, acostuma a ser
guardat per Setmana Santa i també en altres dates
d’hivern prèvia reserva, o sinó a la
seva part lliure. |
|||
|
|
|||
|
ACCÉS
AL PUNT D’INICI |
|||
|
Hem
d’arribar a la vila de Salardú,
a la val d’Aran. Al mig
del poble hi ha un trencall, ben indicat, cap als banhs
de Tredòs, el barratge
d’Aiguamòg i el refugi de Colomèrs.
L’agafem, la carretera davalla fins a l’arriu Garona, el creua pel pònt
de Salardú i s’enfila fins al barratge d’Aiguamòg,
per després planejar fins a la bòrda
de Montadí, on hi ha un aparcament habilitat i
senyalitzat a mà dreta (1475m d’altura
aproximadament). Durant
l’hivern, per motius poc nobles que no entraré a
valorar, les màquines llevaneus només netegen la
carretera fins aquí, on hi trobarem una barrera
metàl·lica que impedeix el pas cap als banhs de Tredòs (als clients
els baixen a buscar en motos de neu o en tot terrenys). A mesura que va
avançant la primavera, la carretera va quedant parcialment
neta i obren la barrera. Tot i haver-hi un cartell de
l’ajuntament de Naut Aran
que adverteix que no es pot seguir més amunt des de
l’1 de Desembre fins a l’1 de Maig, tothom ho fa
(confirmat pels guardes del refugi), això sí,
tinguem clar que si ens sorprèn una nevada no podrem baixar
el cotxe fins que es fongui la neu. Més tard de
l’1 de Maig podrem pujar lliurement fins als banhs
de Tredòs i és possible que continuem
fins al trencall on s’inicia el sender que va cap al refugi
de Colomèrs (aquesta
pista forestal es tanca a partir de l’1 de Juliol).
Cadascú que faci el que li sembli, no seré jo qui
inciti a saltar-se les normes, tan sols explico la situació
dels últims anys, nosaltres vam sortir caminant des de la bòrda de Montadí. |
|||
|
|
|||
|
APROXIMACIÓ
(Si sortim
caminant des de la bòrda de
Montadí és aconsellable partir
l’ascensió en dos dies fent nit al refugi de Colomèrs) |
|||
|
Des de la bòrda de Montadí
seguim la carretera durant 3’6 km fins als banhs
de Tredòs, hi ha alguna corba on es pot fer
drecera. Quan arribem als banhs de
Tredòs creuem l’arriu
d’Aiguamòg, deixem
l’aparcament a mà dreta, i continuem per la pista
forestal que vira decididament cap al sud fins al pletiu
dera Montanheta. El camí fa unes quantes
llaçades fins que gira 180° cap al nord, en aquest
punt és on, cap a l’esquerra, s’inicia
el sender d’estiu cap al refugi (indicat). Deixem doncs la
pista i remuntem un barranc cap al sud-est fins que donem a un gran
pla, comencem a creuar-lo però al cap de pocs metres, a la
primera coma que ens dóna la possibilitat de girar cap a la
dreta (SW), l’abandonem, creuem un pont i la resseguim amunt
fins que en un moment ens porta sota el mur de contenció del
lac Major de Colomèrs.
La paret de la presa l’hem de superar per la part dreta, on
hi ha l’antic refugi. Quan arribem a l’antic refugi
de Colomèrs, a
l’extrem nord del llac, ja veiem el nou, situat a la meitat
oest del llac, tan sols ens resta un flanqueig horitzontal a mitja
altura per arribar-hi. A partir d’aquest punt el tuc de Ratèra amb el corredor que
anem a fer és ben visible. Sortim del refugi
de Colomèrs voltant el lac Major de Colomèrs pel sud
i anant a creuar un collet que té a la seva riba est que ens
deixa al costat de l’estanh Plan.
El voltem per l’esquerra i davallem després a la
vall farcida d’estanys que remuntem cap al sud-est,
creuant-los pel mig si estan ben glaçats o flanquejant-los
pel costat occidental si no ens en refiem, lac
Long, lac Redon i
finalment lac Obago. - Si no pernoctem
al refugi no ens cal passar-hi, sota el mur de contenció del
lac Major de Colomèrs
ens hem de desviar cap a l’esquerra i pujar un curt
però dret pendent fins al coret
deth Clòto, i després perdre uns metres
fins al centre d’aquesta vall farcida d’estanys
abans esmentada que remuntem fins al lac Obago
- Poc abans de
creuar el lac Obago podem veure i
intuir la darrera part de l’accés al corredor
nord-oest, hi ha un ample passadís sota
l’esperó nord del tuc de Ratèra
que, cap al sud, porta còmodament a la base de la cara
nord-oest. Quatre ziga-zagues cap a llevant per on ens sembli millor
ens col·loquen al replà de sota el con de
dejecció del corredor. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
5
Última part de l’aproximació |
6 El mateix a peu
pla des del lac Obago |
7
Aproximació des del refugi mirada des del cim |
|
|
|
|||
|
CORREDOR O CANAL
NW AL TUC DE RATÈRA |
|||
|
El corredor
comença amb un pendent regular de neu d’uns
45°, cap a la part central es redreça fins a
50° i hi trobem un esperó de roca que el divideix en
dues parts. Aquest esperó s’acostuma a creuar des
del capdamunt de la primera part del corredor en horitzontal cap a la
dreta, tot i que uns metres abans d’arribar-hi
podríem fer-ho amb més dificultat superant algun
dels ressalts de roca que hi ha, donant directament a l’inici
de la segona part del corredor. Aquest tram és
l’únic que ens pot fer treure la corda, segons les
condicions de la neu o de la seva absència, i el nivell de
la cordada. Una vegada hem superat l’esperó i
baixat a la segona part, el corredor manté encara
50° d’inclinació durant uns metres, torna
a 45° fins que a la sortida s’ajau fins a
35°. Des de la bretxa on canviem de vessant pugem les dues
puntes del tuc de Ratèra
per poder admirar les immenses vistes de cims, i també
d’estanys camuflats per la neu, que hi ha cap a tots els
punts cardinals, la punta de la dreta és la més
alta. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
9 Croquis del
corredor nord-oest |
10 Inici |
11 Mirant enrere |
12 Anant a creuar
l’esperó |
|
|
|||
|
DESCENS PEL
PÒRT DE RATÈRA DE COLOMÈRS |
|||
|
La sortida del cim
és força dreta i perillosa si la neu
és inestable (cara SE). Caminant, la baixada habitual, en
termes de seguretat i comoditat (es pot baixar per tot arreu), es fa
seguint durant uns metres l’aresta sud, i després
continua cap al sud-est mirant d’aprofitar els pendents menys
obligats d’aquesta part de la muntanya fins a un pla situat
sota la pala sud-est. Quan siguem al pla, tan sols hem de voltar la
muntanya en direcció nord fins que baixem a la zona del pòrt de Ratèra,
coll molt ampli i amb vàries sortides.
D’aquí cap al nord-oest per la base de muntanya
arribem al pòrt de
Ratèra de Colomèrs, porta
d’entrada al circ de Colomèrs.
També
hi ha l’opció de baixar per l’aresta
est, molt dreta i marcada a l’inici però que al
capdavall es fon amb el pendent obert. Evidentment si anem amb
esquís i la neu és en bones condicions hi ha un
descens esplèndid i sostingut pel bell mig de la pala
sud-est. La baixada del pòrt de Ratèra de
Colomèrs, pel centre d’una ampla coma
entre el tuc de Ratèra i
la cresta sud del tuc Gran de Sendrosa,
és molt còmoda fins que queda interrompuda per un
pendent força dret de nou sobre el lac
Obago. A l’estany retrobem les nostres traces de
l’ascens, tan sols em queda esmentar que quan arribem al lac Long tenim
l’opció de tornar al refugi per l’estanh Plan, o fer la tornada directes
sense passar-hi remuntant el coret deth
Clòto donant al barratge
deth lac Major de Colomèrs, o baixant la
barrancada entre el lac Long, lac Clòto de Baish i
l’estanh dera Lossa,
incòmoda i dreta en algun punt segons la neu, on retrobem el
pla que haurem de creuar cap al nord-oest fins a les nostres traces de
pujada, que ens deixaran a la pista. Del cim fins a la
pista forestal sense passar pel refugi 2’30h amb raquetes de
neu (esquiant menys), i tota la pista fins a la bòrda
de Montadí 1’45h. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
13 Baixant de
l’esperó per trobar la segona part del corredor |
14 Sortida |
15 De la sortida
de la canal al cim |
16 Descens del cim |
|
|
|||
|
Diferents
noms que podem trobar per la ruta |
|||
|
Tuc de
Ratèra en aranès, Pic de Ratera en
català. El corredor nord-oest també el podem
trobar com a canal NW. |
|||
|
|
|||
|
Data de la ressenya: Abril 2010 |
Data de la ruta: Abril 2010 |
||
|
|
|||
|
|
|||
