Navegant

Ratèra (2862m) pel corredor nord-oest

 

El tuc de Ratèra és un bell cim de renom que val la pena de visitar durant totes les èpoques de l’any, a més a més, el panorama que ens permet contemplar des del punt culminant és extensíssim. L’hivern ens ofereix la possibilitat de gaudir obrint traça sobre els relleus suaus del circ de Colomèrs, i d’assolir el cim per una línia de neu clara, solitària, i atractiva, que parteix per la meitat tota l’escarpada cara nord-oest del cim.

 

Zona: Pirenèu Occitan/Pirineu Occità

Tipus d’activitat: Alpinisme i corredors

També pertany a: Pirineu Occidental Català   Pirineu   Catalunya

 

 

 

 

 

1 Mapa de l’Editorial Alpina

2 Corredor nord-oest del tuc de Ratèra

3 Circ de Colomèrs des del refugi vell

4 Arribant al refugi de Colomèrs podem veure el corredor

 

RESUM

Dificultat:  PD+

Material recomanat: Piolet, grampons i casc, en condicions normals no cal res més. Opcionalment, si anem amb gent inexperta o preveiem que la neu hi escassegi, podem portar corda, alguna baga, i alguna estaca o àncora de neu.

Època aconsellable: Segons els anys, des del mes de Gener fins a principis de Juny.

Desnivell: 1475m des de la bòrda de Montadí. Si ho partim en dues jornades 675m fins al refugi de Colomèrs, i 810m des del refugi fins al cim. Si sortim des dels banhs de Tredòs 1175m.

Canal: 190m

Orientació: Nord-oest (NW)

Horari: 6h des de la bòrda de Montadí / 5h des dels banhs de Tredòs / 3h des del refugi de Colomèrs. Horaris parcials: Bòrda de Montadí - Banhs de Tredòs 1h, Banhs de Tredòs - Trencall on deixem la pista forestal 1h, Trencall - Refugi de Colomèrs 45’-1h, Refugi de Colomèrs - Inici de la canal 2h, Canal NW 1h. Tot això és molt relatiu, perquè el simple fet d’haver d’obrir traça o no, o que la cota on comenci la neu sigui alta, pot fer variar substancialment l’horari.

Mapa: Editorial Alpina, Val d'Aran 1:40.000

Risc d’allaus: Les contínues ondulacions del relleu del circ de Colomèrs, fan que gran part del recorregut sigui molt segur en aquest aspecte, però hi ha tres punts on convé vigilar segons les condicions de la neu, suposant d’entrada que només anirem a fer la canal si la neu està mínimament assentada. Un punt és durant l’aproximació, poc després de passar pels banhs de Tredòs fins a la vora del pletiu dera Montanheta, transitem per sota l’acanalada sèrra dera Sendrosa , aquest tram pot ser perillós després de nevades recents generoses o en episodis de fusió accentuada quan encara hi ha prou neu (tardes primaverals). El segon és el descens del tuc de Ratèra, punt complicat per l’orientació solella que té, pot esdevenir perillós a partir de mig matí en dies calorosos (allaus de fusió), a part de la possibilitat de plaques de neu després de ventades recents que vinguin del nord o de l’oest (no duren massa per la mateixa orientació solella, ja que la neu s’hi transforma més ràpidament). Si intuïm que el perill és notori és molt desaconsellable baixar pel mig de la pala sud-est o nord-est esquiant o a peu, podem baixar per la vora de l’aresta sud fins que el relleu se suavitzi (itinerari proposat), o estrictament per l’aresta est, que tot i dreta al seu inici, ens aportarà seguretat. El tercer punt és molt curt, l’últim pendent abans de baixar al lac Obago venint del pòrt de Ratèra de Colomèrs té uns metres força drets (possibilitat de plaques de neu si ha ventat de sud o d’est).

Recomanacions: És gairebé obligatori a l'hivern i bona part de la primavera l'ús d'esquís de muntanya o raquetes de neu per a l'aproximació i el descens.

Altres possibilitats: Si per qualsevol motiu renunciem al corredor podem pujar per la via normal des de Colomèrs o, si ho tenim previst, podem fer travessa cap a Sant Maurici o cap a la vall de Ruda de baixada.

Per dormir: Al refugi de Colomèrs, acostuma a ser guardat per Setmana Santa i també en altres dates d’hivern prèvia reserva, o sinó a la seva part lliure.

 

ACCÉS AL PUNT D’INICI

Hem d’arribar a la vila de Salardú, a la val d’Aran. Al mig del poble hi ha un trencall, ben indicat, cap als banhs de Tredòs, el barratge d’Aiguamòg i el refugi de Colomèrs. L’agafem, la carretera davalla fins a l’arriu Garona, el creua pel pònt de Salardú i s’enfila fins al barratge d’Aiguamòg, per després planejar fins a la bòrda de Montadí, on hi ha un aparcament habilitat i senyalitzat a mà dreta (1475m d’altura aproximadament).

Durant l’hivern, per motius poc nobles que no entraré a valorar, les màquines llevaneus només netegen la carretera fins aquí, on hi trobarem una barrera metàl·lica que impedeix el pas cap als banhs de Tredòs (als clients els baixen a buscar en motos de neu o en tot terrenys). A mesura que va avançant la primavera, la carretera va quedant parcialment neta i obren la barrera. Tot i haver-hi un cartell de l’ajuntament de Naut Aran que adverteix que no es pot seguir més amunt des de l’1 de Desembre fins a l’1 de Maig, tothom ho fa (confirmat pels guardes del refugi), això sí, tinguem clar que si ens sorprèn una nevada no podrem baixar el cotxe fins que es fongui la neu. Més tard de l’1 de Maig podrem pujar lliurement fins als banhs de Tredòs i és possible que continuem fins al trencall on s’inicia el sender que va cap al refugi de Colomèrs (aquesta pista forestal es tanca a partir de l’1 de Juliol). Cadascú que faci el que li sembli, no seré jo qui inciti a saltar-se les normes, tan sols explico la situació dels últims anys, nosaltres vam sortir caminant des de la bòrda de Montadí.

 

APROXIMACIÓ

(Si sortim caminant des de la bòrda de Montadí és aconsellable partir l’ascensió en dos dies fent nit al refugi de Colomèrs)

Des de la bòrda de Montadí seguim la carretera durant 3’6 km fins als banhs de Tredòs, hi ha alguna corba on es pot fer drecera. Quan arribem als banhs de Tredòs creuem l’arriu d’Aiguamòg, deixem l’aparcament a mà dreta, i continuem per la pista forestal que vira decididament cap al sud fins al pletiu dera Montanheta. El camí fa unes quantes llaçades fins que gira 180° cap al nord, en aquest punt és on, cap a l’esquerra, s’inicia el sender d’estiu cap al refugi (indicat). Deixem doncs la pista i remuntem un barranc cap al sud-est fins que donem a un gran pla, comencem a creuar-lo però al cap de pocs metres, a la primera coma que ens dóna la possibilitat de girar cap a la dreta (SW), l’abandonem, creuem un pont i la resseguim amunt fins que en un moment ens porta sota el mur de contenció del lac Major de Colomèrs. La paret de la presa l’hem de superar per la part dreta, on hi ha l’antic refugi. Quan arribem a l’antic refugi de Colomèrs, a l’extrem nord del llac, ja veiem el nou, situat a la meitat oest del llac, tan sols ens resta un flanqueig horitzontal a mitja altura per arribar-hi. A partir d’aquest punt el tuc de Ratèra amb el corredor que anem a fer és ben visible.

Sortim del refugi de Colomèrs voltant el lac Major de Colomèrs pel sud i anant a creuar un collet que té a la seva riba est que ens deixa al costat de l’estanh Plan. El voltem per l’esquerra i davallem després a la vall farcida d’estanys que remuntem cap al sud-est, creuant-los pel mig si estan ben glaçats o flanquejant-los pel costat occidental si no ens en refiem, lac Long, lac Redon i finalment lac Obago.

- Si no pernoctem al refugi no ens cal passar-hi, sota el mur de contenció del lac Major de Colomèrs ens hem de desviar cap a l’esquerra i pujar un curt però dret pendent fins al coret deth Clòto, i després perdre uns metres fins al centre d’aquesta vall farcida d’estanys abans esmentada que remuntem fins al lac Obago -

Poc abans de creuar el lac Obago podem veure i intuir la darrera part de l’accés al corredor nord-oest, hi ha un ample passadís sota l’esperó nord del tuc de Ratèra que, cap al sud, porta còmodament a la base de la cara nord-oest. Quatre ziga-zagues cap a llevant per on ens sembli millor ens col·loquen al replà de sota el con de dejecció del corredor.

 

 

 

 

 

5 Última part de l’aproximació

6 El mateix a peu pla des del lac Obago

7 Aproximació des del refugi mirada des del cim

8 A punt d’entrar a la canal

 

CORREDOR O CANAL NW AL TUC DE RATÈRA

El corredor comença amb un pendent regular de neu d’uns 45°, cap a la part central es redreça fins a 50° i hi trobem un esperó de roca que el divideix en dues parts. Aquest esperó s’acostuma a creuar des del capdamunt de la primera part del corredor en horitzontal cap a la dreta, tot i que uns metres abans d’arribar-hi podríem fer-ho amb més dificultat superant algun dels ressalts de roca que hi ha, donant directament a l’inici de la segona part del corredor. Aquest tram és l’únic que ens pot fer treure la corda, segons les condicions de la neu o de la seva absència, i el nivell de la cordada. Una vegada hem superat l’esperó i baixat a la segona part, el corredor manté encara 50° d’inclinació durant uns metres, torna a 45° fins que a la sortida s’ajau fins a 35°. Des de la bretxa on canviem de vessant pugem les dues puntes del tuc de Ratèra per poder admirar les immenses vistes de cims, i també d’estanys camuflats per la neu, que hi ha cap a tots els punts cardinals, la punta de la dreta és la més alta.

 

 

 

 

 

9 Croquis del corredor nord-oest

10 Inici

11 Mirant enrere

12 Anant a creuar l’esperó

 

DESCENS PEL PÒRT DE RATÈRA DE COLOMÈRS

La sortida del cim és força dreta i perillosa si la neu és inestable (cara SE). Caminant, la baixada habitual, en termes de seguretat i comoditat (es pot baixar per tot arreu), es fa seguint durant uns metres l’aresta sud, i després continua cap al sud-est mirant d’aprofitar els pendents menys obligats d’aquesta part de la muntanya fins a un pla situat sota la pala sud-est. Quan siguem al pla, tan sols hem de voltar la muntanya en direcció nord fins que baixem a la zona del pòrt de Ratèra, coll molt ampli i amb vàries sortides. D’aquí cap al nord-oest per la base de muntanya arribem al pòrt de Ratèra de Colomèrs, porta d’entrada al circ de Colomèrs.

També hi ha l’opció de baixar per l’aresta est, molt dreta i marcada a l’inici però que al capdavall es fon amb el pendent obert. Evidentment si anem amb esquís i la neu és en bones condicions hi ha un descens esplèndid i sostingut pel bell mig de la pala sud-est.

La baixada del pòrt de Ratèra de Colomèrs, pel centre d’una ampla coma entre el tuc de Ratèra i la cresta sud del tuc Gran de Sendrosa, és molt còmoda fins que queda interrompuda per un pendent força dret de nou sobre el lac Obago. A l’estany retrobem les nostres traces de l’ascens, tan sols em queda esmentar que quan arribem al lac Long tenim l’opció de tornar al refugi per l’estanh Plan, o fer la tornada directes sense passar-hi remuntant el coret deth Clòto donant al barratge deth lac Major de Colomèrs, o baixant la barrancada entre el lac Long, lac Clòto de Baish i l’estanh dera Lossa, incòmoda i dreta en algun punt segons la neu, on retrobem el pla que haurem de creuar cap al nord-oest fins a les nostres traces de pujada, que ens deixaran a la pista.

Del cim fins a la pista forestal sense passar pel refugi 2’30h amb raquetes de neu (esquiant menys), i tota la pista fins a la bòrda de Montadí 1’45h.

 

 

 

 

 

13 Baixant de l’esperó per trobar la segona part del corredor

14 Sortida

15 De la sortida de la canal al cim

16 Descens del cim

 

Diferents noms que podem trobar per la ruta

Tuc de Ratèra en aranès, Pic de Ratera en català. El corredor nord-oest també el podem trobar com a canal NW.

 

Data de la ressenya: Abril 2010

Data de la ruta: Abril 2010

 

 ©muntanyaviva.cat  

 

Versió imprimible

@