Navegant

Tristaina (2876m) per la pala sud directa

 

Ruta amb més al·licients muntanyencs que alpinístics per pujar a l’esvelt pic de Tristaina, un bon mirador situat a l’extrem nord-oest d’Andorra. Aquest cim des del sud té una silueta atractiva on a l’hivern, coberta de neu, s’hi dibuixa un corredor de bon fer enmig d’un pendent obert propens a les allaus.

Lamento no tenir gaire fotografies de la pujada, però durant l’ascens vam trobar una boira espessa que feia que en alguns llocs amb prou feines veiés el meu company que estava a pocs metres de distància. De mica en mica, mentre érem al cim i durant el descens, el cel es va anar obrint fins que va quedar pràcticament serè.

 

Zona: Pirineu Andorrà

Tipus d’activitat: Alpinisme i corredors

També pertany a: Pirineu

 

 


 


 


 

1 Mapa de l’Editorial Alpina

2 Croquis de la pala sud directa

3 Croquis dels possibles descensos

4 Florida de Pulsatil·les pirinenques a finals de primavera

 

RESUM

Dificultat:  PD

Material recomanat: Piolet i grampons. Si triem el descens per l’aresta i portem algú amb poca experiència, opcionalment podem dur un cordino i alguna baga.

Època aconsellable: Segons els anys, des del mes de Desembre fins a principis del mes de Juny.

Desnivell: Dependrà d’on comencem a caminar. Uns 1000m si ho fem des de la pleta del Castellar i uns 700m des de l’aparcament al qual podem accedir si la carretera és neta (a finals de primavera).

Canal: 450m

Orientació: Sud

Horari: Dependrà d’on comencem a caminar. Des de la Pleta del Castellar unes 3h, i des de l’aparcament al qual podem accedir si la carretera és neta (a finals de primavera),  2’15h.

Mapa: Editorial Alpina, Andorra 1:40.000

Risc d’allaus: Elevat, tot aquest vessant sud del cim és propens a les allaus, cal que la neu estigui ben assentada o ja s’hagi purgat la pala. A la primavera eviteu les hores de més insolació sortint ben d’hora (vessant solell), i a l’hivern vigileu que no estigui massa carregada (descarteu-ho després de nevades moderades).

Altres possibilitats: Enlloc de vorejar els tres estanys de Tristaina, des de l’estany primer podem anar directes cap al pla on hi ha els estanyols (direcció nord-est), i agafar directament la pala sud de cara.

Per dormir: Pleta del Castellar, pot servir de refugi lliure, en bon estat.

 

ACCÉS AL PUNT D’INICI

Des d’Andorra la Vella anirem en direcció a La Massana i posteriorment cap a Ordino. Llavors continuarem en direcció a les pistes d'esquí, travessarem el poble d'El Serrat, i remuntarem la vall sempre per la riba esquerra del riu. Quan la carretera creua el riu per continuar per la seva riba dreta (1 km abans d’un túnel), surt una pista a mà dreta que porta a la Pleta del Castellar (1871m), aquí podrem aparcar i també, si volem, fer-hi nit.

Si la nostra intenció és fer l’aproximació caminant per les pistes d’esquí passarem de llarg el trencant i seguirem la carretera fins al complex de l’estació (poc després del túnel, Els Planells, a uns 2000m). Si és a finals de temporada (maig-juny), potser la carretera serà neta de neu i podrem arribar més amunt, passat el monument a l’Anella d’Ordino, on hi ha un cartell a 2200m que indica la sortida del sender que s’utilitza a l’estiu per arribar als llacs (la carretera, a l’hivern, no la netegen perquè forma part de les pistes de l’estació).

 

 

 


 

5 Vorejant els estanys de Tristaina

6 Encarant-nos cap al corredor, a l’esquerra

7 Sortida del corredor mirada des de sota

8 Sortida del corredor mirada des del costat

 

APROXIMACIÓ PELS ESTANYS DE TRISTAINA

L’aproximació per arribar fins als estanys l’haurem de triar en funció de com estigui la neu, la carretera, i de si volem fer la primera part per neu verge o per pistes amb neu trepitjada.

Si aparquem a la Pleta del Castellar (1871m), caminarem paral·lels al riu el tram de pista que en continua, i després pujarem caps als llacs obrint traça per la dreta del riu d’on se n’escapa l’aigua. També hi ha l’opció de seguir vora el curs del riu fins a 2200, on comença l’opció que explico a sota.

Les altres opcions parteixen del cartell indicador a 2200m (amb cotxe o arribant-hi a peu per les pistes d’esquí), des d’on farem l’accés als estanys per on va el sender d’estiu. Anirem cap al nord creuant primer el riu de la Coma del Forat, farem una diagonal d’esquerra a dreta que ens farà superar un petit coll, i baixarem a l’estany primer de Tristaina. Per acabar d’arribar a la cara sud del cim haurem de vorejar els tres estanys per la dreta, estany Primer, estany del Mig i estany de més Amunt o de Dalt de Tristaina.

 

 

 

 

 

9 L’esvelta figura del Tristaina des de la llunyania

10 Els graus d’inclinació aproximats de la pala

11 Des del cim, l’estanh Forcat i, al turonet d’entrada, el seu refugi

12 Els estanys de Tristaina des del cim

 

PALA SUD DIRECTA

Quan toparem amb la paret que hi ha al nord de l’últim estany serà l’hora de girar i començar a pujar la pala sud del cim de biaix. Hi ha un primer barranc cap al nord-est que acaba en una canal més estreta, des d’on sortirem a un pendent més obert. Aquí podrem continuar flanquejant per anar a buscar l’inici del corredor, o podrem tirar dret amunt per on ens plagui fins que enllacem amb el corredor més amunt. El corredor, prou marcat, primer es dirigeix cap a l’esquerra i posteriorment va de dret a la carena, que seguirem cap a la dreta fins al cim. La pala sud en general té un pendent de 40-45° d’inclinació, però a la part alta del corredor pot arribar a 50° esporàdicament. Com que la primera part és un pendent obert i poc definit, tota aquesta pujada permet moltes variants segons l’època de l’any i l’estat de la neu.

 

DESCENS

Podrem triar:

1 Si tenim ganes de divertir-nos una mica desgrimparem l’aresta de roca que baixa directa cap al Port de l’Arbella (cap al sud-est), no és gaire complicada, però sí entretinguda i dreta en alguns punts. En general cap a la dreta evitarem algunes dificultats, és l’opció aconsellada si la neu no és segura.

2 Si la neu encara és en bones condicions quan comencem el descens baixarem per la dreta del corredor que hem pujat, uns pendents on normalment es pot xafar roca. Quan el corredor s’ajeu (al moment que gira), hi entrarem i baixarem directes cap al sud fins que trobem un gran pla amb uns estanyols. Davallant paral·lels a la sortida d’aigües dels estanyols, arribarem als estanys de Tristaina, des d’on desfarem el camí que hàgim triat al matí per a fer l’aproximació.

 

 

 

 

 

13 A mig descens mirant enrera

14 La pala sud des dels estanyols

 

 

 

Diferents noms que podem trobar per la ruta

El topònim francès és Pic de Tristagne

 

Data de la ressenya: Gener 2009

Data de la ruta: Juny 2004

 

 ©muntanyaviva.cat  

 

Versió imprimible

@