Estanh deths Gentianas des del barratge d'Osso

Aquest estany és un d’aquells racons encisadors que, incomprensiblement, gaudeixen d’un relatiu anonimat que fa que ben poca gent s’hi apropi. Suposo que el fet de no estar senyalitzat, de ser molt amunt, de tenir un accés una mica difús i amb petites dificultats, i de ser a una zona on els cims de tres mil metres exerceixen un magnetisme molt fort, contribueixen a aquest fet que, dit de passada, és un valor afegit que encara li proporciona més encant. El dia que hi vam anar, un festiu del mes d’agost, tot just hi vam trobar una quinzena de persones, algun dels quals era pescador no pas excursionista.

I us preguntareu, que té aquest estany per merèixer una visita i tan bona propaganda? Doncs una vista sublim del massís de Vinhamala i la glacera d’Osso que, en dies clars i sense vent, es reflecteix a les seves aigües amb una perfecció que fa que els amants de la fotografia i dels paisatges quedem esmaperduts. De fet, la vall d’Osso compta amb ben pocs estanys, però aquest té el privilegi de ser l’únic que té visió directa a la glacera d’Osso i els cims que l’envolten.

Zona: Pirenèu Occitan/Pirineu Occità

Tipus d’activitat: Caminades

També pertany a: Pirineu

1 Mapa IGN 1748 OT

2 Estanh deths Gentianas

3 Mirall perfecte

4 El massís de Vinhamala vist des de l’entrada a l’estany

RESUM

Dificultat: Bastant alta

Època aconsellable: Segons els anys, des del mes de Juliol fins al mes d’Octubre.

Desnivell: 875m entre l’anada i la tornada (hi ha tres o quatre llocs on acumularem desnivell al descens).

Horari: 2’45-3h per arribar a l’estany.

Mapa: IGN Francès TOP25 GAVARNIE 1748 OT 1:25.000 o, sense el tram de pista forestal, IGN Francès VIGNEMALE 1647 OT 1:25.000

Recomanacions: A principis d’estiu, segons la temporada, poden caldre piolet i grampons (normalment s’acumula una gran quantitat de neu a la vall principal a causa de les grans allaus que hi cauen a l’hivern i a la primavera).

Altres possibilitats: Des de l’estany mateix es pot pujar al còth deths Gentianas en poc més de deu minuts, des d’on albirarem un panorama més extens i tindrem l’oportunitat de veure la vall veïna i algun dels seus estanys en direcció nord-est.

Per dormir: Vora l’estany hi ha uns quants llocs preparats per a fer bivac al ras, l’espectacle de veure reflectida a l’estany la riquesa de tonalitats de la glacera d’Osso al crepuscle i a l’albada ha de ser impressionant.

ACCÉS AL PUNT D’INICI

Hem d’arribar a Gavarnia des de Lus Sent Sauvador, ja sigui venint de Lorda o del còth deth Tormalet. Des de Gavarnia, última població de la vall del riu del mateix nom, anem cap al port de Bujaruelo, i, a la primera corba tancada que hi ha, trenquem a mà dreta cap a la vall d’Osso. Hi ha 7’8 km fins al barratge d’Osso, dels quals els quatre darrers són per pista forestal transitable en turisme.

5 Llocs on podem abandonar el GR10

6 El mateix però vist des de dalt

7 Ens hem de dirigir a l’esquerra del monticle

8 El mateix vist des d’un cim proper

PUJADA A L’ESTANH DETHS GENTIANAS

Voregem el barratge d’Osso per la riba septentrional seguint el camí, utilitzadíssim, fressat, i marcat com a GR10, que porta al massís deth Vinhamala i el refugi de Bayssellance. Quan finalitza el pla on hi ha el barratge, creuem un pont i passem a la riba dreta  de la vall (esquerra nostra). Seguim el GR10, que no té pèrdua possible, fins al circ on antigament arribava la glacera d’Osso. Després de flanquejar per sota aquest circ, o creuar una congesta de neu que perdura fins a finals d’estiu, el sender fa quatre giragonses i gira cap a l’oest fins a les grutes Bellavista, fetes excavar pel comte Russell a finals del segle XIX. Doncs bé, quan el sender comença les giragonses, tres metres enllà de la tercera corba de 180° (sense fer dreceres), hi ha una fita que insinua un pas a mà dreta, podem anar cap aquí, passar per sobre una barrera de roques per terreny herbat, i davallar al riu i creuar-lo. És més fàcil i clar, però, seguir pel GR10, fer una corba cap a la dreta, i a la propera corba cap a l’esquerra (molt curta), hi ha una fita a la dreta que ens marca l’inici d’un corriol que, horitzontalment, surt del camí per després davallar cap a l’est fins al riu i creuar-lo. De fet, en tota la vall no hem tingut cap altra possibilitat d’anar cap a l’est ni creuar el barranc d’Osso.

Sortim doncs de la peregrinació cap al Vinhamala, i l’ambient, com acostuma a passar als voltants de zones massificades, canvia de sobte, no té res a veure. Al davant veiem un monticle factible de vorejar per les dues bandes, ho fem per l’esquerra, per on baixa el torrent. Ens apropem a l’extrem esquerre de la seva base (fites), i grimpem un xic cap a la dreta per sortir als prats d’herba que hi ha a sobre (invisibles fins ara). Trobem un sender que ens porta fins al coll que hi ha darrera el monticle, i després, seguint la vall principal (esquerra), avancem per la vora del torrent fins que el sender queda interromput per un pas llis de roca. Es pot flanquejar en adherència per sobre, però és més fàcil baixar per una petita canal fins al peu del torrent, i acabar d’arribar al pla que tenim davant per sota aquest pas llis. Sigui com sigui arribem a un pla on tenim vàries possibilitats per acabar de fer cap a l’estany.

9 A punt d’arribar al pla evitem, si volem, el pas llis

10 L’inici de les tres opcions que tenim a partir del pla

11 El mateix vist des de les altures

12 Per la canal de l’opció 1

Totes són més o menys fitades i amb rastre de pas, però no n’hi ha cap que sembli la més utilitzada, tothom va una mica per lliure. Tenim tres opcions que van a parar al mateix collet i comparteixen l’últim tros:

1 Del pla anem cap a la dreta (est), i guanyem altura fins que entrem a una canal ampla, poc delimitada i sense gaire desnivell, que puja paral·lela a un llom rocós que queda a l’esquerra, fins que el volta per darrera hi arribem a un collet a la divisòria d’aigües.

2 Del pla anem també cap a la dreta però a la primera canal que queda a l’esquerra ens hi fiquem i després girem a la dreta i anem amunt més o menys pel llom rocós o un xic decantats per la seva part dreta fins que baixem al collet abans esmentat.

3 Seguim el curs de l’aigua (congestes de neu fins a mig estiu). Del pla anem cap a l’esquerra per la vall principal fins un altre pla encara més gran, a uns 2450m, des d’on ens enfilem cap a la dreta fins al collet de les altres opcions.

Només ens resta anar seguint la continuació del llom, poc definit però amb un sender ben clar fins a l’estany, que queda una mica decantat cap a la dreta, s’endevina on és perquè entreveiem el coll que hi ha a sobre, el còth deths Gentianas.

13 Estanh deths Gentianas

14 Estanh deths Gentianas

15 L’estany des de l’extrem occidental amb el coll al fons

16 Baixant pel GR10 cap al barratge d’Osso

TORNADA

Pel mateix lloc o combinant les opcions explicades a la part final.

Diferents noms que podem trobar per la ruta

Data de la ressenya: Agost 2010

Data de la ruta: Agost 2010

 ©muntanyaviva.cat  

Versió imprimible

@