Comabona (2547m) pel vessant sud sortint des del coll de Torn

El Comabona és el cim d’anomenada més oriental de la serra del Cadí i un dels millors miradors de la cara nord del Pedraforca, bressol de l’alpinisme català. Com tota la serra té dos vessants ben diferenciats. El nord és feréstec i abrupte amb caients acanalats cap a la Cerdanya que superen els 500m. El vessant sud, en canvi, és majoritàriament suau però amb pendents constants, àrid i calorós.

La ruta proposada no és pas la via normal d’aquest cim, transcorre totalment fora de camí però no presenta grans dificultats d’orientació. En canvi ens oferirà un ambient tranquil, podrem conviure amb un grapat d’isards, i decidirem en tot moment com evitar les tarteres i els rasclers de roca calcària cercant referències al paisatge.

Zona: Prepirineu Català

Tipus d’activitat: Excursionisme

També pertany a: Prepirineu     Catalunya

1 Recorregut aproximat. Mapa de l’Editorial Alpina

2 Croquis general de tot l’itinerari per la cara sud

3 La serra del Cadí des del nord amb el Comabona assenyalat

4 Cara est del Comabona

RESUM

Dificultat: Mitjana. Ruta curta però sense camí marcat.

Època aconsellable: Primavera i tardor, a l’estiu hi fa massa calor i a l’hivern no podrem utilitzar les pistes d’accés.

Desnivell: 675m

Horari: 2h fins al cim i 1’15h per la tornada fins al coll de Torn. En total 3’15h.

Mapa: Editorial Alpina, Serra del Cadí Pedraforca 1:25.000

Recomanacions: No és una ruta per fer amb mala visibilitat, es necessiten referències visuals per traçar el camí. Eviteu fer-la en dies calorosos.

Altres possibilitats: Podem combinar l’itinerari amb la via normal del Comabona des del sud. Aquesta via comença al coll de les Bassotes, on surt ben marcat un sender de petit recorregut que s’enfila, fent una mica de volta, a la serra Pedregosa, on enllacem amb la ruta explicada.

Si fem l’accés des de Bagà, vora el coll de la Bauma podem pujar pel clot de Comabona, 1000m de desnivell en 2’30h seguint les marques del sender local (verdes i blanques). Remuntem la canal de Comabona primer per la dreta i a la part alta per l’esquerra.

També hi ha la possibilitat de fer travessa cap al vessant nord pel pas dels Gosolans (per on passa el Camí dels bons homes), baixant després al refugi de Prat d’Aguiló.

ACCÉS AL PUNT D’INICI

Per arribar al coll de Torn tenim diverses possibilitats. La més senzilla és fer l’accés en cotxe com si anéssim al Pedraforca, o sigui que arribem al poble de Saldes, continuem en direcció a Gósol, i al cap d’un quilòmetre agafem el primer trencall a mà dreta que ens porta fins al mirador de Gresolet (on aparcaríem si anéssim al Pedraforca des del refugi). La carretera a la propera corba es converteix en una pista forestal.

Aquesta pista forestal creua la falda de tota la cara nord del Pedraforca, cosa que la fa perillosa després de pluges importants i impossible de transitar quan han caigut les primeres nevades. Els responsables del Parc Natural del Cadí-Moixeró la tanquen amb una barrera, quan la situació ho demana, poc després del mirador de Gresolet (a la vertical del refugi Lluís Estasen). Això passa aproximadament des del mes de novembre fins al mes de maig, en canvi per l’altra banda, des de Bagà, no hi ha barrera, o sigui que allò que determina si es pot passar o no és la presència de neu.

Anem avançant per aquesta pista, tot passant pel Collell, el coll de les Bassotes (d’on surt la via normal del Comabona pel sender de petit recorregut), i finalment arribem al punt més elevat, al coll de Torn, on aparquem. Són poc més de 5km de pista forestal apta per a turismes (si no hi ha una situació atípica).

Un altre possibilitat, aconsellada si creieu que la barrera de l’altre accés és tancada per la presència de neu o perill d’esllavissades, és des del poble de Bagà, passant pel poble de Gisclareny i arribant al coll de la Bena, on s’acaba la carretera es  i comença la pista forestal. Del coll de la Bena al coll de la Bauma és obac, a principis de primavera ens podem trobar que hi hagi neu, i més endavant, a partir del coll de la Bauma, no en trobem més fins molt amunt, ja que és solell. Al coll de la Bauma trenquem a mà dreta i ens enfilem fins al coll de Torn per algun tram una mica més precari (tot i transitable en turisme). Són gairebé 20 km des de Bagà.

L’últim accés és una mica abans d’arribar a Saldes, agafant una pista cap al santuari de la Mare de Déu de Gresolet i pujant fins al coll de la Bauma (uns 12 km), on ens ajuntem amb l’accés anterior.

5 Vessant oest, des del pic de la Costa Cabirolera

6 El Comabona des de la serra del Verd

7  Des del coll de Torn són visibles els accessos a la carena

8 Començant a pujar

ASCENSIÓ DES DEL COLL DE TORN

Des del coll de Torn podem veure els dos punts clau de la ruta, on assolirem la carena i quan l’abandonarem a la tornada. Comencem a caminar pels prats cap al nord amb tendència cap a la dreta. Quan arribem al bosc i sempre en direcció nord-est, hem de creuar dos petits barrancs que baixen de la carena. A poc a poc el bosc es va esclarissant i, evitant els trams de tarteres per sota i fent sempre una diagonal cap a la dreta, tracem un camí fins a la carena de la serra Pedregosa. Quan arribem a la carena el paisatge canvia completament, sembla un altre món, a la tardor trobem un altiplà desèrtic i aïllat del món, en canvi a finals de primavera hi ha una verdor generosa que fa la delícia del bestiar que hi pastura.

A l’esquerra i separat per la fondalada on hi ha el Cortal dels Cortils, ens queda el pic de la Costa Cabirolera, i a la dreta hi tenim un gran pla amb algunes dolines amb el Comabona al fons. Aquí podem optar per anar directament cap a la carena i pujar al Puig de la Font Tordera, que té un doble cim molt planer, o flanquejar-lo i anar directament al collet de Comabona. Si optem per la segona opció creuarem el GR però no l’hem pas de seguir gaire estona perquè no passa pel cim, vora el collet de Comabona enfilem recte cap al cim, que és el darrer de tres turons molt semblants que hi ha.

9 Última diagonal per arribar a la carena

10 Des del Clot Palomar ja es veu el cim 

11 Ramat d’isards

12 Al cim amb la pubilla

DESCENS

El descens també el farem fora de tot camí marcat. Durant l’última part de l’ascensió ja hem pogut veure un clot important a mà dreta, es tracta d’una antiga petita cubeta glacial per on baixarem. Per anar-la a cercar, el millor és que desfem el camí de l’anada fins a la vora del collet de Comabona, i baixem estrictament per la direcció que agafaria una gota d’aigua. Abans d’arribar als primers arbres ens desviem cap a la dreta i davallem per alguna de les tarteres fins al centre de la cubeta, sembla ben bé que entrem dins d’un petit cràter. A la seva base trobem uns prats que fan somniar amb un bivac idíl·lic amb unes vistes impressionants de les parets del Pedraforca, que deuen passar per totes les coloracions durant l’albada. Amb una mica de sort podem sorprendre alguns isards pasturant-hi.

Quan hem arribat a la base de la cubeta glacial, val la pena baixar una estona més cap al sud, i així que en tinguem l’oportunitat girem cap a la dreta (oest), fent camí per una zona una mica incòmoda. Aviat però, passem de creuar una zona plena de rocs i atapeïda d’arbres, a passejar per uns prats equitxats d’arbres, on aprofitant els camins del bestiar, ens apropem en diagonal una mica descendent al coll de Torn. A causa d’una important barrancada, l’últim tram baixem a la pista forestal i la seguim 300m fins al coll. Si volem arribar directament al coll de Torn sense xafar la pista hem d’intentar no perdre gens de nivell durant aquest tram (fins i tot guanyar-ne), i creuar la barrancada per la part superior per després baixar directament al coll de Torn.

13 Croquis ampliat de la primera part del descens

14 Baixant cap a la cubeta amb la nord del Pedraforca al davant

15 Isard solitari al costat d’un arbre mort característic

Diferents noms que podem trobar per la ruta

També el podem trobar com el cim del Migdia.

Data de la ressenya: Novembre 2009

Data de la ruta: Novembre 2009

 ©muntanyaviva.cat  

Versió imprimible

@