Navegant

Comanegra (1557m) des del pont de Valentí

 

Recorregut llarg i una mica enrevessat que ens portarà al sostre de la comarca de la Garrotxa, el puig de Comanegra. Es tracta d’una ruta per assolir aquest cim que comporta una bona caminada, i  que ens permetrà conèixer una mica aquesta feréstega zona del Pirineu català.

 

Zona: Pirineu Oriental Català

Tipus d’activitat: Excursionisme

També pertany a: Pirineu  Catalunya

 

 

 

 

 

1 Mapa de l’Editorial Alpina

2 Comanegra des de l’est

3 Comanegra des de l’oest

4 Des del nord-oest, és al centre

 

RESUM

Dificultat: Bastant alta. Físicament és una ruta dura per la llargada de la distància que s’ha de recórrer. Pel que fa a l’orientació és una ruta exigent, com totes les garrotxines, per les possibles confusions de senders que podem tenir. No té cap pas complicat tècnicament.

Època aconsellable: Tot l'any però evitant els dos extrems, pics de calor estiuencs i nevades a cotes baixes al cor de l’hivern.

Desnivell: Acumulats en tota la sortida 1650m.

Horari: 4'30-5h per l'ascensió i 3'30-4h per al descens. 8-9h en total.

Mapa: Editorial Alpina, Alta Garrotxa 1:25.000

Recomanacions: Portar força aigua

Altres possibilitats: Aquest cim té dues vies normals molt més curtes que la ruta que proposo aquí. Una és fer-lo des de la pista forestal que s'agafa després de Beget i, pujant en cotxe fins a la Bassa de Monars, a 1300m, amb prou feines tardarem una hora a pujar i baixar (terreny de parapentistes). L'altra via normal és des del Vallespir, a la Catalunya del Nord. Des del poble de la Menera, caminarem unes 4h entre l'anada i la tornada, per una fageda que a la tardor ha de ser espectacular.

Durant la ruta explicada aquí, hi ha la possibilitat d'ascendir el Puig de Sant Marc pel nord (15 minuts). I després, tot i que la ruta pel meu gust ja és prou llarga, si algú té ganes de més hores de camí, pot tornar per les balmes d'Uja, o des de Talaixà pot agafar el GR, anar fins a Sant Aniol, i tornar pel congost cap al cotxe.

 

 

 

 

 

5 Des del sud-est, Talaixà a sota i el Comanegra a l’esquerra

6 Comanegra des del nord (massís del Canigó)

 

 

 

ACCÉS AL PUNT D’INICI

Hem d'arribar al poble de Montagut, i des d'allí agafar la carretera fins a Sadernes. Aquí comença, cap a l'esquerra, una pista forestal en força bon estat. A l’inici trobarem una barrera i un punt d’informació que indica els horaris de pas prohibit (de les 9 del matí a les 5 de la tarda), que crec que fan complir a l’estiu. La seguim, passem uns quants aparcaments autoritzats fins que, a mà esquerra, vegem el trencall indicat cap al Pont de Valentí, pugem una mica més i aparquem a mà dreta en una zona autoritzada. L'aparcament en cap de setmana s'omple ràpidament i llavors regulen l'accés des de Sadernes, arribem-hi d'hora o haurem de caminar 2’7 km des de Sadernes fins al punt d'inici.

 

ASCENSIÓ AL PUIG DE LES BRUIXES I AL PUIG DE COMANEGRA

Sortirem de l'aparcament (340m), tot baixant fins al trencall que hem vist passant en cotxe, i agafarem el sender que baixa a mà dreta i porta al bonic pont de Valentí. El travessarem i a la sortida girarem completament a la dreta, cap al riu, la direcció del trencall està indicada com a Sant Aniol. Anirem seguint les marques grogues caminant paral·lels al riu per la seva riba dreta (esquerra nostra). Més endavant, quan començarem a pujar, trobarem un trencall cap a l'esquerra que hi posa Talaixà. Deixarem les marques grogues (que se’n van cap al congost), i seguirem aquest camí. Trobarem algun trencall sense indicar, però és fàcil de seguir, agafeu sempre el camí més important i, en cas de dubte, el que va a l'esquerra, mai torneu a baixar al riu. En aquest tram trobarem marques de tots els colors, no en feu gaire cas. Arribarem al poblet de Talaixà si fa no fa al cap d’una hora.

 

 

 

 

 

9 Pujant cap a Talaixà

10 Sant Martí de Talaixà

11 El puig de Sant Marc des del pla d'en Quera

12 Tot voltant per l’esquerra el puig de Sant Marc

 

Al poble hi ha una cruïlla de camins cap a totes les direccions. Nosaltres pujarem tot passant per davant de les quatre cases fins a l'ermita de Sant Martí de Talaixà. Aquí és important d’estar a l'aguait, ja que podem confondre'ns fàcilment, no hem de sortir rectes des de darrera l'església (senders difusos). Hem de passar l'ermita per la dreta i, després de pujar a una feixa, anar cap a l’extrem oriental a buscar un sender que s’inicia amb marques verdes. El sender puja per un petit barranc i al cap de poca estona gira cap a l'esquerra fins a la bassa de Talaixà. Seguirem les marques i algunes fites per dins el bosc fins a trobar un trencall indicat a uns 935m d'alçada (15 minuts des de Talaixà), a la dreta cap a les balmes d'Uja, i a l'esquerra cap al puig de Comanegra. El camí va pujant, normalment amb tendència a l'esquerra fins a enllaçar amb una pista forestal. Tenim dues opcions que porten al mateix lloc, travessar la pista i agafar el sender que continua per sota fins que puja un altra vegada a la pista, o seguir la pista i començar a baixar fins que vegem el punt on el sender ens enllaça. A partir d’aquí haurem d'estar molt atents i buscar un sender que va cap a la dreta amb punts vermells. Fins al mas abandonat del Cortal, primer anirem en tendència a l’esquerra, i després molt cap a la dreta sense pujar gaire buscant sempre punts vermells tot vigilant de no perdre els rastres per les feixes que hi ha.

Del Cortal en sortirem cap a l'esquerra i de seguida agafarem una direcció fixa cap al nord. Aquest tros és fàcil de seguir fins al pla d’en Quera, on si el dia és clar ja s’obrirà una finestra cap al Pirineu oriental. Passarem pels plans Magre i Llarg en direcció al puig de Sant Marc seguint escrupolosament les marques vermelles que ens fan voltar les dificultats per l'esquerra. Tot d’una, quan el caminet gira cap a la dreta, veurem els espadats que té la cara oest i sud del puig de Sant Marc. El caminet acaba de voltar el cim en descens i surt a camp obert, sense gairebé arbres però amb un bon matollar. Aquest punt és important, i no gens evident si no ho coneixem. Un pic deixem el bosc anirem a buscar per on vulguem el coll de Sant Marc, que és al nord del cim del mateix nom. El sender sembla que continuï avall, flanquejant, però són simples senders de bestiar que sempre s'acaben perdent, o sigui que pugem a la carena que ens queda a la dreta immediatament, l'altura on hem de fer això és aproximadament de 1240m. Assolirem la carena i trobarem de nou el sender, ara amb marques grogues, que va per darrera les roques, per això no s’ha mostrat invisible fins ara. Posteriorment puja paral·lel per l'esquerra dels cingles fins a un collet separat al sud d’aquests. Des del collet el sender ens portarà cap a la dreta fins al cim del puig de les Bruixes (1393m), on hi ha dos pessebres.

 

 

 

 

 

13 L'itinerari per pujar al pic de Les Bruixes o Caburlé

14 S'acaba el bosc i ens hem de dirigir al coll de Sant Marc

15 Vist des del collet cap al puig de Sant Marc

 

Des del cim acabarem de veure el que ens queda fins al Comanegra, una llarga carena que ens costarà aproximadament una hora de recórrer. Sempre hem de seguir la carena o flanquejar-la per una banda o per l'altra. El camí, primer baixa per la solana, després volta una bona estona per l’obaga, i finalment torna a passar cap al sud, els senyals més habituals tornen a ser els grocs. Quan ens anem apropant al pla de la Serra hem de vigilar perquè el camí principal comença a baixar cap a l'esquerra i ens portaria a la bassa de Monars. Enlloc d’això nosaltres continuarem per la carena cap al pla de la Serra, sense marques però amb rastre de pas, fins que finalitzarem aquesta llarga carena que separa la Garrotxa de l'Alt Empordà. Al pla de la Serra la carena marcarà la frontera entre Catalunya i la Catalunya Nord. Ara agafarem els senders que, per l'esquerra, s'enfilen fins a sota la carena del cim. L'últim tram passa un xic per dins la fageda de la dreta i finalment pel fil fins al vèrtex geodèsic. Els arbres limiten un xic la vista cap al nord, si seguíssim la carena hi ha un altre turonet amb una creu de similar altura.

Panoràmica amplíssima cap al sud, i no tant cap al nord, on la visió del Pirineu oriental és bastant limitada (Taga, Balandrau, Bastiments, Costabona, Sethomes, Tretzevents).

 

 

 

 

 

17 Croquis de la part final

18 La part del cim ampliada

19 La carena que resta des del puig de les Bruixes

20 De tornada, vora el pla de la Serra

 

DESCENS

Pel mateix lloc. Després del puig de les Bruixes podem pujar, si volem, al puig de Sant Marc des del coll del mateix nom.

 

Diferents noms que podem trobar per la ruta

El Puig de les Bruixes també el podeu trobar com a pic de Caburlé. El cim el també el podem trobar com a puig de Comanegra, pic de Comanegra, o Coma Negra.

 

Data de la ressenya: Gener 2008/ revisada Gener 2011

Data de la ruta: Gener 2008

 

 ©muntanyaviva.cat  

 

Versió imprimible

@