|
Comanegra (1557m)
des del pont de Valentí |
|||
|
|
|||
|
Recorregut
llarg i una mica enrevessat que ens portarà al sostre de la comarca de la Garrotxa,
el puig de Comanegra. Es tracta d’una ruta per assolir aquest cim que
comporta una bona caminada, i que ens
permetrà conèixer una mica aquesta feréstega zona del Pirineu català. |
|||
|
|
|||
|
Zona: Pirineu
Oriental Català |
Tipus
d’activitat: Excursionisme |
||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
1 Mapa de l’Editorial Alpina |
2 Comanegra des de l’est |
3 Comanegra des de l’oest |
4 Des del nord-oest, és al centre |
|
|
|||
|
RESUM |
|||
|
Dificultat: Bastant alta. Físicament és una ruta
dura per la llargada de la distància que s’ha de recórrer. Pel que fa a
l’orientació és una ruta exigent, com totes les garrotxines, per les
possibles confusions de senders que podem tenir. No té cap pas complicat
tècnicament. |
|||
|
Època aconsellable: Tot l'any però evitant els dos extrems, pics de calor
estiuencs i nevades a cotes baixes al cor de l’hivern. |
|||
|
Desnivell: Acumulats en tota la sortida 1650m. |
|||
|
Horari: 4'30-5h per l'ascensió i 3'30-4h per al descens. 8-9h
en total. |
|||
|
Mapa: Editorial Alpina, Alta Garrotxa 1:25.000 |
|||
|
Recomanacions: Portar força aigua |
|||
|
Altres
possibilitats: Aquest cim té dues vies normals molt
més curtes que la ruta que proposo aquí. Una és fer-lo des de la pista
forestal que s'agafa després de Beget i, pujant en cotxe fins a Durant la
ruta explicada aquí, hi ha la possibilitat d'ascendir el Puig de Sant Marc
pel nord (15 minuts). I després, tot i que la ruta pel meu gust ja és prou
llarga, si algú té ganes de més hores de camí, pot tornar per les balmes
d'Uja, o des de Talaixà pot agafar el GR, anar fins a Sant Aniol, i
tornar pel congost cap al cotxe. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
5 Des del sud-est, Talaixà a sota i
el Comanegra a l’esquerra |
6 Comanegra des del nord (massís del
Canigó) |
|
|
|
|
|||
|
ACCÉS
AL PUNT D’INICI |
|||
|
Hem
d'arribar al poble de Montagut, i des d'allí agafar la carretera fins a
Sadernes. Aquí comença, cap a l'esquerra, una pista forestal en força bon
estat. A l’inici trobarem una barrera i un punt d’informació que indica els
horaris de pas prohibit (de les 9 del matí a les 5 de la tarda), que crec que
fan complir a l’estiu. La seguim, passem uns quants aparcaments autoritzats
fins que, a mà esquerra, vegem el trencall indicat cap al Pont de Valentí,
pugem una mica més i aparquem a mà dreta en una zona autoritzada. L'aparcament
en cap de setmana s'omple ràpidament i llavors regulen l'accés des de
Sadernes, arribem-hi d'hora o haurem de caminar 2’7 km des de Sadernes
fins al punt d'inici. |
|||
|
|
|||
|
ASCENSIÓ
AL PUIG DE LES BRUIXES I AL PUIG DE COMANEGRA |
|||
|
Sortirem
de l'aparcament (340m), tot baixant fins al trencall que hem vist passant en cotxe,
i agafarem el sender que baixa a mà dreta i porta al bonic pont de Valentí. El
travessarem i a la sortida girarem completament a la dreta, cap al riu, la
direcció del trencall està indicada com a Sant Aniol. Anirem seguint les
marques grogues caminant paral·lels al riu per la seva riba dreta (esquerra
nostra). Més endavant, quan començarem a pujar, trobarem un trencall cap a
l'esquerra que hi posa Talaixà. Deixarem les marques grogues (que se’n van
cap al congost), i seguirem aquest camí. Trobarem algun trencall sense
indicar, però és fàcil de seguir, agafeu sempre el camí més important i, en
cas de dubte, el que va a l'esquerra, mai torneu a baixar al riu. En aquest
tram trobarem marques de tots els colors, no en feu gaire cas. Arribarem al
poblet de Talaixà si fa no fa al cap d’una hora. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
9 Pujant cap a Talaixà |
10 Sant Martí de Talaixà |
11 El puig de Sant Marc des del pla
d'en Quera |
12 Tot voltant per l’esquerra el puig
de Sant Marc |
|
|
|||
|
Al
poble hi ha una cruïlla de camins cap a totes les direccions. Nosaltres
pujarem tot passant per davant de les quatre cases fins a l'ermita de Sant
Martí de Talaixà. Aquí és important d’estar a l'aguait, ja que podem
confondre'ns fàcilment, no hem de sortir rectes des de darrera l'església
(senders difusos). Hem de passar l'ermita per la dreta i, després de pujar a
una feixa, anar cap a l’extrem oriental a buscar un sender que s’inicia amb
marques verdes. El sender puja per un petit barranc i al cap de poca estona
gira cap a l'esquerra fins a la bassa de Talaixà. Seguirem les marques i
algunes fites per dins el bosc fins a trobar un trencall indicat a uns 935m
d'alçada (15 minuts des de Talaixà), a la dreta cap a les balmes
d'Uja, i a l'esquerra cap al puig de Comanegra. El camí va pujant,
normalment amb tendència a l'esquerra fins a enllaçar amb una pista forestal.
Tenim dues opcions que porten al mateix lloc, travessar la pista i agafar el
sender que continua per sota fins que puja un altra vegada a la pista, o
seguir la pista i començar a baixar fins que vegem el punt on el sender ens
enllaça. A partir d’aquí haurem d'estar molt atents i buscar un sender que va
cap a la dreta amb punts vermells. Fins al mas abandonat del Cortal, primer
anirem en tendència a l’esquerra, i després molt cap a la dreta sense pujar
gaire buscant sempre punts vermells tot vigilant de no perdre els rastres per
les feixes que hi ha. Del
Cortal en sortirem cap a l'esquerra i de seguida agafarem una direcció fixa
cap al nord. Aquest tros és fàcil de seguir fins al pla d’en Quera, on si el
dia és clar ja s’obrirà una finestra cap al Pirineu oriental. Passarem pels
plans Magre i Llarg en direcció al puig de Sant Marc seguint escrupolosament
les marques vermelles que ens fan voltar les dificultats per l'esquerra. Tot
d’una, quan el caminet gira cap a la dreta, veurem els espadats que té la
cara oest i sud del puig de Sant Marc. El caminet acaba de voltar el cim en
descens i surt a camp obert, sense gairebé arbres però amb un bon matollar.
Aquest punt és important, i no gens evident si no ho coneixem. Un pic deixem
el bosc anirem a buscar per on vulguem el coll de Sant Marc, que és al nord
del cim del mateix nom. El sender sembla que continuï avall, flanquejant,
però són simples senders de bestiar que sempre s'acaben perdent, o sigui que
pugem a la carena que ens queda a la dreta immediatament, l'altura on hem de
fer això és aproximadament de 1240m. Assolirem la carena i trobarem de nou el
sender, ara amb marques grogues, que va per darrera les roques, per això no
s’ha mostrat invisible fins ara. Posteriorment puja paral·lel per l'esquerra
dels cingles fins a un collet separat al sud d’aquests. Des del collet el
sender ens portarà cap a la dreta fins al cim del puig de les Bruixes (1393m),
on hi ha dos pessebres. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
|
14 S'acaba el bosc i ens hem de
dirigir al coll de Sant Marc |
15 Vist des del collet cap al puig de
Sant Marc |
|
|
|
|||
|
Des
del cim acabarem de veure el que ens queda fins al Comanegra, una llarga
carena que ens costarà aproximadament una hora de recórrer. Sempre hem de
seguir la carena o flanquejar-la per una banda o per l'altra. El camí, primer
baixa per la solana, després volta una bona estona per l’obaga, i finalment
torna a passar cap al sud, els senyals més habituals tornen a ser els grocs.
Quan ens anem apropant al pla de la Serra hem de vigilar perquè el camí principal
comença a baixar cap a l'esquerra i ens portaria a la bassa de Monars. Enlloc
d’això nosaltres continuarem per la carena cap al pla de la Serra, sense
marques però amb rastre de pas, fins que finalitzarem aquesta llarga carena
que separa Panoràmica
amplíssima cap al sud, i no tant cap al nord, on la visió del Pirineu oriental
és bastant limitada (Taga, Balandrau, Bastiments, Costabona, Sethomes,
Tretzevents). |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
17 Croquis de la part final |
18 La part del cim ampliada |
19 La carena que resta des del puig
de les Bruixes |
20 De tornada, vora el pla de la
Serra |
|
|
|||
|
DESCENS |
|||
|
Pel
mateix lloc. Després del puig de les Bruixes podem pujar, si volem, al puig
de Sant Marc des del coll del mateix nom. |
|||
|
|
|||
|
Diferents
noms que podem trobar per la ruta |
|||
|
El
Puig de les Bruixes també el podeu trobar com a pic de Caburlé. El cim el
també el podem trobar com a puig de Comanegra, pic de Comanegra, o Coma Negra. |
|||
|
|
|||
|
Data de la ressenya: Gener 2008/ revisada Gener 2011 |
Data de la ruta: Gener 2008 |
||
|
|
|||
|
|
|||
