Comanegra (1557m) des del Pont de Valentí

Recorregut llarg i una mica enrevessat que ens portarà al sostre de la comarca de la Garrotxa. Es tracta d’una ruta per assolir el Comanegra que comporta una bona caminada, i  que ens permetrà conèixer una mica aquesta feréstega zona del Pirineu català.

Zona: Pirineu Oriental Català

Tipus d’activitat: Excursionisme

També pertany a: Pirineu  Catalunya

1 Mapa de l’Alta Garrotxa de l’Editorial Alpina

2 El Comanegra a l’esquerra i Talaixà a la dreta des del Ferran

3 El Puig de Sant Marc des del Pla d'en Quera

4 Tot voltant per l’esquerra el Puig de Sant Marc

RESUM

Dificultat: Bastant alta. Físicament és una ruta dura per la llargada de la distància que s’ha de recórrer. Pel que fa a l’orientació és una ruta exigent (com totes les garrotxines), per les possibles confusions de senders que podem tenir. No té cap pas complicat tècnicament.

Època aconsellable: Tot l'any

Desnivell: Acumulats en tota la sortida 1650m.

Horari: 4'30-5h per l'ascensió i 3'30-4h per al descens. 8-9h en total.

Mapa: Editorial Alpina, Alta Garrotxa 1:25.000

Recomanacions: Portar força aigua

Altres possibilitats: Aquest cim té dues vies normals molt més curtes que la ruta que proposo aquí. Una és fer-lo des de la pista forestal que s'agafa després de Beget i, pujant en cotxe fins a la Bassa de Monars, a 1300m, amb prou feines tardarem una hora a pujar i baixar (terreny de parapentistes). L'altra via normal és des del Vallespir, a la Catalunya del Nord. Des del poble de la Menera, caminarem unes 4h entre l'anada i la tornada, per una fageda que a la tardor ha de ser espectacular.

Durant la ruta explicada aquí, hi ha la possibilitat d'ascendir el Puig de Sant Marc pel nord (15 minuts). I després, tot i que la ruta pel meu gust ja és prou llarga, si algú té ganes de més hores de camí, pot tornar per les balmes d'Uja, o des de Talaixà pot agafar el GR, anar fins a Sant Aniol, i tornar pel congost cap al cotxe.

ACCÉS AL PUNT D’INICI

Hem d'arribar al poble de Montagut, i des d'allí agafar la carretereta fins a Sadernes. Aquí comença, cap a l'esquerra, una pista forestal en força bon estat. La seguim, passem uns quants aparcaments autoritzats fins que, a mà esquerra, vegem el trencall indicat cap al Pont de Valentí, pugem una mica més i aparquem a mà dreta en una zona autoritzada. L'aparcament en cap de setmana s'omple ràpidament, arribeu-hi d'hora, haureu fet 2’7 km des de Sadernes.

ASCENSIÓ AL PUIG DE COMANEGRA

Sortirem de l'aparcament (340m), tot baixant fins al trencall que hem vist passant en cotxe, i agafarem el sender que baixa a mà dreta. De seguida travessarem el bonic Pont de Valentí. A la sortida del pont hem d'anar completament a la dreta, cap al riu, la direcció del trencall està indicada com a Sant Aniol. Anirem seguint les marques grogues vora el riu. Més endavant, quan començarem a pujar, trobarem un trencall cap a l'esquerra (indicat) que hi posa Talaixà. Deixarem les marques grogues (que se’n van cap al congost), i seguirem aquest camí. Trobarem algun trencall sense indicar, però és fàcil de seguir, agafeu sempre el camí més important i, en cas de dubte, el que va a l'esquerra, mai torneu a baixar al riu. En aquest tram de camí trobarem marques de tots els colors, no en feu gaire cas. Arribarem al poblet de Talaixà si fa no fa al cap d’una hora.

Al poble hi ha una bona cruïlla de camins cap a totes les direccions. Nosaltres pujarem tot passant per davant de les quatre cases fins a l'ermita de Sant Martí de Talaixà, en estat precari. Aquí és important d’estar a l'aguait, ja que podem confondre'ns fàcilment. Hem de passar l'ermita per la dreta i després de pujar a una feixa, anar cap a l’extrem de la dreta a buscar un sender que s’inicia amb marques verdes. No hem de sortir rectes des de darrera l'església (senders difusos). El sender amb marques verdes puja per un barranquet i al cap de poca estona gira cap a l'esquerra fins a la bassa de Talaixà. Seguirem les marques i algunes fites per dins el bosc fins a trobar un trencall indicat a uns 935m d'alçada (15 minuts des de Talaixà), a la dreta cap a les balmes d'Uja, i a l'esquerra, cap a on anem nosaltres, cap al Comanegra. El camí va pujant, normalment amb tendència a l'esquerra fins a enllaçar amb una pista forestal. Tenim dues opcions que porten al mateix lloc, travessar la pista i agafar el sender que continua per sota fins que puja un altra vegada a la pista, o seguir la pista i començar a baixar fins que vegem el punt on el sender ens enllaça. A partir d’aquí haurem d'estar molt atents i buscar un sender que va cap a la dreta amb punts vermells. D'aquí fins al mas abandonat d'el Cortal, anirem, primer en tendència a l’esquerra, i després molt cap a la dreta sense pujar gaire, busqueu sempre punts vermells i vigileu de no perdre els rastres en les feixes que hi ha.

5 El tram final des de la vora del Puig de Sant Marc

6 L'itinerari per pujar al Pic de Les Bruixes o Caburlé

7 S'acaba el bosc i ens hem de dirigir a la carena i al collet

8 Més propers a la carena

D'el Cortal en sortirem cap a l'esquerra i de seguida agafarem una direcció fixa cap al nord. Aquest tros és fàcil de seguir fins al pla d’en Quera on ja se'ns obrirà una finestra cap al pirineu oriental. Anirem pels plans en direcció al Puig de Sant Marc però sempre voltant per l'esquerra seguint escrupolosament les marques vermelles. Tot d’una, quan el caminet giri cap a la dreta veurem els espadats que té la cara oest i sud del Puig de Sant Marc. El caminet acaba de voltar el cim en descens i surt a camp obert, sense gairebé arbres però amb un bon matollar. Aquest punt és importantíssim, i no gens evident si no hi hem estat abans. Un pic deixem el bosc anirem a buscar el collet nord del Puig de Sant Marc per on vulguem, el sender sembla que continuï avall, flanquejant, marques per tot arreu sense sentit, però són simples senders de bestiar que sempre s'acaben perdent, o sigui que pugem a la carena que ens queda a la dreta immediatament, l'alçada on hem de fer això és aproximadament a 1240m. Si no ens en sortim podem mirar la foto nº7 i anar per lliure a buscar el coll marcat, però crec que amb aquesta indicació podeu trobar bé el sender. Quan agafareu la carena trobareu el sender, ara amb marques grogues, que va per darrera les roques (per això és invisible des de sota). Posteriorment puja per l'esquerra dels cingles fins al collet marcat a la foto. Del collet el sender ens portarà cap a la dreta fins al cim del Puig de les Bruixes 1393m, on hi ha dos pessebres.

Aquí acabarem de veure el que ens queda pel Comanegra, una llarga carena que ens costarà aproximadament una hora de recórrer. Sempre hem de seguir la carena o flanquejar-la per una banda o per l'altra. El camí, primer baixa per la solana, després volta una bona estona per l’obaga, i finalment torna a passar cap al sud, els senyals més habituals tornen a ser els grocs. Quan ens anem apropant al pla de la serra hem de vigilar perquè el camí comença a baixar cap a l'esquerra i ens portaria a la bassa de Monars. O sigui que quan passi això nosaltres seguim per la carena sense marques però amb rastre de pas cap al pla de la serra fins que acabem tota aquesta llarga carena que separa la Garrotxa de l'Alt Empordà. Al pla de la serra la carena serà fronterera. Aquí agafarem els senders que per l'esquerra s'enfilen fins a sota la carena del cim (no aneu cap a França). L'últim tram passa un xic per dins la fageda de la dreta i finalment pel fil fins al vèrtex geodèsic. Els arbres limiten un xic la vista cap al nord. Si seguíssim la carena hi ha un altre turonet amb una creu de similar alçada.

Panoràmica amplíssima cap al sud, no tant cap al nord, on la visió del Pirineu Oriental és bastant limitada (Taga, Balandrau, Bastiments, Costabona, Sethomes, Tretzevents).

DESCENS

Pel mateix lloc. Després del Puig de les Bruixes podem pujar, si volem, el Puig de Sant Marc 1327m.

9 Vist al revés des del collet

10 Comanegra des del Puig de les Bruixes

11 Foto contrària des de vora la carena final.

Diferents noms que podem trobar per la ruta

El Puig de les Bruixes també el podeu trobar com a pic de Caburlé. El Comanegra també s’anomena Puig de Comanegra.

Data de la ressenya: Gener 2008

Data de la ruta: Gener 2008

 ©muntanyaviva.cat  

Versió imprimible

@