|
Crabèra
(2630m) des de la val de Toran per la via dels Pastors |
|||
|
|
|||
|
Itinerari
sensacional en un entorn immens, solitari, salvatge,
feréstec, molt i molt poc trepitjat, on costa de creure que
els pastors de Canejan s’hi aventuressin tan sols amb el seu
bastó, a portar, o a buscar el ramat d’ovelles de
la zona dels Prats Verds. La Val de Toran és una vall
aranesa amb un estat de conservació i poca
intervenció humana envejable, té molts racons poc
accessibles i poc visitats on no és estrany de veure-hi
algun ós bru. La via dels Pastors s’esmuny pel
vessant sud-oest de la cresta de Crabèra, una muralla de
vuit cents metres de desnivell farcida de canals i esperons, tot
defugint les dificultats d’escalada fins al cim.
Més d’un muntanyenc avesat quedarà
aterrit enmig de tanta grandesa, sense a penes rastre humà
en tota la ruta, havent d’avançar una bona part
del recorregut amb la inseguretat d’un pendent penjat
d’herba, però de ben segur que serà una
jornada de les que deixen petjada a la memòria. Fa uns quants anys
vaig buscar informació sobre el tuc de Crabèra,
aquest cim que, contemplat des de la llunyania, tanca la carena
fronterera que ve de tres grans talaies pirinenques identificables des
de moltíssims cims de la serralada, Mont-roig, Mont
Valièr i Maubèrme. Tot el que en vaig trobar va
ser la via normal pel nord, i alguna referència poc exacta
de la cresta que va fins al tuc de Canejan. El vessant sud semblava
talment un forat als mapes, res de res, i la veritat és que,
veient-ne la morfologia, no em va semblar estrany, sí que
m’ho va semblar no trobar, almenys, un coll a
l’oest del cim per enllaçar amb la via normal. Vam
fer una visita a la zona pel vessant nord i la cosa va quedar
aquí. Per
això la primera vegada que vaig fullejar el llibre dedicat a
les Muntanyes de Canejan, de Montserrat Timoneda i Jaume Llanes, a
primer cop d’ull vaig quedar molt sorprès de les
possibilitats que tenia el vessant aranès i ja vaig intuir
que la via dels Pastors era un petit tresor que algun dia o altre
hauríem d’anar a cercar. Hi ha molt poques guies
que s’atreveixin a escriure rutes d’excursionisme
d’aquest caire, i menys encara que ho facin tan
entenedorament. Quan cau un llibre d’aquest tipus a les
nostres mans només podem agrair als autors la
difusió d’itineraris tan atractius que restaven en
l’anonimat, i que sols amb un gran coneixement de la vall, es
podien difondre i recuperar. |
|||
|
|
|||
|
Tipus
d’activitat: Excursionisme |
|||
|
També
pertany a: Pirineu
Occidental Català Pirineu
Catalunya |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
1 Mapa de
l’Editorial Piolet |
2 Cara sud-oest
del tuc de Crabèra a principis d’estiu |
3 Cara sud-oest a
la tardor |
4 Cara est del cim |
|
|
|||
|
RESUM |
|||
|
Dificultat: Molt alta.
Pendents d’herba drets i exposats. Cal molt bona
orientació per progressar amb seguretat per un vessant tan
abrupte i ampli sense cap mena de camí fet. Itinerari llarg. |
|||
|
Material recomanat: El piolet
és molt útil per progressar pels pendents
d’herba, s’hi clava molt bé i ens
proporciona preses segures de mans on no n’hi hauria. Bastons
telescòpics per no carregar en excés els genolls.
Si volem, per precaució, podem portar un cordino i quatre
bagues, tot i que si no ens desviem de la ruta explicada no
caldrà utilitzar-los. |
|||
|
Època
aconsellable: Juliol, Agost i
Setembre. |
|||
|
Desnivell: 1600m fins al
cim, i per a la tornada explicada afegiu-n’hi 150, en total
1750m. |
|||
|
Horari: Depenent dels
dots d’orientació i de l’agilitat de
progressió que tinguem en aquest tipus de terreny, 5-6h per
a l’ascensió i 4-5h pel descens. En total la
jornada oscil·larà entre 9 i 11 hores. |
|||
|
Mapa: Editorial Piolet,
Val de Toran 1:20.000 |
|||
|
Recomanacions: Demanar
informació al refugi per si queden congestes de neu
residuals a la cara sud del cim i al flanqueig de la cresta pel nord.
Bona previsió meteorològica i saber renunciar a
la via en cas de boira, molt freqüent a la Val de Toran. Per
la durada i dificultat de la ruta, s’ha de sortir a caminar a
trenc d’alba, i tenir un marge sobrant d’hores de
sol raonable per a imprevistos. Per fer una ullada completa a tota la
Val de Toran, val molt la pena el completíssim llibre de Montserrat Timoneda i Jaume Llanes
“Muntanyes de Canejan”, guanyador del VII
premi Vèrtex i publicat per Cossetània
Edicions. |
|||
|
Altres
possibilitats: Des dels Prats
Verds es pot fer un flanqueig ascendent exposat cap a
l’esquerra fins a fer cap a la cresta, que escalem cap a la
dreta fins al cim (màxim II+). Una possibilitat molt
atractiva i que reparteix l’esforç en dues
jornades, és fer la via dels Pastors, baixar caminant per la
via normal del cim fins al refugi guardat de l’estanh
d’Aranh (pala nord i Pòrt
d’Auèran), i fer-hi nit.
L’endemà sortim del refugi en descens cap a
l’est, pugem al coll d’Aranh (2221m, des del coll
ascensió més que recomanable a la Pica deth Ar),
i flanquegem la
cresta del Malh de Losèrs per l’esquerra en
direcció al Pòrt d’Arbe (prats i un
sender prou fressat), on enllacem amb el descens explicat en aquesta
ressenya. |
|||
|
Per dormir: Refugi dera
Honeria, guardat tot l’any i amb un tracte molt agradable i
familiar. |
|||
|
|
|||
|
ACCÉS
AL PUNT D’INICI |
|||
|
Des del municipi
de Vielha anem en direcció a la frontera passant per
Bossòst i Les. A l’últim poble abans de
traspassar-la, Pontaut, trenquem a mà dreta cap a Canejan i
el Refugi dera Honeria. Més endavant trobem una
bifurcació, cap a l’esquerra aniríem a
Canejan, i cap a la dreta, sempre propers a l’Arriu de Toran
i per la carretera principal, arribem al Refugi dera Honeria passant de
llarg dos trencalls que ens portarien a Sant Joan de Toran i Pradet.
Amb vehicle tot terreny es pot arribar més amunt,
concretament fins a sota el barratge de Sant Joan de Toran,
però tan sols ens estalviarem mitja hora, no crec que pagui
gaire la pena. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
5
Crabèra des del nord-oest |
6 Des del refugi
de l’Estanh d’Aran, la via normal del cim puja per
la pala de la dreta |
7 Cresta de
Crabèra des de l’oest, es veu part del descens per
la coma d’Arbe |
8 Fotografia ja de
camí a punt d’arribar a l’Agulha Verda |
|
|
|||
|
APROXIMACIÓ
FINS A L’AGULHA VERDA |
|||
|
Des de davant del
refugi dera Honeria, avancem El sender
és molt fressat i avança pel bosc,
paral·lel a les gorges d’Ermèr, fins
que surt a terreny obert a Es Grauèrs, on podem contemplar
el vessant sud-oest del tuc de Crabèra per primer cop.
Continuem una mica més pel GR, i després
d’una ziga-zaga veiem a mà esquerra
l’Agulha Verda, un monòlit
característic situat a mig camí entre on som i la
cresta, que suposa la primera referència important del dia.
També en aquest punt podem fixar-nos en la coma
d’Arbe, queda a la dreta de tota la cresta de
Crabèra i ens servirà per fer la tornada. Sortim
doncs, i per unes quantes hores, d’un camí definit
i marcat, i pugem per on ens sembli millor fins al peu de
l’Agulha Verda. |
|||
|
|
|||
|
ASCENSIÓ AL
TUC DE CRABÈRA PER LA VIA DELS PASTORS |
|||
|
Sortint de
l’Agulha Verda ens endinsem a la canal de rocs que queda a
tocar a mà dreta, al cap d’una setantena de metres
en trobem una altra, també a mà dreta, que
és millor entrar-hi des d’un xic més
amunt, no pas a la confluència amb la que som
perquè és complicat. Pugem una cinquantena de
metres més per aquesta segona canal, o per la vora, fins que
a mà dreta veiem un esperó, completament herbat,
amb un pi al mig (actualment és
l’únic). Ens hi dirigim i remuntem tot
l’esperó fins a topar amb les roques de la base de
la Maleda deth Cristalh, durant aquests tros queden a mà
dreta dues prominències rocoses. Acabat
l’esperó herbat fem un flanqueig ascendent cap a
l’est, poc definit, dret i exposat a l’inici, fins
al proper esperó, que és de roca, hi ha poca
distància i les dues prominències ara queden
força ensota. A l’esperó de roca no cal
arribar-hi horitzontalment, una mica abans ja ens podem enfilar per
terreny molt més senzill, i anar a cercar-lo més
amunt, concretament on té una espècie de collet
molt accessible. Aquest pas crec que és el més
important de tots per poder atènyer els Prats Verds. Al
collet veiem una fita i, pocs metres damunt nostre, el
passadís perfecte per evitar totes les dificultats de roca
de l’entorn, una feixa d’herba molt definida que
assolim repenjant una mica les mans a la roca de la dreta de
l’esperó. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
9 Croquis que va
des de l’Agulha Verda fins al cim |
10 El tram clau
ampliat |
|
12 Inici del
flanqueig per arribar a l’esperó de roca |
|
|
|||
|
La feixa
és penjada i molt herbosa, compte amb les relliscades. La
seguim estrictament cap a la dreta fins que la creua una canal per on
baixa un regueró d’aigua. Creuem el
regueró i a tocar trobem unes estaques de ferro antigues
(quin valor els pastors!), i un curt pas de roca que, superat, ens obre
el camp de visió fins als Prats Verds. Abandonem la feixa
perquè mor sota els prats i no té sortida
possible, i avancem en diagonal ascendent cap a orient fins als Prats
Verds. Si aixequem la vista hi ha una roca, partida per un
passadís d’herba, que pot servir de
referència per accedir a una feixa perfecta per aquest fet,
tot i que en general no és tan definida com
l’anterior i no és pas
l’única possibilitat per arribar als prats sense
dificultats. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
13 Pas clau,
acabem d’assolir l’esperó de roca pel
collet |
14 La feixa
d’herba, es veu el pas de roca a la seva fi |
15 La canal que
hem de localitzar des dels Prats Verds |
16
L’esvoranc que s’obre a la dreta a mitja canal |
|
|
|||
|
Un cop siguem als
Prats Verds ens dirigim vers una canal molt distingible que tenim sobre
el cap, en forma de diedre, que queda a l’esquerra del cim. A
l’inici pugem per la dreta de la canal aprofitant un curt
corredor d’herba molt dreçat, i, quan aquest
s’acaba, entrem a la canal i fem uns pocs metres
més pel centre o una mica per l’esquerra, fins que
a la dreta s’obre un esvoranc entre les parets, invisible
fins ara, que ens deixa entreveure l’últim punt
feble de l’ascensió, la bretxa que ens
deixarà sota el cim. Pugem pel corredor ple de pedra solta
que porta a la bretxa, ara ja som gairebé al cim
però queda l’última pala
d’herba, d’uns 45°
d’inclinació, que hi ha a la seva vertical. Per
trobar-la, des de la bretxa fem un flanqueig horitzontal
d’una desena de metres cap a l’est i ens enfilem
cap al nord per la dreta d’un esperó de roca. Ja
som dins la pala d’herba, només ens resta pujar-la
directament fins al petit altiplà que és el tuc
de Crabèra, de gran panoràmica en dies clars. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
|
17 El flanqueig de
sortida de la bretxa per anar a buscar la pala |
18 La pala final,
l’ambient és extraordinari |
|
|
|
|||
|
DESCENS PEL
PÒRT D’ARBE |
|||
|
Hi ha
força descensos possibles, el problema és que
tots són rebuscats i sense conèixer
exhaustivament la zona són difícils de trobar.
D’entrada descartaria totalment la baixada per la via dels
Pastors, cara avall seria massa exposada, us explicaré el
més senzill, tot i que s’acaba fent una bona
volta. Del tuc de Crabèra, mirant en direcció
sud-est, veiem tota la cresta que hi ha des d’on som fins al
tuc de Canejan (cresta de Crabèra). De vora el tuc cap al
nord-est surt una cresta secundària que va fins al Malh de
Losèrs, i davalla, ja molt més amable de formes,
fins al coll d’Aranh. El nostre objectiu és el
punt més baix d’aquesta cresta entre el Malh de
Losèrs i la cresta de Crabèra, és
perfectament definit i s’hi insinua un sender a la seva base.
Per arribar-hi tenim dues possibilitats: 1 La
més senzilla i curta. Sortim del cim per la
cresta de Crabèra (sud), i després de perdre uns
metres, al primer coll definit amb sortida fàcil cap al
nord, hi davallem uns 150m de desnivell fent una ziga-zaga fins a un
replà ampli, còmode i horitzontal, que ens
permet, caminant cap a l’est, arribar a la base del coll
abans esmentat i assolir-lo amb una llaçada esquerra-dreta
ben fressada. 2 La
que passa per la petita bretxa de Rotllan. És una
petita debilitat que tinc d’aquest paratge, és una
bretxa modesta però que l’he arribat a contemplar
des de moltíssims quilòmetres de
distància, des d’on la cresta de
Crabèra es veu uniforme i plana, però sempre,
fixant bé la vista, apareix aquesta petita bretxa centrada
entre els tucs de Crabèra i de Canejan. També
és molt visible des del refugi de l’estanh
d’Aranh i els francesos l’han batejat com una
germana petita de la gran bretxa que hi ha sobre el circ de Gavarnia.
Per veure-la “in situ” hem de fer el mateix descens
que l’anterior però sense abandonar la cresta.
Passades dues cotes insignificants davallem a un trau més
marcat, amb una petita desgrimpada pel vessant nord, fins ben
bé la bretxa, és un racó bell. La
continuació demana que tornem cap a la cresta (dreta), i
només sortir de la bretxa cal superar un pas de II en bona
roca però un pèl exposat. Un cop assolida la
cresta de nou, hi caminem una desena de metres i l’abandonem
cap al nord, ja que la continuació cap al tuc de Canejan
demana escalar fins a IV+. Baixem per un llom ample i herbat, fins que
a la part baixa davallem per petits replans d’herba entre
línies de roques en tendència cap a la dreta, i
anem a parar a una tartera que hi ha sobre el replà de
l’opció 1, hi acabem d’arribar o fem un
flanqueig fins a la base del coll, on enllacem amb
l’opció anterior. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
19 Croquis del
descens, foto feta des del Malh de Losèrs |
20 El mateix vist
des del cim |
21 La petita
bretxa de Rotllan |
22 Al final del
flanqueig de la cresta de Crabèra pel nord |
|
|
|||
|
Al coll hi ha un
corriol que baixa de biaix cap a la dreta fins a la coma que hi ha
paral·lela a la cresta del tuc Blanc. La seguim
íntegrament, passem per la vora d’una bassa
d’aigua i, amb l’estanh d’Albi a la
vista, intentem flanquejar cap a la dreta sense perdre massa metres
fins que topem amb el sender que permet pujar al Pòrt
d’Arbe, que té a la vora els dos estanhets deth
Pòrt d’Arbe. Al port veiem l’estany
més gran, podríem baixar per aquí fent
encara més volta per anar a cercar la coma d’Arbe
(entrada a la coma difusa perquè queda alta respecte
l’estanh Long de Liat), però nosaltres, per la
dreta d’un petit turó que ens queda al davant,
anem a buscar el segon estany, una mica més petit. El
voregem fins a la desembocadura d’aigües i virem cap
a l’oest seguint una ampla feixa descendent poc delimitada. A
sota veiem l’estanh Long de Liat esplendorós i
també la coma d’Arbe, paral·lela sota
els nostres peus. Avancem seguint fites i uns metres enllà
trobem una primera tartera petita, un tram d’herba, i una
tartera més important, anem al seu extrem inferior esquerra
i trobem una canal cap a l’esquerra que és el punt
feble per arribar a la coma d’Arbe. Una altra
referència visual és que la coma d’Arbe
té una bassa d’aigua (o una congesta de neu a
principis d’estiu), i seguidament un coll suau, la canal va a
parar exactament en aquest coll. La canal fa de mal
desgrimpar per l’aigua que hi baixa, i també per
la pedra solta que hi ha, té un pas de I+ una mica alt al
començament però s’acaba fent
bé. Ja coma avall no hi ha pèrdua possible, i
podem admirar un paisatge, uns racons, i unes parets impressionants.
Primer pel centre de la coma, quan el pendent augmenta pel rierol sec
ple de blocs, després per un bon sender que va per la riba
dreta, i finalment a l’ample seguint les fites
però sense camí, enllacem amb el sender GR que
seguim cap a occident tot desfent el camí del
matí. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
23
L’estanh d’Albe i, a la part dreta, el
Pòrt d’Arbe |
24 Part del
descens des del port fins a la coma d’Arbe i
l’entrada en cas d’anar-hi des de
l’estany gran |
25 El tuc Blanc i
als seus peus, l’estanh petit del Pòrt
d’Arbe |
26 Al final
d’aquesta tartera, a l’esquerra, hi ha la canal que
baixa a la coma d’Arbe |
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
|
27 Canal de baixada |
28 Coma
d’Arbe, abans dels descens fort hi ha racons molt bonics |
|
|
|
|||
|
Diferents
noms que podem trobar per la ruta |
|||
|
En
francès el cim l’anomenen pic de
Crabère i l’estanh d’Aranh,
étang d’Araing. El Pòrt i els estanhets
d’Arbe en
alguns mapes surten com a Portilhon i estanhets d’Albi, i el
Malh de Losèrs també es pot trobar com a Malh de
Lusés, o en francès Mail de Luzes. |
|||
|
|
|||
|
Data de la ressenya: Agost 2010 |
Data de la ruta: Juliol 2010 |
||
|
|
|||
|
|
|||
