Navegant

Malh de Rius (2631m) des de la boca sud del túnel de Vielha

 

Un cim anònim pel gran públic, solitari, i del que és complicat trobar-ne informació. Sense ser una ruta difícil, demana intuïció muntanyenca durant l’accés des del llac, i certa experiència grimpant per trobar-ne el punt feble. No el recomanaria a gent que comença (sempre podeu enredar algú amb més experiència perquè us hi acompanyi), i en canvi l'aconsello fervorosament a tot aquell que està acostumat a moure's per terreny d'isards. Tot i tenir ben poques ascensions a l’any, és un cim fàcilment identificable i amb personalitat. Des de Vielha destaca la piràmide final, i des d’orient es veu com la torre de guaita final d’una carena amorosida. La vista d'estanys, i un munt de cims a tocar —Montardo, Pa de Sucre, Punta Harlé, Besiberris, el massís de la Maladeta, amb el Mulleres i la Forcanada al davant—, ens acompanyaran a la part final.

 

Zona: Pirenèu Occitan/Pirineu Occità

Tipus d’activitatExcursionisme

També pertany a: Pirineu Occidental Català    Pirineu    Catalunya

 

 

 

 

 

1 Mapa de l’editorial Alpina

2 Croquis d’accés

3 La ruta fora de camí des del llac

4 Part final, és més dret del que no sembla

 

RESUM

Dificultat: Alta (F+). Hi ha un curt pas de II.

Material recomanat: Opcionalment es pot dur un cordino, talabard i alguna baga. Només si hi ha gent poc acostumada, els donarà seguretat al descens. Si teniu experiència en aquest tipus de terreny d’aventura deixeu-ho tot a casa.

Època aconsellable: Sense neu. Segons els anys des de finals de Juny fins a l’Octubre.

Desnivell: 1100m

Horari: 2h fins al Pòrt de Rius, 1h per a l'aproximació fins a la bretxa, i 15-30 minuts per a la grimpada. En total 3'30-4h.

Mapa: Editorial Alpina, Val d'Aran 1:40.000

Recomanacions: No proveu l’ascensió amb el terreny humit, a la part final hi ha força herba i es pot tornar perillós.

Altres possibilitats: Podem allargar la sortida pujant per la via normal al Tuc de Sarrahèra (pel sud-oest). També es pot fer un itinerari circular passant, a l’anada o a la tornada, pel Lac Redon. A la ruta aquí explicada, també s’hi pot arribar pel GR11 des del refugi dera Restanca.

Per dormir: Hi ha dos refugis vora la zona d’inici de la sortida, a la boca sud del túnel de Vielha, a la dreta de la carretera, el refugi Ospitau de Vielha o de Sant Nicolau, i una mica abans, el reobert refugi de Conangles. Pels amants dels bivacs hi ha uns búnquers a l’esquerra de la boca sud del túnel de Vielha que us poden donar una mica d’aixopluc en cas de pluja.

 

ACCÉS AL PUNT D’INICI

Hem d'arribar fins a la boca sud del túnel de Vielha, trencar abans de l’entrada a mà dreta i aparcar a la vora el refugi Ospitau de Vielha o de Sant Nicolau. Si veniu de la Val d’Aran, al revés, passeu el túnel i a la sortida a mà esquerra.

 

 

 

 

 

5 Pendent més real des de l'inici de la canal

6 La grimpada des de la llunyania

7 Tossau de Mar des del Lac de Rius

8 Montardo des del lac de Rius

 

APROXIMACIÓ

Sortim pel sender marcat amb marques vermelles i blanques del GR11 i el seguim fins al Pòrt de Rius, només heu de vigilar a mitja pujada no anar cap al trencall del Lac Redon (ja es veu perquè no és marcat com a GR). Del port continuem fins a trobar immediatament el Lac de Rius, des d'on el cim i l'accés són visibles. És interessant visualitzar bé l'accés, ja que és terreny d'isards sense cap traça, i quan hi caminem no veurem el cim fins que hi siguem a sota. Voregem l'estany fins, si fa no fa, a la vertical de la Passada deth Nebot, una marcada cicatriu entre el Sarrahèra i el Malh de Rius. Deixarem el GR11 i qualsevol altre rastre de camí, per anar pujant en llaçades pels punts més fàcils d'herba. Un pic haguem guanyat un xic d'alçada, ja és qüestió d'anar en direcció est flanquejant per on ens sembli millor. No pugeu fins a sota la cresta que hi ha més rocs, val més mantenir-se ensota i guanyar el desnivell al final, quan vegem el cim i la bretxa marcadíssima que té a l'esquerra, ja que llavors el terreny és més agradable.

A la bretxa ja podem deixar les motxilles i tot el que no necessitem, hi tenim un replà esplèndid per a fer un mos i posar-nos el material si es el cas.

 

GRIMPADA AL MALH DE RIUS

De la bretxa que precedeix la piràmide final, en sortirem flanquejant per la dreta fins a l'últim replà d'herba que podem accedir. Aquest tram es fa caminant, però humit o amb neu, seria molt exposat, ja que hi ha un pendent de 50°. Per ordre i amb molt poc temps, trobarem a l'esquerra una canal d'aparença fàcil que a dalt té un merlet a l'esquerra (no hi pugeu, ja que per a la continuació de la cresta cal material d'escalada), seguidament una part que es veu difícil on hi ha una balma, i finalment arribem a l'últim replà d'herba on continuarem fins gairebé el final. Vem fitar l'entrada de la canal bona (és la penúltima, encara en queda una més a l'est una mica més dreta). Comencem grimpant la canal per herba i roca en diagonal cap a l'esquerra, després, quan s'acaba, al cap de 8-10 metres, tenim l'opció de continuar cap a l'esquerra per terreny molt exposat, però és millor flanquejar cap a la dreta horitzontalment 3 o 4 metres (II), i entrarem a una altra canal molt marcada i encaixonada al final que va de dret a la cresta, des d'on arribarem caminant al cim. En total grimparem uns 35-40m. Recordeu bé per on heu pujat, pel descens, ja que el terreny si es surt de la part fàcil, és complica ràpidament.

 

DESCENS

Pel mateix lloc.

 

 

 

 

 

9 La Passada deth Nebot tot apropant-nos al cim

10 Malh de Rius des de l’Aneto. Al fons a la dreta, la Pica d’Estats

11 Malh de Rius des del Montardo

 

 

Diferents noms que podem trobar per la ruta

Podem trobar el noms catalanitzats, Mall de Rius, Tuc de Sarraera i Passada del Nebot.

 

Data de la ressenya: Octubre 2007

Data de la ruta: Octubre 2007

 

 ©muntanyaviva.cat  

 

Versió imprimible

@