|
Medacorba (2910),
Racofred (2837m) i pic del Pla de l'Estany (2859m), des d'Arinsal |
|||
|
|
|||
|
Magnífic
recorregut circular d’allò més complet. Una colla d’estanys a més de 2500m
d’altitud, una cresta prou entretinguda per gaudir sense la necessitat
d’encordar-se, i un final a un cim esmolat, que sembla tallat amb ganivet cap
a la vall de Solcén i que frueix d’unes vistes amplíssimes. A més a més, tot
plegat ho farem respirant un fantàstic ambient d’alta muntanya a la zona més
elevada del principat d’Andorra. |
|||
|
|
|||
|
Zona: Pirineu
Andorrà |
Tipus
d’activitat: Excursionisme |
||
|
També pertany a: Pirineu |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
1 Mapa de l’Editorial Alpina |
2 Croquis de l’itinerari |
3 Des del nord |
4 Des del sud |
|
|
|||
|
RESUM |
|||
|
Dificultat: Alta. Itinerari llarg amb una cresta
assequible però a una altitud considerable, els passos una mica més aeris i
esmolats són al final, poc abans d’arribar al Medacorba (I+). Tant
l’aproximació com el descens disposen de bons senders. |
|||
|
Material
recomanat: Grampons i
piolet per una congesta que acostuma a aguantar fins a finals de juliol a la
collada dels Estanys Forcats. Pel que fa a la cresta, si la muntanya és en
condicions no cal portar res, a més, la part més aèria és al final, i si no
ens hi veiéssim amb cor o la meteorologia canviés, podríem abandonar-la cap
als estanys Forcats. |
|||
|
Època
aconsellable: Des de finals de Juny fins al mes d’Octubre. |
|||
|
Desnivell: 1650m |
|||
|
Horari: 3’30h fins al primer cim, 2’15-2’45h per la cresta, i 2’15-2’30h
pel descens. En total unes 8-8’45h. |
|||
|
Mapa: Editorial Alpina, Andorra 1:40.000 (el traçat del
senders que marca no són gaire reals i l’escala és un xic gran). |
|||
|
Altres
possibilitats: Es pot fer tot l’itinerari a
l’inrevés perfectament. També podem utilitzar aquesta ressenya parcialment quedant-nos
amb les vies normals, pic del Pla de
l’Estany pels estanys de Montmantell (dificultat mitjana), pic
de Medacorba des dels estanys
Forcats (dificultat bastant alta),
o pic de Racofred pel coll oest de
Racofred des dels estanys Forcats (dificultat
bastant alta). Si volem allargar la jornada podem pujar a la roca
Entravessada des de la collada dels Estanys Forcats (II), i baixar per
l’aresta est fins que enllacem amb el camí de descens descrit. |
|||
|
Per
dormir: Hi ha un
refugi perfecte per dividir l’ascensió en dos dies, el del Pla de l’Estany (6
places, bon estat i aigua a la vora). Hi ha un refugi metàl·lic en mal estat
pujant cap als estanys de Montmantell, i un altre de semblant al sud dels
estanys Forcats, tot i que baixant una mica mirant al pla de l’Estany n’hi ha
un altre de molt millor. |
|||
|
|
|||
|
ACCÉS
AL PUNT D’INICI |
|||
|
Hem
d’arribar al poble andorrà d’Arinsal, sortir-ne en direcció a l’estació
d’esquí, i al primer revolt tancat trencar a mà dreta entrant a un túnel. A
la sortida del túnel tombem de nou a mà dreta (indicat com a parc natural
comunal de les valls de Coma Pedrosa), i aparquem al final de l’asfalt (circular
per la pista forestal és prohibit). Som al costat d’uns pisos que,
sorprenentment, després de patir els efectes d’una gran allau a l’hivern de
l’any 1996, s’han tornat a construir i habitar. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
5 Des de l’est |
6 Des de l’oest |
7 Des del nord-oest |
8 Des del Coma Pedrosa |
|
|
|||
|
ASCENSIÓ
AL PIC DEL PLA DE L’ESTANY (dificultat mitjana) |
|||
|
Si
es vol, es pot caminar tota l’estona per pista forestal fins al pla de
l’Estany, però hi ha uns quants senders que ens en poden estalviar la
monotonia i també una mica de distància. Sortim de l’aparcament per la pista
que en continua i quan ens encarem cap a la vall de Coma Pedrosa, agafem un
sender senyalitzat a mà dreta que puja dreturerament, i després fa un flanqueig
ascendent cap a ponent. Aviat hi ha una bifurcació sense senyalitzar, el
sender inferior va a parar vora un revolt tancat de la pista ben proper a la
borda de les Agunes (des d’on seguim la pista i no gaire més enllà fem una
drecera a mà dreta cap a la borda de la Coruvilla), i el sender superior, que
encara ens interessa més, passa per sobre la borda de les Agunes i enllaça
amb el sender de la borda de la Coruvilla, el camí en tot moment és ben fressat.
Al davant de la borda de la Coruvilla topem amb la pista, que s’enfila de
valent fins a un collet on encara hi ha una nova possibilitat per fer una
petita drecera a mà dreta fins al pla de l’Estany passant pel rec d’Areny (en
cas que no la fem, la pista forestal fa una breu sifonada i s’acaba a la vora
d’una instal·lació de captació d’aigües des d’on arribem per sender al pla de
l’Estany). Entrem a l’impressionant circ que envolta el pla de l’Estany,
voregem l’estany per la dreta, i creuem el torrent que hi entra per anar fins
al visible, i molt ben situat, refugi del Pla de l’Estany (1h des de l’inici).
Continuem
cap a la costa del Congost, el camí que trenca cap als estanys de Montmantell,
a l’inici, no és pas a tocar del riu homònim. Hem de seguir les marques de la
variant del GR11 cap als estanys Forcats fins als peus d’un contrafort més
amunt del riu de Montmantell, i allà veiem senyalitzat el sender que va cap
als estanys de Montmantell a mà dreta. Antigament havia estat un camí prou
transitat per traginers que anaven cap a Vic-de-Sòç passant pel port d’Arinsal
(o abans anomenat també port Negre d’Arinsal). Deixem la variant del GR11, i
sempre cap a llevant, seguim el bon sender que puja, passem per la dreta d’un
bon salt d’aigua, creuem el riu de Montmantell, i arribem per un llom al pla
on hi ha les ruïnes de la pleta de Montmantell. La direcció dominant canvia
cap al nord, fem una bona ziga-zaga que a l’extrem porta a un refugi
metàl·lic en estat precari, i després retornem vora el riu. Amb quatre
llaçades seguint les marques de pintura per sobre el pedregam cap al
nord/nord-oest, albirem l’estany Primer de Montmantell, situat a una cota
molt alta i en un entorn ben recollit. El voltem per l’esquerra, i de nou cap al nord fem cap a l’estany
Segon de Montmantell (cal dir que n’hi ha més, que no hem vist, a sota, però
no tenen la mida d’aquests). Des d’aquí tenim tres opcions vàlides per fer el
cim del Pla de l’Estany: |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
9 Al pla de l’Estany amb el refugi a
la vista |
10 Esquema de la cruïlla cap als
estanys de Montmantell |
11 Pujant cap a la pleta de
Montmantell |
12 Estany Primer de Montmantell, hem
de triar |
|
|
|||
|
CRESTA,
DES DEL PIC DEL PLA DE L’ESTANY FINS AL PIC DE MEDACORBA PASSANT PELS PICS DE
RACOFRED |
|||
|
Anem
cap a la punta situada al sud-est (2850m, dues fites grans), i davallem cap a
occident per una pala tarterosa fins al port Dret, des d’on veiem el que era
una petita cubeta glacial on ara hi ha l’estany del mateix nom. Comença la
cresta, la majoria de dificultats són evitables. Primer voltem per la banda
nord (dreta), i després pugem al fil per fer un tram aeri però senzill fins
als Basers del Bancal Vedeller (2735m). El descens d’aquesta prominència fins
a la propera depressió es fa millor voltant per les terrasses d’herba de la
cara sud. Arribem al poc definit port de les Bareites que marca el mapa de
l’IGN francès (és un coll que no té sortida cap a Andorra), des d’on es pot
anar cap a la vall de Solcén per diferents punts, no és un coll únic i
marcat. La part que segueix, malgrat el que pugui semblar, és molt senzilla,
i caminem majoritàriament per la carena o per l’esquerra, fins a l’últim tros
de l’ascensió al pic de Racofred (2837m), on repengem breument les mans a la
roca. De fet és un doble cim unit per una cresta bastant horitzontal, ho dic
a l’hora d’identificar-lo des de lluny, ja que és confon sovint amb altres
puntes que farem a continuació (fins i tot en guies especialitzades). |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
13 Arribant al port Dret |
14 Primer tram una mica aeri |
15 Baixant dels Basers del Bancal
Vedeller |
16 Hi ha parts ben senzilles |
|
|
|||
|
Atenyem
l’altre cim de Racofred (2829m), i fem la baixada cap al coll oest de
Racofred per la dreta del fil de la cresta. Al coll hi ha una escapatòria molt
fàcil cap als estanys Forcats. La propera punta que ascendim, el cim oriental
del Medacorba (2871m), sorprèn que no tingui nom propi, ja que és molt
individualitzada per les dues bandes i no sembla pas un avantcim del
Medacorba si es contempla des de la llunyania. Emprenem la seva ascensió
frontalment per un dret pendent esquitxat d’herba i roques, després fem un
flanqueig pel sud, passem per sota d’una marcada bretxa, i superem l’últim
tram rocós directament. La baixada d’aquest cim és més accidentada i aèria
que el que hem fet fins ara, desgrimpem curosament pels blocs de la cresta o
lleugerament per l’esquerra fins al proper coll (I+, roca no sempre fiable),
on novament tenim la possibilitat d’abandonar cap als estanys Forcats. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
17 Arribant al pic de Racofred |
18 El que queda des del coll oest de
Racofred |
19 El Medacorba, quan hi som a tocar,
fa una bona patxoca |
|
|
|
|||
|
Només
queda la cota màxima del dia, el pic de Medacorba, on conflueixen en un
mateix vèrtex Andorra, Occitània i Catalunya. Des del coll continuem grimpant
buscant els llocs més còmodes (per la cresta o voltant per l’esquerra),
sembla complicat però tot es va resolent. Passem per un avantcim, i quan
tenim la collada dels Estanys Forcats gairebé a la vertical d’on som, hem
d’escollir. Podem flanquejar la cresta per l’esquerra per anar a buscar la
via normal que puja de la collada dels Estanys Forcats (que fa un flanqueig
ascendent en diagonal cap al nord-oest per terreny trencat, I), o seguir
cavalcant la cresta rocosa i aèria pel fil, on a la sortida d’una bretxa hi
ha el pas més difícil, un II que tiba enrera. Superat el pas, la cresta
s’ajau sobtadament i caminem amb compte fins al punt culminant. Vista
excepcional cap a totes bandes, però especialment del massís de la pica
d’Estats, de la vall de Solcén, i de la vall d’Arinsal. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
21 Última part si anem pel fil |
22 Gairebé al cim del Medacorba |
23 Vall de Solcén i massís de la pica
d’Estats des del cim |
|
|
|
|||
|
DESCENS
PER LA VIA NORMAL AL PIC DE MEDACORBA |
|||
|
Sortim
del cim fent una diagonal cap al sud-est fins a la vertical de la collada
dels Estanys Forcats, des d’on acabem de davallar directament fins al coll.
No és un descens difícil, però s’ha d’anar amb compte mentre anem passant per
les diferents franges de roca, perquè és força esmicolada. Al coll retrobem la
variant del GR11 i baixem als estanys Forcats, voregem el més gran, i entrem
a una espècie de canal ampla que va cap a llevant. Quan s’acaba, flanquegem
per un bon sender bastant penjat (compte si és humit, hi ha mala caiguda), i creuem,
vigilant les relliscades, el riu del port Dret. En direcció sud per la costa
del Congost, arribem a la cruïlla que hem trobat de bon matí quan anàvem cap
als estanys de Montmantell, des d’on desfem el camí fet fins a Arinsal. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
24 Baixant del cim, es veuen les característiques
franges de roca de diferents colors |
25 Davallant cap als estanys Forcats,
congesta tardana sota la collada |
26 Costa del Congost, es veu el riu
del Port Dret i el del Bancal Vedeller |
|
|
|
|||
|
Diferents
noms que podem trobar per la ruta |
|||
|
Entre
les diverses fonts consultades hi ha una gran disparitat de criteris, no amb
els cims principals, però si amb les cotes intermèdies i els colls entre el
pic del Pla de l’Estany i el pic de Medacorba. He utilitzat els topònims que
m’han semblat més coherents i també els que he trobat en fonts més fiables.
Pel que fa als diferents noms, he trobat els següents per ordre d’aparició:
Refugi del Pla de l’Estany / Refugi Joan Canut, Pic del Pla de l’Estany / Pic
de les Bareites / Pic des Bareytes, Basers del Bancal Vedeller / Roc de
Racofred, Pic de Racofred/ Pic de Racofret/ Pic de Recoufret, Medacorba
Oriental / Medacorba Est / Sense nom a molts mapes (2871m, sovint es confon erròniament
amb el pic de Racofred), Pic de Medacorba / Pic de Medecorba / Pic de
Médécourbe, Collada dels Estanys Forcats / Coll dels Estanys Forcats. |
|||
|
|
|||
|
Data de la ressenya: Juliol 2011 |
Data de la ruta: Juny 2011 |
||
|
|
|||
|
|
|||
