Navegant

Medacorba (2910), Racofred (2837m) i pic del Pla de l'Estany (2859m), des d'Arinsal

 

Magnífic recorregut circular d’allò més complet. Una colla d’estanys a més de 2500m d’altitud, una cresta prou entretinguda per gaudir sense la necessitat d’encordar-se, i un final a un cim esmolat, que sembla tallat amb ganivet cap a la vall de Solcén i que frueix d’unes vistes amplíssimes. A més a més, tot plegat ho farem respirant un fantàstic ambient d’alta muntanya a la zona més elevada del principat d’Andorra.

 

Zona: Pirineu Andorrà

Tipus d’activitat: Excursionisme

També pertany a: Pirineu

 

 

 

 

 

1 Mapa de l’Editorial Alpina

2 Croquis de l’itinerari

3 Des del nord

4 Des del sud

 

RESUM

Dificultat: Alta. Itinerari llarg amb una cresta assequible però a una altitud considerable, els passos una mica més aeris i esmolats són al final, poc abans d’arribar al Medacorba (I+). Tant l’aproximació com el descens disposen de bons senders.

Material recomanat: Grampons i piolet per una congesta que acostuma a aguantar fins a finals de juliol a la collada dels Estanys Forcats. Pel que fa a la cresta, si la muntanya és en condicions no cal portar res, a més, la part més aèria és al final, i si no ens hi veiéssim amb cor o la meteorologia canviés, podríem abandonar-la cap als estanys Forcats.

Època aconsellable: Des de finals de Juny fins al mes d’Octubre.

Desnivell: 1650m

Horari: 3’30h fins al primer cim, 2’15-2’45h per la cresta, i 2’15-2’30h pel descens. En total unes 8-8’45h.

Mapa: Editorial Alpina, Andorra 1:40.000 (el traçat del senders que marca no són gaire reals i l’escala és un xic gran).

Altres possibilitats: Es pot fer tot l’itinerari a l’inrevés perfectament. També podem utilitzar aquesta ressenya parcialment quedant-nos amb les vies normals, pic del Pla de l’Estany pels estanys de Montmantell (dificultat mitjana), pic de Medacorba des dels estanys Forcats (dificultat bastant alta), o pic de Racofred pel coll oest de Racofred des dels estanys Forcats (dificultat bastant alta). Si volem allargar la jornada podem pujar a la roca Entravessada des de la collada dels Estanys Forcats (II), i baixar per l’aresta est fins que enllacem amb el camí de descens descrit.

Per dormir: Hi ha un refugi perfecte per dividir l’ascensió en dos dies, el del Pla de l’Estany (6 places, bon estat i aigua a la vora). Hi ha un refugi metàl·lic en mal estat pujant cap als estanys de Montmantell, i un altre de semblant al sud dels estanys Forcats, tot i que baixant una mica mirant al pla de l’Estany n’hi ha un altre de molt millor.

 

ACCÉS AL PUNT D’INICI

Hem d’arribar al poble andorrà d’Arinsal, sortir-ne en direcció a l’estació d’esquí, i al primer revolt tancat trencar a mà dreta entrant a un túnel. A la sortida del túnel tombem de nou a mà dreta (indicat com a parc natural comunal de les valls de Coma Pedrosa), i aparquem al final de l’asfalt (circular per la pista forestal és prohibit). Som al costat d’uns pisos que, sorprenentment, després de patir els efectes d’una gran allau a l’hivern de l’any 1996, s’han tornat a construir i habitar.

 

 

 

 

 

5 Des de l’est

6 Des de l’oest

7 Des del nord-oest

8 Des del Coma Pedrosa

 

ASCENSIÓ AL PIC DEL PLA DE L’ESTANY (dificultat mitjana)

Si es vol, es pot caminar tota l’estona per pista forestal fins al pla de l’Estany, però hi ha uns quants senders que ens en poden estalviar la monotonia i també una mica de distància. Sortim de l’aparcament per la pista que en continua i quan ens encarem cap a la vall de Coma Pedrosa, agafem un sender senyalitzat a mà dreta que puja dreturerament, i després fa un flanqueig ascendent cap a ponent. Aviat hi ha una bifurcació sense senyalitzar, el sender inferior va a parar vora un revolt tancat de la pista ben proper a la borda de les Agunes (des d’on seguim la pista i no gaire més enllà fem una drecera a mà dreta cap a la borda de la Coruvilla), i el sender superior, que encara ens interessa més, passa per sobre la borda de les Agunes i enllaça amb el sender de la borda de la Coruvilla, el camí en tot moment és ben fressat. Al davant de la borda de la Coruvilla topem amb la pista, que s’enfila de valent fins a un collet on encara hi ha una nova possibilitat per fer una petita drecera a mà dreta fins al pla de l’Estany passant pel rec d’Areny (en cas que no la fem, la pista forestal fa una breu sifonada i s’acaba a la vora d’una instal·lació de captació d’aigües des d’on arribem per sender al pla de l’Estany). Entrem a l’impressionant circ que envolta el pla de l’Estany, voregem l’estany per la dreta, i creuem el torrent que hi entra per anar fins al visible, i molt ben situat, refugi del Pla de l’Estany (1h des de l’inici).

Continuem cap a la costa del Congost, el camí que trenca cap als estanys de Montmantell, a l’inici, no és pas a tocar del riu homònim. Hem de seguir les marques de la variant del GR11 cap als estanys Forcats fins als peus d’un contrafort més amunt del riu de Montmantell, i allà veiem senyalitzat el sender que va cap als estanys de Montmantell a mà dreta. Antigament havia estat un camí prou transitat per traginers que anaven cap a Vic-de-Sòç passant pel port d’Arinsal (o abans anomenat també port Negre d’Arinsal). Deixem la variant del GR11, i sempre cap a llevant, seguim el bon sender que puja, passem per la dreta d’un bon salt d’aigua, creuem el riu de Montmantell, i arribem per un llom al pla on hi ha les ruïnes de la pleta de Montmantell. La direcció dominant canvia cap al nord, fem una bona ziga-zaga que a l’extrem porta a un refugi metàl·lic en estat precari, i després retornem vora el riu. Amb quatre llaçades seguint les marques de pintura per sobre el pedregam cap al nord/nord-oest, albirem l’estany Primer de Montmantell, situat a una cota molt alta i en un entorn ben recollit. El voltem per l’esquerra,  i de nou cap al nord fem cap a l’estany Segon de Montmantell (cal dir que n’hi ha més, que no hem vist, a sota, però no tenen la mida d’aquests). Des d’aquí tenim tres opcions vàlides per fer el cim del Pla de l’Estany:
- Flanquegem seguint el sender fins a l’històric port d’Arinsal, des d’on fem cim amb una senzilla grimpada cap a ponent
- Pugem directament cap al nord-oest pel pendent herbat fins a vora el cim, que és el de la dreta
- Anem a buscar el llom sud de la muntanya anant rectilíniament cap a l’oest, coronem l’avantcim sud-est, i després fem una senzilla cresta fins al cim principal.

 

 

 

 

 

9 Al pla de l’Estany amb el refugi a la vista

10 Esquema de la cruïlla cap als estanys de Montmantell

11 Pujant cap a la pleta de Montmantell

12 Estany Primer de Montmantell, hem de triar

 

CRESTA, DES DEL PIC DEL PLA DE L’ESTANY FINS AL PIC DE MEDACORBA PASSANT PELS PICS DE RACOFRED

Anem cap a la punta situada al sud-est (2850m, dues fites grans), i davallem cap a occident per una pala tarterosa fins al port Dret, des d’on veiem el que era una petita cubeta glacial on ara hi ha l’estany del mateix nom. Comença la cresta, la majoria de dificultats són evitables. Primer voltem per la banda nord (dreta), i després pugem al fil per fer un tram aeri però senzill fins als Basers del Bancal Vedeller (2735m). El descens d’aquesta prominència fins a la propera depressió es fa millor voltant per les terrasses d’herba de la cara sud. Arribem al poc definit port de les Bareites que marca el mapa de l’IGN francès (és un coll que no té sortida cap a Andorra), des d’on es pot anar cap a la vall de Solcén per diferents punts, no és un coll únic i marcat. La part que segueix, malgrat el que pugui semblar, és molt senzilla, i caminem majoritàriament per la carena o per l’esquerra, fins a l’últim tros de l’ascensió al pic de Racofred (2837m), on repengem breument les mans a la roca. De fet és un doble cim unit per una cresta bastant horitzontal, ho dic a l’hora d’identificar-lo des de lluny, ja que és confon sovint amb altres puntes que farem a continuació (fins i tot en guies especialitzades).

 

 

 

 

 

13 Arribant al port Dret

14 Primer tram una mica aeri

15 Baixant dels Basers del Bancal Vedeller

16 Hi ha parts ben senzilles

 

Atenyem l’altre cim de Racofred (2829m), i fem la baixada cap al coll oest de Racofred per la dreta del fil de la cresta. Al coll hi ha una escapatòria molt fàcil cap als estanys Forcats. La propera punta que ascendim, el cim oriental del Medacorba (2871m), sorprèn que no tingui nom propi, ja que és molt individualitzada per les dues bandes i no sembla pas un avantcim del Medacorba si es contempla des de la llunyania. Emprenem la seva ascensió frontalment per un dret pendent esquitxat d’herba i roques, després fem un flanqueig pel sud, passem per sota d’una marcada bretxa, i superem l’últim tram rocós directament. La baixada d’aquest cim és més accidentada i aèria que el que hem fet fins ara, desgrimpem curosament pels blocs de la cresta o lleugerament per l’esquerra fins al proper coll (I+, roca no sempre fiable), on novament tenim la possibilitat d’abandonar cap als estanys Forcats.

 

 

 

 

 

17 Arribant al pic de Racofred

18 El que queda des del coll oest de Racofred

19 El Medacorba, quan hi som a tocar, fa una bona patxoca

20 A l’esquena veiem l’aresta esmolada que acabem de desgrimpar

 

Només queda la cota màxima del dia, el pic de Medacorba, on conflueixen en un mateix vèrtex Andorra, Occitània i Catalunya. Des del coll continuem grimpant buscant els llocs més còmodes (per la cresta o voltant per l’esquerra), sembla complicat però tot es va resolent. Passem per un avantcim, i quan tenim la collada dels Estanys Forcats gairebé a la vertical d’on som, hem d’escollir. Podem flanquejar la cresta per l’esquerra per anar a buscar la via normal que puja de la collada dels Estanys Forcats (que fa un flanqueig ascendent en diagonal cap al nord-oest per terreny trencat, I), o seguir cavalcant la cresta rocosa i aèria pel fil, on a la sortida d’una bretxa hi ha el pas més difícil, un II que tiba enrera. Superat el pas, la cresta s’ajau sobtadament i caminem amb compte fins al punt culminant. Vista excepcional cap a totes bandes, però especialment del massís de la pica d’Estats, de la vall de Solcén, i de la vall d’Arinsal.

 

 

 

 

 

21 Última part si anem pel fil

22 Gairebé al cim del Medacorba

23 Vall de Solcén i massís de la pica d’Estats des del cim

 

 

DESCENS PER LA VIA NORMAL AL PIC DE MEDACORBA

Sortim del cim fent una diagonal cap al sud-est fins a la vertical de la collada dels Estanys Forcats, des d’on acabem de davallar directament fins al coll. No és un descens difícil, però s’ha d’anar amb compte mentre anem passant per les diferents franges de roca, perquè és força esmicolada. Al coll retrobem la variant del GR11 i baixem als estanys Forcats, voregem el més gran, i entrem a una espècie de canal ampla que va cap a llevant. Quan s’acaba, flanquegem per un bon sender bastant penjat (compte si és humit, hi ha mala caiguda), i creuem, vigilant les relliscades, el riu del port Dret. En direcció sud per la costa del Congost, arribem a la cruïlla que hem trobat de bon matí quan anàvem cap als estanys de Montmantell, des d’on desfem el camí fet fins a Arinsal.

 

 

 

 

 

24 Baixant del cim, es veuen les característiques franges de roca de diferents colors

25 Davallant cap als estanys Forcats, congesta tardana sota la collada

26 Costa del Congost, es veu el riu del Port Dret i el del Bancal Vedeller

 

 

Diferents noms que podem trobar per la ruta

Entre les diverses fonts consultades hi ha una gran disparitat de criteris, no amb els cims principals, però si amb les cotes intermèdies i els colls entre el pic del Pla de l’Estany i el pic de Medacorba. He utilitzat els topònims que m’han semblat més coherents i també els que he trobat en fonts més fiables. Pel que fa als diferents noms, he trobat els següents per ordre d’aparició: Refugi del Pla de l’Estany / Refugi Joan Canut, Pic del Pla de l’Estany / Pic de les Bareites / Pic des Bareytes, Basers del Bancal Vedeller / Roc de Racofred, Pic de Racofred/ Pic de Racofret/ Pic de Recoufret, Medacorba Oriental / Medacorba Est / Sense nom a molts mapes (2871m, sovint es confon erròniament amb el pic de Racofred), Pic de Medacorba / Pic de Medecorba / Pic de Médécourbe, Collada dels Estanys Forcats / Coll dels Estanys Forcats.

 

Data de la ressenya: Juliol 2011

Data de la ruta: Juny 2011

 

 ©muntanyaviva.cat  

 

Versió imprimible

@