Navegant

Montpius (2258m) i Tuc de Mieidia (2197m)

 

Una agradable caminada de mitja jornada per tranquils paratges que ens oferiran unes belles vistes de la Val d’Aran, del Malh des Pois (Forcanada), i especialment i en majúscules, del massís de la Maladeta, amb l’Aneto al capdavant. La caminada transcorre per prats i zones de pasturatge on els cims són carenes ben herbades on no hi treuen el cap els roquissars.

Durant la caminada coronareu el Tuc de Mieidia, poc marcat però amb una vista notable, sobretot cap al sud. Els cims de migdia són una constant al Pirineu, són cims separats de la columna vertebral de la serralada i això fa que siguin esplèndids miradors. Migdia és un sinònim de sud, i és quan el sol és més alt i l’ombra més petita, a aquests cims se’ls va batejar des d’on els guaitaven per la seva col·locació en aquesta posició al centre del dia. Tan sols a la Val d’Aran n’hi ha tres, tots força modestos, els més coneguts i importants del Pirineu són el Pic de Mieidia d’Aussau i el Pic de Mieidia de Bigòrra. Ambdós són uns miradors excepcionals de la serralada dels Pirineus, i  es poden veure des de ben endins d’Occitània, col·locats al sud, on el sol hi transita al migdia.

 

Zona: Pirenèu Occitan/Pirineu Occità

Tipus d’activitatExcursionisme

També pertany a: Pirineu Occidental Català   Pirineu   Catalunya

 

 

 

 

 

1 Mapa de l’editorial Alpina

2 Croquis

3 Vista general dels cims en primer terme

4 Montpius i Tuc de Mieidia més propers

 

RESUM

Dificultat: Mitjana. No hi ha camí  en el descens si fem la volta circular. A l’ascens, amb mala visibilitat, pot costar de trobar el coll.

Època aconsellable: Sense neu. Segons els anys, des de finals de Maig fins a l’Octubre.

Desnivell: 700m

Horari: 3’30h tota la volta sencera, una mica més si ens embadalim amb les vistes.

Mapa: Editorial Alpina, Val d'Aran 1:40.000

Recomanacions: A la baixada van molt bé uns bastons telescòpics.

Altres possibilitats: Des de la cabana que trobarem a mitja pujada podem fer una volta circular més llarga anant cap a l’esquerra, flanquejant la muntanya, i fent com a primera ascensió el Montcorbison des del Nord i després el Tuc de Letassi. També podem pujar aquests mateixos cims des del coll cap al nord, però en aquest cas haurem d’anar i tornar pel mateix lloc i posteriorment fer el Montpius i el Tuc de Mieidia.

 

ACCÉS AL PUNT D’INICI

Podem anar-hi des de Gausac, però és més entenedor i senzill des d’Aubèrt. Sortim de Vielha en direcció a la frontera i aviat arribarem al poble d’Aubèrt. Gairebé a la sortida del poble, hem d’agafar a mà esquerra un carrer en descens que travessa el riu i es torna una petita carretera. A partir d’aquí hi ha una sèrie de trencalls ben indicats. Al Km 3’7 cap a l’esquerra (Gausac). Al Km 5’4 cap a la dreta (Bassa d’Oles). No agafarem una primera pista que surt a mà dreta i finalment al Km 9, deixarem l’estreta carretera i entrarem a mà dreta a una pista forestal (Santet de Gausac, Gèles). Al Km 13 arribarem on hem d’estacionar el vehicle, a la Mair de Diu Des Nhèus. Hi ha una font i una àrea amb taules i algun lloc preparat per a fer-hi foc. S’hi fa una trobada cada any a mitjan agost (pertany a Gausac).

 

 

 

 

 

5 La ruta des de l’aparcament fins al coll

6 Caminant cap al Montpius

7 Panoràmica parcial de la ruta des del cim del Montpius

8 Tuc d’Auba, Malh des Pois i al darrera Molières

 

ASCENSIÓ AL MONTPIUS

És un d’aquells llocs on tots els camins porten a Roma, mentre sapiguem la direcció per anar a Roma! Entre el poc trànsit de gent i el nombrós bestiar que hi pastura, el camí, a vegades, és  confús. Sortireu caminant cap a les Bordes de Gèles, pujareu pocs metres arran de torrent i seguidament el creuareu per un pas clar. També podeu sortir directament per l’esquerra del torrent fins a trobar el sender. A l’altra banda del torrent (a la seva riba dreta), seguireu un sender ben fressat en direcció oest, que se n’allunya una mica però aviat girarà cap al sud per tornar-s’hi a apropar. Arribareu al primer replà de pasturatge i el sender es divideix en mil senderets, no passa res, continueu per lliure vora el torrent sempre per l’esquerra. A la propera graonada de la vall (hi ha un petit salt d’aigua), tornarà a aparèixer el sender fent ziga-zagues cap a l’esquerra fins al següent  replà, on evidentment el sender es torna a desdibuixar molt pel bestiar que hi volta. Aquí haureu d’obrir-vos més cap a l’esquerra deixant el curs del torrent, i arribareu per prats a una cabana totalment rebentada. De la cabana (on cap al nord surt un sender que rodeja tot el Montcorbison, mireu a “Altres possibilitats”), girareu cap al sud i amb el coll “Eth Santet” ben visible hi fareu cap per on vulgueu. Hi ha rastres de sender, però no n’hi ha cap que duri gaire, a la part final tornarà a aparèixer ben clar. Tot aquest tram l’haurem fet aproximadament en una hora. Aquí la cosa s’aclareix molt, del coll sortireu per l’esquerra de la carena en direcció nord-oest, però ben aviat ushi haureu d’apropar, i pel fil, seguireu un sender que us portarà fins al cim del Montpius.

 

TRAVESSA CAP AL TUC DE MIEIDIA I DESCENS

Entre els dos cims hi ha una travessa cap al sud però sense camí. Primer trobareu prats, després haureu de rodejar algun sortint de roca per la dreta, i finalment us haureu d’enfilar de dret fins al cim (bastant arbrat). La carena d’aquest tram és molt panoràmica i hi ha uns pins negres morts i ben recargolats que donen fe de les dures condicions que s’hi viuen a l’hivern, és fàcil de quedar embadalit amb el paisatge. Tuc de Mieidia, el cim és a la carena per on veniu, però tot ell és una línia allargada d’oest a est, si volem veure on hem començat a caminar podem anar a l’extrem est.

Per al descens podríeu tirar enrera i baixar per lliure cap a la zona de sota el coll, però també és bonic de fer un itinerari més circular. Sortiu del cim cap al sud-oest per la carena estricta, a voltes un xic aèria. Aneu baixant cercant el millor camí i al cap d’uns 15 minuts i una mica abans que la carena baixi estrepitosament, baixarem a mà dreta per una gran canal d’herba fins al primer replà on hem arribat a primera hora. La baixada, no us vull enganyar, és incòmoda, terreny d’isards, ja que la vegetació és una mica alta i costa col·locar bé els peus, però dura poca estona. Quan trobem el torrent desfarem el camí fins a l’inici.

 

 

 

 

 

9 Entre els dos cims hi ha pins negres, alguns de morts

10 La canal de baixada des del Tuc de Mieidia

11 La canal vista des del sender de pujada

12 Des de l'Aneto, el Tuc de Miedia, proper,  resta en total anonimat

 

Diferents noms que podem trobar per la ruta

 Podem trobar el primer cim com a Mompius.

 

Data de la ressenya: Octubre 2008

Data de la ruta: Agost 2008

 

 ©muntanyaviva.cat  

 

Versió imprimible

@