|
Montpius
(2258m) i Tuc de Mieidia (2197m) |
|||
|
|
|||
|
Una agradable
caminada de mitja jornada per tranquils paratges que ens oferiran unes
belles vistes de Durant
la caminada coronareu el Tuc de Mieidia, poc marcat però amb
una vista notable, sobretot cap al sud. Els cims de migdia
són una constant al Pirineu, són cims separats de
la columna vertebral de la serralada i això fa que siguin
esplèndids miradors. Migdia és un
sinònim de sud, i és quan el sol és
més alt i l’ombra més petita, a aquests
cims se’ls va batejar des d’on els guaitaven per la
seva col·locació en aquesta posició al
centre del dia. Tan sols a |
|||
|
|
|||
|
Tipus d’activitat: Excursionisme |
|||
|
També
pertany a: Pirineu
Occidental Català Pirineu
Catalunya |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
1 Mapa de
l’editorial Alpina |
2 Croquis |
3 Vista general
dels cims en primer terme |
4 Montpius i Tuc
de Mieidia més propers |
|
|
|||
|
RESUM |
|||
|
Dificultat: Mitjana. No hi ha
camí en
el descens si fem la volta circular. A l’ascens, amb mala
visibilitat, pot costar de trobar el coll. |
|||
|
Època
aconsellable: Sense neu. Segons
els anys, des de finals de Maig fins a l’Octubre. |
|||
|
Desnivell: 700m |
|||
|
Horari: 3’30h
tota la volta sencera, una mica més si ens embadalim amb les
vistes. |
|||
|
Mapa: Editorial Alpina,
Val d'Aran 1:40.000 |
|||
|
Recomanacions: A la baixada van
molt bé uns bastons telescòpics. |
|||
|
Altres
possibilitats: Des de la cabana
que trobarem a mitja pujada podem fer una volta circular més
llarga anant cap a l’esquerra, flanquejant la muntanya, i
fent com a primera ascensió el Montcorbison des del Nord i
després el Tuc de Letassi. També podem pujar
aquests mateixos cims des del coll cap al nord, però en
aquest cas haurem d’anar i tornar pel mateix lloc i
posteriorment fer el Montpius i el Tuc de Mieidia. |
|||
|
|
|||
|
ACCÉS
AL PUNT D’INICI |
|||
|
Podem anar-hi des
de Gausac, però és més entenedor i
senzill des d’Aubèrt. Sortim de Vielha en
direcció a la frontera i aviat arribarem al poble
d’Aubèrt. Gairebé a la sortida del
poble, hem d’agafar a mà esquerra un carrer en
descens que travessa el riu i es torna una petita carretera. A partir
d’aquí hi ha una sèrie de trencalls ben
indicats. Al Km 3’7 cap a l’esquerra (Gausac). Al
Km 5’4 cap a la dreta (Bassa d’Oles). No agafarem
una primera pista que surt a mà dreta i finalment al Km 9,
deixarem l’estreta carretera i entrarem a mà dreta
a una pista forestal (Santet de Gausac, Gèles). Al Km 13
arribarem on hem d’estacionar el vehicle, a |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
5 La ruta des de
l’aparcament fins al coll |
6 Caminant cap al
Montpius |
7
Panoràmica parcial de la ruta des del cim del Montpius |
8 Tuc
d’Auba, Malh des Pois i al darrera Molières |
|
|
|||
|
ASCENSIÓ
AL MONTPIUS |
|||
|
És un
d’aquells llocs on tots els camins porten a Roma, mentre
sapiguem la direcció per anar a Roma! Entre el poc
trànsit de gent i el nombrós bestiar que hi
pastura, el camí, a vegades, és confús.
Sortireu caminant cap a les Bordes de Gèles, pujareu pocs
metres arran de torrent i seguidament el creuareu per un pas clar.
També podeu sortir directament per l’esquerra del
torrent fins a trobar el sender. A l’altra banda del torrent
(a la seva riba dreta), seguireu un sender ben fressat en
direcció oest, que se n’allunya una mica
però aviat girarà cap al sud per
tornar-s’hi a apropar. Arribareu al primer replà
de pasturatge i el sender es divideix en mil senderets, no passa res,
continueu per lliure vora el torrent sempre per l’esquerra. A
la propera graonada de la vall (hi ha un petit salt d’aigua),
tornarà a aparèixer el sender fent ziga-zagues
cap a l’esquerra fins al següent
replà, on evidentment el sender es torna
a desdibuixar molt pel bestiar que hi volta. Aquí haureu
d’obrir-vos més cap a l’esquerra deixant
el curs del torrent, i arribareu per prats a una cabana totalment
rebentada. De la cabana (on cap al nord surt un sender que rodeja tot
el Montcorbison, mireu a “Altres possibilitats”),
girareu cap al sud i amb el coll “Eth Santet” ben
visible hi fareu cap per on vulgueu. Hi ha rastres de sender,
però no n’hi ha cap que duri gaire, a la part
final tornarà a aparèixer ben clar. Tot aquest
tram l’haurem fet aproximadament en una hora. Aquí
la cosa s’aclareix molt, del coll sortireu per
l’esquerra de la carena en direcció nord-oest,
però ben aviat ushi haureu d’apropar, i pel fil,
seguireu un sender que us portarà fins al cim del Montpius. |
|||
|
|
|||
|
TRAVESSA CAP AL
TUC DE MIEIDIA I DESCENS |
|||
|
Entre els dos cims
hi ha una travessa cap al sud però sense camí.
Primer trobareu prats, després haureu de rodejar algun
sortint de roca per la dreta, i finalment us haureu d’enfilar
de dret fins al cim (bastant arbrat). La carena d’aquest tram
és molt panoràmica i hi ha uns pins negres morts
i ben recargolats que donen fe de les dures condicions que
s’hi viuen a l’hivern, és
fàcil de quedar embadalit amb el paisatge. Tuc de Mieidia,
el cim és a la carena per on veniu, però tot ell
és una línia allargada d’oest a est, si
volem veure on hem començat a caminar podem anar a
l’extrem est. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
9 Entre els dos
cims hi ha pins negres, alguns de morts |
10 La canal de
baixada des del Tuc de Mieidia |
11 La canal vista
des del sender de pujada |
12 Des de l'Aneto,
el Tuc de Miedia, proper, resta
en total anonimat |
|
|
|||
|
Data de la ressenya: Octubre 2008 |
Data de la ruta: Agost 2008 |
||
|
|
|||
|
|
|||
