Navegant

Montsec d’Ares | Sant Alís (1676m) per la canal de la Xurulla, la canal de l’Embut i el pas de la canal de l’Embut

 

El Montsec d’Ares és una d’aquelles serres una mica oblidada pels excursionistes, potser pel possible accés en cotxe fins al cim (és el més civilitzat dels tres Montsecs), potser perquè la part cimera és infestada d’antenes, per desconeixença o per falta d’informació, o per falta de cartografia exhaustiva, qui sap. Aquí us explico una curiosa ascensió pel vessant sud, un vessant que sembla inexpugnable sense haver d’escalar per les imponents parets que atresora. Entre les parets però, trobareu amagats tres passos que us permetran superar les muralles i conèixer aquests espectaculars racons feréstecs i poc transitats.

A vegades penso perquè m’embolico a explicar itineraris poc fressats en que és possible que m’acabeu maleint els ossos per la falta generalitzada de camins marcats. Però es que precisament aquestes sortides són les que em motiven més d’explicar, les que m’ha costat trobar-les o no són gaire evidents. El repte és intentar aclarir-ne els possibles dubtes i animar la gent a fer-les. Cal però, que porteu mapa i tingueu un bon sentit de l’orientació.

En el capítol personal, recordo el novembre del 2001, quan vam intentar l’ascens amb l’Olga des del poble d’Àger amb una ressenya que no deia gaire més que “Àger - Mare de Déu de Colobor - Cova d’en Rossell - Canal de l’Embut i cim”. El sender i l’ermita ja els vam trobar molt abandonats, i quan vam arribar a la pista on començo l’explicació, vam buscar una canal pujant per un barranquet, i resulta que la vam ensopegar (ens n’hem assabentat amb 7 anys de retard!). Vam entrar a l’embut però no vam saber com continuar, abandonàrem a escassos 80 metres de la carena per no saber trobar la sortida. Era tan sols el cinquè cim que intentàvem pujar, i recordo el mal regust que em va deixar ser tan a prop del cim i no haver sabut trobar el punt feble de la muntanya. Finalment, durant aquest 2008, després d’uns intensos anys de muntanya inimaginables aquell 2001, hi hem anat tres cops pujant i baixant per llocs diferents, i hem pogut trepitjar tots aquests passos amb algunes variants tancant una mica el capítol pendent que teníem, n’hem quedat encantats.

 

Zona: Prepirineu Català

Tipus d’activitat: Excursionisme

També pertany a: Prepirineu  Catalunya

 

RESUM

Dificultat: Bastant alta en conjunt (mireu cada opció en particular a l’índex). Físicament és de dificultat baixa, però l’absència de camí fressat fa que no sigui una tasca fàcil arribar a la carena. Espero però, que amb les explicacions i les fotografies us sigui relativament fàcil. En cas de perdre la direcció adequada, la cosa es pot complicar fàcilment, ho dic per experiència.

Època aconsellable: En dates fresques, del mes d’Octubre a l’Abril. La ruta és al prepirineu i transcorre per la cara sud.

Desnivell: Uns 450m per a tota la volta.

Horari: Coneixent l'itinerari es pot fer en 2'30h (AT) combinant la pujada i la baixada per qualsevol dels passos, però si el fem per primera vegada i volem gaudir de la sortida i el paisatge, és fàcil passar-hi més estona.

Mapa: La Comarcal Publishers, Montsec d’Ares 1:20.000. Els Mapes de la Guia Negra, amb la col·laboració del Centre Excursionista de Lleida, l’enhorabona per interessar-se a cartografiar bé la zona. Es pot comprar al quiosc d'Àger.

Recomanacions: Si no coneixeu molt bé la zona, no proveu l’ascensió si no hi ha bona visibilitat.

Altres possibilitats: Podeu començar a caminar  a Àger mateix tot passant per l’ermita de la Mare de Déu de Colobor i la Cova d’en Rossell. També podem combinar aquesta ascensió amb el vertiginós Feixant del Montsec. Si algú no té ganes de caminar, tot i que em dol, arriba una pista fins al cim.

 

 

 

 

 

1 Mapa de la Comarcal

2 Croquis general de totes les possibilitats

3 Des del mirador del Port d’Àger

4 Vista de la Pica d’Estats des del cim

 

ACCÉS AL PUNT D’INICI

Hem d'arribar fins al poble d'Àger i agafar la pista a mà esquerra a l’entrada del poble (si venim del Port d’Àger), ara asfaltada, que va cap al cementiri i s'enfila en direcció al coll d'Ares (molt ben indicada en un cartell a peu de carretera). Al km 2'8 s'ha de continuar recte, a la dreta és on aterren els parapentistes i aladeltistes que salten des de dalt a la carena. Al Km 11'7 hem de trencar cap a la dreta deixant la pista principal i l'asfalt. El trencall indica Colobor i la Font de Gabrieló, però tot just 300m més endavant ens en desviem a l'esquerra (la que va a l'ermita baixa a la dreta). Passarem per l'inici del sender del pas de la canal de l'Embut al km 13'7 (zona de tarteres sense gaire vegetació a l’esquerra), al Km 14’1 hi ha l’estret barranc de tartera que baixa de l’inici de la canal de l’Embut, i al km 15'3, en un indret inconfusible amb una enorme roca grisa que s'aboca cap a nosaltres a l'esquerra de la pista, , hi ha l’inici de la canal de la Xurulla o de l’Ignasi.

 

ÍNDEX

Aquesta ressenya és una mica especial, hi ha moltes combinacions possibles per arribar al mateix punt i crec que el millor serà que cadascú triï l’opció de pujada i de baixada que trobi més atractiva. Com que tots els itineraris tenen la sortida o l’arribada a la mateixa pista forestal, retornarem al cotxe com a màxim en 15-20 minuts anem per on anem.

Dificultat Mitjana: Ascensió per la canal de la Xurulla o Canal de l’Ignasi
Descens per la canal de la Xurulla o de l’Ignasi

Dificultat Bastant Alta: Ascensió pel Pas de la canal de l’Embut
Descens pel Pas de la canal de l’Embut

Dificultat Alta: Ascensió per la canal de l’Embut

Dificultat Alta i amb exposició: Feixant del Montsec (explicat en una altra ressenya independent però que pot combinar-se amb tots els itineraris anteriors).

 

ASCENSIÓ AL SANT ALÍS PER LA CANAL DE LA XURULLA O CANAL DE L’IGNASI

 

 

 

 

 

5 Croquis de la canal de la Xurulla o de l’Ignasi

6 Els tres collets de la pujada a la collada de Colobor

7 A mitja pujada, es veu per on aconsello fer el descens

8 La suau carena cap als avantcims

 

Aquesta canal queda sota la Collada de Colobor, el coll més marcat bastant a l’est del cim i abans del Serrat Alt. L’indret és clar, és el punt feble més visible de la muralla però no és una canal gaire definida, podrem pujar i baixar per diverses variants. Per pujar us aconsello la següent opció perquè evitareu les tarteres, però si voleu podreu pujar per alguna de les canals que són més a la vertical de la collada de Colobor, o a mitja pujada tirar rectes fins a la collada enlloc de voltar els llocs més dreturers. Totes les dificultats en forma de muralla les flanquejarem cap a la dreta (est) fins que ens col·loquem a la vertical del coll. És semi-fitat però heu de saber cap a on voleu anar per trobar les que us interessen.

De la gran roca que toca a la pista forestal retrocedirem uns 25 metres i començarem a pujar cap al nord. No hi ha camí definit, anirem buscant els llocs més nets del bosc. Aviat arribarem sota les primeres roques que vorejarem per la base cap a la dreta seguint rastres de pas. No tardarem a trobar una gran paret al davant, atenció, surten dos senders i alguna fita cap a l’esquerra que no hem d’agafar, l’inferior mig amagat, és l’inici del Feixant del Montsec, i el superior, tot i que arribaríem a la carena, l’últim tram és exposat i pot ser complicat de trobar. Nosaltres abans d’arribar a la gran paret, anirem a buscar cap a la dreta un primer collet que és fitat (curt sender que hi porta). Del coll ens elevarem grimpant 2 o 3 metres cap al nord, i flanquejarem per lliure d’esquerra a dreta fins que arribem a sota d’un segon collet (a aquest punt hi podríem arribar directament des de la pista, opció explicada al descens). Aquí ja començarem a trobar fites més seguides i camins una mica més clars. Pujarem al segon coll i continuarem flanquejant un xic (sempre cap a l’est), passant de llarg les canals que pugen a la carena fins a un altre collet, el tercer. Finalment girarem cap al nord i per terreny obert anirem enlairant-nos fins a la collada de Colobor, on se’ns obrirà una immensa finestra cap als Pirineus. Aquí s’hauran acabat les dificultats orientatives, caminareu per la carena cap a occident per on us plagui, passareu 3 avantcims (antenes), i arribareu al cim del Sant Alís 1676m, vèrtex geodèsic.

 

DESCENS PER LA CANAL DE LA XURULLA O CANAL DE L’IGNASI

 

 

 

 

 

9 Tot anant cap a la collada de Colobor

10 Mirador immens, en aquest cas, l’Aneto

11 Després del 2on collet cap al sud per tarteres

12 Àger de nit des del cim, abans de baixar per la canal de la Xurulla

 

Sortirem del cim del Sant Alís per l’ampla carena cap a l’est, tot cercant el millor viarany per anar progressant. Passarem tres avantcims (antenes) i començarem una baixada més decidida cap a la collada de Colobor. Quan hi arribem, no hem de començar a baixar per la collada mateix, ho farem una mica més elevats, passat el punt més baix. Primer baixarem en una direcció molt clara cap al sud, al primer coll hi hem d’arribar per l’esquerra, o sigui anirem fent camí (alguna fita) i voltarem l’accés al collet per l’esquerra. A partir del collet (el 3er a les fotos), ja no podrem baixar cap al sud, ja que es torna molt abrupte, ara ho farem cap a l’oest/sud-oest tot flanquejant les parets fins al 2on collet. Podríem baixar per l’opció explicada a la pujada (cap al 1er collet), però després de creuar el 2on collet serà més ràpid i còmode que ens encarem cap al sud baixant directament per unes tarteres cap a la pista, primer recte, després cap a l’esquerra per un sender força fressat en alguns punts, i finalment recte de nou per un subtil barranc fins a la pista forestal. Arribarem a la pista a 200m o a 150m (hi ha dos petits barrancs que vénen del mateix lloc) a l’est de la roca grisa. Retornarem cap a la dreta fins on tinguem el vehicle.

 

ASCENSIÓ AL SANT ALÍS PEL PAS DE LA CANAL DE L’EMBUT

 

 

 

 

 

13 Croquis del Pas de la Canal de l’Embut

14 Accés des de la pista

15 El punt on haurem de triar la sortida

16 L'espectacular Feixant del Montsec

 

Per identificar aquest pas haureu d’identificar primer la canal de l’Embut, el pas és sota l’únic coll suau en queda a l’esquerra, a una zona on s’endevina que la progressió pot ser més simple. No cal anar a la canal de l’Embut per fer aquest pas, són rutes independents tot i que es poden combinar perfectament. Haurem aparcat al km 13’7 des d’Àger, al costat d’una zona oberta, on hi ha tarteres a l’esquerra i hi escasseja el bosc.

Sortirem caminant cap al nord, però no cap a cap canal ni barranc, hem d’anar a un petit bosc d’alzines que ens queda a la nostra vertical. Hi arribarem per lliure caminant per terreny de tarteres. Quan serem a les alzines, haurem de trobar el pas clau del recorregut, una senzilla grimpada de 3m per una canaleta en forma de petit diedre. Mireu el croquis d’accés, més aviat és cap a l’esquerra del bosc, aneu buscant per la base de la muralla fins a trobar el seu punt feble al lloc on és més baixa (alguna fita). Quan haguem superat aquest pas serà qüestió d’anar pujant cercant els millors passos sense sortir dels límits del pendent, ara per la dreta, ara per l’esquerra fins que assolim la part superior, on una muralla de roca no gaire alta ens barrarà el pas i ens obligarà a decidir el final.

Si volem acabar la ruta del pas de la canal de l’Embut, haurem de fer una altra petita grimpada de 4m per superar la muralla, grimparem per un fissura que hi ha darrera una mata a l’esquerra de la vertical, pujarem l’últim tram de la canal, i en sortirem per un passadís cap a l’esquerra que ens portarà fins a la carena, que seguirem cap a l’oest fins al cim. També hi ha però, la possibilitat llaminera de fer l’última part del Feixant del Montsec fins al cim, un espectacular pas horitzontal de 2km que, en aquest curt tram, no té més dificultat que la de caminar per un sender prou generós albirant parets verticals a dalt i a baix. És més fàcil de trobar i tot, simplement quan topeu amb la muralla que barra el pas a la part superior, enlloc de superar-la, canviareu de direcció i anireu cap a l’oest (fites), o sigui que flanquejareu cap a l’esquerra oblidant-vos d’arribar a la carena. Sense moure-us de la mateixa feixa i sempre cap a l’oest, al cap de 10 minuts molt fotogènics a mitja altura entre cingleres, el Feixant del Montsec us durà a la carena, a tocar del cim del Sant Alís.

 

DESCENS PEL PAS DE LA CANAL DE L’EMBUT

 

 

 

 

 

17 Les diferents maneres d’arribar al punt de trobada

18 L’entrada al Feixant del Montsec

19 Tota la baixada vista des de la carena

20 El diedre que desgrimparem per baixar al bosc d’alzines

 

Tindrem dues possibilitats per arribar-hi:

- Des del cim, desfarem el camí pel qual hem arribat cap a l’est, i al primer coll suau que hi ha (a 5 minuts de camí), a la dreta hi ha el Pas del Feixant del Montsec. És l’entrada d’una fantàstica feixa entre les muralles que sense guanyar ni perdre gaire altura, ens portarà al pas de la canal de l’Embut per un paratge sublim. Pot semblar difícil, però passant-hi comprovarem que en aquest tram, és la mar de senzill. Caminarem uns 10 minuts per aquesta estreta i impressionant feixa (fites, cap pas compromès), i quan vegem l’aparcament del km 13’7 a la vostra vertical (zona de tarteres al sud), es que som dins del pas de la canal de l’Embut i haurem de començar el descens (aquest punt pot ser conflictiu ja que la feixa continua i l’hem d’abandonar). No és gaire marcat, visualitzeu bé les fotografies i també mireu-ho durant la ruta d’ascens per no passar de llarg el punt de trobada (de fet us n’adonaríeu ràpidament perquè la vegetació, més endavant en direcció a la canal de l’Embut, dificulta la marxa i el sender és més aeri).

- L’altre possibilitat, menys conflictiva de trobar en descens, és anar directament al Pas de la canal l’Embut. Des del cim anirem cap a l’est, passarem de llarg l’entrada al Feixant del Montsec (el primer coll) i seguirem la carena cap a orient. Farem un cim secundari ple d’antenes i poc abans del proper coll, a la dreta, surt un passadís en descens que ens durà directament al Pas de la canal de l’Embut (10 minuts fins al trencall, alguna fita). Quan hi siguem dins baixarem per on ens vagi més bé, no tardarem a trobar una petita desgrimpada pel centre de la canal, de 4m, per una fissura rera una mata que ens portarà al punt de trobada (fita).

Del punt de trobada, hi arribem per on hi arribem, ja només quedarà el descens per terreny de “porc fer” cap al sud. Farem el camí nosaltres, a voltes per la dreta a voltes per l’esquerra, però sense deixar mai la direcció sud, baixarem per terreny salvatge fins a sobre d’un petit bosc d’alzines. Aquí hi ha el pas clau, ja que hi ha un esglaó de roques que sembla difícil de baixar, però en descens no ens costarà de trobar. Una mica cap a la dreta de la vertical amb l’aparcament del Km 13’7, trobarem un petit diedre de 3m amb unes alzines bessones a sota que desgrimparem fàcilment. Només ens quedarà baixar pel bosc d’alzines i posteriorment per la ràpida zona de tarteres fins al camí.

 

ASCENSIÓ AL SANT ALÍS PER LA CANAL DE L’EMBUT

 

 

 

 

 

21 Croquis de la Canal de l’Embut

22 Primeres llums a la Canal de l’Embut

23 Barranc d’accés amb la canal al fons

24 La grimpada per entrar a l’Embut

 

La canal de l’Embut és fàcil d’identificar des de la llunyania, té la forma d’un embut de roca perfecte, un col·lector ben gran amb una entrada escanyada. Mirant l’ombra que s’hi projecta durant diferents hores del dia, ha servit durant molts anys d’immens rellotge solar per a molts noguerencs.

La pujada d’aquesta canal té més dificultat que les anteriors, cal grimpar més i el terreny és més sever, tot i que ara hi ha col·locades unes cadenes ben noves que la primera vegada que hi vaig anar al 2001 no hi eren. No en sóc gens partidari, d’aquest estil d’arranjar la muntanya, crec que és una responsabilitat col·lectiva intentar deixar-la com l’hem trobada. 

Tenim dues possibilitats per accedir a la canal, des de l’aparcament del km 13’7 anant cap a la dreta (i deixant el pas de la canal de l’Embut a la vertical), o des del Km 14’1 remuntant el barranc que baixa de l’entrada de l’Embut. Per qualsevol d’aquests dos accessos ens plantarem a l’entrada de l’Embut sense haver trobat cap fita. L’entrada és on l’embut és més estret i per entrar-hi haurem de superar un pas d’escalada de II+, el pas és a la part esquerra, darrera una alzina.

Entrarem a l’Embut, indret realment espectacular on tot són parets imponents, i el remuntarem pel centre. Si alcem la vista un moment, veurem que sota la muralla del davant (nord), hi ha una estreta feixa, el Feixant del Montsec, a la qual haurem d’arribar (no tingueu temptacions d’anar a l’esquerra abans d’arribar-hi perquè no té sortida). El punt més fàcil per fer-ho és dirigir-nos a un espai net a la dreta d’una filera contínua de boixos. Per arribar-hi trobareu una cadena, tot i que aquest tros, si és sec, es pot pujar amb cura sense haver d’utilitzar-la (a l’esquerra hi ha una fissura herbada que també ens pot servir per no haver-la d’utilitzar). Arribats a la feixa haurem d’anar cap a l’esquerra a tocar de paret protegits pels boixos, però al cap de pocs metres en sortirem cap a l’esquerra (seria molt dificultós continuar per l’espessa boixeda), i trobarem una lleixa de roca d’uns 40-50cm d’ample que farà la progressió més agradable (tot i que molt aèria) que ens permetrà sortir de dins l’Embut per l’esquerra (oest).

 

 

 

 

 

25 L’Embut i la feixa a on hem d’arribar, no és pas tan dret

26 Pendent més real a peu pla

27 La continuació cap a la carena des de la sortida de l’Embut

28 Pujant les cadenes de dalt

 

Quan arribarem a la cantonada on ja deixem l’Embut tindrem dues opcions, seguir la feixa que continua cap a occident fins al cim (és una part del Feixant del Montsec, en aquest tram no hi ha cap tram gaire exposat), o girar cap al nord i pujar entre dues agulles per unes altres cadenes (aquest tram, sense cadenes, és impossible per a un excursionista, però hi ha la solució del Feixant o el pas de la canal de l’Embut si volem evitar-les). Si agafem la segona opció, superat el segon tram de cadenes haurem de continuar fins a les antenes del cim secundari que tenim al damunt, grimpant per un tram una mica exposat cap a la dreta, i l’últim tros cap al nord, trobarem alguna fita. Assolida la carena anirem cap a occident, al primer coll (a 5 minuts), és el pas de la canal de l’Embut, farem un altre cim secundari, i al segon coll, molt suau i al costat de la pista que ve del coll d’Ares, hi ha l’entrada del Feixant del Montsec. Caminant 5 minuts més cap a l’oest arribarem al cim del Sant Alís. No us aconsello fer l’últim tram d’aquesta ruta en descens si no teniu molt clar per on heu de passar, en canvi, combinar un descens fent el primer tros del Feixant del Montsec fins a dins de la canal de l’Embut i llavors fer-ne l’entrada en descens, tot i dificultós, és més bonic, clar i segur.

 

Diferents noms que podem trobar per la ruta

Podem trobar el cim del Sant Alís ajuntat, Santalís. Montsec d’Ares és per a la serra, no pas pel cim més alt. Altres derivats poden ser Penya o Castell de Santalís o fins i tot Santalis o Santa Lis.

 

Data de la ressenya: Setembre 2008, revisada Gener 2009  Data de la ruta: Gener 2008/ Lluna plena Febrer 2008/ Gener 2009

 

 ©muntanyaviva.cat  

 

Versió imprimible

@