Navegant

Montsec de l’Estall | El Graller (1329m) pel pas de Sant Miquel

 

Heus aquí el germà petit dels Montsecs, el Montsec de l’Estall. De morfologia similar al Montsec d’Ares i al Montsec de Rúbies, té un caient suau al nord i muralles rocoses al sud, amb una vista molt àmplia en dies clars. És a la Franja de Ponent, zona de parla catalana, i així ho reflecteixen els topònims originals (no pas els traduïts). Amb la construcció de la presa però, la connexió cap a terres catalanes va patir una greu ferida que encara va accentuar més la despoblació de la zona.

Us explico la via normal des del sud, que com tots els Montsecs és el vessant atractiu per les cingleres, i és un autèntic reialme pels rapinyaires, especialment dels voltors.

 

ZonaPrepirineu Franja de Ponent                                                                   Tipus d’activitatExcursionisme

També pertany a: Preperineu Aragonés/Prepirineu Aragonès      Prepirineu

 

 

 

 

 

1 Mapa de l’Editorial Piolet

2 Croquis general

3 Ruta vista des del sud-est

4 Arribant al Pas de Sant Miquel

 

RESUM

Dificultat: Baixa

Època aconsellable: En dates fresques, del mes d’Octubre a l’Abril. La ruta és al prepirineu i transcorre per la cara sud.

Desnivell: 525m

Horari: 1’45h fins al cim

Mapa: Editorial Piolet, Montsec de l’Estall 1:25.000

Altres possibilitats: Després de pujar al cim, podem completar una volta circular baixant per la pista forestal que surt de ben a la vora, i en direcció nord-oest, arriba al trencall entre Viacamp-Montgai-l’Estall. D’aquí caminarem pel mateix lloc on haurem passat abans amb el cotxe fins a l’Estall. També, si anem en dos cotxes, podem plantejar-nos acabar al poble de Lliterà, fent la mateixa volta però quan arribem al trencall seguir el PR senyalitzat que hi arriba.

 

ACCÉS AL PUNT D’INICI

Tenim dues possibilitats per arribar a l’abandonat poble de l’Estall. Les pistes de la zona són força ben senyalitzades. La primera és després de Tolba, i s’ha d’agafar a mà dreta un camí que travessa el llit sec del riu, i passant per l’Alt de la Creueta i el Mas de Quintillà, arriba a l’Estall (alguns trams en estat regular).

La que us recomano jo és des del poble de Viacamp, ja que la pista, en general, és en més bon estat. A la part alta del poble hi trobarem indicat el poble de l’Estall a 10km. Resumint, quan trobem el primer trencall important, a l’esquerra és cap a Montgai (tallat al trànsit al cap de poca estona), i a la dreta és cap al Mas de Quintillà i l’Estall. Més endavant, a pocs metres del Mas de Quintillà. hem de trencar a l’esquerra per baixar fins a l’Estall (aquest tram és compartit pels dos accessos). Aparcarem al mateix poble de l’Estall.

 

 

 

 


 

5 La carena per on arribareu, al fons centrat, el Moncayo

6 Perdoneu però sóc un enamorat dels rapinyaires

7 Voltor comú ( Gyps fulvus )

8 Montsec d’Ares. S’endevina el Congost de Mont-rebei 

 

ASCENSIÓ 

Des del poble mateix, el punt per on arribarem a la carena és visible, el Pas de Sant Miquel, sempre és bo visualitzar els punts claus de la ruta des de l’inici. Sortirem caminant de l’Estall per la continuació de la pista per la qual hi haurem arribat fins al coll de Ramis. Aquí trencarem cap a l’esquerra agafant una pista secundària (indicat). Aviat trobarem l’únic punt una mica difús, a uns 200m lineals més amunt del trencall, tot just al segon pal indicador de PR, hem d’agafar un sender cap a la dreta que a l’entrada no és ben marcat ni clar (el terreny és molt obert), ho vam fitar però sabent això i buscant una mica, el trobareu de seguida, ja que al cap de no res d’haver-lo agafat ja hi ha marques de pintura. Si seguíssim la pista, tard o d’hora hauríem de tornar cap a l’est per trobar el sender més amunt.

El sender (antic camí de bast), que és ben fressat i marcat com a PR (marques blanques i grogues), ens anirà apropant a la muralla i passarem el Pas de Sant Miquel de la dreta cap a l’esquerra fins a arribar a la carena. Quan hi arribem ja només ens restarà seguir-la cap a occident arran dels cingles fins al cim (no cal baixar cap a la pista forestal del vessant nord). En dies clars tindreu una panoràmica de primer ordre. Veurem des de cims tan llunyans com el Moncayo o la Peña Collarada, fins a la Pica d’Estats o el Pedraforca, molts i molts quilòmetres de muntanyes visibles.

 

DESCENS

Pel mateix lloc.

 

 

 

 

 

Bromes cap al sud en una època de  gran sequera

10 Talhon, bretxa de Rotllan i Mont Perdut, a l’esquerra i sense neu Picón d’o libro

11 L’Estall

12 L’Estall en estat d’abandonament absolut

 

Diferents noms que podem trobar per la ruta

El cim principal el podem trobar també com Lo Graller. La serra també es diu Montsec d’Aragó o Montsec de Montgai (un poble que hi ha al nord). Topònim castellanitzat: Montsec de Montgay, tant la serra com el cim.

 

Data de la ressenya: Setembre 2008

Data de la ruta: Gener 2008

 

 ©muntanyaviva.cat  

 

Versió imprimible

@