|
Moredo
(2750m), Bonabé (2720m) i Qüenca (2633m) en
itinerari circular |
|||
|
|
|||
|
Tres cims poc
trepitjats i sense camí a les vies normals units per un
atractiu itinerari circular. Dos, el pic de Moredo i el pic de
Qüenca, són fàcils
d’identificar des de molts punts de la serralada pirinenca
per la considerable blancor de les seves roques calcàries
amb incrustacions de quarsita, tota una singularitat al Pirineu, que es
pot apreciar a peu pla tant des de la Guingueta com des
d’Esterri d’Àneu. Es tracta
d’un recorregut carener, amb alguna grimpada
esporàdica, amanit de vistes generoses que
s’acaben de completar amb el magnífic estany
d’Airoto. |
|||
|
|
|||
|
Tipus
d’activitat: Excursionisme |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
1 Mapa de
l’Editorial Alpina |
2 Accés
amb els cims i els topònims principals |
3 Croquis de
l’itinerari circular |
4 Els cims des de
la vall de Gerber |
|
|
|||
|
RESUM |
|||
|
Dificultat: Bastant alta,
recorregut sense camí en la seva totalitat (ni tan sols
fites). En l’ascensió al pic de Qüenca hi
ha un tram concret de més dificultat i exposició
per la mala qualitat de la roca. |
|||
|
Època
aconsellable: Des de finals de
Juny fins al mes d’Octubre. |
|||
|
Desnivell: 1275m des del
petit refugi (si no hi arribem en vehicle cal afegir-hi desnivell, 200m
des del trencall de les bordes de Moredo). |
|||
|
Horari: 6-7h per a tot
l’itinerari des del petit refugi (cal afegir-hi
més temps si no hi arribem en vehicle, 30 minuts des del
trencall de les bordes de Moredo). |
|||
|
Mapa: Malauradament no
he trobat cap mapa a escala 1:25.000 (no han renovat l’antic
mapa “Montgarri” de l’editorial Alpina).
Editorial Alpina, Parc Natural de l’Alt Pirineu o editorial
Piolet, Pallars Sobirà Nord,
ambdós a escala 1:50.000. |
|||
|
Altres
possibilitats: La primera i
més fàcil és no fer
l’itinerari circular i quedar-nos amb la via normal al pic de
Moredo (inici de l’itinerari circular), o fer
només la curta via normal al pic de Qüenca (descens
explicat en l’itinerari circular), ambdues rutes
són de dificultat mitjana.
A part de la que
us he proposat hi ha moltes alternatives per pujar al pic de Moredo,
totes elles sense sender. Podem pujar paral·lels al barranc
de Portiero i desviar-nos abans d’un llom cap a la dreta fins
a la carena, o anar pel llom, o tirar més amunt i
desviar-nos a última hora per fer cap al coll entre un
avantcim i els Altars de Rocablanca, totes aquestes alternatives tenen
trams drets. També podem passar de llarg la ruta explicada
més avall, i caminar fins al coll de la serra de Comabiera
(entre el pic des Miques i un avantcim de la ruta proposada), i acabar
de pujar pel llom cap al sud-oest fins a la ruta normal proposada. Per altra banda,
hi ha possibilitats d’abandonament durant bona part del
recorregut. Al coll entre el pic de Moredo i el tuc de
Bonabé, i també des de la collada del Clot de
Moredo (i des de molts altres punts d’aquestes carenes), es
pot tirar avall pel clot de Moredo i l’estanyola del Clot de
Moredo i continuar pel barranc fins a la pista forestal que ens
durà al punt d’inici. També
és una bona alternativa si no volem fer l’exposada
pujada al pic de Qüenca. Si volem
prescindir de la pista forestal d’accés, es pot
sortir d’Alós d’Isil en
direcció a les bordes de Moredo i el petit refugi on
comença l’ascensió, són
camins perdedors que tallen pistes forestals. |
|||
|
Per dormir: El petit refugi
que hi ha on iniciem la caminada no té cap comoditat
però pot servir d’aixopluc. Més amunt,
a 10 minuts, hi ha la cabana de Portiero però en desconec el
seu estat. Fora de la ruta però ben proper a la collada del
Clot de Moredo hi ha el refugi d’Airoto, sense guardar
però en condicions excel·lents. |
|||
|
|
|||
|
ACCÉS
AL PUNT D’INICI |
|||
|
Des del municipi
d’Esterri d’Àneu hem d’anar
cap a Isil. Entre Isil i Alós d’Isil surt una
pista a mà esquerra, indicada com a
“Barrenos”, que hem d’agafar.
Té 7 quilòmetres fins al petit refugi on
començarem l’ascensió, i és
aconsellable de fer-la en un vehicle alt o en un tot terreny, tot i que
amb cura, és transitable en un turisme fins a 2
quilòmetres del final. Al primer tram hi
queden restes d’asfalt, però aviat es torna pista
forestal, passa per la vora de les bordes de Lapre (on hi ha dos
trencalls a mà esquerra que hi fan cap), i creua el serrat
d’Escala Grau. Aviat trobem un trencall descendent a
mà dreta que ens portaria cap a les bordes de Moredo (a 5
quilòmetres de l’inici aproximadament), si anem en
un turisme convencional ja podem aparcar en un petit espai vora la
cruïlla. Si anem en un tot terreny deixem el trencall cap a
les bordes i continuem amunt, la pista és estreta i hi ha un
parell de graonades en força mal estat, però al
cap de 2 quilòmetres més, aparquem a una corba
tancada vora el barranc de Portiero (hi ha un petit refugi prefabricat
sense finestres). |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
5 Moredo,
Bonabé i Qüenca des del nord |
6 Moredo,
Bonabé i Qüenca des del sud |
|
|
|
|
|||
|
ASCENSIÓ
AL PIC DE MOREDO |
|||
|
Sortim pel sender
que es dirigeix cap al barranc de Portiero (nord), pugem un xic
paral·lels al torrent, i quan hi ha un prat
generós a l’altra riba, el creuem abandonant tot
rastre de sender i, fent una ziga-zaga per prats d’herba cap
a llevant, assolim la carena arbrada a la vora del seu inici. La seguim
rigorosament cap al nord-oest, quan s’acaben els pins voregem
un parell de crestalls per l’esquerra, i després
superem un pendent herbat força dret. Voregem de nou per
l’esquerra un turó prou destacat, i fem cap als
Altars de Rocablanca, un altiplà calcari privilegiat i ben
espaiós. Retornem a la carena, guanyem els pocs metres que
queden fins a l’avantcim de Rocablanca, i, horitzontalment,
fem la curta cresta sense dificultat que porta al pic de Moredo, la
cota més alta del massís de Marimanya (2750m,
2-2’30h des de l’inici). |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
9 Croquis de
l’ascensió al pic de Moredo |
10 Tot pujant
trobarem un avenc i tindrem una bona vista del pic de Qüenca |
11 Vorejant un
crestall amb la vista posada al turó que també
voltarem |
12 Trosset de
cresta fins al pic de Moredo |
|
|
|||
|
DES DEL PIC DE
MOREDO AL TUC DE BONABÉ |
|||
|
Baixem per la
cresta occidental voltant alguna dificultat per la dreta fins que, ben
aviat, la cresta s’afila i la roca granítica es
barreja transitòriament amb esquists. Ens allunyem
momentàniament de la cresta perdent força metres
cap a la dreta, i flanquegem fins a un collet lateral que hi ha a un
esperó que se’n desprèn, des
d’on tornem cap a la cresta just per sota d’un mur
d’una vintena de metres que hauria estat impossible de baixar
sense muntar un ràpel. El que queda fins al punt
més baix entre els dos cims i la posterior remuntada fins al
nus de carenes no té passos obligats, i podem triar entre
cavalcar pel fil granític, o voltar les petites dificultats
per una banda o altra, és un goig decidir el nostre
itinerari. Quan arribem al punt on s’uneixen les dues carenes
ens escapem un moment per la senzilla cresta que va cap a
l’oest fins al tuc de Bonabé (2720m, 1h des del
pic de Moredo). |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
13 Croquis de la
cresta entre els dos cims |
14 Vista del tuc
de Bonabé des del pic de Moredo |
15 Voltant pel
nord el ressalt més important |
16 Arribant al nus
de carenes |
|
|
|||
|
DEL TUC DE
BONABÉ AL PIC DE QÜENCA |
|||
|
Retornem al nus de
carenes i, acompanyats tothora per l’estany
d’Airoto als nostres peus, tirem cap a migjorn per la carena
rocosa que es dirigeix cap al pic de Qüenca. Al principi
d’aquest descens trobem una zona de blocs enormes que
desgrimpen preferiblement pel centre i, quan s’acaben,
arribem a un turó definit sense nom, continuem en
direcció a la cresta (dreta), fins que a mà
esquerra apareixen dues canals herbades que ens possibiliten
d’evitar-ne la part eriçada. Baixem per la que
més ens plagui, i faldegem la cresta per sobre el nivell de
les tarteres que tenim a la base del pendent fent un flanqueig senzill
fins a la collada del Clot de Moredo. Aquest és
l’últim punt per abandonar fàcilment
l’itinerari baixant cap a l’estanyola del Clot de
Moredo i el barranc homònim fins a la pista on hem
començat la jornada. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
17 Des del pic de
Moredo fins a la collada del Clot de Moredo |
18 Blocs |
19
Bonabé al fons |
20 Les canals
d’herba |
|
|
|||
|
Seguim la senzilla
carena cap al pic de Qüenca fins que trobem tres puntes
granítiques, les podem grimpar directament pel centre (I+),
o voltar-les per la dreta sense dificultat. Després de la
tercera punta la roca es torna esquistosa i trencada, raó
per la qual aconsello davallar a la propera bretxa per la dreta, on
encara és força segura. De la bretxa assolim la
propera punta esquistosa per una canal que la parteix. Un cop superada
la quarta punta el fil de la cresta passa per la dreta d’una
punta calcària ben blanca i identificable. En aquest punt,
si alcem la vista, veurem que la cresta guanya verticalitat per terreny
esquistós i, si continuéssim crestejant,
arribaríem a una bretxa i un mur de 3- |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
21 Croquis de la
cresta fins al pic de Qüenca |
|
23 Vorejant una
punta granítica amb l’estany d’Airoto de
teló de fons |
24 Canal que
parteix la punta esquistosa, i la punta calcària al darrera |
|
|
|||
|
DESCENS |
|||
|
L’inici
del descens té un bon pendent i
és important començar-lo, mirant cap a llevant,
per l’extrem dret de la gran pala trapezoidal
d’aquesta muntanya, és més trepitjat i
no és tan exposat com si anéssim lliurement pel
mig del pendent. Són pocs metres, perquè arribats
als pendents d’herba que abracen el pic de Qüenca,
les poques dificultats desapareixen i podem triar entre seguir el llom
fins a trobar el que queda d’una antiga pista forestal, o fer
via a mig descens cap a l’esquerra on hi ha un petit circ
enclavat sota la pala del cim, i baixar directament a
l’antiga pista. Seguim la pista fins a trobar la que
és transitable i el petit refugi (1h des del pic de
Qüenca al petit refugi). Si tenim el cotxe
al trencall de les bordes de Moredo, podem improvisar una drecera.
Abans de creuar el torrent del barranc de Moredo davallem
paral·lels per la dreta intentant seguir una altra antiga
pista forestal. Decantant-nos sempre cap a la dreta, tirem avall pels
llocs més nets de vegetació, i acabem fent els
últims metres a l’ample fins a la propera pista
forestal, que seguim cara avall fins al vehicle (1’30h). |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
25 Pas entre blocs
final |
26 Arribant al cim |
27 Estanys i
refugi d’Airoto des del cim |
28 Baixant pel
llom cap a la pista forestal |
|
|
|||
|
Diferents
noms que podem trobar per la ruta |
|||
|
El pic de Moredo
el podeu trobar també com a Roca Blanca, el tuc de
Bonabé com a tuc del Ras, i el pic de Qüenca, mal
escrit en català, com a Cuenca. |
|||
|
|
|||
|
Data de la ressenya: Juliol 2011 |
Data de la ruta: Juny 2011 |
||
|
|
|||
|
|
|||
