Navegant

Moredo (2750m), Bonabé (2720m) i Qüenca (2633m) en itinerari circular

 

Tres cims poc trepitjats i sense camí a les vies normals units per un atractiu itinerari circular. Dos, el pic de Moredo i el pic de Qüenca, són fàcils d’identificar des de molts punts de la serralada pirinenca per la considerable blancor de les seves roques calcàries amb incrustacions de quarsita, tota una singularitat al Pirineu, que es pot apreciar a peu pla tant des de la Guingueta com des d’Esterri d’Àneu. Es tracta d’un recorregut carener, amb alguna grimpada esporàdica, amanit de vistes generoses que s’acaben de completar amb el magnífic estany d’Airoto.

 

Zona: Pirineu Occidental Català

Tipus d’activitat: Excursionisme

També pertany a: Pirineu  Catalunya

 

 

 

 

 

1 Mapa de l’Editorial Alpina

2 Accés amb els cims i els topònims principals

3 Croquis de l’itinerari circular

4 Els cims des de la vall de Gerber

 

RESUM

Dificultat: Bastant alta, recorregut sense camí en la seva totalitat (ni tan sols fites). En l’ascensió al pic de Qüenca hi ha un tram concret de més dificultat i exposició per la mala qualitat de la roca.

Època aconsellable: Des de finals de Juny fins al mes d’Octubre.

Desnivell: 1275m des del petit refugi (si no hi arribem en vehicle cal afegir-hi desnivell, 200m des del trencall de les bordes de Moredo).

Horari: 6-7h per a tot l’itinerari des del petit refugi (cal afegir-hi més temps si no hi arribem en vehicle, 30 minuts des del trencall de les bordes de Moredo).

Mapa: Malauradament no he trobat cap mapa a escala 1:25.000 (no han renovat l’antic mapa “Montgarri” de l’editorial Alpina). Editorial Alpina, Parc Natural de l’Alt Pirineu o editorial Piolet, Pallars Sobirà Nord,  ambdós a escala 1:50.000.

Altres possibilitats: La primera i més fàcil és no fer l’itinerari circular i quedar-nos amb la via normal al pic de Moredo (inici de l’itinerari circular), o fer només la curta via normal al pic de Qüenca (descens explicat en l’itinerari circular), ambdues rutes són de dificultat mitjana.

A part de la que us he proposat hi ha moltes alternatives per pujar al pic de Moredo, totes elles sense sender. Podem pujar paral·lels al barranc de Portiero i desviar-nos abans d’un llom cap a la dreta fins a la carena, o anar pel llom, o tirar més amunt i desviar-nos a última hora per fer cap al coll entre un avantcim i els Altars de Rocablanca, totes aquestes alternatives tenen trams drets. També podem passar de llarg la ruta explicada més avall, i caminar fins al coll de la serra de Comabiera (entre el pic des Miques i un avantcim de la ruta proposada), i acabar de pujar pel llom cap al sud-oest fins a la ruta normal proposada.

Per altra banda, hi ha possibilitats d’abandonament durant bona part del recorregut. Al coll entre el pic de Moredo i el tuc de Bonabé, i també des de la collada del Clot de Moredo (i des de molts altres punts d’aquestes carenes), es pot tirar avall pel clot de Moredo i l’estanyola del Clot de Moredo i continuar pel barranc fins a la pista forestal que ens durà al punt d’inici. També és una bona alternativa si no volem fer l’exposada pujada al pic de Qüenca.

Si volem prescindir de la pista forestal d’accés, es pot sortir d’Alós d’Isil en direcció a les bordes de Moredo i el petit refugi on comença l’ascensió, són camins perdedors que tallen pistes forestals.

Per dormir: El petit refugi que hi ha on iniciem la caminada no té cap comoditat però pot servir d’aixopluc. Més amunt, a 10 minuts, hi ha la cabana de Portiero però en desconec el seu estat. Fora de la ruta però ben proper a la collada del Clot de Moredo hi ha el refugi d’Airoto, sense guardar però en condicions excel·lents.

 

ACCÉS AL PUNT D’INICI

Des del municipi d’Esterri d’Àneu hem d’anar cap a Isil. Entre Isil i Alós d’Isil surt una pista a mà esquerra, indicada com a “Barrenos”, que hem d’agafar. Té 7 quilòmetres fins al petit refugi on començarem l’ascensió, i és aconsellable de fer-la en un vehicle alt o en un tot terreny, tot i que amb cura, és transitable en un turisme fins a 2 quilòmetres del final.

Al primer tram hi queden restes d’asfalt, però aviat es torna pista forestal, passa per la vora de les bordes de Lapre (on hi ha dos trencalls a mà esquerra que hi fan cap), i creua el serrat d’Escala Grau. Aviat trobem un trencall descendent a mà dreta que ens portaria cap a les bordes de Moredo (a 5 quilòmetres de l’inici aproximadament), si anem en un turisme convencional ja podem aparcar en un petit espai vora la cruïlla. Si anem en un tot terreny deixem el trencall cap a les bordes i continuem amunt, la pista és estreta i hi ha un parell de graonades en força mal estat, però al cap de 2 quilòmetres més, aparquem a una corba tancada vora el barranc de Portiero (hi ha un petit refugi prefabricat sense finestres).

 

 

 

 

 

5 Moredo, Bonabé i Qüenca des del nord

6 Moredo, Bonabé i Qüenca des del sud

 

 

 

ASCENSIÓ AL PIC DE MOREDO

Sortim pel sender que es dirigeix cap al barranc de Portiero (nord), pugem un xic paral·lels al torrent, i quan hi ha un prat generós a l’altra riba, el creuem abandonant tot rastre de sender i, fent una ziga-zaga per prats d’herba cap a llevant, assolim la carena arbrada a la vora del seu inici. La seguim rigorosament cap al nord-oest, quan s’acaben els pins voregem un parell de crestalls per l’esquerra, i després superem un pendent herbat força dret. Voregem de nou per l’esquerra un turó prou destacat, i fem cap als Altars de Rocablanca, un altiplà calcari privilegiat i ben espaiós. Retornem a la carena, guanyem els pocs metres que queden fins a l’avantcim de Rocablanca, i, horitzontalment, fem la curta cresta sense dificultat que porta al pic de Moredo, la cota més alta del massís de Marimanya (2750m, 2-2’30h des de l’inici).

 

 

 

 

 

9 Croquis de l’ascensió al pic de Moredo

10 Tot pujant trobarem un avenc i tindrem una bona vista del pic de Qüenca

11 Vorejant un crestall amb la vista posada al turó que també voltarem

12 Trosset de cresta fins al pic de Moredo

 

DES DEL PIC DE MOREDO AL TUC DE BONABÉ

Baixem per la cresta occidental voltant alguna dificultat per la dreta fins que, ben aviat, la cresta s’afila i la roca granítica es barreja transitòriament amb esquists. Ens allunyem momentàniament de la cresta perdent força metres cap a la dreta, i flanquegem fins a un collet lateral que hi ha a un esperó que se’n desprèn, des d’on tornem cap a la cresta just per sota d’un mur d’una vintena de metres que hauria estat impossible de baixar sense muntar un ràpel. El que queda fins al punt més baix entre els dos cims i la posterior remuntada fins al nus de carenes no té passos obligats, i podem triar entre cavalcar pel fil granític, o voltar les petites dificultats per una banda o altra, és un goig decidir el nostre itinerari. Quan arribem al punt on s’uneixen les dues carenes ens escapem un moment per la senzilla cresta que va cap a l’oest fins al tuc de Bonabé (2720m, 1h des del pic de Moredo).

 

 

 

 

 

13 Croquis de la cresta entre els dos cims

14 Vista del tuc de Bonabé des del pic de Moredo

15 Voltant pel nord el ressalt més important

16 Arribant al nus de carenes

 

DEL TUC DE BONABÉ AL PIC DE QÜENCA

Retornem al nus de carenes i, acompanyats tothora per l’estany d’Airoto als nostres peus, tirem cap a migjorn per la carena rocosa que es dirigeix cap al pic de Qüenca. Al principi d’aquest descens trobem una zona de blocs enormes que desgrimpen preferiblement pel centre i, quan s’acaben, arribem a un turó definit sense nom, continuem en direcció a la cresta (dreta), fins que a mà esquerra apareixen dues canals herbades que ens possibiliten d’evitar-ne la part eriçada. Baixem per la que més ens plagui, i faldegem la cresta per sobre el nivell de les tarteres que tenim a la base del pendent fent un flanqueig senzill fins a la collada del Clot de Moredo. Aquest és l’últim punt per abandonar fàcilment l’itinerari baixant cap a l’estanyola del Clot de Moredo i el barranc homònim fins a la pista on hem començat la jornada.

 

 

 

 

 

17 Des del pic de Moredo fins a la collada del Clot de Moredo

18 Blocs

19 Bonabé al fons

20 Les canals d’herba

 

Seguim la senzilla carena cap al pic de Qüenca fins que trobem tres puntes granítiques, les podem grimpar directament pel centre (I+), o voltar-les per la dreta sense dificultat. Després de la tercera punta la roca es torna esquistosa i trencada, raó per la qual aconsello davallar a la propera bretxa per la dreta, on encara és força segura. De la bretxa assolim la propera punta esquistosa per una canal que la parteix. Un cop superada la quarta punta el fil de la cresta passa per la dreta d’una punta calcària ben blanca i identificable. En aquest punt, si alcem la vista, veurem que la cresta guanya verticalitat per terreny esquistós i, si continuéssim crestejant, arribaríem a una bretxa i un mur de 3-4 metres calcari força vertical i sobretot perillós, ja que la roca és completament espellofada. Descartada aquesta possibilitat, deixem la cresta després de passar per la vora de la punta blanca i anem a buscar una canal descomposta a mà esquerra (vessant de Moredo), que ens permet evadir-la durant un bon tram. El preu que s’ha de pagar, això sí, és la travessa per terreny insegur fins que hi entrem, però tot i exposat, encara es pot trampejar. Pugem per la canal, evitant una primera ramificació ampla que s’enfila a una bretxa, i seguim per la canal prima que, paral·lela per sota el fil, ens fa guanyar metres fins que més amunt, ens retorna a la cresta  grimpant un xic (I+). Ja només ens resta fer un pas descendent entre dos grans blocs fins a la propera bretxa i caminar plàcidament per l’ampla carena fins al pic de Qüenca (1’30-2h des del tuc de Bonabé).

 

 

 

 

 

21 Croquis de la cresta fins al pic de Qüenca

22 A mesura que ens hi apropem podem visualitzar millor el tram clau

23 Vorejant una punta granítica amb l’estany d’Airoto de teló de fons

24 Canal que parteix la punta esquistosa, i la punta calcària al darrera

 

DESCENS

L’inici del descens té un bon pendent  i és important començar-lo, mirant cap a llevant, per l’extrem dret de la gran pala trapezoidal d’aquesta muntanya, és més trepitjat i no és tan exposat com si anéssim lliurement pel mig del pendent. Són pocs metres, perquè arribats als pendents d’herba que abracen el pic de Qüenca, les poques dificultats desapareixen i podem triar entre seguir el llom fins a trobar el que queda d’una antiga pista forestal, o fer via a mig descens cap a l’esquerra on hi ha un petit circ enclavat sota la pala del cim, i baixar directament a l’antiga pista. Seguim la pista fins a trobar la que és transitable i el petit refugi (1h des del pic de Qüenca al petit refugi).

Si tenim el cotxe al trencall de les bordes de Moredo, podem improvisar una drecera. Abans de creuar el torrent del barranc de Moredo davallem paral·lels per la dreta intentant seguir una altra antiga pista forestal. Decantant-nos sempre cap a la dreta, tirem avall pels llocs més nets de vegetació, i acabem fent els últims metres a l’ample fins a la propera pista forestal, que seguim cara avall fins al vehicle (1’30h).

 

 

 

 

 

25 Pas entre blocs final

26 Arribant al cim

27 Estanys i refugi d’Airoto des del cim

28 Baixant pel llom cap a la pista forestal

 

Diferents noms que podem trobar per la ruta

El pic de Moredo el podeu trobar també com a Roca Blanca, el tuc de Bonabé com a tuc del Ras, i el pic de Qüenca, mal escrit en català, com a Cuenca.

 

Data de la ressenya: Juliol 2011

Data de la ruta: Juny 2011

 

 ©muntanyaviva.cat  

 

Versió imprimible

@