|
Nabaín
o Santa Marina (1796m) des d’Ascaso |
|||
|
|
|||
|
El
Nabaín és un pic modest situat a una zona perduda
del prepirineu aragonès. Aïllat i molt lluny dels
grans cims, esdevé invisible pel gran flux
d’excursionistes que passen per la vall de l’Ara de
camí cap a objectius més ambiciosos. La serra
té dues cares molt diferents, l’oriental
és suau i de bon fer, i l’occidental és
abrupta i plena de feixes aèries i laberíntiques
que la fan poc accessible. Té alguns trets singulars, com
que tot el sòl antigament havia sigut un fons
marí, no ens costarà pas gaire descobrir algun
fòssil durant l’ascensió. Una altra
cosa que pot sorprendre són les plaques calcàries
grosses, homogènies i compactes que trepitjarem al principi
de l’itinerari, els boixos que hi habiten les passen magres
per sobreviure-hi. Al poble abandonat
que hi ha als peus de la serra, Ascaso, les cases s’arrapen a
un crestall que domina la vall, i, a l’entrada, podem
contemplar-hi un rellotge de sol peculiar (pujant per la pista forestal
n’hi ha un altre de similar a una casa abandonada que queda a
l’esquerra). Tot i no haver-hi població permanent
hi ha unes quantes cases arreglades prou boniques de veure. |
|||
|
|
|||
|
Tipus
d’activitat: Excursionisme |
|||
|
També pertany a: Prepirineu |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
1 Mapa de
l’Editorial Prames |
2 Croquis |
3
Nabaín des del sud-est |
4 Des del nord-est
ampliat |
|
|
|||
|
RESUM |
|||
|
Dificultat: Baixa. Cal posar
una mica d’atenció a l’inici del sender
i poca cosa més. |
|||
|
Època
aconsellable: Des del mes de
Setembre fins al mes de Maig. Eviteu els dies calorosos. A
l’hivern, amb neu no massa abundant, també es pot
pujar sense problemes. |
|||
|
Desnivell: 790m |
|||
|
Horari: Unes 2h. |
|||
|
Mapa: Editorial Prames
L’Aínsa Sobrarbe 1:40.000 |
|||
|
Recomanacions: Fer una volta
pel poble d’Ascaso. A la primavera i a principis
d’estiu la florida groga d’eriçons
dóna un toc molt diferent a aquesta muntanya. |
|||
|
Altres
possibilitats: És
possible fer l’ascensió partint del poble de
Moriello San Pietro (Morillo de San Pietro), en aquest cas
l’accés en cotxe s’ha de fer des de
Boltanya. De fet, també es pot fer un itinerari circular, hi
ha un sender molt ben senyalitzat que connecta els pobles
d’Ascaso i Moriello San Pietro. |
|||
|
|
|||
|
ACCÉS
AL PUNT D’INICI |
|||
|
A
l’Aínsa (on des de Catalunya podem arribar-hi des
de Benavarri i Graus, o des de Lleida i Barbastre), hem
d’anar cap a occident en direcció a Broto per
l’eix pirinenc i, passada la població de Boltanya
(Boltaña), trencar a mà dreta cap a Ascaso. Hi ha
4’2km fins al poble, la primera part és asfaltada
i després és una pista de terra que, amb cura, es
pot fer en un turisme. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
5
Nabaín des de l’est |
6
Nabaín des del nord (des del Cilindre) |
7 Des del nord-est
general |
8 Veient el cim
des dels peus de la cara oest |
|
|
|||
|
ASCENSIÓ
AL NABAÍN O
PICO DE SANTA MARINA |
|||
|
Des
d’Ascaso retrocedim una cinquantena de metres per la pista
forestal, i prenem una pista secundària que puja a
mà dreta. La seguim i, en molt poca estona, ens porta a un
replà ple de ruscs d’abelles, volta un
turó per la dreta que té una balma, passa vora un
tancat de bestiar, i s’enfila dret cap al nord fins a un pla
herbat on s’acaben les roderes de vehicles. Girem noranta
graus i anem cap a l’oest (esquerra, algunes fites) creuant
un petit bosc d’alzines, i en cinc minuts, arribem a un petit
coll on comença l’ascensió per
compactes terres calcàries. Les fites ens
ajuden a no perdre la bona direcció, hem de
recórrer el llom de la muntanya pels punts més
alts amb una lleu tendència cap a l’esquerra, fins
que albirem una prominència terrosa que destaca enmig de les
plaques calcàries. És una bona
referència, la voltem per l’esquerra i, ara en
lleu tendència cap a la dreta, passem per la dreta
d’un graonet de pedra i poc després assolim la
cinglera sud-oest del Nabaín (1425m), des d’on
contemplem a vista d’ocell la vall de l’Ara. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
9
Començant l’ascensió, plaques
calcàries |
10 La
prominència terrosa i el cim des del llom de la muntanya |
11 Hi ha
força fites que no ens deixen perdre el camí |
12 El tram vora la
cinglera sud-oest |
|
|
|||
|
Caminem arran de
cingles, aviat el sender, que és força marcat,
prescindeix de tant boniques vistes i fa via cap a la dreta. Sense
adonar-nos-en, a 1550m d’altura tornem a tenir la cinglera
ben a prop, però és per culpa de la morfologia de
la muntanya, ha vingut ella, no pas nosaltres. El terreny
s’obre, els boixos van desapareixent, no pas els
eriçons, i, seguint la carena decantats lleugerament cap a
l’est, arribem al cim. Hi ha les restes
de l’ermita de Santa Marina i un vèrtex
geodèsic al damunt d’una paret no massa fiable. En
un dia clar gaudirem d’una gran vista, encara que
això no és cap novetat, puig que a aquesta zona
qualsevol turó té unes vistes increïbles
ja que no hi ha massa obstacles a l’horitzó
septentrional. Cal destacar el panorama cap al Mont Perdut i cap al
prepirineu aragonès, on destaca sobre manera la
peña Montañesa. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
13 La carena final
fins al cim és bastant neta de boixos |
14 Admirant el
paisatge des del cim |
15 Les restes de
l’ermita i el vèrtex geodèsic |
|
|
|
|||
|
DESCENS |
|||
|
Pel mateix lloc. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
16 De baixada cap
al sud-est, vall de l’Ara |
17 La
peña Montañesa ens acompanyarà durant
tota la jornada |
18 Primer pla del
rellotge de sol d’Ascaso |
|
|
|
|||
|
Diferents
noms que podem trobar per la ruta |
|||
|
El cim el podem
trobar com O Nabaín, Monte Nabaín, Pico de
Nabaín, Pico de Santa Marina, Sierra de Nabaín,
Peña Nabaín, Punta Nabaín o Punta de
Santa Marina. |
|||
|
|
|||
|
Data de la ressenya: Desembre 2010 |
Data de la ruta: Novembre 2010 |
||
|
|
|||
|
|
|||
