Navegant

Nabaín o Santa Marina (1796m) des d’Ascaso

 

El Nabaín és un pic modest situat a una zona perduda del prepirineu aragonès. Aïllat i molt lluny dels grans cims, esdevé invisible pel gran flux d’excursionistes que passen per la vall de l’Ara de camí cap a objectius més ambiciosos. La serra té dues cares molt diferents, l’oriental és suau i de bon fer, i l’occidental és abrupta i plena de feixes aèries i laberíntiques que la fan poc accessible. Té alguns trets singulars, com que tot el sòl antigament havia sigut un fons marí, no ens costarà pas gaire descobrir algun fòssil durant l’ascensió. Una altra cosa que pot sorprendre són les plaques calcàries grosses, homogènies i compactes que trepitjarem al principi de l’itinerari, els boixos que hi habiten les passen magres per sobreviure-hi.

Al poble abandonat que hi ha als peus de la serra, Ascaso, les cases s’arrapen a un crestall que domina la vall, i, a l’entrada, podem contemplar-hi un rellotge de sol peculiar (pujant per la pista forestal n’hi ha un altre de similar a una casa abandonada que queda a l’esquerra). Tot i no haver-hi població permanent hi ha unes quantes cases arreglades prou boniques de veure.

 

Zona: Preperineu Aragonés/Prepirineu Aragonès

Tipus d’activitat: Excursionisme

També pertany a: Prepirineu

 

 

 

 

 

1 Mapa de l’Editorial Prames

2 Croquis

3 Nabaín des del sud-est

4 Des del nord-est ampliat

 

RESUM

Dificultat: Baixa. Cal posar una mica d’atenció a l’inici del sender i poca cosa més.

Època aconsellable: Des del mes de Setembre fins al mes de Maig. Eviteu els dies calorosos. A l’hivern, amb neu no massa abundant, també es pot pujar sense problemes.

Desnivell: 790m

Horari: Unes 2h.

Mapa: Editorial Prames L’Aínsa Sobrarbe 1:40.000

Recomanacions: Fer una volta pel poble d’Ascaso. A la primavera i a principis d’estiu la florida groga d’eriçons dóna un toc molt diferent a aquesta muntanya.

Altres possibilitats: És possible fer l’ascensió partint del poble de Moriello San Pietro (Morillo de San Pietro), en aquest cas l’accés en cotxe s’ha de fer des de Boltanya. De fet, també es pot fer un itinerari circular, hi ha un sender molt ben senyalitzat que connecta els pobles d’Ascaso i Moriello San Pietro.

 

ACCÉS AL PUNT D’INICI

A l’Aínsa (on des de Catalunya podem arribar-hi des de Benavarri i Graus, o des de Lleida i Barbastre), hem d’anar cap a occident en direcció a Broto per l’eix pirinenc i, passada la població de Boltanya (Boltaña), trencar a mà dreta cap a Ascaso. Hi ha 4’2km fins al poble, la primera part és asfaltada i després és una pista de terra que, amb cura, es pot fer en un turisme.

 

 

 

 

 

5 Nabaín des de l’est

6 Nabaín des del nord (des del Cilindre)

7 Des del nord-est general

8 Veient el cim des dels peus de la cara oest

 

ASCENSIÓ AL NABAÍN  O PICO DE SANTA MARINA

Des d’Ascaso retrocedim una cinquantena de metres per la pista forestal, i prenem una pista secundària que puja a mà dreta. La seguim i, en molt poca estona, ens porta a un replà ple de ruscs d’abelles, volta un turó per la dreta que té una balma, passa vora un tancat de bestiar, i s’enfila dret cap al nord fins a un pla herbat on s’acaben les roderes de vehicles. Girem noranta graus i anem cap a l’oest (esquerra, algunes fites) creuant un petit bosc d’alzines, i en cinc minuts, arribem a un petit coll on comença l’ascensió per compactes terres calcàries.

Les fites ens ajuden a no perdre la bona direcció, hem de recórrer el llom de la muntanya pels punts més alts amb una lleu tendència cap a l’esquerra, fins que albirem una prominència terrosa que destaca enmig de les plaques calcàries. És una bona referència, la voltem per l’esquerra i, ara en lleu tendència cap a la dreta, passem per la dreta d’un graonet de pedra i poc després assolim la cinglera sud-oest del Nabaín (1425m), des d’on contemplem a vista d’ocell la vall de l’Ara.

 

 

 

 

 

9 Començant l’ascensió, plaques calcàries

10 La prominència terrosa i el cim des del llom de la muntanya

11 Hi ha força fites que no ens deixen perdre el camí

12 El tram vora la cinglera sud-oest

 

Caminem arran de cingles, aviat el sender, que és força marcat, prescindeix de tant boniques vistes i fa via cap a la dreta. Sense adonar-nos-en, a 1550m d’altura tornem a tenir la cinglera ben a prop, però és per culpa de la morfologia de la muntanya, ha vingut ella, no pas nosaltres. El terreny s’obre, els boixos van desapareixent, no pas els eriçons, i, seguint la carena decantats lleugerament cap a l’est, arribem al cim.

Hi ha les restes de l’ermita de Santa Marina i un vèrtex geodèsic al damunt d’una paret no massa fiable. En un dia clar gaudirem d’una gran vista, encara que això no és cap novetat, puig que a aquesta zona qualsevol turó té unes vistes increïbles ja que no hi ha massa obstacles a l’horitzó septentrional. Cal destacar el panorama cap al Mont Perdut i cap al prepirineu aragonès, on destaca sobre manera la peña Montañesa.

 

 

 

 

 

13 La carena final fins al cim és bastant neta de boixos

14 Admirant el paisatge des del cim

15 Les restes de l’ermita i el vèrtex geodèsic

 

 

DESCENS

Pel mateix lloc.

 

 

 

 

 

16 De baixada cap al sud-est, vall de l’Ara

17 La peña Montañesa ens acompanyarà durant tota la jornada

18 Primer pla del rellotge de sol d’Ascaso

 

 

Diferents noms que podem trobar per la ruta

El cim el podem trobar com O Nabaín, Monte Nabaín, Pico de Nabaín, Pico de Santa Marina, Sierra de Nabaín, Peña Nabaín, Punta Nabaín o Punta de Santa Marina.

 

Data de la ressenya: Desembre 2010

Data de la ruta: Novembre 2010

 

 ©muntanyaviva.cat  

 

Versió imprimible

@