|
Otal
o peña Arañonera (2701m) des de Linás
de Broto |
|||
|
|
|||
|
La penya
d’Otal és un cim aragonès que no
té cap via normal de caminar, a totes, poc o molt, haurem de
grimpar i buscar l’itinerari correcte a la part alta. La
majoria d’ascensions es fan per la cara est del cim des de San Nicolás de
Bujaruelo, en aquesta ressenya però, us explico un itinerari poc freqüentat per
arribar-hi per la cara sud. Sortirem des de cota baixa per un
camí de ferradura molt ben conservat, després
caminarem pels verds barrancs d’aproximació i, a
la muralla calcària final, ens esmunyirem per un pas que ens
evitarà d’afrontar dificultats
d’escalada. L’Otal
és el pic més oriental de la serra de
Tendeñera i la seva situació, al sud de la
columna vertebral pirinenca, fa que les vistes sobre gegants com el
Mont Perdut o el Vinhamala siguin molt destacables. Si per dalt
és molt interessant, encara ho és més
per sota, el cim és a sobre del sistema
Arañonera, un complex sistema càrstic subterrani
amb més de 1300m de profunditat i de 40
quilòmetres explorats pels espeleòlegs. |
|||
|
|
|||
|
Tipus
d’activitat: Excursionisme |
|||
|
També
pertany a: Pirineu |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
1 Mapa de
l’Editorial Alpina |
2 Cara sud de
l’Otal, croquis del final de la ruta |
3 Cara nord de
l’Otal |
4 Cara est de
l’Otal |
|
|
|||
|
RESUM |
|||
|
Dificultat: Alta (F+). A
partir dels barrancs d’aproximació no hi ha
camí. A la part alta algun pas de I+/II bastant exposat. |
|||
|
Època
aconsellable: Segons els anys,
des de mig Juny fins a l’Octubre. |
|||
|
Desnivell: 1500m |
|||
|
Horari: 4’30h
per a l’ascensió. |
|||
|
Mapa: Editorial Alpina,
Valle de Tena 1:40.000 |
|||
|
Recomanacions: Tenir
experiència en aquest tipus d’itineraris
feréstecs i intuïtius amb roca no gaire fiable.
Casc per a la grimpada de dalt, és fàcil fer
caure pedres sobre els que van darrera. Depenent del nivell del grup,
una corda i una mica de material pot anar bé, tot i que si
no sortim de l’itinerari explicat no cal. |
|||
|
Altres
possibilitats: Podem pujar o
baixar per la canal oest, que arriba al coll entre la cota
calcària de 2626m i el cim. És una
opció que algunes guies donen com a via normal des
d’aquesta banda però que, al meu parer, sense neu
contínua (a partir de mig juny), com la majoria de canals,
és perillosa i exposada a la part alta (45-50°,
molta pedra solta). Per anar-la a cercar tan sols hem
d’assolir la part alta del barranc de les Planas
d’Abozo i entrar-hi anant cap a la dreta, és
l’única canal important que hi ha. Per superar la
muralla segurament hi ha altres passos senzills i no tant senzills que,
portant material, es poden cercar. També podem pujar per la
canal de la cara sud que explico com a referència,
però la dificultat de l’itinerari
augmentarà notablement havent de superar un pas de III. |
|||
|
Per dormir: Hi ha el refugi
lliure de Soaso de Linás (també anomenat de les
Planas d’Abozo, de Sorrosal o de Broto, 5 places), a
1’15h de l’aparcament aproximadament,
però l’interior no és massa acollidor,
no té lliteres, i té un corral al costat (de fet
la finalitat del refugi és per a ús pastoral).
Això sí, en cas de tempesta la teulada i
l’edifici són correctes, compte però
amb les ortigues dels voltants! Al poble hi ha un alberg. |
|||
|
|
|||
|
ACCÉS
AL PUNT D’INICI |
|||
|
Hem
d’arribar al poble de Linás de Broto, que
és entre Broto i Biescas, a la carretera N-260. Si hi
arribem des de Broto, pocs metres abans del poble hi ha un pont que
creua el riu Sorrosal, aparquem immediatament després, a una
esplanada que hi ha a l’inici d’una pista forestal,
a la dreta. Des d’aquí podem veure la part final
de la ruta i el cim ben clarament. |
|||
|
|
|||
|
APROXIMACIÓ:
REFUGI DE SOASO DE LINÁS I EL COLL |
|||
|
Per arribar al
refugi podem remuntar la vall del riu Sorrosal per qualsevol de les
dues ribes. L’oriental per una pista forestal en molt bon
estat, tallada al trànsit des de l’inici, i
l’occidental per un camí de ferradura sensacional,
empedrat a voltes i molt ombrívol, que fa que, caminant, no
ens ho pensem dues vegades, a més a més al
descens agrairem enormement l’ombra generosa que proporciona.
Sortim caminant en
direcció nord per la pista que surt vora el pont de la
carretera, i al cap de 200m lineals, i sense arribar a una
bifurcació de pistes, trenquem a mà dreta per un
petit pont de pedra que creua el barranc de Toronzué
(atenció perquè al mapa de l’editorial
Alpina no hi és reflectit i si seguim la pista mor en uns
camps). Després continuem pel camí de ferradura
que en surt encarant-se cap a la vall, tan sols l’hem de
seguir íntegrament, hi ha trams empedrats i molts on la
vegetació fa de sostre natural embolcallant-nos totalment,
la veritat és que és molt i molt bonic. A mitja pujada hi
ha un trencant a mà dreta que creua el riu i
enllaça amb la pista forestal de l’altra riba,
però nosaltres el descartem i seguim el sender fins al
final, és molt més agradable que una
monòtona i assolellada pista forestal. Aproximadament al cap
d’una hora, trobem tres salts d’aigua consecutius
(difícils d’admirar per la vegetació
existent), i el pont de pedra de la Mercera. Després de
travessar-lo hi ha un desdoblament, és millor que agafem el
sender que puja, però tots dos porten a Roma. Pocs metres
més amunt ja hi ha la bifurcació important, cap a
l’esquerra aniríem cap al barranc Zebollar
(possible ascensió al Tendeñera), però
nosaltres anem cap a la dreta i al cap de deu metres enllacem amb la
pista forestal que hem evitat fins ara. Davant tenim el Cubilar de Sus,
i al seu darrera, amagat, hi ha el coll sense nom on hem de fer cap, hi
ha dues valls que ens hi acosten, la de l’esquerra
és més fàcil de seguir,
còmoda i curta, i la de la dreta és
més bonica, amagada i salvatge, trieu al vostre gust o
combineu-les de pujada i baixada. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
5 Les dues valls
des de la vora del refugi de Soaso de Linás |
6 Les dues valls
vistes des de dalt |
7 Pujant pel
barranc Sarriesas, el coll no es visible fins a sota circ |
8 Inici del
barranc Planas d’Abozo, el coll es veu sempre |
|
|
|||
|
Pel
Barranc Sarriesas: a la primera
corba de 180° que fa la pista forestal l’abandonem
cap a la dreta intentant seguir els petits rastres de pas que fa el
bestiar que hi pastura. Travessem una zona de sotabosc espès
fins que sortim a terreny obert. Anem pujant paral·lels al
torrent per l’esquerra, sense cap mena de camí
fet, voltant per alguns racons on l’aigua juga amb la pedra,
fins a un gran pla sota el circ que formen el cims d’Otal i
Fenez. Aquí, cap a l’esquerra, veiem per primer
cop el cim i el coll on ens hem de dirigir, fins ara ens quedaven
ocults, i hi acabem d’arribar per pendents d’herba
en direcció oest. Pel
barranc Planas d’Abozo: Seguim la pista
forestal fins que passem de llarg el refugi lliure de Soaso de
Linás, al cap de tres corbes tancades l’abandonem
per entrar, en direcció nord, a la vall que queda a
l’esquerra del Cubilar de Sus. Al principi hi ha un sender
més o menys definit però després es
dilueix en mil i un corriols de bestiar, i val més que fem
el nostre propi camí. El coll i el cim, per aquesta vall,
són visibles a mà dreta des de la primera passa
que hi fem, o sigui que arribem-hi per on vulguem. |
|||
|
|
|||
|
GRIMPADA DES DEL
COLL FINS AL CIM DE L’OTAL |
|||
|
Al coll, mentre
fem la parada de rigor, és hora de visualitzar la part final
i decidir com arribarem al peu de la muralla que defensa el cim.
És un lloc perfecte per a aquesta finalitat, ja que des de
sota mateix no tindrem pas una visió tan àmplia i
clara de la possible grimpada i la sortida cap al cim. És
fàcil d’aconseguir referències exactes
per trobar el pas més senzill per superar la muralla, el
primer obstacle seriós que veiem són una
sèrie de merlets gegantins que van de l’extrem
esquerre cap a la a dreta, n’hi ha |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
9 El cim des del
coll |
10 La part que hem
de localitzar ben ampliada |
11 Detall de la
canal i el flanqueig per a evitar-la |
12 Aproximant cap
a l’inici de la canal en un entorn que imposa |
|
|
|||
|
Una vegada
localitzat el punt on volem arribar, comencem a pujar cap al nord,
primer per una pala herbada, i després creuant una tartera
fins al peu d’unes plaques càrstiques, algunes amb
unes incrustacions fosques ben curioses. Les superem anant cap a la
dreta per petits passadissos que hi ha entre elles i,
començant a repenjar les mans a la roca, accedim al peu de
la canal. La canal comença amb una grimpada de II/II+ i a la
sortida té un pas de III una mica alt que fa aconsellable
l’ús de corda, cosa que faria sortir
l’itinerari de l’àmbit excursionista. A la vora mateix
però, hi ha una opció força
més fàcil que sí que ens permet de
superar la muralla sense massa complicacions. Situats a
l’inici de la canal, enlloc de ficar-nos-hi, flanquegem cap a
la dreta guanyant metres fins a la base de la propera bretxa de la
muralla (aquesta sense merlet al costat esquerre, una
referència fonamental durant el descens). Podem superar-la
per l’esquerra, on hi ha una grimpada de II barrejant roca i
una mica d’herba, o, més fàcil encara,
continuar en la direcció que veníem cap a la
dreta fins que ens hàgim elevat una mica més que
la pròpia bretxa, llavors superant un bloc que té
a la dreta (I+), hi entrem descendint cap a l’esquerra
caminant. Sobre la bretxa descobrim un secret molt ben guardat, tots
aquests merlets tan feréstecs, darrera estan units per un
passadís en forma de muntanya russa que es pot fer
pràcticament caminant. D’aquí
fins dalt a la cresta s’hi pot anar per molts llocs,
però potser el més assenyat és
remuntar el passadís una desena de metres cap a
l’esquerra, fins a un collet on veiem
l’últim merlet (el que hi ha a la vora de la canal
que hem evitat), i llavors grimpar en diagonal cap a
l’esquerra per trobar l’embut de pedres que baixa
del coll abans anomenat. L’enroquem sempre per la seva part
dreta, aprofitant els esperons de roca ferma per buscar preses segures
de mans, ja que a terra hi ha molta pedra solta. Una cop al coll, on
veiem la canal oest que baixa cap a l’altre vessant (mireu
l’apartat d’Altres possibilitats), fem la cresta
senzilla fins dalt i caminem horitzontalment fins al cim. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
13 El flanqueig de
ben a prop |
14 Encarant el pas
de III de la canal (l’itinerari recomanat no hi passa) |
15 Grimpant des
del collet, es pot apreciar el passadís que uneix tots els
merlets |
16 Vora el coll
entre la cota 2626m i el cim, Tendeñera al fons |
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
|
17 Vista
immillorable del massís del Mont Perdut i de la vall
d’Ordesa |
|
|
|
|
|||
|
DESCENS |
|||
|
Pel mateix lloc,
però parant molt de compte a tornar exactament sobre les
nostres passes a la part alta. La referència per trobar la
canal és l’últim merlet, el
més oriental. A la seva esquerra hi ha la bretxa de la canal
de III que hem evitat, i caminant pel passadís cap a
l’est (hem de passar el collet i tornar a davallar), la
propera bretxa és per on descendim i després
flanquegem cap a occident fins a l’inici de la canal en una
diagonal cap a la dreta. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
18 Baixant per
l’embut de sota el coll |
19 De baixada la
referència més clara és
l’últim merlet de la muralla |
20 Finalitzada la
part complicada davallem un tros de tartera cap al coll
herbós |
21 El
camí de ferradura ofereix una ombra que, tornant, no es paga
amb diners |
|
|
|||
|
Diferents
noms que podem trobar per la ruta |
|||
|
Pico de Otal,
Peña de Otal, Peña Arañonera, Pic o
penya d’Otal, Penya Aranyonera |
|||
|
|
|||
|
Data de la ressenya: Juliol 2010 |
Data de la ruta: Juliol 2010 |
||
|
|
|||
|
|
|||
