Navegant

Otal o peña Arañonera (2701m) des de Linás de Broto

 

La penya d’Otal és un cim aragonès que no té cap via normal de caminar, a totes, poc o molt, haurem de grimpar i buscar l’itinerari correcte a la part alta. La majoria d’ascensions es fan per la cara est del cim des de San Nicolás de Bujaruelo, en aquesta ressenya però, us explico un itinerari poc freqüentat per arribar-hi per la cara sud. Sortirem des de cota baixa per un camí de ferradura molt ben conservat, després caminarem pels verds barrancs d’aproximació i, a la muralla calcària final, ens esmunyirem per un pas que ens evitarà d’afrontar dificultats d’escalada.

L’Otal és el pic més oriental de la serra de Tendeñera i la seva situació, al sud de la columna vertebral pirinenca, fa que les vistes sobre gegants com el Mont Perdut o el Vinhamala siguin molt destacables. Si per dalt és molt interessant, encara ho és més per sota, el cim és a sobre del sistema Arañonera, un complex sistema càrstic subterrani amb més de 1300m de profunditat i de 40 quilòmetres explorats pels espeleòlegs.

 

Zona: Perineu Aragonés/Pirineu Aragonès 

Tipus d’activitat: Excursionisme

També pertany a: Pirineu

 

 

 

 

 

1 Mapa de l’Editorial Alpina

2 Cara sud de l’Otal, croquis del final de la ruta

3 Cara nord de l’Otal

4 Cara est de l’Otal

 

RESUM

Dificultat: Alta (F+). A partir dels barrancs d’aproximació no hi ha camí. A la part alta algun pas de I+/II bastant exposat.

Època aconsellable: Segons els anys, des de mig Juny fins a l’Octubre.

Desnivell: 1500m

Horari: 4’30h per a l’ascensió.

Mapa: Editorial Alpina, Valle de Tena 1:40.000

Recomanacions: Tenir experiència en aquest tipus d’itineraris feréstecs i intuïtius amb roca no gaire fiable. Casc per a la grimpada de dalt, és fàcil fer caure pedres sobre els que van darrera. Depenent del nivell del grup, una corda i una mica de material pot anar bé, tot i que si no sortim de l’itinerari explicat no cal.

Altres possibilitats: Podem pujar o baixar per la canal oest, que arriba al coll entre la cota calcària de 2626m i el cim. És una opció que algunes guies donen com a via normal des d’aquesta banda però que, al meu parer, sense neu contínua (a partir de mig juny), com la majoria de canals, és perillosa i exposada a la part alta (45-50°, molta pedra solta). Per anar-la a cercar tan sols hem d’assolir la part alta del barranc de les Planas d’Abozo i entrar-hi anant cap a la dreta, és l’única canal important que hi ha. Per superar la muralla segurament hi ha altres passos senzills i no tant senzills que, portant material, es poden cercar. També podem pujar per la canal de la cara sud que explico com a referència, però la dificultat de l’itinerari augmentarà notablement havent de superar un pas de III.

Per dormir: Hi ha el refugi lliure de Soaso de Linás (també anomenat de les Planas d’Abozo, de Sorrosal o de Broto, 5 places), a 1’15h de l’aparcament aproximadament, però l’interior no és massa acollidor, no té lliteres, i té un corral al costat (de fet la finalitat del refugi és per a ús pastoral). Això sí, en cas de tempesta la teulada i l’edifici són correctes, compte però amb les ortigues dels voltants! Al poble hi ha un alberg.

 

ACCÉS AL PUNT D’INICI

Hem d’arribar al poble de Linás de Broto, que és entre Broto i Biescas, a la carretera N-260. Si hi arribem des de Broto, pocs metres abans del poble hi ha un pont que creua el riu Sorrosal, aparquem immediatament després, a una esplanada que hi ha a l’inici d’una pista forestal, a la dreta. Des d’aquí podem veure la part final de la ruta i el cim ben clarament.

 

APROXIMACIÓ: REFUGI DE SOASO DE LINÁS I EL COLL

Per arribar al refugi podem remuntar la vall del riu Sorrosal per qualsevol de les dues ribes. L’oriental per una pista forestal en molt bon estat, tallada al trànsit des de l’inici, i l’occidental per un camí de ferradura sensacional, empedrat a voltes i molt ombrívol, que fa que, caminant, no ens ho pensem dues vegades, a més a més al descens agrairem enormement l’ombra generosa que proporciona.

Sortim caminant en direcció nord per la pista que surt vora el pont de la carretera, i al cap de 200m lineals, i sense arribar a una bifurcació de pistes, trenquem a mà dreta per un petit pont de pedra que creua el barranc de Toronzué (atenció perquè al mapa de l’editorial Alpina no hi és reflectit i si seguim la pista mor en uns camps). Després continuem pel camí de ferradura que en surt encarant-se cap a la vall, tan sols l’hem de seguir íntegrament, hi ha trams empedrats i molts on la vegetació fa de sostre natural embolcallant-nos totalment, la veritat és que és molt i molt bonic.

A mitja pujada hi ha un trencant a mà dreta que creua el riu i enllaça amb la pista forestal de l’altra riba, però nosaltres el descartem i seguim el sender fins al final, és molt més agradable que una monòtona i assolellada pista forestal. Aproximadament al cap d’una hora, trobem tres salts d’aigua consecutius (difícils d’admirar per la vegetació existent), i el pont de pedra de la Mercera. Després de travessar-lo hi ha un desdoblament, és millor que agafem el sender que puja, però tots dos porten a Roma. Pocs metres més amunt ja hi ha la bifurcació important, cap a l’esquerra aniríem cap al barranc Zebollar (possible ascensió al Tendeñera), però nosaltres anem cap a la dreta i al cap de deu metres enllacem amb la pista forestal que hem evitat fins ara. Davant tenim el Cubilar de Sus, i al seu darrera, amagat, hi ha el coll sense nom on hem de fer cap, hi ha dues valls que ens hi acosten, la de l’esquerra és més fàcil de seguir, còmoda i curta, i la de la dreta és més bonica, amagada i salvatge, trieu al vostre gust o combineu-les de pujada i baixada.

 

 

 

 

 

5 Les dues valls des de la vora del refugi de Soaso de Linás

6 Les dues valls vistes des de dalt

7 Pujant pel barranc Sarriesas, el coll no es visible fins a sota circ

8 Inici del barranc Planas d’Abozo, el coll es veu sempre

 

Pel Barranc Sarriesas: a la primera corba de 180° que fa la pista forestal l’abandonem cap a la dreta intentant seguir els petits rastres de pas que fa el bestiar que hi pastura. Travessem una zona de sotabosc espès fins que sortim a terreny obert. Anem pujant paral·lels al torrent per l’esquerra, sense cap mena de camí fet, voltant per alguns racons on l’aigua juga amb la pedra, fins a un gran pla sota el circ que formen el cims d’Otal i Fenez. Aquí, cap a l’esquerra, veiem per primer cop el cim i el coll on ens hem de dirigir, fins ara ens quedaven ocults, i hi acabem d’arribar per pendents d’herba en direcció oest.

Pel barranc Planas d’Abozo: Seguim la pista forestal fins que passem de llarg el refugi lliure de Soaso de Linás, al cap de tres corbes tancades l’abandonem per entrar, en direcció nord, a la vall que queda a l’esquerra del Cubilar de Sus. Al principi hi ha un sender més o menys definit però després es dilueix en mil i un corriols de bestiar, i val més que fem el nostre propi camí. El coll i el cim, per aquesta vall, són visibles a mà dreta des de la primera passa que hi fem, o sigui que arribem-hi per on vulguem.

 

GRIMPADA DES DEL COLL FINS AL CIM DE L’OTAL

Al coll, mentre fem la parada de rigor, és hora de visualitzar la part final i decidir com arribarem al peu de la muralla que defensa el cim. És un lloc perfecte per a aquesta finalitat, ja que des de sota mateix no tindrem pas una visió tan àmplia i clara de la possible grimpada i la sortida cap al cim. És fàcil d’aconseguir referències exactes per trobar el pas més senzill per superar la muralla, el primer obstacle seriós que veiem són una sèrie de merlets gegantins que van de l’extrem esquerre cap a la a dreta, n’hi ha 6, a la dreta de l’últim hi ha la canal de referència, que és la més llarga i queda ben bé a la vertical del coll que hi ha entre el cim de l’Otal (marronós a la dreta), i una cota occidental calcària de 2626m (grisosa a l’esquerra). Cal dir que la canal de referència que anomeno no és pas el punt més senzill per superar la muralla, però si que ho és per localitzar correctament l’itinerari.

 

 

 

 

 

9 El cim des del coll

10 La part que hem de localitzar ben ampliada

11 Detall de la canal i el flanqueig per a evitar-la

12 Aproximant cap a l’inici de la canal en un entorn que imposa

 

Una vegada localitzat el punt on volem arribar, comencem a pujar cap al nord, primer per una pala herbada, i després creuant una tartera fins al peu d’unes plaques càrstiques, algunes amb unes incrustacions fosques ben curioses. Les superem anant cap a la dreta per petits passadissos que hi ha entre elles i, començant a repenjar les mans a la roca, accedim al peu de la canal. La canal comença amb una grimpada de II/II+ i a la sortida té un pas de III una mica alt que fa aconsellable l’ús de corda, cosa que faria sortir l’itinerari de l’àmbit excursionista.

A la vora mateix però, hi ha una opció força més fàcil que sí que ens permet de superar la muralla sense massa complicacions. Situats a l’inici de la canal, enlloc de ficar-nos-hi, flanquegem cap a la dreta guanyant metres fins a la base de la propera bretxa de la muralla (aquesta sense merlet al costat esquerre, una referència fonamental durant el descens). Podem superar-la per l’esquerra, on hi ha una grimpada de II barrejant roca i una mica d’herba, o, més fàcil encara, continuar en la direcció que veníem cap a la dreta fins que ens hàgim elevat una mica més que la pròpia bretxa, llavors superant un bloc que té a la dreta (I+), hi entrem descendint cap a l’esquerra caminant. Sobre la bretxa descobrim un secret molt ben guardat, tots aquests merlets tan feréstecs, darrera estan units per un passadís en forma de muntanya russa que es pot fer pràcticament caminant.

D’aquí fins dalt a la cresta s’hi pot anar per molts llocs, però potser el més assenyat és remuntar el passadís una desena de metres cap a l’esquerra, fins a un collet on veiem l’últim merlet (el que hi ha a la vora de la canal que hem evitat), i llavors grimpar en diagonal cap a l’esquerra per trobar l’embut de pedres que baixa del coll abans anomenat. L’enroquem sempre per la seva part dreta, aprofitant els esperons de roca ferma per buscar preses segures de mans, ja que a terra hi ha molta pedra solta. Una cop al coll, on veiem la canal oest que baixa cap a l’altre vessant (mireu l’apartat d’Altres possibilitats), fem la cresta senzilla fins dalt i caminem horitzontalment fins al cim.

 

 

 

 

 

13 El flanqueig de ben a prop

14 Encarant el pas de III de la canal (l’itinerari recomanat no hi passa)

15 Grimpant des del collet, es pot apreciar el passadís que uneix tots els merlets

16 Vora el coll entre la cota 2626m i el cim, Tendeñera al fons

 

 

 

 

 

17 Vista immillorable del massís del Mont Perdut i de la vall d’Ordesa

 

 

DESCENS

Pel mateix lloc, però parant molt de compte a tornar exactament sobre les nostres passes a la part alta. La referència per trobar la canal és l’últim merlet, el més oriental. A la seva esquerra hi ha la bretxa de la canal de III que hem evitat, i caminant pel passadís cap a l’est (hem de passar el collet i tornar a davallar), la propera bretxa és per on descendim i després flanquegem cap a occident fins a l’inici de la canal en una diagonal cap a la dreta.

 

 

 

 

 

18 Baixant per l’embut de sota el coll

19 De baixada la referència més clara és l’últim merlet de la muralla

20 Finalitzada la part complicada davallem un tros de tartera cap al coll herbós

21 El camí de ferradura ofereix una ombra que, tornant, no es paga amb diners

 

Diferents noms que podem trobar per la ruta

Pico de Otal, Peña de Otal, Peña Arañonera, Pic o penya d’Otal, Penya Aranyonera

 

Data de la ressenya: Juliol 2010

Data de la ruta: Juliol 2010

 

 ©muntanyaviva.cat  

 

Versió imprimible

@