|
Peña
Montañesa (2295m) des de San Beturián per les
vies normals |
|||
|
|
|||
|
Quantes vegades no
hem passat per l’Aínsa, en direcció al
Pirineu, i hem quedat fascinats amb aquesta gegantina fortalesa
natural? Incomptables, ben segur, doncs potser ha arribat
l’hora de treure-hi el nas. La peña
Montañesa és el punt culminant, i, curiosament,
també l’extrem més occidental, de la
sierra Ferrera, una llarga serra prepirinenca calcària
orientada d’est a oest. El cim ofereix una
panoràmica privilegiada i molt àmplia, en dies
clars podem veure des de la serra del Cadí o el Pedraforca
fins a la peña Collarada. Gaudeix d’una
visió superlativa de tot el massís del Mont
Perdut, i cal destacar la vista de serres prepirinenques i de la
planúria interminable, farcida de poblacions, que
s’arriba a dominar des del cim, fins i tot el Moncayo
s’apunta a la festa de tant en tant. El que teniu
davant és una ressenya diferent. M’ha semblat que
no podia limitar la visita a aquesta gran muntanya a una sola
descripció, i vull intentar facilitar una
coneixença més àmplia de
l’ascensió, això sí, sense
sortir de les vies considerades normals, sense gaire dificultat, per
pujar pel vessant sud. Explico tres possibilitats tan per fer cim com
per davallar-ne, i una ascensió opcional a la segona cota
del massís, A Tuca. Trieu i remeneu, jo us aconsello de fer
un itinerari circular combinant les opcions que més us
agradin, però també podeu cenyir-vos tan sols a
una. |
|||
|
|
|||
|
Tipus
d’activitat: Excursionisme |
|||
|
També pertany a: Prepirineu |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
1 Mapa de
l’Editorial Alpina |
2 Peña
Montañesa des del sud |
3 Peña
Montañesa des de l’oest |
4 Peña
Montañesa des del nord-oest |
|
|
|||
|
RESUM |
|||
|
Dificultat: Mitjana.
Itineraris bastant freqüentats i fitats, amb un desnivell
moderat. |
|||
|
Època
aconsellable:
Segons els anys
des del mes de Maig fins al mes d’Octubre. Pensem,
però, que som a la cara sud del prepirineu
aragonès, i la prudència aconsella anar-hi en
entretemps i evitar els dies calorosos. Esporàdicament pot estar
en condicions a l'hivern si ha nevat poc o hi ha un període
prolongat de bon temps (la neu s'hi fon aviat). |
|||
|
Desnivell: 1225m
aproximadament amb petites variacions segons les opcions escollides. |
|||
|
Horari: 3’30-4h
fins al cim |
|||
|
Mapa: Editorial Alpina,
Cotiella Peña Montañesa 1:25.000 |
|||
|
Recomanacions: Portar una
provisió generosa d’aigua. |
|||
|
Altres
possibilitats: L’altra
via normal que aquí no explico és des del vessant
nord, concretament des d’A Collada fins al cim per la canal
d’A Feixeta. Tot i més curta, es veu bastant
enutjosa per l’excés de pedra solta que hi ha dins
la canal. Altres vies de més dificultat per pujar al cim
explicades en aquest web: per la canal
Mayor, per la faixa
Toro, i per la faixa
Toro íntegra fins a la cara oest. |
|||
|
|
|||
|
ACCÉS
AL PUNT D’INICI |
|||
|
Per arribar vora
el monestir de San Beturián, a la cara sud de la muntanya,
tenim tres possibilitats: - Entre les
poblacions de Murillo de Liena i Campo (on des de Catalunya hi farem
cap des de Graus i Benavarri), trenquem a mà esquerra per
l’excel·lent carretera que porta fins a
l’Aínsa. No cal arribar-hi, a la
població d’Arro tombem a mà dreta cap
al monestir de San Beturián (San Victorián) i
seguim la carretera fins a Os Molinos (Los Molinos). - Des del centre
de l’Aínsa (on des de Catalunya hi acostumem a fer
cap des de Barbastre), anem cap a la dreta (est), i trenquem
immediatament cap al nord després del primer pont per una
carretera secundària que porta a O Pueyo
d’Araguás, on gaudeixen d’una vista
imponent del cim. Seguim la carretera i a la propera
bifurcació tirem a mà dreta fins a Torrolisa
(Torrelisa), amb una altra vista molt bella de la peña
Montañesa. A la sortida del poble tornem a trencar a
mà dreta i fem cap a Os Molinos. - Des de
l’Aínsa anem en direcció a Bielsa
però trenquem aviat a mà dreta cap a A
Espuña (Laspuña). Passem pel poble i continuem
cap a Zeresa (Ceresa), però evitem la població
trencant cap al sud abans d’arribar-hi. Més
endavant agafem un trencant cap a l’esquerra fins a Torrolisa
(Torrelisa), on seguint recte sense entrar al poble enllacem amb la
segona possibilitat. Vinguem per on
vinguem, a Os Molinos hem d’agafar la carretera que va cap al
nord fins a Onzins (Oncins) passant de llarg dos trencalls cap A Muera
i O Plano. Des d’Onzins seguim la carretera durant
1’1km, fins que a mà esquerra hi ha un gran
cartell i l’inici del sender que ens durà al cim,
concretament és |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
5 Des del nord, la
clàssica enforcadura entre el cim i A Tuca |
6 Des del nord-est |
7 Des de
l’est, sierra Ferrera i el cims explicats al fons |
8 Des del sud-est,
sierra Ferrera amb els cims a l’esquerra |
|
|
|||
|
INICI DE
L’ASCENSIÓ A LA PEÑA
MONTAÑESA |
|||
|
Comencem la
caminada, el sender, que no té pèrdua, ens
dirigeix cap a la muntanya i després gira cap al nord-oest
per arribar en pocs minuts a un replà, net de
vegetació, que exerceix de bon mirador sota el Puyuelo
Arriba. Aquí podem apreciar clarament As Gotelleras, una
graonada de roca transversal a la muntanya que superarem per
l’esquerra, on és més baixa. Continuem,
el sender flanqueja el pendent i després creua el que
més avall serà el barranc de San Pablo, remunta
uns metres per la seva vora i acaba fent ziga-zagues pel centre fins
als peus d’As Gotelleras (al mig d’aquesta part hi
ha la possibilitat d’accedir a la Faixa
Toro). A la base
d’As Gotelleras entendrem el topònim apreciant les
gotes que gairebé sempre cauen d’aquesta paret.
Anem cap la part esquerra de la graonada per un camí que
s’obre pas entre els boixos, i sortim a una clariana herbada.
Atenció, abandonem el sender, que continua recte, i girem
noranta graus la vista cap a la graonada, ja no és compacta
i podem grimpar d’esquerra a dreta fins a superar-la
fàcilment per atènyer l’inici
d’Os Plans (fites, pas de I), un gran pla de pastures
estiuenques. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
9 Croquis de part
de l’inici |
10 Vista des del
replà de sota el Puyuelo Arriba |
11 Hem
d’arribar a la base d’As Gotelleras |
12 La grimpada per
superar As Gotelleras i accedir a Os Plans |
|
|
|||
|
Guanyem uns metres
seguint fites fins a 1850m d’altura. A primera vista no hi ha
res d’especial en aquest lloc, passaríem de llarg
fàcilment si és la primera visita que fem al
massís, però és
l’encreuament, invisible, de tres possibilitats per assolir
el cim perfectament combinables entre l’ascens i el descens.
Per situar-nos geogràficament només cal fixar-nos
en l’entorn, tenim una borda amagada entre els boixos a
mà dreta (amb un abeurador d’animals proper),
recte amunt la gran esplanada d’Os Plans, i a
l’extrem esquerre, ran de cinglera, un tancat pel bestiar. |
|||
|
|
|||
|
|
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
13 Croquis frontal
de les tres opcions explicades |
14 Croquis de les
tres opcions a l’inici d’Os Plans |
15 Croquis de les
tres opcions al final d’Os Plans |
16 Part final de
l’ascensió per les opcions 1 i 2 |
|
|
|||
|
OPCIÓ
1: PER LA PART BAIXA D’OS PLANS, CAPÇALERA DE LA
CANAL MAYOR I PENDENTS MERIDIONALS DEL CIM |
|||
|
|
|||
|
ASCENS PER
L’OPCIÓ 1 |
|||
|
Continuem caminant
en la direcció que veníem seguint les nombroses
fites que avancen per Os Plans en direcció nord-oest. Al
començament ens queda a dalt, a la dreta, un gran
pluviòmetre. Després flanquegem propers a les
cingleres des d’on intuïm el pas de la Faixana Alta
sota el gran mur de roca que tenim als peus, i finalment assolim
l’extrem nord-oest d’Os Plans (extrem inferior
esquerre), on aquests queden tallats per una altra graonada transversal
com la que hem superat per accedir-hi. Des d’aquest punt el
cim és ben visible i cal dir que hi ha un bon sender que
enlloc de perdre metres com us explicaré, puja en diagonal
cap a la dreta per enllaçar amb l’opció
A
l’extrem dels plans seguim el sender, que fa una curta
davallada encarat al pendent, i després vira a mà
dreta. Aquest pas ens permet de baixar sense dificultats aquesta
graonada transversal per la part inferior. Ara flanquegem un tram sense
perdre ni guanyar gaires metres, passem per la capçalera de
la canal
Mayor, i arribem al pla meridional de sota el cim, passant
vora un cúmul d’arbres morts i
retorçats característics d’aquesta
muntanya. Des del pla fins al cim es pot pujar per on ens plagui,
és més còmode, però,
desviar-nos una mica cap a la vora de la cresta sud-oest, per acabar
d’arribar al cim paral·lels a aquesta cresta, tot
i que si volem pujar directes, també es pot fer. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
17 Propers a les
cingleres apreciem la Faixana Alta |
|
19 Part final
propers a la cresta sud-est |
20
Gairebé al cim |
|
|
|||
|
DESCENS PER
L’OPCIÓ 1 |
|||
|
Des del cim baixem
cap al sud-oest, força propers a la cresta, fins al pla que
hi ha a la falda. Virem cap al sud-est i seguim el sender que, en
lleugera baixada, flanqueja la capçalera de la canal
Mayor i posteriorment,
ara cap al sud, voreja per sota la graonada transversal que ens
impedeix d’accedir a Os Plans, fins que ens porta a un pas
feble on, pujant uns metres i planejant cap a llevant, fem cap a Os
Plans. Els creuem ben a prop de la cinglera de la dreta,
després les fites ens porten a una posició
més central (veiem un pluviòmetre a mà
esquerra), i finalment perdem metres fins a l’altura de
1850m, on s’ajunten tots tres descensos. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
|
21 Els pins negres
morts ens indiquen la duresa climàtica que els toca de viure |
22 Baixant per Os
Plans |
|
|
|
|||
|
OPCIÓ
2: PER LA PART ALTA D’OS PLANS, COLL ENTRE LA TUCA I LA
PEÑA MONTAÑESA, I CRESTA SUD-EST DEL CIM |
|||
|
|
|||
|
ASCENS PER
L’OPCIÓ 2 |
|||
|
Deixem el sender
que continua en la direcció que veníem, i anem
cap a la borda que hi ha amagada entre els boixos a mà dreta
(tan amagada, que potser no la veurem fins que no hi siguem ben a
prop), no hi ha fites ni sender. Passem pel costat d’un
abeurador que hi ha sota de la borda, i anem a cercar el coll que hi ha
entre el turó arrodonit i baix de darrera la borda, i el
pendent que ve de la columna vertebral del massís. No tardem
a ensopegar amb un sender, que ha infligit una profunda cicatriu al
terreny, que es dirigeix cap a on ens interessa.
Al coll, veiem que som més alts que el
pluviòmetre, que ara queda enfonsat a l’esquerra.
La direcció a seguir és cap al nord-oest, com a
l’opció 1, però la
diferència és que ho fem per la part alta
d’Os Plans. Els prats inicials passen a ser un bosc
esclarissat, i les roques van guanyant la partida a l’herba.
El terreny s’inclina un xic i flanquegem cap a un collet que
hi ha a l’extrem nord d’Os Plans, on queden tallats
per una altra graonada transversal com la que hem superat per
accedir-hi. El collet
és a l’extrem més alt de la graonada
transversal, on s’acaba, i ens mostra el cim i bona part dels
llocs per on passarem per assolir-lo (des d’aquí
tenim a tocar l’ascensió
a la Tuca). El creuem, davallem lleugerament per un corriol
que continua flanquejant, i passem per la base d’una paret
llisa i una mica desplomada, l’entorn és atractiu.
Vorejada la paret, girem a mà dreta i ens enfilem recte
amunt fins al punt més baix de la cresta, que curiosament no
té sortida pel vessant nord, ja que el coll utilitzat per
anar la canal d’A Feixeta és uns quants metres
més amunt. Als peus de la cresta girem cap a
l’esquerra i avancem paral·lelament a la cresta
sud-est del cim, sempre voltant les dificultats pel sud, fins al punt
culminant. Aquesta última part és fatigosa per la
pedra solta que hi ha sobre roca ferma, cosa que demana
atenció per no perdre l’equilibri. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
23 El punt on ens
desviem de l’opció 1 cap a la borda |
24 El sender de la
part alta d’Os Plans amb el cim al fons |
25 Des del collet
hem d’anar flanquejant fins a sota la paret llisa |
|
|
|
|||
|
DESCENS PER
L’OPCIÓ 2 |
|||
|
Sortim del cim per
la cresta sud-est, aviat passem de llarg la possibilitat de baixar per
la canal d’A Feixeta a l’esquerra, i baixem fins al
coll natural que té la particularitat de no tenir sortida
cap al nord. Tot aquest tram el fem una mica separats de la cresta pel
sud, terreny on és fàcil de relliscar per la
pedra solta que hi ha, compte! Del coll girem cap al pendent i davallem
recte fins que es defineix un sender a mà esquerra que
flanqueja per sota d’una paret llisa, i en lleu ascens va cap
al collet situat a l’extrem superior de la graonada
transversal que limita Os Plans pel nord (des
d’aquí tenim a tocar l’ascensió
a la Tuca). Des del collet, on
és possible de fer una diagonal descendent vora el
límit de la graonada per enllaçar amb
l’opció 1, intentem flanquejar cap al sud-est per
la part alta d’Os Plans sense perdre massa altura.
S’acaben els arbres, i, als prats, trobem un sender que ha
ferit la muntanya amb una cicatriu profunda. El seguim, deixem a la
dreta i enclotat un pluviòmetre, i després
d’un coll suau girem cap a la dreta, on fem cap a la vora
d’una borda amagada entre els boixos. Passem pel costat
d’un abeurador d’animals, i una mica més
endavant enllacem amb la ruta normal del cim al centre dels plans, a
una altura aproximada de 1850m, on s’ajunten tots tres
descensos. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
26 Inici del
descens vist des de la Tuca |
27 Inici del
descens “in situ” amb la Tuca de protagonista |
28 Sota la paret
llisa, el collet on ens hem de dirigir és evident |
|
|
|
|||
|
Sense cap mena de
dubte és l’alternativa més enriquidora
per completar un bona jornada muntanyenca, vorejarem diversos circs
petris emmarcats d’un paisatge imponent. La Faixana Alta
és poc utilitzada i, sense tenir dificultat, dóna
un toc aventurer i de descoberta que no tenen les altres opcions. Com
totes les feixes té algun tram que des de lluny pot semblar
exposat, però us asseguro que a tot arreu hi ha un bon
sender i tenim un bon marge d’espai per no haver de patir pas
gens. Potser és una opció més
agraïda de baixada, amb gran part de la ruta enllestida. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
|
Croquis de
l’entrada de la Faixana Alta si l’agafem de baixada |
|
|
|
|
|||
|
ASCENS PER
L’OPCIÓ 3 |
|||
|
Deixem el sender
que continua avançant per Os Plans, i anem cap a
l’esquerra en direcció a la part alta del tancat
per al bestiar que hi ha arran de la cinglera meridional de la
muntanya. A prop del tancat per la banda de dalt, hem de
col·locar-nos Anem cap a la
dreta seguint un corriol que planeja, i a la cantonada veiem el primer
circ, on hi ha una gran bauma que utilitzem per no enfrontar-nos amb la
vegetació. A continuació ve
l’únic tram enredat entre els boixos de tota la
Faixana, és millor de passar-lo per dalt entre una gran roca
i la cinglera, fins que retrobem el corriol. Fem una mitja corba i
pugem fins a l’extrem, des d’on caminant una mica
més veiem el proper circ, que encara és
més espectacular i té la particularitat que la
via normal hi passa ben bé per sobre, cosa que
farà sorprendre a més d’un que ens
contempli. Hi entrem davallant per un corriol fins que planegem de nou,
i trobem una cabana en ruïnes a la part central. Pugem
suaument fins a l’extrem i veiem clarament el cim de la
peña Montañesa al fons, i a l’esquerra,
una mica separada i que ens acompanya fa estona, una curiosa plana
boscosa encinglerada per tots costats que és la
finalització del pilar de Sobrarbe. Ja només ens
resta flanquejar horitzontalment un tros més vora la
muralla, passar una tartera, una zona plena
d’eriçons, i enllaçar
gairebé sense voler amb l’ascens de
l’opció 1 immediatament després del
descens del pas que serveix per davallar d’Os Plans per sota
la graonada transversal. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
29 Primer circ
petri de pujada |
30
Proporció humana respecte de la cinglera i la bauma |
31 Segona cinglera
de pujada |
32 Poc
després de la tartera enllacem planers amb
l’opció 1 |
|
|
|||
|
DESCENS PER
L’OPCIÓ 3 |
|||
|
Des del cim baixem
cap al sud-oest, força propers a la cresta, fins al pla que
hi ha a la falda. Virem cap al sud-est i seguim el sender que, en
lleugera baixada, flanqueja la capçalera de la canal
Mayor i posteriorment, ara cap al sud, voreja per sota la
graonada transversal que ens impedeix d’accedir a Os Plans
fins que troba un punt feble. Ara però, enlloc
d’aprofitar aquest punt feble per fer cap a Os Plans,
continuem pel peu de la cinglera sense pujar ni baixar gaires metres
(dreta), fins que es defineix una feixa força ampla que la
faldeja, és la Faixana Alta. Passem una zona
plena d’eriçons, una tartera, i finalment, seguint
un corriol, arribem a l’extrem de la nostra visió.
Tot això ho fem admirant cap a la dreta una curiosa plana
boscosa, penjada per tots costats, que és la
finalització del pilar de Sobrarbe. A l’extrem
d’aquest tram apareix el primer circ petri de la Faixana,
és molt bonic i al mig hi té una cabana en
ruïnes. El voregem, ben bé a sobre, per Os Plans,
hi passa la via normal i més d’un se
sorprendrà de veure-us per aquests paratges. Arribem al
final d’aquest circ en un curt tram de pujada i veiem el
següent. És partit per una mitja corba al seu
centre, la primera part té un forat a sobre la cinglera, i
la segona té una gran bauma a la base que ens
servirà per evitar la vegetació. Abans
d’aquesta bauma el corriol es perd un moment, i toca passar
un tram enredat entre els boixos preferiblement per la part de dalt per
anar a parar entre una gran roca i la cinglera. La bauma ens porta a
l’extrem d’aquest segon circ, tirem cap a
l’esquerra i, tot i que la feixa continua en descens,
escrutem la cinglera, ara més baixa, intentant localitzar un
pas, reforçat amb pedra seca pels pastors, que permet
d’enfilar-nos en diagonal cap a la dreta fins a Os Plans.
Superem fàcilment aquest pas i donem a sobre d’un
tancat de bestiar a una altura aproximada de 1865m. Caminem
paral·lelament al tancat i anem cap a l’est fins
que enllacem amb el sender de la via normal a l’altura de
1850m (veiem frontalment la borda amagada entre els boixos de
l’opció 2). |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
|
34 Primer circ
petri de baixada |
35 Segon circ
petri de baixada |
36 Pas
reforçat amb pedra seca per pujar a Os Plans |
|
|
|||
|
DESCENS FINAL
COMÚ DE TOTES LES OPCIONS |
|||
|
El que resta ja ho
hem trepitjat a primera hora però ho explico per si
algú baixa d’alguna altra ruta o fent una
travessa. Des de l’altura de 1850m, on conflueixen les tres
possibilitats explicades, anem baixant pel centre fins que, quan es
comença a intuir el caient d’As Gotelleras, ens
desviem cap a la dreta per trobar la desgrimpada que porta al prat de
sota (I, nombroses fites). Girem a l’esquerra faldejant As
Gotelleras i el sender, marcadíssim, s’obre pas
entre els boixos fins que surt a terreny obert i zigzagueja en
direcció sud-est. A la part baixa creuem la torrentera i
flanquegem fins al replà net de vegetació, que hi
ha sota el Puyuelo Arriba (l’estem veient des d’As
Gotelleras mentre baixem). A l’últim barranc que
surt muntanya avall abans d’aquest replà hi ha la
possibilitat de baixar fins al poble d’Onzins fent una mica
de via. Des del bon mirador que és el replà
continuem flanquejant el pendent fins que el sender gira a la dreta i
porta de seguida a l’aparcament. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
|
37 As Gotelleras |
38 Baixant tenim
sempre el replà comentat a la vista |
|
|
|
|||
|
Dificultat: Bastant alta per
la intensitat de l’ascensió, curta però
dreta i poc freqüentada. |
|||
|
Desnivell: Segons el lloc de
sortida 280-300m suplementaris. |
|||
|
Horari: uns 45 minuts |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
39 Croquis de
l’ascensió amb les tres opcions des d’on
podem fer-la |
40 La canal que
permet pujar al cim és clara |
41
Després de la canal hem de superar aquest caos de pedres
esmicolades |
|
|
|
|||
|
Es fa per
l’oest. El punt de partida és el collet superior
de la graonada transversal que limita Os Plans pel nord (mireu
l’opció 2 de la ressenya, també
s’hi pot arribar des del final d’Os Plans per
l’opció 1 en diagonal ascendent).
D’aquest collet tirem recte amunt i veiem una canal de
pedres, neta de vegetació, que s’enfila
dreturerament. Trepitjant-ne preferentment els laterals, on la roca
és més ferma o fins i tot hi apareixen trams
drets d’herba, arribem a la part superior, un caos de pedres
esmicolades per tot arreu que remuntem fins A Tuca. La
panoràmica que es pot contemplar des d’aquest cim
és semblant a la del cim principal del massís,
però en destacaria dues diferències importants:
l’una és precisament la vista sobre la
peña Montañesa, inèdita i amb el Mont
Perdut com a teló de fons, i l’altra és
la visió més completa de la part oriental de la
sierra Ferrera. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
43 Peña
Montañesa des del cim amb el Mont Perdut al fons |
44 Vista cap a
llevant amb colors tardorencs |
45 Baixant la canal |
|
|
|
|||
|
Diferents
noms que podem trobar per la ruta |
|||
|
Hi ha dos criteris
per anomenar aquesta muntanya, el que he fet servir, sierra Ferrera pel
massís i peña Montañesa pel cim
principal, i un altre que anomena peña Montañesa
el massís, i Picón d’o Libro el cim
principal. La Faixana Alta també es pot escriure Feixana
Alta, i els altres topònims que he fet servir amb la seva
forma aragonesa se’n poden castellanitzar els articles, Los
Plans, Las Gotelleras, La Tuca... A alguns mapes la zona de pastures
d’Os Plans surt com a Estibiella i el Pilar de Sobrarbe com O
Picón de Canal Garzón. |
|||
|
|
|||
|
Data de la ressenya: Novembre 2010 |
Data de la ruta: Març
2007 / Octubre 2010 |
||
|
|
|||
|
|
|||
