Navegant

Peña Montañesa (2295m) des de San Beturián per les vies normals

 

Quantes vegades no hem passat per l’Aínsa, en direcció al Pirineu, i hem quedat fascinats amb aquesta gegantina fortalesa natural? Incomptables, ben segur, doncs potser ha arribat l’hora de treure-hi el nas. La peña Montañesa és el punt culminant, i, curiosament, també l’extrem més occidental, de la sierra Ferrera, una llarga serra prepirinenca calcària orientada d’est a oest. El cim ofereix una panoràmica privilegiada i molt àmplia, en dies clars podem veure des de la serra del Cadí o el Pedraforca fins a la peña Collarada. Gaudeix d’una visió superlativa de tot el massís del Mont Perdut, i cal destacar la vista de serres prepirinenques i de la planúria interminable, farcida de poblacions, que s’arriba a dominar des del cim, fins i tot el Moncayo s’apunta a la festa de tant en tant.

El que teniu davant és una ressenya diferent. M’ha semblat que no podia limitar la visita a aquesta gran muntanya a una sola descripció, i vull intentar facilitar una coneixença més àmplia de l’ascensió, això sí, sense sortir de les vies considerades normals, sense gaire dificultat, per pujar pel vessant sud. Explico tres possibilitats tan per fer cim com per davallar-ne, i una ascensió opcional a la segona cota del massís, A Tuca. Trieu i remeneu, jo us aconsello de fer un itinerari circular combinant les opcions que més us agradin, però també podeu cenyir-vos tan sols a una.

 

Zona: Preperineu Aragonés/Prepirineu Aragonès

Tipus d’activitat: Excursionisme

També pertany a: Prepirineu

 

 

 

 

 

1 Mapa de l’Editorial Alpina

2 Peña Montañesa des del sud

3 Peña Montañesa des de l’oest

4 Peña Montañesa des del nord-oest

 

RESUM

Dificultat: Mitjana. Itineraris bastant freqüentats i fitats, amb un desnivell moderat.

Època aconsellable: Segons els anys des del mes de Maig fins al mes d’Octubre. Pensem, però, que som a la cara sud del prepirineu aragonès, i la prudència aconsella anar-hi en entretemps i evitar els dies calorosos. Esporàdicament pot estar en condicions a l'hivern si ha nevat poc o hi ha un període prolongat de bon temps (la neu s'hi fon aviat).

Desnivell: 1225m aproximadament amb petites variacions segons les opcions escollides.

Horari: 3’30-4h fins al cim

Mapa: Editorial Alpina, Cotiella Peña Montañesa 1:25.000

Recomanacions: Portar una provisió generosa d’aigua.

Altres possibilitats: L’altra via normal que aquí no explico és des del vessant nord, concretament des d’A Collada fins al cim per la canal d’A Feixeta. Tot i més curta, es veu bastant enutjosa per l’excés de pedra solta que hi ha dins la canal. Altres vies de més dificultat per pujar al cim explicades en aquest web: per la canal Mayor, per la faixa Toro, i per la faixa Toro íntegra fins a la cara oest.

 

ACCÉS AL PUNT D’INICI

Per arribar vora el monestir de San Beturián, a la cara sud de la muntanya, tenim tres possibilitats:

- Entre les poblacions de Murillo de Liena i Campo (on des de Catalunya hi farem cap des de Graus i Benavarri), trenquem a mà esquerra per l’excel·lent carretera que porta fins a l’Aínsa. No cal arribar-hi, a la població d’Arro tombem a mà dreta cap al monestir de San Beturián (San Victorián) i seguim la carretera fins a Os Molinos (Los Molinos).

- Des del centre de l’Aínsa (on des de Catalunya hi acostumem a fer cap des de Barbastre), anem cap a la dreta (est), i trenquem immediatament cap al nord després del primer pont per una carretera secundària que porta a O Pueyo d’Araguás, on gaudeixen d’una vista imponent del cim. Seguim la carretera i a la propera bifurcació tirem a mà dreta fins a Torrolisa (Torrelisa), amb una altra vista molt bella de la peña Montañesa. A la sortida del poble tornem a trencar a mà dreta i fem cap a Os Molinos.

- Des de l’Aínsa anem en direcció a Bielsa però trenquem aviat a mà dreta cap a A Espuña (Laspuña). Passem pel poble i continuem cap a Zeresa (Ceresa), però evitem la població trencant cap al sud abans d’arribar-hi. Més endavant agafem un trencant cap a l’esquerra fins a Torrolisa (Torrelisa), on seguint recte sense entrar al poble enllacem amb la segona possibilitat.

Vinguem per on vinguem, a Os Molinos hem d’agafar la carretera que va cap al nord fins a Onzins (Oncins) passant de llarg dos trencalls cap A Muera i O Plano. Des d’Onzins seguim la carretera durant 1’1km, fins que a mà esquerra hi ha un gran cartell i l’inici del sender que ens durà al cim, concretament és 80 metres abans de l’ermita de la Birchen d’o Pilar i 0’6km abans del monestir més antic d’Aragó, el de San Beturián d’Asán (San Victorián d’Asán), on finalitza l’asfalt.

 

 

 

 

 

5 Des del nord, la clàssica enforcadura entre el cim i A Tuca

6 Des del nord-est

7 Des de l’est, sierra Ferrera i el cims explicats al fons

8 Des del sud-est, sierra Ferrera amb els cims a l’esquerra

 

INICI DE L’ASCENSIÓ A LA PEÑA MONTAÑESA

Comencem la caminada, el sender, que no té pèrdua, ens dirigeix cap a la muntanya i després gira cap al nord-oest per arribar en pocs minuts a un replà, net de vegetació, que exerceix de bon mirador sota el Puyuelo Arriba. Aquí podem apreciar clarament As Gotelleras, una graonada de roca transversal a la muntanya que superarem per l’esquerra, on és més baixa. Continuem, el sender flanqueja el pendent i després creua el que més avall serà el barranc de San Pablo, remunta uns metres per la seva vora i acaba fent ziga-zagues pel centre fins als peus d’As Gotelleras (al mig d’aquesta part hi ha la possibilitat d’accedir a la Faixa Toro).

A la base d’As Gotelleras entendrem el topònim apreciant les gotes que gairebé sempre cauen d’aquesta paret. Anem cap la part esquerra de la graonada per un camí que s’obre pas entre els boixos, i sortim a una clariana herbada. Atenció, abandonem el sender, que continua recte, i girem noranta graus la vista cap a la graonada, ja no és compacta i podem grimpar d’esquerra a dreta fins a superar-la fàcilment per atènyer l’inici d’Os Plans (fites, pas de I), un gran pla de pastures estiuenques.

 

 

 

 

 

9 Croquis de part de l’inici

10 Vista des del replà de sota el Puyuelo Arriba

11 Hem d’arribar a la base d’As Gotelleras

12 La grimpada per superar As Gotelleras i accedir a Os Plans

 

Guanyem uns metres seguint fites fins a 1850m d’altura. A primera vista no hi ha res d’especial en aquest lloc, passaríem de llarg fàcilment si és la primera visita que fem al massís, però és l’encreuament, invisible, de tres possibilitats per assolir el cim perfectament combinables entre l’ascens i el descens. Per situar-nos geogràficament només cal fixar-nos en l’entorn, tenim una borda amagada entre els boixos a mà dreta (amb un abeurador d’animals proper), recte amunt la gran esplanada d’Os Plans, i a l’extrem esquerre, ran de cinglera, un tancat pel bestiar.

 

 TRES OPCIONS PER FER CIM

 

 

 

 

 

13 Croquis frontal de les tres opcions explicades

14 Croquis de les tres opcions a l’inici d’Os Plans

15 Croquis de les tres opcions al final d’Os Plans

16 Part final de l’ascensió per les opcions 1 i 2

 

OPCIÓ 1: PER LA PART BAIXA D’OS PLANS, CAPÇALERA DE LA CANAL MAYOR I PENDENTS MERIDIONALS DEL CIM

 

ASCENS PER L’OPCIÓ 1

Continuem caminant en la direcció que veníem seguint les nombroses fites que avancen per Os Plans en direcció nord-oest. Al començament ens queda a dalt, a la dreta, un gran pluviòmetre. Després flanquegem propers a les cingleres des d’on intuïm el pas de la Faixana Alta sota el gran mur de roca que tenim als peus, i finalment assolim l’extrem nord-oest d’Os Plans (extrem inferior esquerre), on aquests queden tallats per una altra graonada transversal com la que hem superat per accedir-hi. Des d’aquest punt el cim és ben visible i cal dir que hi ha un bon sender que enlloc de perdre metres com us explicaré, puja en diagonal cap a la dreta per enllaçar amb l’opció 2 a l’altura del collet.

A l’extrem dels plans seguim el sender, que fa una curta davallada encarat al pendent, i després vira a mà dreta. Aquest pas ens permet de baixar sense dificultats aquesta graonada transversal per la part inferior. Ara flanquegem un tram sense perdre ni guanyar gaires metres, passem per la capçalera de la canal Mayor, i arribem al pla meridional de sota el cim, passant vora un cúmul d’arbres morts i retorçats característics d’aquesta muntanya. Des del pla fins al cim es pot pujar per on ens plagui, és més còmode, però, desviar-nos una mica cap a la vora de la cresta sud-oest, per acabar d’arribar al cim paral·lels a aquesta cresta, tot i que si volem pujar directes, també es pot fer.

 

 

 

 

 

17 Propers a les cingleres apreciem la Faixana Alta

18 A punt de davallar d’Os Plans, mirant enrera

19 Part final propers a la cresta sud-est

20 Gairebé al cim

 

DESCENS PER L’OPCIÓ 1

Des del cim baixem cap al sud-oest, força propers a la cresta, fins al pla que hi ha a la falda. Virem cap al sud-est i seguim el sender que, en lleugera baixada, flanqueja la capçalera de la canal Mayor i posteriorment, ara cap al sud, voreja per sota la graonada transversal que ens impedeix d’accedir a Os Plans, fins que ens porta a un pas feble on, pujant uns metres i planejant cap a llevant, fem cap a Os Plans. Els creuem ben a prop de la cinglera de la dreta, després les fites ens porten a una posició més central (veiem un pluviòmetre a mà esquerra), i finalment perdem metres fins a l’altura de 1850m, on s’ajunten tots tres descensos.

 

 

 

 

 

 

21 Els pins negres morts ens indiquen la duresa climàtica que els toca de viure

22 Baixant per Os Plans

 

 

OPCIÓ 2: PER LA PART ALTA D’OS PLANS, COLL ENTRE LA TUCA I LA PEÑA MONTAÑESA, I CRESTA SUD-EST DEL CIM

 

ASCENS PER L’OPCIÓ 2

Deixem el sender que continua en la direcció que veníem, i anem cap a la borda que hi ha amagada entre els boixos a mà dreta (tan amagada, que potser no la veurem fins que no hi siguem ben a prop), no hi ha fites ni sender. Passem pel costat d’un abeurador que hi ha sota de la borda, i anem a cercar el coll que hi ha entre el turó arrodonit i baix de darrera la borda, i el pendent que ve de la columna vertebral del massís. No tardem a ensopegar amb un sender, que ha infligit una profunda cicatriu al terreny, que es dirigeix cap a on ens interessa.  Al coll, veiem que som més alts que el pluviòmetre, que ara queda enfonsat a l’esquerra. La direcció a seguir és cap al nord-oest, com a l’opció 1, però la diferència és que ho fem per la part alta d’Os Plans. Els prats inicials passen a ser un bosc esclarissat, i les roques van guanyant la partida a l’herba. El terreny s’inclina un xic i flanquegem cap a un collet que hi ha a l’extrem nord d’Os Plans, on queden tallats per una altra graonada transversal com la que hem superat per accedir-hi.

El collet és a l’extrem més alt de la graonada transversal, on s’acaba, i ens mostra el cim i bona part dels llocs per on passarem per assolir-lo (des d’aquí tenim a tocar l’ascensió a la Tuca). El creuem, davallem lleugerament per un corriol que continua flanquejant, i passem per la base d’una paret llisa i una mica desplomada, l’entorn és atractiu. Vorejada la paret, girem a mà dreta i ens enfilem recte amunt fins al punt més baix de la cresta, que curiosament no té sortida pel vessant nord, ja que el coll utilitzat per anar la canal d’A Feixeta és uns quants metres més amunt. Als peus de la cresta girem cap a l’esquerra i avancem paral·lelament a la cresta sud-est del cim, sempre voltant les dificultats pel sud, fins al punt culminant. Aquesta última part és fatigosa per la pedra solta que hi ha sobre roca ferma, cosa que demana atenció per no perdre l’equilibri.

 

 

 

 

 

23 El punt on ens desviem de l’opció 1 cap a la borda

24 El sender de la part alta d’Os Plans amb el cim al fons

25 Des del collet hem d’anar flanquejant fins a sota la paret llisa

 

 

DESCENS PER L’OPCIÓ 2

Sortim del cim per la cresta sud-est, aviat passem de llarg la possibilitat de baixar per la canal d’A Feixeta a l’esquerra, i baixem fins al coll natural que té la particularitat de no tenir sortida cap al nord. Tot aquest tram el fem una mica separats de la cresta pel sud, terreny on és fàcil de relliscar per la pedra solta que hi ha, compte! Del coll girem cap al pendent i davallem recte fins que es defineix un sender a mà esquerra que flanqueja per sota d’una paret llisa, i en lleu ascens va cap al collet situat a l’extrem superior de la graonada transversal que limita Os Plans pel nord (des d’aquí tenim a tocar l’ascensió a la Tuca).

Des del collet, on és possible de fer una diagonal descendent vora el límit de la graonada per enllaçar amb l’opció 1, intentem flanquejar cap al sud-est per la part alta d’Os Plans sense perdre massa altura. S’acaben els arbres, i, als prats, trobem un sender que ha ferit la muntanya amb una cicatriu profunda. El seguim, deixem a la dreta i enclotat un pluviòmetre, i després d’un coll suau girem cap a la dreta, on fem cap a la vora d’una borda amagada entre els boixos. Passem pel costat d’un abeurador d’animals, i una mica més endavant enllacem amb la ruta normal del cim al centre dels plans, a una altura aproximada de 1850m, on s’ajunten tots tres descensos.

 

 

 

 

 

26 Inici del descens vist des de la Tuca

27 Inici del descens “in situ” amb la Tuca de protagonista

28 Sota la paret llisa, el collet on ens hem de dirigir és evident

 

 

OPCIÓ 3: PER LA FAIXANA ALTA

Sense cap mena de dubte és l’alternativa més enriquidora per completar un bona jornada muntanyenca, vorejarem diversos circs petris emmarcats d’un paisatge imponent. La Faixana Alta és poc utilitzada i, sense tenir dificultat, dóna un toc aventurer i de descoberta que no tenen les altres opcions. Com totes les feixes té algun tram que des de lluny pot semblar exposat, però us asseguro que a tot arreu hi ha un bon sender i tenim un bon marge d’espai per no haver de patir pas gens. Potser és una opció més agraïda de baixada, amb gran part de la ruta enllestida.

 

 

 

 

 

Croquis de l’entrada de la Faixana Alta si l’agafem de baixada

 

 

ASCENS PER L’OPCIÓ 3

Deixem el sender que continua avançant per Os Plans, i anem cap a l’esquerra en direcció a la part alta del tancat per al bestiar que hi ha arran de la cinglera meridional de la muntanya. A prop del tancat per la banda de dalt, hem de col·locar-nos 15 metres més amunt a tocar del precipici, i cercar un pas, reforçat amb pedra seca pels pastors, que permet baixar en diagonal cap a la dreta fins a la base de la cinglera, no gaire alta en aquest punt. No és massa visible venint de dalt, però amb aquestes referències i buscant un xic no ens ha de costar de localitzar. El pas ens deixa a la feixa que hi ha als peus de l’última cinglera de la muntanya, que té una altura mitjana de 40 o 50 metres i s’anomena Faixana Alta.  

Anem cap a la dreta seguint un corriol que planeja, i a la cantonada veiem el primer circ, on hi ha una gran bauma que utilitzem per no enfrontar-nos amb la vegetació. A continuació ve l’únic tram enredat entre els boixos de tota la Faixana, és millor de passar-lo per dalt entre una gran roca i la cinglera, fins que retrobem el corriol. Fem una mitja corba i pugem fins a l’extrem, des d’on caminant una mica més veiem el proper circ, que encara és més espectacular i té la particularitat que la via normal hi passa ben bé per sobre, cosa que farà sorprendre a més d’un que ens contempli. Hi entrem davallant per un corriol fins que planegem de nou, i trobem una cabana en ruïnes a la part central. Pugem suaument fins a l’extrem i veiem clarament el cim de la peña Montañesa al fons, i a l’esquerra, una mica separada i que ens acompanya fa estona, una curiosa plana boscosa encinglerada per tots costats que és la finalització del pilar de Sobrarbe. Ja només ens resta flanquejar horitzontalment un tros més vora la muralla, passar una tartera, una zona plena d’eriçons, i enllaçar gairebé sense voler amb l’ascens de l’opció 1 immediatament després del descens del pas que serveix per davallar d’Os Plans per sota la graonada transversal.

 

 

 

 

 

29 Primer circ petri de pujada

30 Proporció humana respecte de la cinglera i la bauma

31 Segona cinglera de pujada

32 Poc després de la tartera enllacem planers amb l’opció 1

 

DESCENS PER L’OPCIÓ 3

Des del cim baixem cap al sud-oest, força propers a la cresta, fins al pla que hi ha a la falda. Virem cap al sud-est i seguim el sender que, en lleugera baixada, flanqueja la capçalera de la canal Mayor i posteriorment, ara cap al sud, voreja per sota la graonada transversal que ens impedeix d’accedir a Os Plans fins que troba un punt feble. Ara però, enlloc d’aprofitar aquest punt feble per fer cap a Os Plans, continuem pel peu de la cinglera sense pujar ni baixar gaires metres (dreta), fins que es defineix una feixa força ampla que la faldeja, és la Faixana Alta.

Passem una zona plena d’eriçons, una tartera, i finalment, seguint un corriol, arribem a l’extrem de la nostra visió. Tot això ho fem admirant cap a la dreta una curiosa plana boscosa, penjada per tots costats, que és la finalització del pilar de Sobrarbe. A l’extrem d’aquest tram apareix el primer circ petri de la Faixana, és molt bonic i al mig hi té una cabana en ruïnes. El voregem, ben bé a sobre, per Os Plans, hi passa la via normal i més d’un se sorprendrà de veure-us per aquests paratges. Arribem al final d’aquest circ en un curt tram de pujada i veiem el següent. És partit per una mitja corba al seu centre, la primera part té un forat a sobre la cinglera, i la segona té una gran bauma a la base que ens servirà per evitar la vegetació. Abans d’aquesta bauma el corriol es perd un moment, i toca passar un tram enredat entre els boixos preferiblement per la part de dalt per anar a parar entre una gran roca i la cinglera. La bauma ens porta a l’extrem d’aquest segon circ, tirem cap a l’esquerra i, tot i que la feixa continua en descens, escrutem la cinglera, ara més baixa, intentant localitzar un pas, reforçat amb pedra seca pels pastors, que permet d’enfilar-nos en diagonal cap a la dreta fins a Os Plans. Superem fàcilment aquest pas i donem a sobre d’un tancat de bestiar a una altura aproximada de 1865m. Caminem paral·lelament al tancat i anem cap a l’est fins que enllacem amb el sender de la via normal a l’altura de 1850m (veiem frontalment la borda amagada entre els boixos de l’opció 2).

 

 

 

 

 

33 A l’entrada de la Faixana Alta

34 Primer circ petri de baixada

35 Segon circ petri de baixada

36 Pas reforçat amb pedra seca per pujar a Os Plans

 

DESCENS FINAL COMÚ DE TOTES LES OPCIONS

El que resta ja ho hem trepitjat a primera hora però ho explico per si algú baixa d’alguna altra ruta o fent una travessa. Des de l’altura de 1850m, on conflueixen les tres possibilitats explicades, anem baixant pel centre fins que, quan es comença a intuir el caient d’As Gotelleras, ens desviem cap a la dreta per trobar la desgrimpada que porta al prat de sota (I, nombroses fites). Girem a l’esquerra faldejant As Gotelleras i el sender, marcadíssim, s’obre pas entre els boixos fins que surt a terreny obert i zigzagueja en direcció sud-est. A la part baixa creuem la torrentera i flanquegem fins al replà net de vegetació, que hi ha sota el Puyuelo Arriba (l’estem veient des d’As Gotelleras mentre baixem). A l’últim barranc que surt muntanya avall abans d’aquest replà hi ha la possibilitat de baixar fins al poble d’Onzins fent una mica de via. Des del bon mirador que és el replà continuem flanquejant el pendent fins que el sender gira a la dreta i porta de seguida a l’aparcament.

 

 

 

 

 

 

37 As Gotelleras

38 Baixant tenim sempre el replà comentat a la vista

 

 

ASCENSIÓ OPCIONAL: A TUCA (2275m)

Dificultat: Bastant alta per la intensitat de l’ascensió, curta però dreta i poc freqüentada.

Desnivell: Segons el lloc de sortida 280-300m suplementaris.

Horari: uns 45 minuts

 

 

 

 

 

39 Croquis de l’ascensió amb les tres opcions des d’on podem fer-la

40 La canal que permet pujar al cim és clara

41 Després de la canal hem de superar aquest caos de pedres esmicolades

42 A tocar del cim el terreny s’ajau

 

Es fa per l’oest. El punt de partida és el collet superior de la graonada transversal que limita Os Plans pel nord (mireu l’opció 2 de la ressenya, també s’hi pot arribar des del final d’Os Plans per l’opció 1 en diagonal ascendent). D’aquest collet tirem recte amunt i veiem una canal de pedres, neta de vegetació, que s’enfila dreturerament. Trepitjant-ne preferentment els laterals, on la roca és més ferma o fins i tot hi apareixen trams drets d’herba, arribem a la part superior, un caos de pedres esmicolades per tot arreu que remuntem fins A Tuca. La panoràmica que es pot contemplar des d’aquest cim és semblant a la del cim principal del massís, però en destacaria dues diferències importants: l’una és precisament la vista sobre la peña Montañesa, inèdita i amb el Mont Perdut com a teló de fons, i l’altra és la visió més completa de la part oriental de la sierra Ferrera.

 

 

 

 

 

43 Peña Montañesa des del cim amb el Mont Perdut al fons

44 Vista cap a llevant amb colors tardorencs

45 Baixant la canal

 

 

Diferents noms que podem trobar per la ruta

Hi ha dos criteris per anomenar aquesta muntanya, el que he fet servir, sierra Ferrera pel massís i peña Montañesa pel cim principal, i un altre que anomena peña Montañesa el massís, i Picón d’o Libro el cim principal. La Faixana Alta també es pot escriure Feixana Alta, i els altres topònims que he fet servir amb la seva forma aragonesa se’n poden castellanitzar els articles, Los Plans, Las Gotelleras, La Tuca... A alguns mapes la zona de pastures d’Os Plans surt com a Estibiella i el Pilar de Sobrarbe com O Picón de Canal Garzón.

 

Data de la ressenya: Novembre 2010

Data de la ruta: Març 2007 / Octubre 2010

 

 ©muntanyaviva.cat  

 

Versió imprimible

@