Navegant

Peña Montañesa (2295m) per la canal Mayor sortint des d'Onzins

 

Pel sud, la peña Montañesa és defensada per uns espadats verticals i compactes, que fan difícil d’imaginar-hi alguna via de caràcter excursionista que s’hi pugui enfrontar. Si afinem la vista però, distingirem un trau profund que fereix aquesta majestuosa muntanya a la vertical dels dos cims principals del massís de la Sierra Ferrera. És la canal Mayor, que, malgrat el que pugui semblar, té trams força estrets, i sense tenir una dificultat excessiva, sí que demana saber-se moure per paratges amb un toc de salvatgia.

 

Zona: Preperineu Aragonés/Prepirineu Aragonès

Tipus d’activitat: Excursionisme

També pertany a: Prepirineu

 

 

 

 

 

1 Mapa de l’Editorial Alpina

2 Entrada de la canal Mayor

3 Part alta de la canal Mayor

4 Canal Mayor durant l’aproximació des d’Onzins

 

RESUM

Dificultat: Alta. Si no sortim de l’itinerari explicat, és una grimpada lleugerament exposada de I+ en un entorn feréstec.

Material recomanat: Casc. És fàcil de fer baixar pedres als que van darrera en els trams encaixonats. Si tenim un grup d’isards o cabres al damunt, també poden fer caure pedres que baixaran rebotant pel centre de la canal. Si volem baixar per la canal Mayor, i hi ha algú novell que li pot suposar un problema desgrimpar els ressalts, podeu portar una corda de 40 o 50 metres i el material bàsic per poder fer els dos ràpels equipats de la part baixa (atenció, no hem fet els ràpels, la llargada de 20m la dic a primera vista). Per pujar crec que no val la pena dur res.

Època aconsellable: Segons els anys des del mes de Maig fins al mes d’Octubre. Pensem, però, que som a la cara sud del prepirineu aragonès, i la prudència aconsella anar-hi entretemps i evitar els dies més calorosos.

Desnivell: 1250m dels quals 475 corresponen a la canal Mayor

Horari: 3’30-4h fins al cim

Mapa: Editorial Alpina, Cotiella Peña Montañesa 1:25.000

Recomanacions: Portar una provisió generosa d’aigua i evitar els dies que la roca pugui estar molla o glaçada.

Altres possibilitats: Podem fer l’aproximació des del poble de Torrolisa (Torrelisa). A la sortida del poble hi ha un sender senyalitzat que va directament fins a la cruïlla de camins esmentada a la ressenya (Zereza - canal Mayor - Onzins - Torrolisa). En aquest cas si fem la tornada per la via normal serà més llarga, al mig del poble d’Onzins hem de cercar un sender marcat que va cap a Torrolisa.

 

ACCÉS AL PUNT D’INICI

Per arribar al poble d’Onzins (Oncins), situat una mica abans del monestir de San Beturián (San Victorián) a la cara sud de la muntanya, tenim tres possibilitats:

- Entre les poblacions de Murillo de Liena i Campo (on des de Catalunya hi farem cap des de Graus i Benavarri), trenquem a mà esquerra per l’excel·lent carretera que porta fins a l’Aínsa. No cal arribar-hi, a la població d’Arro tombem a mà dreta cap al monestir de San Beturián (San Victorián) i seguim la carretera fins a Os Molinos (Los Molinos).

- Des del centre de l’Aínsa (on des de Catalunya hi acostumem a fer cap des de Barbastre), anem cap a la dreta (est), i trenquem immediatament cap al nord després del primer pont per una carretera secundària que porta a O Pueyo d’Araguás, on gaudeixen d’una vista imponent del cim. Seguim la carretera i a la propera bifurcació tirem a mà dreta fins a Torrolisa (Torrelisa), amb una altra vista molt bella de la peña Montañesa. A la sortida del poble tornem a trencar a mà dreta i fem cap a Os Molinos.

- Des de l’Aínsa anem en direcció a Bielsa però trenquem aviat a mà dreta cap a A Espuña (Laspuña). Passem pel poble i continuem cap a Zeresa (Ceresa), però evitem la població trencant cap al sud abans d’arribar-hi. Més endavant agafem un trencant cap a l’esquerra fins a Torrolisa (Torrelisa), on seguint recte sense entrar al poble enllacem amb la segona possibilitat.

Vinguem per on vinguem, a Os Molinos hem d’agafar la carretera que va cap al nord fins a Onzins (Oncins) passant de llarg dos trencalls cap A Muera i O Plano.

 

 

 

 

 

5 Part occidental de la sierra Ferrera des de Torrolisa

6 Des del sud, aproximació i ascensió final

7 Des de ponent, aproximació

8 Arribant a l’entrada de la canal Mayor

 

APROXIMACIÓ A LA CANAL MAYOR

A la sortida del poble d’Onzins en direcció a San Beturián d’Asán, trobem un cartell a mà esquerra que indica el sender que porta d’aquest poble al de Zeresa (PR-HU 139). L’agafem i, passejant per un bonic bosc on predominen les alzines, arribem, al cap de mitja hora mal comptada, a una cruïlla de camins. Cap al sud faríem cap a Torrolisa, recte aniríem a Zereza, nosaltres però, tot i no estar indicat, trenquem cap al nord (dreta), directes cap a l’entrada de la canal Mayor. Malgrat les parts enredades que hi ha per culpa de la vegetació hi ha un sender prou fressat. Els trams on és espessa els evitem per qualsevol cantó, però hem d’intentar recuperar ràpidament la direcció nord i el sender que hem deixat momentàniament. Quan el bosc comença a clarejar i ens deixa entreveure la canal Mayor, el sender tendeix a flanquejar cap a la dreta, on queda enfonsat el barranc que sorgeix de la canal Mayor. Creuem una zona de tarteres i ens adrecem a l’ampla entrada de la canal Mayor (1500m d’altura aproximadament), custodiada per l’imponent pilar de Sobrarbe a la dreta. Aquesta última part és plena de mates d’espígol que la fan molt olorosa.

 

CANAL MAYOR I CIM DE LA PEÑA MONTAÑESA

Comencem a pujar per la canal Mayor i superem fàcilment un primer escarpament passant entre els boixos de l’esquerra. La canal és molt ampla, però és millor remuntar-la pels laterals, on no hi ha tanta pedra solta, fins que s’insinua el primer ressalt important. Som a uns 1650m d’altura, i si mirem endavant, veiem, encara distant, una gran roca que obstrueix el centre de la canal. No cal arribar-hi, força abans, uns punts de pintura marquen una ziga-zaga que ens eleva a la part dreta de la canal amb una lleugera grimpada (I). No estic massa d’acord amb el fet de pintar la muntanya, però quan el que pinta no marca o no coneix els passos més senzills de la zona, ja és per fer-s’ho mirar. Després de la ziga-zaga, quan ja estem elevats a la part dreta de la canal, les marques porten a fer un suau però exposat flanqueig descendent, per apropar-nos de nou al centre de la canal sobre la roca que l’obstrueix (instal·lació per poder fer un ràpel, deu tenir uns 20m a ull), i després ens fan grimpar amunt per un tram amb preses molt petites. Res d’això: enlloc de seguir les marques, després de la ziga-zaga i abans de que el flanqueig descendent passi per una roca llisa, ens enfilem amunt cap a la paret de la dreta i hi caminem ben arran un bon tros fins que arribem fàcilment al centre de la canal flanquejant per dalt.

 

 

 

 

 

9 La part baixa de la canal és ampla

10 Qui ho diu que no és gaire transitada la canal Mayor?

11 Al fons la roca que obstrueix la canal

12 Voltem per la dreta bastant abans d’arribar-hi

 

Immediatament trobem el segon ressalt important a una altura aproximada de 1725m. En aquest punt la canal Mayor es mostra anàrquica i salvatge, de fet som en una confluència de tres canals que, en dies de tronada forta, s’hi deu viure un bon espectacle. El nostre objectiu és la canal central, però té uns quants metres llisos i verticals que fan impossible d’accedir-hi. El pas per superar aquesta part és a l’esquerra, grimpem lleugerament tot apropant-nos a la paret que limita la canal, i després avancem a tocar d’aquesta fins a un replà més o menys a l’altura on acaben els metres de roca llisa citats abans. Fent un flanqueig exposat però no gaire complicat cap a la dreta (pas de I+), entrem a la canal central en breu descens, i veiem una altra instal·lació per poder fer un ràpel directe si no volem voltar el ressalt en descens (potser té uns altres 20 metres).

 

 

 

 

 

13 Caminant arran de la paret de la dreta, final del primer ressalt

14 Segon ressalt, voltem cap a l’esquerra i entrem a la canal central per sobre

15 El pas de I+, la foto enganya, impressiona més del que és en realitat

16 Després del segon ressalt trobem aquest graó, es pot evitar per la dreta

 

Hem acabat els únics obstacles seriosos de la canal. La continuació ens porta a un altre petit graó que es pot grimpar elegantment pel centre o es pot voltar caminant per la dreta. Seguim amunt, les dificultats són escasses, la canal es mostra esporàdicament terrosa i, sota una espècie de balma, hem de triar de sortir de seguida cap a la dreta grimpant tres metres divertits i amb presa petita (II), o continuar pel centre uns quants metres fins que en sortim també cap a la dreta. Sigui com sigui, després d’un tros de pedra solta trobem el punt on convergeixen la faixa Toro i la canal Mayor (1850m d’altura aproximadament). El que resta de canal, ara oberta i sense cap entrebanc, es fa caminant vora el riu de pedres que s’hi ha format, fins que enllacem amb una de les vies normals de la peña Montañesa poc abans dels 2000m d’altura. Tan sols hem de vigilar de no seguir algunes ramificacions que s’allunyen del centre.

 

 

 

 

 

17 Arribant a la balma

18 Arribant a la intersecció de la canal Mayor amb la faixa Toro

19 Vora el riu de pedres de la part final abans de contactar amb el sender

20 Pujant el pendent meridional de la peña Montañesa

 

Quan ensopeguem amb el sender que passa per la capçalera de la canal Mayor el seguim cap a l’esquerra i arribem al pla meridional de sota el cim. Des del pla fins al cim es pot pujar per on ens plagui, és més còmode, però, desviar-nos una mica cap a la vora de la cresta sud-oest, per acabar d’arribar al cim paral·lels a aquesta cresta, tot i que si volem pujar directes, també es pot fer.

DESCENS

El més lògic és que baixem per alguna de les tres vies normals que explico en aquesta ressenya, i aprofitem per fer un itinerari circular tot coneixent una altra part d’aquesta fabulosa muntanya. Fent, però, una petita variant utilitzant l’últim barranc que marxa cap al sud abans del replà que hi ha vora el Puyuelo Arriba, per arribar directes a Onzins. Abandonem el sender de la via normal a una altura aproximada de 1315m, i, seguint algunes fites, baixem pel centre del barranc, després per la dreta (vies d’escalada a la paret), i, per un camí obert a cop de destral, arribem a una canalització d’aigües. Continuem barranc avall i, cap a la dreta, sortim a un camí secundari que més avall enllaça amb un camí principal que, seguint cap a l’esquerra, dóna a la carretera. El poble d’Onzins ja és visible cap a ponent, i hi fem cap en pocs minuts (del cim al poble podem tardar 2’30-3h).

 

DESCENS PER LA CANAL MAYOR

Us en diré quatre coses que poden variar respecte la pujada, i també, per si algú vol davallar-hi sense haver-hi pujat abans. Un dels punts importants és localitzar la canal Mayor correctament venint de dalt, com ja he esmentat abans en un altre punt de la ressenya, hi ha algú que ha senyalitzat la muntanya, i ha marcat erròniament el seu inici sota la graonada transversal que limita Os Plans pel nord. La capçalera de la canal Mayor, que és a poc menys de 2000m d’altura, la trobem bastant abans si venim flanquejant des del pla meridional de sota el cim, el punt on comença la baixada és força net de vegetació i hi podem apreciar un riu de pedres que la solca i en marca el recorregut.

Ens encarem al pendent i anem perdent metres pels laterals del riu pedregós, a 1850m d’altura hi ha una indicació que ens informa que per l’esquerra arriba la faixa Toro. Uns metres més avall, vulguem o no, hem de col·locar-nos al centre de la canal, que queda enfonsada a mà dreta, ho podem fer baixant cap a una part terrosa o, uns quants metres més avall, on queda tallada la continuació, desgrimpant  3 metres de II grau cap a una espècie de balma. Cara avall de nou, el proper graó el podem voltar per l’esquerra, i no gaire més avall, topem amb un ressalt impossible de baixar, on hi ha, ben visible, una instal·lació per poder fer un ràpel (20m a primer cop d’ull). Venint de dalt aquest punt pot impressionar, hem de grimpar cap a la dreta sense veure massa el que hi ha al darrera (I+ exposat), fins que s’obre el camp de visió i desgrimpem lleugerament tot anant cap a la paret que limita la canal per la dreta, baixem un tros per la vora i retornem al centre. Immediatament hi ha el segon ressalt, no hem de seguir pel centre com indiquen les marques de pintura, sinó que hem de flanquejar cap a una terrassa que hi ha sota la paret que limita per l’esquerra la canal. Quan l’acabem tirem una mica cap a la dreta i tornem a flanquejar per la part alta esquerra de la canal (si anem a buscar el centre tirant una mica enrera hi ha un altre ràpel preparat d’uns 20m sobre una roca que obstrueix la canal), fins que una ziga-zaga ens permet de baixar al centre. Després d’un tram ben ample trobem l’última graonada, que la descendim per la dreta entre els boixos.

 

 

 

21 Davant la primera instal·lació per fer un ràpel hem d’anar cap a mà dreta tot i no veure gaire la continuació

22 Abans de trobar el primer ressalt hem d’anar cap a la terrassa de l’esquerra no fent cas a les marques que baixen pel centre

 

Eixim de la canal Mayor i tirem avall una mica cap a l’esquerra (tarteres), sempre elevats respecte el barranc, fins que podem flanquejar cap a la dreta i seguir un sender que tira cap al sud, té algun tram enredat per la vegetació espessa, mirem de no perdre la direcció i anem a parar a una cruïlla de senders. Recte cap a Torrolisa (20 minuts), dreta cap a Zeresa (1’30h) i esquerra cap a on volem nosaltres, cap a Onzins en mitja hora.

 

Diferents noms que podem trobar per la ruta

Hi ha dos criteris per anomenar aquesta muntanya, el que he fet servir, sierra Ferrera pel massís i peña Montañesa pel cim principal, i un altre que anomena peña Montañesa el massís, i Picón d’o Libro el cim principal. A alguns mapes el Pilar de Sobrarbe surt com O Picón de canal Garzón.

 

Data de la ressenya: Novembre 2010

Data de la ruta: Octubre 2010

 

 ©muntanyaviva.cat  

 

Versió imprimible

@