Navegant

Peña Montañesa (2295m) per la faixa Toro

 

La faixa Toro és una feixa singular que, a mig camí del cel i de la terra, fa volar la imaginació a la cara sud de la peña Montañesa. Sembla mentida que aquest fil verd que s’observa a la part alta dels espadats, permeti, tan sols caminant, d’endinsar-nos sense gaire dificultat en aquest entorn vertiginós i recòndit. Fruit d’una natura capritxosa, la feixa, que té una entrada laberíntica, té continuïtat durant tot l’itinerari i és prou ampla per no haver de patir objectivament en cap punt. Que en som d’afortunats gaudint d’aquests racons increïbles amb la companyia perpètua d'eriçons i boixos als peus,  i parets verticals a mà dreta, i a mà esquerra..., el no res.

A vegades em pregunto com és possible que itineraris de la bellesa de la faixa Toro puguin ser uns autèntics desconeguts per a la gran majoria (on m’hi incloc), i d’altres menys agraciats puguin tenir tanta anomenada. La veritat és que no em sap pas gens de greu, aquesta desconeixença fa que s’hi pugui viure un petit repte que, indubtablement, ens reconfortarà en escreix l’esperit.

 

Zona: Preperineu Aragonés/Prepirineu Aragonès

Tipus d’activitat: Excursionisme

També pertany a: Prepirineu

 

 

 

 

 

1 Mapa de l’Editorial Alpina

2 Croquis de l’ascensió amb l’entrada a la feixa ben visible

3 Croquis de l’ascensió amb l’enllaç amb la canal Mayor més clar

4 La peña Montañesa des d’occident

 

RESUM

Dificultat: Bastant alta. Entrada enrevessada però senyalitzada. La feixa mai és prou estreta per patir objectivament, però té trams penjats sense cap dificultat tècnica que poden impressionar si es té vertigen.

Època aconsellable: Segons els anys des del mes de Maig fins al mes d’Octubre. Pensem, però, que som a la cara sud del prepirineu aragonès, i la prudència aconsella anar-hi entretemps i evitar sempre els dies calorosos. La feixa queda a mitja altura entre les muralles, i no hi corre l’aire si ve del N o del NW.

Desnivell: 1375m positius i 200m negatius fins al cim.

Horari: 4’15-4’45h fins al cim.

Mapa: Editorial Alpina, Cotiella Peña Montañesa 1:25.000

Recomanacions: Portar una provisió generosa d’aigua. Evitar els dies que la feixa pugui estar molla o glaçada.

Altres possibilitats: Les vies normals des del sud i, amb més dificultat, la canal Mayor i la faixa Toro íntegra fins a la cara oest de la muntanya.

 

ACCÉS AL PUNT D’INICI

Per arribar vora el monestir de San Beturián, a la cara sud de la muntanya, tenim tres possibilitats:

- Entre les poblacions de Murillo de Liena i Campo (on des de Catalunya hi farem cap des de Graus i Benavarri), trenquem a mà esquerra per l’excel·lent carretera que porta fins a l’Aínsa. No cal arribar-hi, a la població d’Arro tombem a mà dreta cap al monestir de San Beturián (San Victorián) i seguim la carretera fins a Os Molinos (Los Molinos).

- Des del centre de l’Aínsa (on des de Catalunya hi acostumem a fer cap des de Barbastre), anem cap a la dreta (est), i trenquem immediatament cap al nord després del primer pont per una carretera secundària que porta a O Pueyo d’Araguás, on gaudeixen d’una vista imponent del cim. Seguim la carretera i a la propera bifurcació tirem a mà dreta fins a Torrolisa (Torrelisa), amb una altra vista molt bella de la peña Montañesa. A la sortida del poble tornem a trencar a mà dreta i fem cap a Os Molinos.

- Des de l’Aínsa anem en direcció a Bielsa però trenquem aviat a mà dreta cap a A Espuña (Laspuña). Passem pel poble i continuem cap a Zeresa (Ceresa), però evitem la població trencant cap al sud abans d’arribar-hi. Més endavant agafem un trencant cap a l’esquerra fins a Torrolisa (Torrelisa), on seguint recte sense entrar al poble enllacem amb la segona possibilitat.

Vinguem per on vinguem, a Os Molinos hem d’agafar la carretera que va cap al nord fins a Onzins (Oncins) passant de llarg dos trencalls cap A Muera i O Plano. Des d’Onzins seguim la carretera durant 1’1km, fins que a mà esquerra hi ha un gran cartell i l’inici del sender que ens durà al cim, concretament és 80 metres abans de l’ermita de la Birchen d’o Pilar i 0’6km abans del monestir més antic d’Aragó, el de San Beturián d’Asán (San Victorián d’Asán), on finalitza l’asfalt.

 

 

 

 

 

5 Croquis lateral de l’aproximació

6 Croquis frontal de l’aproximació

7 La peña Montañesa des de Torrolisa

8 Llums de capvespre des d’Os Molinos

 

APROXIMACIÓ FINS A LA FAIXA TORO 1’15-1’30h

Comencem la caminada, el sender, que no té pèrdua, ens dirigeix cap a la muntanya i després gira cap al nord-oest per arribar en pocs minuts a un replà, net de vegetació, que exerceix de bon mirador sota el Puyuelo Arriba. Aquí podem apreciar clarament As Gotelleras, una graonada de roca transversal a la muntanya, i també la referència més clara per poder trobar la canal que cerquem, una graonada que, de manera semblant a la cinglera, va en direcció nord-oest entre la columna vertebral de la serra i els precipicis de la cara sud. On s’acaba aquesta graonada paral·lela a la cinglera, és el punt on hem de fer cap per descobrir la canal que ens portarà a la faixa Toro, altrament seria més difícil de localitzar. Continuem per la via normal, el sender flanqueja el pendent i després creua el que més avall serà el barranc de San Pablo, remunta uns metres per la vora de la graonada paral·lela, i després se n’allunya fent ziga-zagues pel centre fins als peus d’As Gotelleras. Al mig d’aquesta part, a una altura aproximada de 1560m i bastant abans d’As Gotelleras, trobem una roca senyalant l’accés a la faixa Toro pintada a terra.

Abandonem la via normal i ens apropem a la cinglera tot seguint fites i alguns punts de pintura vermella (esquerra). Al cap de cinc minuts arribem ran de cinglera, escassos metres per sobre del punt on la graonada paral·lela s’extingeix, la troballa de les restes d’un petit mur de pedra ens indica que algun dia s’hi havia col·locat alguna barana per impedir-hi el pas de bestiar. Som a 1585 metres d’altura i ara toca davallar un centenar de metres entre boixos, alzines, roures, i algun ginebró, fins a l’inici de la feixa. Tenim al davant dues canals, triem la de la dreta per un tímid sender que davalla precipitadament però sense dificultat, poc més avall trobem altre cop dues canals i triem la de la dreta, té algun tros relliscós a la part baixa. Sembla que des d’aquí ja podríem enllaçar amb la feixa, però enganya, tirant recte hi ha un tallat de roca impossible de baixar. El sender, ara pedregós, davalla cap a la direcció contrària de la feixa un quants metres (esquerra), fins que arribem a una tartera, punt més baix d’aquest descens (1485m). La remuntem cap a la dreta, i, al seu extrem, davallem uns 10 metres per un pas que ens deixa definitivament a la faixa Toro.

 

 

 

 

 

9 Des del replà de sota el Puyuelo Arriba

10 Inici ben ample de la faixa Toro, primera tartera

11 Pas estret al final de la segona tartera

12 La faixa Toro des del collet

 

FAIXA TORO (2h)

La feixa és amplíssima i té dues tarteres força inclinades, la primera la passem per la part dreta, i la segona en tendència cap a l’esquerra tot anant a buscar el precipici. Aquí, de cop i volta, topem amb un pas estret d’un parell o tres de metres d’amplada que sembla que queda interromput (queda un línia estreta que segueix però no ens va semblar de baixar-hi), cosa que ens obliga a enfilar-nos cap a la muntanya (dreta), i assolir un petit collet amb una fita. Des del collet la faixa Toro ens queda un vintena de metres ensota, toca baixar-hi per la canal protegida per la vegetació arbustiva que hi ha davant del collet. Ens encarem al pendent, davallem uns quants metres i flanquegem quan ens sembli possible cap a la dreta fins a la faixa Toro.

S’han acabat els problemes d’orientació, ara no ens perdríem ni que volguéssim, ja que durant una bona estona l’únic pas senzill i segur serà la faixa Toro, sense cap altre alternativa que alguna canal aventurera que surt cap amunt en direcció a la Faixana Alta.

 

 

 

 

 

13 Foto contrària a la número 12

14 La veritat és que de lluny pot impressionar molt

15 Però a peu pla no tindrem ni molt menys aquesta impressió

16 Sobresortint de la boira

 

La feixa encara puja de valent una estona, però aviat s’ajaça i s’obren unes vistes impressionants emmarcades per dalt i per baix d’espadats verticals. De seguida trobem una canal que sembla que tingui sortida per dalt. La faldegem i ens endinsem un moment a una boixeda, ja que per la part exterior sembla massa exposat, pugem un xic fins a una tartera i en sortim cap a l’esquerra per posar-nos de nou a la part de fora de la faixa Toro. Passem vora una petita balma natural i més endavant trobem una canal més important, la canal d’As Escaleretas o canal Garzón. La flanquegem a mitja altura seguint la feixa natural en direcció nord, sembla exposada des de lluny, però un cop dins és la mar de senzilla i hi ha un corriol que ens facilita la feina. També sembla possible sortir per alguna de les canals que van cap al nord per enllaçar amb la Faixana Alta. Al centre de la canal la feixa torna cap a l’oest creuant una zona de boixos fins a la proa que forma cap enfora l’espectacular Pilar de Sobrarbe, és realment increïble ser en aquest indret tan sols caminant, val la pena d’aturar-se a contemplar el paisatge i la grandiositat de l’espai.

 

 

 

 

 

17 Faldejant la primera canal que sembla que tingui sortida per dalt

18 A punt de passar per la petita balma

19 Mirant cap a la serra de Guara

20 Cap al centre de la canal d’As Escaleretas

 

Un pic refets de tanta grandesa, continuem i per primer cop veiem a l’horitzó el cim de la peña Montañesa. La feixa va perdent definició i es converteix en un pendent a mitja muntanya, estem entrant a la gran olla que ha excavat la canal Mayor, però encara hem d’arribar al seu centre per poder tirar amunt. Flanquegem cap al nord seguint alguna fita dispersa sense perdre ni guanyar massa desnivell. A la part final val més caminar per dalt arran de la paret dreta fins al centre de la canal, on trobem indicada la intersecció entre la canal Mayor i la faixa Toro a una altura aproximada de 1850m (la faixa Toro no s'acaba aquí, amb més dificultat es pot seguir fins a la cara oest).

 

 

 

 

 

21 Croquis des del pilar de Sobrarbe fins a la canal Mayor i la via normal

22 La proa del pilar de Sobrarbe o O Picón de canal Garzón

23 Vist des de baix, sembla impossible caminar tranquil per la feixa

24 Vist des de dalt (Faixana Alta)

 

PART FINAL DE LA CANAL MAYOR I ACENSIÓ A LA PEÑA MONTAÑESA (1’15h)

Ja podem tirar amunt per la canal Mayor, oberta i sense cap entrebanc, caminant vora el riu de pedres que s’hi ha format, fins que enllacem amb una de les vies normals de la peña Montañesa poc abans dels 2000m d’altura. Tan sols hem de vigilar de no seguir algunes ramificacions que s’allunyen del centre.

Quan ensopeguem amb el sender que passa per la capçalera de la canal Mayor el seguim cap a l’esquerra i arribem al pla meridional de sota el cim. Des del pla fins al cim es pot pujar per on ens plagui, és més còmode, però, desviar-nos una mica cap a la vora de la cresta sud-oest, per acabar d’arribar al cim paral·lels a aquesta cresta, tot i que si volem pujar directes, també es pot fer.

 

 

 

 

 

25 Entre el pilar de Sobrarbe i la canal Mayor la feixa perd definició

26 Pujant vora el riu de pedres que hi ha a la part alta de la canal Mayor

27 Part final de l’ascensió

 

 

DESCENS

Per qualsevol de les vies normals explicades en aquesta ressenya.

 

Diferents noms que podem trobar per la ruta

La feixa la podem trobar escrita de moltes maneres diferents, faixa o Toro o també d’O Toro,  feixa Toro, faja Toro i feixana Toro. Per una altra banda, no he trobat unanimitat buscant els noms de les canals que fereixen la muntanya, i he preferit, sense conèixer a fons la zona, no utilitzar topònims que podrien ser erronis. De tota manera les anomenaré, d’entrada la canal d’As Escaleretas l’únic mapa que la situa on l’he explicada és el de l’Alpina, els aragonesos la situen abans. Per contra aquesta l’anomenen canal Ricón, canal Garzón (pel cim que hi ha al damunt O Picón de Canal Garzón, Pilar de Sobrarbe o Pico Garzón) o canal Menor en contraposició a la canal Mayor. Les canals anteriors que trobem, no tenint massa clar quina és quina per la poca exactitud d’un mapa a escala gran per aquests detalls, són la canal Deras Cinco i la canal Deras Escaleretas.

 

Data de la ressenya: Novembre 2010

Data de la ruta: Octubre 2010

 

 ©muntanyaviva.cat  

 

Versió imprimible

@