|
Peña
Montañesa (2295m) per la faixa Toro |
|||
|
|
|||
|
La faixa Toro
és una feixa singular que, a mig camí del cel i
de la terra, fa volar la imaginació a la cara sud de la
peña Montañesa. Sembla mentida que aquest fil
verd que s’observa a la part alta dels espadats, permeti, tan
sols caminant, d’endinsar-nos sense gaire dificultat en
aquest entorn vertiginós i recòndit. Fruit
d’una natura capritxosa, la feixa, que té una
entrada laberíntica, té continuïtat
durant tot l’itinerari i és prou ampla per no
haver de patir objectivament en cap punt. Que en som
d’afortunats gaudint d’aquests racons
increïbles amb la
companyia perpètua d'eriçons i boixos als
peus, i parets verticals a
mà dreta, i a mà esquerra..., el no res. A vegades em
pregunto com és possible que itineraris de la bellesa de la
faixa Toro puguin ser uns autèntics desconeguts per a la
gran majoria (on m’hi incloc), i d’altres menys
agraciats puguin tenir tanta anomenada. La veritat és que no
em sap pas gens de greu, aquesta desconeixença fa que
s’hi pugui viure un petit repte que, indubtablement, ens
reconfortarà en escreix l’esperit. |
|||
|
|
|||
|
Tipus
d’activitat: Excursionisme |
|||
|
També pertany a: Prepirineu |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
1 Mapa de
l’Editorial Alpina |
2 Croquis de
l’ascensió amb l’entrada a la feixa ben
visible |
3 Croquis de
l’ascensió amb l’enllaç amb
la canal Mayor més clar |
4 La
peña Montañesa des d’occident |
|
|
|||
|
RESUM |
|||
|
Dificultat: Bastant alta.
Entrada enrevessada però senyalitzada. La feixa mai
és prou estreta per patir objectivament, però
té trams penjats sense cap dificultat tècnica que
poden impressionar si es té vertigen. |
|||
|
Època
aconsellable: Segons els anys
des del mes de Maig fins al mes d’Octubre. Pensem,
però, que som a la cara sud del prepirineu
aragonès, i la prudència aconsella anar-hi
entretemps i evitar sempre els dies calorosos. La feixa queda a mitja
altura entre les muralles, i no hi corre l’aire si ve del N o
del NW. |
|||
|
Desnivell: 1375m positius i
200m negatius fins al cim. |
|||
|
Horari:
4’15-4’45h fins al cim. |
|||
|
Mapa: Editorial Alpina,
Cotiella Peña Montañesa 1:25.000 |
|||
|
Recomanacions: Portar una
provisió generosa d’aigua. Evitar els dies que la
feixa pugui estar molla o glaçada. |
|||
|
Altres
possibilitats: Les
vies normals des del sud i, amb més dificultat, la
canal
Mayor i la faixa
Toro íntegra fins a la cara oest de la muntanya. |
|||
|
|
|||
|
ACCÉS
AL PUNT D’INICI |
|||
|
Per arribar vora
el monestir de San Beturián, a la cara sud de la muntanya,
tenim tres possibilitats: - Entre les
poblacions de Murillo de Liena i Campo (on des de Catalunya hi farem
cap des de Graus i Benavarri), trenquem a mà esquerra per
l’excel·lent carretera que porta fins a
l’Aínsa. No cal arribar-hi, a la
població d’Arro tombem a mà dreta cap
al monestir de San Beturián (San Victorián) i
seguim la carretera fins a Os Molinos (Los Molinos). - Des del centre
de l’Aínsa (on des de Catalunya hi acostumem a fer
cap des de Barbastre), anem cap a la dreta (est), i trenquem
immediatament cap al nord després del primer pont per una
carretera secundària que porta a O Pueyo
d’Araguás, on gaudeixen d’una vista
imponent del cim. Seguim la carretera i a la propera
bifurcació tirem a mà dreta fins a Torrolisa
(Torrelisa), amb una altra vista molt bella de la peña
Montañesa. A la sortida del poble tornem a trencar a
mà dreta i fem cap a Os Molinos. - Des de
l’Aínsa anem en direcció a Bielsa
però trenquem aviat a mà dreta cap a A
Espuña (Laspuña). Passem pel poble i continuem
cap a Zeresa (Ceresa), però evitem la població
trencant cap al sud abans d’arribar-hi. Més
endavant agafem un trencant cap a l’esquerra fins a Torrolisa
(Torrelisa), on seguint recte sense entrar al poble enllacem amb la
segona possibilitat. Vinguem per on
vinguem, a Os Molinos hem d’agafar la carretera que va cap al
nord fins a Onzins (Oncins) passant de llarg dos trencalls cap A Muera
i O Plano. Des d’Onzins seguim la carretera durant
1’1km, fins que a mà esquerra hi ha un gran
cartell i l’inici del sender que ens durà al cim,
concretament és |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
5 Croquis lateral
de l’aproximació |
6 Croquis frontal
de l’aproximació |
7 La
peña Montañesa des de Torrolisa |
8 Llums de
capvespre des d’Os Molinos |
|
|
|||
|
APROXIMACIÓ
FINS A LA FAIXA TORO 1’15-1’30h |
|||
|
Comencem la
caminada, el sender, que no té pèrdua, ens
dirigeix cap a la muntanya i després gira cap al nord-oest
per arribar en pocs minuts a un replà, net de
vegetació, que exerceix de bon mirador sota el Puyuelo
Arriba. Aquí podem apreciar clarament As Gotelleras, una
graonada de roca transversal a la muntanya, i també la
referència més clara per poder trobar la canal
que cerquem, una graonada que, de manera semblant a la cinglera, va en
direcció nord-oest entre la columna vertebral de la serra i
els precipicis de la cara sud. On s’acaba aquesta graonada
paral·lela a la cinglera, és el punt on hem de
fer cap per descobrir la canal que ens portarà a la faixa
Toro, altrament seria més difícil de localitzar.
Continuem per la via normal, el sender flanqueja el pendent i
després creua el que més avall serà el
barranc de San Pablo, remunta uns metres per la vora de la graonada
paral·lela, i després se n’allunya fent
ziga-zagues pel centre fins als peus d’As Gotelleras. Al mig
d’aquesta part, a una altura aproximada de 1560m i bastant
abans d’As Gotelleras, trobem una roca senyalant
l’accés a la faixa Toro pintada a terra. Abandonem la via
normal i ens apropem a la cinglera tot seguint fites i alguns punts de
pintura vermella (esquerra). Al cap de cinc minuts arribem ran de
cinglera, escassos metres per sobre del punt on la graonada
paral·lela s’extingeix, la troballa de les restes
d’un petit mur de pedra ens indica que algun dia
s’hi havia col·locat alguna barana per impedir-hi
el pas de bestiar. Som a |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
9 Des del
replà de sota el Puyuelo Arriba |
10 Inici ben ample
de la faixa Toro, primera tartera |
11 Pas estret al
final de la segona tartera |
12 La faixa Toro
des del collet |
|
|
|||
|
FAIXA TORO (2h) |
|||
|
La feixa
és amplíssima i té dues tarteres
força inclinades, la primera la passem per la part dreta, i
la segona en tendència cap a l’esquerra tot anant
a buscar el precipici. Aquí, de cop i volta, topem amb un
pas estret d’un parell o tres de metres d’amplada
que sembla que queda interromput (queda un línia estreta que
segueix però no ens va semblar de baixar-hi), cosa que ens
obliga a enfilar-nos cap a la muntanya (dreta), i assolir un petit
collet amb una fita. Des del collet la faixa Toro ens queda un vintena
de metres ensota, toca baixar-hi per la canal protegida per la
vegetació arbustiva que hi ha davant del collet. Ens encarem
al pendent, davallem uns quants metres i flanquegem quan ens sembli
possible cap a la dreta fins a la faixa Toro. S’han
acabat els problemes d’orientació, ara no ens
perdríem ni que volguéssim, ja que durant una
bona estona l’únic pas senzill i segur
serà la faixa Toro, sense cap altre alternativa que alguna
canal aventurera que surt cap amunt en direcció a la Faixana
Alta. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
13 Foto
contrària a la número 12 |
14 La veritat
és que de lluny pot impressionar molt |
15 Però
a peu pla no tindrem ni molt menys aquesta impressió |
16 Sobresortint de
la boira |
|
|
|||
|
La feixa encara
puja de valent una estona, però aviat
s’ajaça i s’obren unes vistes
impressionants emmarcades per dalt i per baix d’espadats
verticals. De seguida trobem una canal que sembla que tingui sortida
per dalt. La faldegem i ens endinsem un moment a una boixeda, ja que
per la part exterior sembla massa exposat, pugem un xic fins a una
tartera i en sortim cap a l’esquerra per posar-nos de nou a
la part de fora de la faixa Toro. Passem vora una petita balma natural
i més endavant trobem una canal més important, la
canal d’As Escaleretas o canal Garzón. La
flanquegem a mitja altura seguint la feixa natural en
direcció nord, sembla exposada des de lluny, però
un cop dins és la mar de senzilla i hi ha un corriol que ens
facilita la feina. També sembla possible sortir per alguna
de les canals que van cap al nord per enllaçar amb la Faixana
Alta. Al centre de la canal la feixa torna cap a
l’oest creuant una zona de boixos fins a la proa que forma
cap enfora l’espectacular Pilar de Sobrarbe, és
realment increïble ser en aquest indret tan sols caminant, val
la pena d’aturar-se a contemplar el paisatge i la
grandiositat de l’espai. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
17 Faldejant la
primera canal que sembla que tingui sortida per dalt |
|
19 Mirant cap a la
serra de Guara |
20 Cap al centre
de la canal d’As Escaleretas |
|
|
|||
|
Un pic refets de
tanta grandesa, continuem i per primer cop veiem a
l’horitzó el cim de la peña
Montañesa. La feixa va perdent definició i es
converteix en un pendent a mitja muntanya, estem entrant a la gran olla
que ha excavat la canal
Mayor, però encara hem d’arribar al seu
centre per poder tirar amunt. Flanquegem cap al nord seguint alguna
fita dispersa sense perdre ni guanyar massa desnivell. A la part final
val més caminar per dalt arran de la paret dreta fins al
centre de la canal, on trobem indicada la intersecció entre
la canal
Mayor
i la faixa Toro a una altura aproximada de 1850m (la faixa Toro no
s'acaba aquí, amb més dificultat es pot seguir fins a la
cara oest). |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
21 Croquis des del
pilar de Sobrarbe fins a la canal Mayor i la via normal |
22 La proa del
pilar de Sobrarbe o O Picón de canal Garzón |
23 Vist des de
baix, sembla impossible caminar tranquil per la feixa |
24 Vist des de
dalt (Faixana Alta) |
|
|
|||
|
PART FINAL DE LA
CANAL MAYOR I ACENSIÓ A LA PEÑA
MONTAÑESA (1’15h) |
|||
|
Ja podem tirar
amunt per la canal Mayor, oberta i sense cap entrebanc, caminant vora
el riu de pedres que s’hi ha format, fins que enllacem amb
una de les vies normals de la peña Montañesa poc
abans dels 2000m d’altura. Tan sols hem de vigilar de no
seguir algunes ramificacions que s’allunyen del centre. Quan ensopeguem
amb el sender que passa per la capçalera de la canal Mayor
el seguim cap a l’esquerra i arribem al pla meridional de
sota el cim. Des del pla fins al cim es pot pujar per on ens plagui,
és més còmode, però,
desviar-nos una mica cap a la vora de la cresta sud-oest, per acabar
d’arribar al cim paral·lels a aquesta cresta, tot
i que si volem pujar directes, també es pot fer. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
25 Entre el pilar
de Sobrarbe i la canal Mayor la feixa perd definició |
26 Pujant vora el
riu de pedres que hi ha a la part alta de la canal Mayor |
27 Part final de
l’ascensió |
|
|
|
|||
|
DESCENS |
|||
|
Per qualsevol de
les vies
normals explicades en aquesta ressenya. |
|||
|
|
|||
|
Diferents
noms que podem trobar per la ruta |
|||
|
La feixa la podem
trobar escrita de moltes maneres diferents, faixa o Toro o
també d’O Toro,
feixa Toro, faja Toro i feixana Toro. Per una altra
banda, no he trobat unanimitat buscant els noms de les canals que
fereixen la muntanya, i he preferit, sense conèixer a fons
la zona, no utilitzar topònims que podrien ser erronis. De
tota manera les anomenaré, d’entrada la canal
d’As Escaleretas l’únic mapa que la
situa on l’he explicada és el de
l’Alpina, els aragonesos la situen abans. Per contra aquesta
l’anomenen canal Ricón, canal Garzón
(pel cim que hi ha al damunt O Picón de Canal
Garzón, Pilar de Sobrarbe o Pico Garzón) o canal
Menor en contraposició a la canal Mayor. Les canals
anteriors que trobem, no tenint massa clar quina és quina
per la poca exactitud d’un mapa a escala gran per aquests
detalls, són la canal Deras Cinco i la canal Deras
Escaleretas. |
|||
|
|
|||
|
Data de la ressenya: Novembre 2010 |
Data de la ruta: Octubre 2010 |
||
|
|
|||
|
|
|||
