Navegant

Peña Montañesa (2295m) per la faixa Toro íntegra fins a la cara oest

 

Ruta formidable, llarga, intricada, i amb un caràcter gairebé d’exploració que defuig qualsevol classificació. La faixa Toro no mor a la canal Mayor, aquesta canal l’únic que fa és partir-la en dues meitats de similar longitud, i on realment acaba és al mig de l’impressionant cara oest de la peña Montañesa, la que emergeix des de la vall del Cinca com una gegantina fortalesa inexpugnable. Recopilant informació sobre la faixa Toro vaig trobar un parell de mapes que insinuaven que es podia anar més enllà de la canal Mayor, però no donaven una sortida possible cap a la carena. Contrastant-ho amb la informació fotogràfica de què disposava vaig confirmar-ho, però restaven molts interrogants que només es podien resoldre amb una visita. L’horari, el pas per darrera unes agulles que ocultaven la visió, llocs on semblava que hi havia més d’una feixa, i sobretot si un cop a dins, fóra possible d’enfilar-nos cap a la carena des de la cara oest per evitar una retirada de nou cap a la canal Mayor.

El repte era sobre la taula, seria una quimera? trobaríem els passos per anar fent la viu-viu sense embrollar-nos en excés? trobaríem algun tram fora de les nostres possibilitats? Aquí teniu el resultat de tot plegat, una ruta inèdita (encara que estic completament segur de la coneixença d’aquests racons per part dels pastors locals), que ens eixampla l’horitzó caminant per una feixa penjada durant més de quatre quilòmetres lineals, voltant pel mig de bona part de la cara sud i oest de la peña Montañesa. Un autèntic regal per als sentits.

 

Zona: Preperineu Aragonés/Prepirineu Aragonès

Tipus d’activitat: Excursionisme

També pertany a: Prepirineu

 

 

 

 

 

1 Mapa de l’Editorial Alpina

2 Croquis de tota la feixa des del sud

3 Croquis de tota la feixa des de l’oest

4 Des del sud però més propers

 

RESUM

Dificultat: Alta. A partir de la canal Mayor la ruta és torna salvatge i amb un caràcter molt aventurer, cal tenir un bon sentit de l’orientació. Dos o tres passos exposats que impressionen des de lluny però que a l’hora de la veritat no tenen massa dificultat tècnica. Llargada gens menyspreable.

Època aconsellable: Segons els anys des del mes de Maig fins al mes d’Octubre. Pensem, però, que som a la cara sud del prepirineu aragonès, i la prudència aconsella anar-hi entretemps i evitar sempre els dies calorosos.

Desnivell: +1425m -275m

Horari: 5’30-6h per fer cim.

Mapa: Editorial Alpina, Cotiella Peña Montañesa 1:25.000 o Editorial Pirineo Bielsa - Bal de Chistau 1:40.000 o Editorial Prames Sierra Ferrera, Zerbín, Baziero 1:40.000

Recomanacions: Portar una provisió molt generosa d’aigua. Previsió meteorològica bona i terreny sec.

Altres possibilitats: La canal Mayor és la que dóna més joc a l’hora de variar l’itinerari, utilitzant-la podem abandonar la ruta per dalt o per baix, o començar-la venint també des de baix o des de dalt. També podem fer  la primera part de la faixa Toro sortint-ne a la canal Mayor.

 

ACCÉS AL PUNT D’INICI

Per arribar vora el monestir de San Beturián, a la cara sud de la muntanya, tenim tres possibilitats:

- Entre les poblacions de Murillo de Liena i Campo (on des de Catalunya hi farem cap des de Graus i Benavarri), trenquem a mà esquerra per l’excel·lent carretera que porta fins a l’Aínsa. No cal arribar-hi, a la població d’Arro tombem a mà dreta cap al monestir de San Beturián (San Victorián) i seguim la carretera fins a Os Molinos (Los Molinos).

- Des del centre de l’Aínsa (on des de Catalunya hi acostumem a fer cap des de Barbastre), anem cap a la dreta (est), i trenquem immediatament cap al nord després del primer pont per una carretera secundària que porta a O Pueyo d’Araguás, on gaudeixen d’una vista imponent del cim. Seguim la carretera i a la propera bifurcació tirem a mà dreta fins a Torrolisa (Torrelisa), amb una altra vista molt bella de la peña Montañesa. A la sortida del poble tornem a trencar a mà dreta i fem cap a Os Molinos.

- Des de l’Aínsa anem en direcció a Bielsa però trenquem aviat a mà dreta cap a A Espuña (Laspuña). Passem pel poble i continuem cap a Zeresa (Ceresa), però evitem la població trencant cap al sud abans d’arribar-hi. Més endavant agafem un trencant cap a l’esquerra fins a Torrolisa (Torrelisa), on seguint recte sense entrar al poble enllacem amb la segona possibilitat.

Vinguem per on vinguem, a Os Molinos hem d’agafar la carretera que va cap al nord fins a Onzins (Oncins) passant de llarg dos trencalls cap A Muera i O Plano. Des d’Onzins seguim la carretera durant 1’1km, fins que a mà esquerra hi ha un gran cartell i l’inici del sender que ens durà al cim, concretament és 80 metres abans de l’ermita de la Birchen d’o Pilar i 0’6km abans del monestir més antic d’Aragó, el de San Beturián d’Asán (San Victorián d’Asán), on finalitza l’asfalt.

 

APROXIMACIÓ A LA FAIXA TORO (1’15-1’30h)

Comencem la caminada, el sender, que no té pèrdua, ens dirigeix cap a la muntanya i després gira cap al nord-oest per arribar en pocs minuts a un replà, net de vegetació, que exerceix de bon mirador sota el Puyuelo Arriba. Aquí podem apreciar clarament As Gotelleras, una graonada de roca transversal a la muntanya, i també la referència més clara per poder trobar la canal que cerquem, una graonada que, de manera semblant a la cinglera, va en direcció nord-oest entre la columna vertebral de la serra i els precipicis de la cara sud. On s’acaba aquesta graonada paral·lela a la cinglera, és el punt on hem de fer cap per descobrir la canal que ens portarà a la faixa Toro, altrament seria més difícil de localitzar. Continuem per la via normal, el sender flanqueja el pendent i després creua el que més avall serà el barranc de San Pablo, remunta uns metres per la vora de la graonada paral·lela, i després se n’allunya fent ziga-zagues pel centre fins als peus d’As Gotelleras. Al mig d’aquesta part, a una altura aproximada de 1560m i bastant abans d’As Gotelleras, trobem una roca senyalant l’accés a la faixa Toro pintada a terra.

Abandonem la via normal i ens apropem a la cinglera tot seguint fites i alguns punts de pintura vermella (esquerra). Al cap de cinc minuts arribem ran de cinglera, escassos metres per sobre del punt on la graonada paral·lela s’extingeix, la troballa de les restes d’un petit mur de pedra ens indica que algun dia s’hi havia col·locat alguna barana per impedir-hi el pas de bestiar. Som a 1585 metres d’altura i ara toca davallar un centenar de metres entre boixos, alzines, roures, i algun ginebró, fins a l’inici de la feixa. Tenim al davant dues canals, triem la de la dreta per un tímid sender que davalla precipitadament però sense dificultat, poc més avall trobem altre cop dues canals i triem la de la dreta, té algun tros relliscós a la part baixa. Sembla que des d’aquí ja podríem enllaçar amb la feixa, però enganya, tirant recte hi ha un tallat de roca impossible de baixar. El sender, ara pedregós, davalla cap a la direcció contrària de la feixa un quants metres (esquerra), fins que arribem a una tartera, punt més baix d’aquest descens (1485m). La remuntem cap a la dreta, i, al seu extrem, davallem uns 10 metres per un pas que ens deixa definitivament a la faixa Toro.

 

 

 

 

 

5 Croquis de l’aproximació des de l’est

6 La peña Montañesa vista des de la vall del Cinca

7 Des del nord-oest, impressiona per on passarem

 

 

FAIXA TORO FINS A LA CANAL MAYOR (2h)

En faig una versió abreujada i sense imatges perquè la primera part de la feixa sortint per la canal Mayor (el més habitual), ja la descric molt detalladament en aquesta ressenya.

La feixa és amplíssima i té dues tarteres força inclinades, la primera la passem per la part dreta, i la segona en tendència cap a l’esquerra tot anant a buscar el precipici. Aquí, de cop i volta, topem amb un pas estret d’un parell o tres de metres d’amplada que sembla que queda interromput (queda un línia estreta que segueix però no ens va semblar de baixar-hi), cosa que ens obliga a enfilar-nos cap a la muntanya (dreta), i assolir un petit collet amb una fita. Des del collet la faixa Toro ens queda un vintena de metres ensota, toca baixar-hi per la canal protegida per la vegetació arbustiva que hi ha davant del collet. Ens encarem al pendent, davallem uns quants metres i flanquegem quan ens sembli possible cap a la dreta fins a la faixa Toro.

Ara només resta anar seguint la feixa, que no té pèrdua possible. Passem una canal per la base, una petita balma natural, baixem al centre de la canal d’As Escaleretas i pugem fins a la proa que forma cap enfora l’espectacular Pilar de Sobrarbe. Des del pilar fins a la canal Mayor la feixa va perdent definició i es converteix en un pendent a mitja muntanya, estem entrant a la gran olla que ha excavat la canal Mayor. Flanquegem cap al nord seguint alguna fita dispersa sense perdre ni guanyar massa desnivell. A la part final val més caminar per dalt arran de la paret dreta fins al centre de la canal, on trobem indicada la intersecció entre la canal Mayor i la faixa Toro a una altura aproximada de 1850m.

Després de l’encreuament amb la canal Mayor, la part que hem de travessar per retrobar la faixa Toro és força difusa. La feixa es dilueix en un rost brut de vegetació, tarteres, arbres morts, cingles, canals..., i fins que no es torna a definir caminarem incòmodament i sense massa referències, ja que la represa de la feixa queda amagada al fons. Per això és molt important que des del pilar de Sobrarbe visualitzem bé aquest passatge, perquè des de la canal Mayor la visió serà molt reduïda.

 

 

 

 

 

9 Des del pilar de Sobrarbe convé fixar-se en la continuació de la feixa

10 Des de la canal Mayor queda oculta i molt poc definida

11 El mateix però vist des d’Os Plans

12 La canal Mayor parteix la faixa Toro en dues parts, aquí teniu l’enllaç entre elles

 

CREUAMENT DE LA CANAL MAYOR, REPRESA DE LA FAIXA TORO FINS A LA CARA OCCIDENTAL DE LA MUNTANYA I CIM DE LA PEÑA MONTAÑESA (2’15-2’30h)

Al lloc on arribem a la canal Mayor no podem tirar cap a occident, hem de baixar una trentena de metres i, vulguem o no, hem de col·locar-nos ben bé al centre de la canal, que queda enfonsada a mà dreta, ho podem fer baixant cap a una part terrosa o, uns quants metres més avall, on queda tallada la continuació, desgrimpant  3 metres de II grau cap a una espècie de balma. Sota la balma ja és possible reprendre la faixa Toro sortint de la canal Mayor cap a la dreta, però ve un tram molt poc definit i bastant caòtic, el més molest de tota la jornada al meu entendre, sort que és bastant curt. El pendent és molt ample i permet d’avançar per  molts llocs, però és importantíssim que tinguem clar a on ens hem de dirigir per fer cap a la feixa que ja hem visualitzat abans, hem d’intentar avançar horitzontalment. No hi ha cap corriol de bestiar i ens hem d’arremangar una mica per sortir-nos-en airosament: tarteres, zones plenes d’eriçons, roques, boixos, i cap al final una canal més marcada i arbrada que és el preludi del retrobament amb la faixa Toro amb el mateix caràcter i amplada que l’havíem deixat abans d’arribar a la canal Mayor. Com que ara el terreny és més estret i obligat de pas, anirem trobant petits corriols i passos fets pels isards i les cabres.

 

 

 

 

 

13 El retrobament amb la feixa

14 Ens torna a regalar uns paisatges impressionants

15 Croquis detallat a partir de la canal Mayor

16 Fent el flanqueig que ens porta a la canal Betiquera

 

Voregem un esperó i quan la feixa fa una girada cap a muntanya trobem un bosc, és la primera vegada que ens passa en tot el dia, és força espès però s’hi passa bé. Parem un instant i busquem la continuació amb la mirada, veiem que a la part on sembla que hem d’anar a espetegar hi ha dues feixes, una d’estreta i elevada, i una altra de més ampla però que ens obliga a baixar uns quants metres per a fer-hi cap, aquesta és la que ens interessa, s’identifica fàcilment perquè té una balma plena de boixos al seu inici (desconec si és l’Espluga Solano que marca el mapa). Baixem un xic pel bosc, creuem una canal ampla i baixem fins a la balma, on descobrim que és prou ampla i que les cabres i els isards hi deuen fer la migdiada. Tan exposats que semblaven des de lluny aquests boixos! La feixa torna a pujar ben definida, gira cega cap a la muntanya enmig d’un paisatge majestuós i, amb un flanqueig horitzontal on cal tenir cura de no relliscar (al principi som molt amunt respecte el caient), ens porta al centre la canal que tenim cada cop més propera a l’esquerra, la canal Betiquera. La canal no té sortida possible pel seu interior ja que té un bloc encaixat enorme, però uns metres abans es pot grimpar cap a l’esquerra per sortir-ne sense gaires dificultats (I). Immediatament després de superar aquesta grimpada flanquegem cap a l’esquerra allunyant-nos de la canal, trobem una tartera amb una agulla pintoresca a la dreta i, en direcció oest, arribem al punt més baix del que veiem sense dificultats, un coll on traiem el cap a la cara oest. Tenim a l’esquerra una gran agulla amb una canal profunda a la base (cota 1957m al mapa), i un abisme sense fons al davant.

 

 

 

 

 

17 Fotografia contrària  a l’anterior

18 Grimpant per sortir de la canal Betiquera abans del bloc

19 Tartera, l’agulla pintoresca, i el coll

20 El pas clau, la perspectiva enganya, però és molt aclaridor

 

Després de fruir del moment és hora d’anar més enllà, això no es pot acabar aquí. Si mirem cap al nord veiem clarament la continuació de la faixa Toro, hi ha una balma a la feixa i posteriorment gira amagant-se darrera la muralla. El problema és que sembla impossible arribar sota la balma sense jugar-nos-la molt, però és una il·lusió visual, no ens espantem. Del coll tirem cap a la dreta (nord-est), flanquegem a mitja altura incòmodament o propers al llom de la dreta (després ho haurem de baixar en aquest cas), i tirem un tros endavant però mirant cap a l’esquerra. A poc a poc es va resolent el secret, el que semblava llis ara té un relleu cada vegada més ample, i el pas clau en qüestió és sota d’on la vista intentava cercar-lo, a la roca grisosa de sota l’esperó imponent i vertical que vèiem. Quan ho vegem clar deixem el llom i baixem cap a l’esquerra per una canal rocosa fins a l’altura que ens sembli possible d’anar a buscar la base de l’esperó flanquejant a tocar de paret. Aquí amb una grimpada senzilla però que no permet ni la més mínima errada (I exposat), voltem l’esperó per sota, flanquegem una mica més amb compte i pugem cap a la balma (presència d’ortigues que delaten un sorprenent lloc de pasturatge). Ja està, pas clau superat, s’han acabat les dificultats (nosaltres no ho sabíem pas, semblava que cada vegada ens enredéssim més). Val la pena dir que, tant la canal Betiquera per sobre del bloc, com la que hem fet servir per baixar vora l’esperó, sembla que s’enfilen cap a la carena de sota el cim sense gaires dificultats, sempre va bé saber-ho, tot i que fins que no es xafen no es pot saber del cert.

 

 

 

 

 

21 Aquí es veu el que no vèiem, el pas, malgrat l’exposició, té una amplada raonable

22 Arribant al que semblava una balma petita

23 Mirant enrera des de la balma

24 Tombem la cantonada i fins i tot hi ha un fugaç corriol

 

Atenyem la cantonada on s’acabava la nostra visió des del coll i tenim una agradable sorpresa, la feixa és ampla, esquitxada d’arbres, i força protegida. La seguim una bona estona tot superant diversos esperons que baixen desgastats de la muntanya, sempre més aviat per la part alta, fins que arribem al seu límit. Aquest punt no té confusió possible perquè la faixa Toro queda tallada, si continuéssim en la mateixa direcció hi ha un descens molt exposat a una profunda canal, i per primer cop podem veure el cim. Abandonem la feixa i tirem amunt per una espècie d’esperó desdibuixat de roca trencada que s’enfila fàcilment cap a l’est (dreta), cap a la tant desitjada plana meridional de sota el cim. És ben ample i amb prou feines ens hem de repenjar amb les mans en algun lloc, a tocar de la carena ens desviem un xic a la dreta i l’assolim. Del pla meridional fins al cim pugem per la vora de la cresta sud-oest seguint fites (un quart d’hora llarg).

 

 

 

 

 

25 El successius esperons suaus que hem d’anar superant

26 Quan veiem aquesta estampa s’ha acabat la faixa Toro

27 Pujant per l’esperó desdibuixat

28 El cim des del punt on assolim la carena

 

DESCENS

Per qualsevol de les vies normals explicades en aquesta ressenya.

 

 

 

 

 

29 Últims metres zenitals

 

 

 

 

Diferents noms que podem trobar per la ruta

La canal Betiquera també l’he trobat cartografiada com a canal Bitiguera o canal Torquiacha. La feixa la podem trobar escrita de moltes maneres diferents, faixa o Toro o també d’O Toro,  feixa Toro, faja Toro i feixana Toro. Per una altra banda, no he trobat unanimitat buscant els noms de les canals que fereixen la muntanya, i he preferit, sense conèixer a fons la zona, no utilitzar topònims que podrien ser erronis. De tota manera les anomenaré, d’entrada la canal d’As Escaleretas l’únic mapa que la situa on l’he explicada és el de l’Alpina, els aragonesos la situen abans. Per contra aquesta l’anomenen canal Ricón, canal Garzón (pel cim que hi ha al damunt O Picón de Canal Garzón, Pilar de Sobrarbe o Pico Garzón) o canal Menor en contraposició a la canal Mayor. Les canals anteriors que trobem, no tenint massa clar quina és quina per la poca exactitud d’un mapa a escala gran per aquests detalls, són la canal Deras Cinco i la canal Deras Escaleretas.

 

Data de la ressenya: Novembre 2010

Data de la ruta: Octubre 2010

 

 ©muntanyaviva.cat  

 

Versió imprimible

@