|
Peña
Montañesa (2295m) per la faixa Toro íntegra fins
a la cara oest |
|||
|
|
|||
|
Ruta formidable,
llarga, intricada, i amb un caràcter gairebé
d’exploració que defuig qualsevol
classificació. La faixa Toro no mor a la canal Mayor,
aquesta canal l’únic que fa és
partir-la en dues meitats de similar longitud, i on realment acaba
és al mig de l’impressionant cara oest de la
peña Montañesa, la que emergeix des de la vall
del Cinca com una gegantina fortalesa inexpugnable. Recopilant
informació sobre la faixa Toro vaig trobar un parell de
mapes que insinuaven que es podia anar més enllà
de la canal Mayor, però no donaven una sortida possible cap
a la carena. Contrastant-ho amb la informació
fotogràfica de què disposava vaig confirmar-ho,
però restaven molts interrogants que només es
podien resoldre amb una visita. L’horari, el pas per darrera
unes agulles que ocultaven la visió, llocs on semblava que
hi havia més d’una feixa, i sobretot si un cop a
dins, fóra possible d’enfilar-nos cap a la carena
des de la cara oest per evitar una retirada de nou cap a la canal
Mayor. El repte era sobre
la taula, seria una quimera? trobaríem els passos per anar
fent la viu-viu sense embrollar-nos en excés?
trobaríem algun tram fora de les nostres possibilitats?
Aquí teniu el resultat de tot plegat, una ruta
inèdita (encara que estic completament segur de la
coneixença d’aquests racons per part dels pastors
locals), que ens eixampla l’horitzó caminant per
una feixa penjada durant més de quatre
quilòmetres lineals, voltant pel mig de bona part de la cara
sud i oest de la peña Montañesa. Un
autèntic regal per als sentits. |
|||
|
|
|||
|
Tipus
d’activitat: Excursionisme |
|||
|
També pertany a: Prepirineu |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
1 Mapa de
l’Editorial Alpina |
2 Croquis de tota
la feixa des del sud |
3 Croquis de tota
la feixa des de l’oest |
4 Des del sud
però més propers |
|
|
|||
|
RESUM |
|||
|
Dificultat: Alta. A partir de
la canal Mayor la ruta és torna salvatge i amb un
caràcter molt aventurer, cal tenir un bon sentit de
l’orientació. Dos o tres passos exposats que
impressionen des de lluny però que a l’hora de la
veritat no tenen massa dificultat tècnica. Llargada gens
menyspreable. |
|||
|
Època
aconsellable: Segons els anys
des del mes de Maig fins al mes d’Octubre. Pensem,
però, que som a la cara sud del prepirineu
aragonès, i la prudència aconsella anar-hi
entretemps i evitar sempre els dies calorosos. |
|||
|
Desnivell: +1425m -275m |
|||
|
Horari: 5’30-6h
per fer cim. |
|||
|
Mapa: Editorial Alpina,
Cotiella Peña Montañesa 1:25.000 o Editorial
Pirineo Bielsa - Bal de Chistau 1:40.000 o Editorial Prames Sierra
Ferrera, Zerbín, Baziero 1:40.000 |
|||
|
Recomanacions: Portar una
provisió molt generosa d’aigua.
Previsió meteorològica bona i terreny sec. |
|||
|
Altres
possibilitats: La canal
Mayor és la que dóna més joc
a l’hora de variar l’itinerari, utilitzant-la podem
abandonar la ruta per dalt o per baix, o començar-la venint
també des de baix o des de dalt. També podem fer
la primera
part de la faixa Toro sortint-ne a la canal Mayor. |
|||
|
|
|||
|
ACCÉS
AL PUNT D’INICI |
|||
|
Per arribar vora
el monestir de San Beturián, a la cara sud de la muntanya,
tenim tres possibilitats: - Entre les
poblacions de Murillo de Liena i Campo (on des de Catalunya hi farem
cap des de Graus i Benavarri), trenquem a mà esquerra per
l’excel·lent carretera que porta fins a
l’Aínsa. No cal arribar-hi, a la
població d’Arro tombem a mà dreta cap
al monestir de San Beturián (San Victorián) i
seguim la carretera fins a Os Molinos (Los Molinos). - Des del centre
de l’Aínsa (on des de Catalunya hi acostumem a fer
cap des de Barbastre), anem cap a la dreta (est), i trenquem
immediatament cap al nord després del primer pont per una
carretera secundària que porta a O Pueyo
d’Araguás, on gaudeixen d’una vista
imponent del cim. Seguim la carretera i a la propera
bifurcació tirem a mà dreta fins a Torrolisa
(Torrelisa), amb una altra vista molt bella de la peña
Montañesa. A la sortida del poble tornem a trencar a
mà dreta i fem cap a Os Molinos. - Des de
l’Aínsa anem en direcció a Bielsa
però trenquem aviat a mà dreta cap a A
Espuña (Laspuña). Passem pel poble i continuem
cap a Zeresa (Ceresa), però evitem la població
trencant cap al sud abans d’arribar-hi. Més
endavant agafem un trencant cap a l’esquerra fins a Torrolisa
(Torrelisa), on seguint recte sense entrar al poble enllacem amb la
segona possibilitat. Vinguem per on
vinguem, a Os Molinos hem d’agafar la carretera que va cap al
nord fins a Onzins (Oncins) passant de llarg dos trencalls cap A Muera
i O Plano. Des d’Onzins seguim la carretera durant
1’1km, fins que a mà esquerra hi ha un gran
cartell i l’inici del sender que ens durà al cim,
concretament és |
|||
|
|
|||
|
APROXIMACIÓ
A LA FAIXA TORO (1’15-1’30h) |
|||
|
Comencem la
caminada, el sender, que no té pèrdua, ens
dirigeix cap a la muntanya i després gira cap al nord-oest
per arribar en pocs minuts a un replà, net de
vegetació, que exerceix de bon mirador sota el Puyuelo
Arriba. Aquí podem apreciar clarament As Gotelleras, una
graonada de roca transversal a la muntanya, i també la
referència més clara per poder trobar la canal
que cerquem, una graonada que, de manera semblant a la cinglera, va en
direcció nord-oest entre la columna vertebral de la serra i
els precipicis de la cara sud. On s’acaba aquesta graonada
paral·lela a la cinglera, és el punt on hem de
fer cap per descobrir la canal que ens portarà a la faixa
Toro, altrament seria més difícil de localitzar.
Continuem per la via normal, el sender flanqueja el pendent i
després creua el que més avall serà el
barranc de San Pablo, remunta uns metres per la vora de la graonada
paral·lela, i després se n’allunya fent
ziga-zagues pel centre fins als peus d’As Gotelleras. Al mig
d’aquesta part, a una altura aproximada de 1560m i bastant
abans d’As Gotelleras, trobem una roca senyalant
l’accés a la faixa Toro pintada a terra. Abandonem la via
normal i ens apropem a la cinglera tot seguint fites i alguns punts de
pintura vermella (esquerra). Al cap de cinc minuts arribem ran de
cinglera, escassos metres per sobre del punt on la graonada
paral·lela s’extingeix, la troballa de les restes
d’un petit mur de pedra ens indica que algun dia
s’hi havia col·locat alguna barana per impedir-hi
el pas de bestiar. Som a |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
5 Croquis de
l’aproximació des de l’est |
6 La
peña Montañesa vista des de la vall del Cinca |
7 Des del
nord-oest, impressiona per on passarem |
|
|
|
|||
|
FAIXA TORO FINS A
LA CANAL MAYOR (2h) |
|||
|
En
faig una
versió abreujada i sense imatges perquè la primera part
de la feixa sortint per la canal Mayor (el més habitual), ja la
descric molt detalladament en aquesta ressenya. La feixa
és amplíssima i té dues tarteres
força inclinades, la primera la passem per la part dreta, i
la segona en tendència cap a l’esquerra tot anant
a buscar el precipici. Aquí, de cop i volta, topem amb un
pas estret d’un parell o tres de metres d’amplada
que sembla que queda interromput (queda un línia estreta que
segueix però no ens va semblar de baixar-hi), cosa que ens
obliga a enfilar-nos cap a la muntanya (dreta), i assolir un petit
collet amb una fita. Des del collet la faixa Toro ens queda un vintena
de metres ensota, toca baixar-hi per la canal protegida per la
vegetació arbustiva que hi ha davant del collet. Ens encarem
al pendent, davallem uns quants metres i flanquegem quan ens sembli
possible cap a la dreta fins a la faixa Toro. Ara
només resta anar seguint la feixa, que no té
pèrdua possible. Passem una canal per la base, una petita
balma natural, baixem al centre de la canal d’As Escaleretas
i pugem fins a la proa que forma cap enfora l’espectacular
Pilar de Sobrarbe. Des del pilar fins a la canal Mayor la feixa va
perdent definició i es converteix en un pendent a mitja
muntanya, estem entrant a la gran olla que ha excavat la canal Mayor.
Flanquegem cap al nord seguint alguna fita dispersa sense perdre ni
guanyar massa desnivell. A la part final val més caminar per
dalt arran de la paret dreta fins al centre de la canal, on trobem
indicada la intersecció entre la canal
Mayor i la faixa Toro a una altura aproximada de 1850m. Després
de l’encreuament amb la canal Mayor, la part que hem de
travessar per retrobar la faixa Toro és força
difusa. La feixa es
dilueix en un rost brut de vegetació, tarteres, arbres
morts, cingles, canals..., i fins que no es torna a definir caminarem
incòmodament i sense massa referències, ja que la
represa de la feixa queda amagada al fons. Per
això és molt important que des del pilar de
Sobrarbe visualitzem bé aquest passatge, perquè
des de la canal Mayor la visió serà molt
reduïda. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
9 Des del pilar de
Sobrarbe convé fixar-se en la continuació de la
feixa |
10 Des de la canal
Mayor queda oculta i molt poc definida |
11 El mateix
però vist des d’Os Plans |
12 La canal Mayor
parteix la faixa Toro en dues parts, aquí teniu
l’enllaç entre elles |
|
|
|||
|
CREUAMENT DE LA
CANAL MAYOR, REPRESA DE LA FAIXA TORO FINS A LA CARA OCCIDENTAL DE LA
MUNTANYA I CIM DE LA PEÑA MONTAÑESA
(2’15-2’30h) |
|||
|
Al lloc on arribem
a la canal
Mayor no podem tirar cap a occident, hem de baixar una
trentena de metres i, vulguem o no, hem de col·locar-nos ben
bé al centre de la canal, que queda enfonsada a
mà dreta, ho podem fer baixant cap a una part terrosa o, uns
quants metres més avall, on queda tallada la
continuació, desgrimpant
|
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
13 El retrobament
amb la feixa |
14 Ens torna a
regalar uns paisatges impressionants |
15 Croquis
detallat a partir de la canal Mayor |
16 Fent el
flanqueig que ens porta a la canal Betiquera |
|
|
|||
|
Voregem un
esperó i quan la feixa fa una girada cap a muntanya trobem
un bosc, és la primera vegada que ens passa en tot el dia,
és força espès però
s’hi passa bé. Parem un instant i busquem la
continuació amb la mirada, veiem que a la part on sembla que
hem d’anar a espetegar hi ha dues feixes, una
d’estreta i elevada, i una altra de més ampla
però que ens obliga a baixar uns quants metres per a fer-hi
cap, aquesta és la que ens interessa, s’identifica
fàcilment perquè té una balma plena de
boixos al seu inici (desconec si és l’Espluga
Solano que marca el mapa). Baixem un xic pel bosc, creuem una canal
ampla i baixem fins a la balma, on descobrim que és prou
ampla i que les cabres i els isards hi deuen fer la migdiada. Tan
exposats que semblaven des de lluny aquests boixos! La feixa torna a
pujar ben definida, gira cega cap a la muntanya enmig d’un
paisatge majestuós i, amb un flanqueig horitzontal on cal
tenir cura de no relliscar (al principi som molt amunt respecte el
caient), ens porta al centre la canal que tenim cada cop més
propera a l’esquerra, la canal Betiquera. La canal no
té sortida possible pel seu interior ja que té un
bloc encaixat enorme, però uns metres abans es pot grimpar
cap a l’esquerra per sortir-ne sense gaires dificultats (I).
Immediatament després de superar aquesta grimpada flanquegem
cap a l’esquerra allunyant-nos de la canal, trobem una
tartera amb una agulla pintoresca a la dreta i, en direcció
oest, arribem al punt més baix del que veiem sense
dificultats, un coll on traiem el cap a la cara oest. Tenim a
l’esquerra una gran agulla amb una canal profunda a la base
(cota 1957m al mapa), i un abisme sense fons al davant. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
17 Fotografia
contrària a
l’anterior |
18 Grimpant per
sortir de la canal Betiquera abans del bloc |
19 Tartera,
l’agulla pintoresca, i el coll |
20 El pas clau, la
perspectiva enganya, però és molt aclaridor |
|
|
|||
|
Després
de fruir del moment és hora d’anar més
enllà, això no es pot acabar aquí. Si
mirem cap al nord veiem clarament la continuació de la faixa
Toro, hi ha una balma a la feixa i posteriorment gira amagant-se
darrera la muralla. El problema és que sembla impossible
arribar sota la balma sense jugar-nos-la molt, però
és una il·lusió visual, no ens
espantem. Del coll tirem cap a la dreta (nord-est), flanquegem a mitja
altura incòmodament o propers al llom de la dreta
(després ho haurem de baixar en aquest cas), i tirem un tros
endavant però mirant cap a l’esquerra. A poc a poc
es va resolent el secret, el que semblava llis ara té un
relleu cada vegada més ample, i el pas clau en
qüestió és sota d’on la vista
intentava cercar-lo, a la roca grisosa de sota
l’esperó imponent i vertical que vèiem.
Quan ho vegem clar deixem el llom i baixem cap a l’esquerra
per una canal rocosa fins a l’altura que ens sembli possible
d’anar a buscar la base de l’esperó
flanquejant a tocar de paret. Aquí amb una grimpada senzilla
però que no permet ni la més mínima
errada (I exposat), voltem l’esperó per sota,
flanquegem una mica més amb compte i pugem cap a la balma
(presència d’ortigues que delaten un sorprenent
lloc de pasturatge). Ja està, pas clau superat,
s’han acabat les dificultats (nosaltres no ho
sabíem pas, semblava que cada vegada ens
enredéssim més). Val la pena dir que, tant la
canal Betiquera per sobre del bloc, com la que hem fet servir per
baixar vora l’esperó, sembla que
s’enfilen cap a la carena de sota el cim sense gaires
dificultats, sempre va bé saber-ho, tot i que fins que no es
xafen no es pot saber del cert. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
21 Aquí
es veu el que no vèiem, el pas, malgrat
l’exposició, té una amplada raonable |
22 Arribant al que
semblava una balma petita |
23 Mirant enrera
des de la balma |
24 Tombem la
cantonada i fins i tot hi ha un fugaç corriol |
|
|
|||
|
Atenyem la
cantonada on s’acabava la nostra visió des del
coll i tenim una agradable sorpresa, la feixa és ampla,
esquitxada d’arbres, i força protegida. La seguim
una bona estona tot superant diversos esperons que baixen desgastats de
la muntanya, sempre més aviat per la part alta, fins que
arribem al seu límit. Aquest punt no té
confusió possible perquè la faixa Toro queda
tallada, si continuéssim en la mateixa direcció
hi ha un descens molt exposat a una profunda canal, i per primer cop
podem veure el cim. Abandonem la feixa i tirem amunt per una
espècie d’esperó desdibuixat de roca
trencada que s’enfila fàcilment cap a
l’est (dreta), cap a la tant desitjada plana meridional de
sota el cim. És ben ample i amb prou feines ens hem de
repenjar amb les mans en algun lloc, a tocar de la carena ens desviem
un xic a la dreta i l’assolim. Del pla meridional fins al cim
pugem per la vora de la cresta sud-oest seguint fites (un quart
d’hora llarg). |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
25 El successius
esperons suaus que hem d’anar superant |
26 Quan veiem
aquesta estampa s’ha acabat la faixa Toro |
27 Pujant per
l’esperó desdibuixat |
28 El cim des del
punt on assolim la carena |
|
|
|||
|
DESCENS |
|||
|
Per qualsevol de
les vies normals explicades en aquesta ressenya. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
29
Últims metres zenitals |
|
|
|
|
|
|||
|
Diferents
noms que podem trobar per la ruta |
|||
|
La canal Betiquera
també l’he trobat cartografiada com a canal
Bitiguera o canal Torquiacha. La feixa la podem trobar escrita de
moltes maneres diferents, faixa o Toro o també d’O
Toro, feixa Toro,
faja Toro i feixana Toro. Per una altra banda, no he trobat unanimitat
buscant els noms de les canals que fereixen la muntanya, i he preferit,
sense conèixer a fons la zona, no utilitzar
topònims que podrien ser erronis. De tota manera les
anomenaré, d’entrada la canal d’As
Escaleretas l’únic mapa que la situa on
l’he explicada és el de l’Alpina, els
aragonesos la situen abans. Per contra aquesta l’anomenen
canal Ricón, canal Garzón (pel cim que hi ha al
damunt O Picón de Canal Garzón, Pilar de Sobrarbe
o Pico Garzón) o canal Menor en contraposició a
la canal Mayor. Les canals anteriors que trobem, no tenint massa clar
quina és quina per la poca exactitud d’un mapa a
escala gran per aquests detalls, són la canal Deras Cinco i
la canal Deras Escaleretas. |
|||
|
|
|||
|
Data de la ressenya: Novembre 2010 |
Data de la ruta: Octubre 2010 |
||
|
|
|||
|
|
|||
