Puig d’Espies (1502m) i Penya Aguda (1522m) pujant pel grau de Fenollet i tornant per Montanissell

Matinal per assolir aquests cims de la part oriental de la serra de Sant Joan, al prepirineu lleidatà. Tots dos tenen unes vistes cap al nord bastant limitades, però en canvi ofereixen uns panorames locals magnífics. Cims anònims, com tants altres, que demanen un perfil d’excursionista amant dels racons solitaris, dels paisatges inèdits per a la gran majoria, i acostumat a moure’s sense la comoditat d’itineraris marcats i trepitjats assíduament.

Zona: Prepirineu Català

Tipus d’activitat: Excursionisme

També pertany a: Prepirineu     Catalunya

1 Mapa de l’Editorial Piolet

2 Croquis general de la caminada

3 Panoràmica des de la Penya Aguda cap a Boumort i Cabó

4 Vista de la zona per on caminarem des de la serra de Turp

RESUM

Dificultat: Mitjana. Un xic més elevada en el capítol de l’orientació, hi ha trams sense sender on cal tenir uns mínims coneixements per orientar-se bé.

Època aconsellable: Del mes d’Octubre al mes d’Abril. Al cor de l’hivern eviteu d’anar-hi si ha nevat recentment a cotes baixes.

Desnivell: 700m

Horari: Unes 4 hores per a tot el circuit

Mapa: Editorial Piolet, Boumort Est 1:20.000

Altres possibilitats: Es pot fer l’itinerari prescindint d’alguna de les ascensions però ens perdrem els millors paisatges.

ACCÉS AL PUNT D’INICI

Hem d’arribar a Organyà, i, al mig del poble, trencar cap a ponent per una carretera secundària en direcció a Montanissell i Cabó (indicat). Al cap de mig quilòmetre la carretera es bifurca, deixem a la dreta la carretera que va a Cabó i trenquem a mà esquerra cap a Montanissell. Al cap d’uns 8 quilòmetres des d’Organyà arribem a cal Fenollet, hi entrem i hi aparquem. A part de dedicar-se a les tasques ramaderes i agrícoles també és un establiment de turisme rural.

5 Pujada pel Grau de Fenollet

6 Localització de la torrentera a l’oest

7 Entrada de l’Espluga de Fenollet des del camí abandonat

8 Interior de l’Espluga de Fenollet

ASCENSIÓ AL PUIG D’ESPIES PASSANT PEL GRAU I L’ESPLUGA DE FENOLLET

De l’aparcament de cal Fenollet sortim cap al nord fins a la carretera principal, la seguim 50m cap a l’esquerra i trenquem a mà dreta per una pista secundària que porta immediatament a un dipòsit d’aigua. A l’esquerra d’aquest dipòsit surt el sender bastant fressat i clar, que ens fa superar fàcilment el grau de Fenollet. Al principi el traçat ens porta fins a tocar del barranc, coincidint amb el tub de recollida d’aigua de la font de Fenollet, que va a parar al dipòsit. Tant aquest barranc com el que queda a l’est del grau que pugem són bastant freqüentats pels amants dels descensos de barrancs. Després el sender ens allunya del barranc i fa una gran ziga-zaga per evitar el tram més abrupte de la muntanya.

Superat el grau de Fenollet arribem a un terreny molt més planer on desapareix la roca i apareixen els prats, aquí el sender es difumina i cal prendre bones referències visuals. Ens hem de fixar en la part alta del barranc que hem vorejat durant la pujada, allà s’inicia un esperó de roca que a la dreta té una petita torrentera. Per arribar-hi guanyem una mica més de desnivell cap al nord utilitzant algun tram de pistes en desús, i després fem un flanqueig horitzontal cap a l’esquerra, per camí o a l’ample, fins a un camí abandonat que mena a l’entrada en lleu baixada per terreny humit. Poc abans de la torrentera ja podem identificar l’Espluga de Fenollet, un modest forat a la roca de l’inici de l’esperó.  Val la pena fer-hi una visita, tot just s’han de remuntar deu o quinze metres. L’entrada és petita però a dins quedarem bocabadats de l’ample espai que s’hi amaga amb diferents forats naturals que donen a l’exterior, va servir durant molts anys per aixoplugar els que treballaven al bosc i també als pastors i els seus ramats.

Quan acabem la visita tornem a la torrentera per un corriol que ens hi du des de l’Espluga mateix. La remuntem una estona pel centre, no hi ha camí però fa de bon fer. Aviat s’engorja, si no hi ha aigua i teniu ganes de fer el “porc fer”, podeu continuar pel centre grimpant una mica i fent-vos lloc per la vegetació, però és més còmode sortir-ne guanyant uns metres pels pendents de la dreta, i després anar paral·lels a la torrentera uns 20 o 30m més elevats. De seguida trobem un altre camí abandonat que ens hi torna a fer entrar. Aquí hi ha bastant de malesa, hem d’enlairar-nos uns metres cap a l’altra vertent per un tros una mica incòmode (també si hi hem arribat pel centre), i després fer un llarg flanqueig paral·lels a l’esquerra de la torrentera fins al coll nord del Puig d’Espies, seguint el límit inferior del prat que amaga el bosc. Tot i trobar-nos la pista forestal que va a l’ermita de Santa Fe no baixem a buscar-la.

Del coll, on coincidim amb la pista forestal, al cim,  hem de pujar pel bosc cap a l’esquerra totalment fora de camí creuant alguna barrera de boixos. El cim no queda ben bé a la vertical del coll cap al sud, la direcció correcta és cap al sud-oest. De tota manera no hi ha pèrdua, hi ha un vèrtex geodèsic molt visible. Si hem arribat massa aviat a la carena, ens tocarà crestejar una mica cap a occident. Bona vista del plec sinclinal de la serra de Sant Joan i de tota la vall de Montanissell. A part podem guaitar força serres prepirinenques com la del Cadí, la de Port del Comte, la de Turp, la d’Aubenç, la de Carrànima... i tantes altres.

9 Tram pel bosc abans d’arribar al coll nord del Puig d’Espies

10 Panoràmica des del Puig d’Espies cap a la serra de Sant Joan

11 Vista des de la Penya Aguda cap a llevant

12 Baixant de la Penya Aguda cap al Forat del Pitarell

ASCENSIÓ A LA PENYA AGUDA, DESCENS CAP A PITARELL I MONTANISSELL, I RETORN A CAL FENOLLET

Del cim retornem al coll, baixem una mica per la pista principal cap a ponent i agafem al cap de pocs metres una pista secundària a mà dreta fins que mor. En aquest punt ja veiem la Penya Aguda, acabem d’arribar al pas de les Ósses i enfilem recte fins dalt, són tres puntes de similar altura. Cap al nord el cim fa honor al seu nom, cau a plom sobre la vall de Cabó. Té vistes una mica més àmplies cap al Pirineu, es poden veure cims de la Vall de Boí, del sud d’Andorra i de la part més oriental de la Cerdanya. La vista sobre la serra del Boumort val molt la pena, i cap al final d’aquesta cresta on som, a l’ermita de Santa Fe, també.

Davallem del cim per on hem pujat, i ens dirigim per prats i camps cap al Pitarell. Abans, però, enllaçarem amb la pista principal de Pitarell a Santa Fe a l’altura d’una barraca amb un pollancre a la vora. Baixem per la pista fins al mas de Pitarell, i aquí l’abandonem i anem per un corriol que passa sota els pals de la línia elèctrica fins al Forat del Pitarell, gran esvoranc entre els cims que hem fet i els més alts de la serra de Sant Joan. Aquí tornem a trepitjar la pista principal fins a la primera corba marcada, on l’abandonem de nou, i continuem per rastres de pas sota la línia elèctrica fins al dipòsit d’aigua del poble, i després per pista fins a Montanissell. A mitja baixada hi ha un sender que abandona la línia i va cap a la dreta, es pot seguir, però es va perdent a la part baixa, tot i donar igualment sobre el poble.

A la sortida del poble de Montanissell per la carretera cap a Organyà, agafem un camí ramader a mà dreta fins al final, on hi ha una gran torre elèctrica. Aquí hem de buscar, amb la mirada cap al nord-est, un camí que planeja fins a la carretera sense gairebé perdre ni guanyar metres, no un enfonsat que tenim al davant ple de corbes. Deu metres abans de la torre comencem a baixar per un marge cap a l’esquerra, i aquí no hi ha altra referència que anar a buscar per les feixes abandonades el camí abans esmentat, que s’inicia poc abans de creuar el barranc de la Muntanya, és important haver-lo identificat perquè sinó creuar aquest barranc no serà una tasca fàcil. Quan hi arribem tan sols l’hem de seguir planejant fins a la carretera. Així que toquem l’asfalt, a l’altra cantó de carretera, surt un sender que és l’antic camí de Montanissell a Organyà. No es veu gaire però no es pot confondre, l’inici és empedrat i va a buscar un coll que hi ha sobre la corba més meridional de la carretera. Així que l’agafem es mostra clar i fressat, ens escurça força el trajecte per les Costes de la Guineu, ja que és més directe que la carretera, i ens deixa a l’última corba de la carretera abans de Cal Fenollet.

Si sortint de Montanissell volem seguir la carretera fins al camí antic, hem d’estar a l’aguait. Abans d’aquest n’hi ha dos o tres més clars a mà esquerra que no s’han d’agafar, la referència és que al sender bo l’hi arriba una pista per la dreta i no gaire més endavant hi ha la corba de la carretera que fa més volta cap al sud.

13 Vora la barraca i el pollancre enllacem amb la pista principal

14 Descens des del Forat del Pitarell a Montanissell

15 El camí planer a on ens hem de dirigir

Data de la ressenya: Gener 2010

Data de la ruta: Desembre 2009

 ©muntanyaviva.cat  

Versió imprimible

@