Navegant

Puig de Massanella (1365m) i d’en Galileu (1181m) des del Santuari de Lluc

 

El Puig de Massanella és el cim més alt de l’illa de Mallorca al qual s’hi pot arribar caminant lliurement, ja que el sostre de les Balears, el Puig Major, és ocupat per un radar militar. Tot i això, a la via normal des del coll de sa Batalla s’hi paga un peatge, fruit de la peculiar gestió de la propietat privada a gran part de l’illa.

El nom de Massanella sembla que pot tenir un origen islàmic. Segons Joan Coromines deriva de dues paraules àrabs, manzal (hostal), i ílleh (nom de la divinitat). Si ho ajuntem queda manzal ílleh, l’Hostal de Déu, nom que suposadament li devien donar les comunitats islàmiques de l’illa.

La ruta que explico aquí no és la més habitual però tampoc és de les més complicades, és variada, completa i amb una simple grimpada en terreny calcari tant per arribar com per sortir del cim, que és molt panoràmic. És un itinerari circular on el desnivell és important, i on s’evita el peatge a l’anada... i segurament a la tornada, a l’hora que baixareu potser ja no hi haurà el cobrador contractat pel propietari de Comafreda a l’entrada de la finca.

 

Zona: Illes Balears

Tipus d’activitatExcursionisme

 

 

 

 

 

1 Mapa de l’Editorial Alpina

2 Puig de Massanella i Puig d’en Galileu

3 Vessant sud-oest del Puig de Massanella

4 La foto anterior ampliada

 

RESUM

Dificultat: Bastant alta. A la part alta cal tenir una mica de traça per trobar l’itinerari i s’ha de grimpar breument diverses vegades sense més dificultat que recolzar les mans a la roca.

Època aconsellable: Tot l’any. A l’estiu però, no us aconsello caminar a les hores centrals del dia, i a l’hivern la neu hi apareix en major o menor mesura, però habitualment marxa en pocs dies, tret de situacions concretes.

Desnivell: Aproximadament 1100m

Horari: 5’30-6’30h per tot el circuit.

Mapa: Editorial Alpina, Mallorca Tramuntana Nord 1:25.000

Altres possibilitats: Hi ha moltes combinacions possibles. Si no voleu fer el cim i voleu fer una volta caminant, podeu fer la tornada des del coll des Prat cap a llevant.                                                                De tornada del cim podeu baixar per les dues vies normals que, passant pel Pla de sa Neu, van a parar al coll de sa Línia, encara que és més bonica, panoràmica i tranquil·la la baixada que explico.

Per dormir: A la vora del Santuari de Lluc hi ha el refugi de Son Amer amb tots els serveis d’un refugi de muntanya.

 

ACCÉS AL PUNT D’INICI

Hem d’arribar al Santuari de Lluc per algun dels accessos per carretera que té (des d’Inca, Pollença o Sóller), i entrar al gran aparcament que té a l’esquerra, on aparcarem a la part alta cap a la dreta.

 

 

 

 

 

5 Croquis de la part alta de l’ascensió

6 Puig de Massanella empolsinat des del coll de ses Cases de neu

7 Casa de neu,  tenien sostre i les omplien a l’hivern de neu per disposar-ne a l’estiu

8 Vista llunyana des del sud on es veu el cim i la cresta que pujarem a l’esquerra

 

ASCENSIÓ AL PUIG D’EN GALILEU I AL PUIG DE MASSANELLA

Comencem caminant cap a la Font Coberta fins que, ben a la vora de la font (on podem omplir d’aigo), veiem indicat el sender GR221 a mà dreta (al final de l’aparcament, cantonada superior/dreta). Aquest sender és molt fàcil de seguir i té marques blanques i vermelles fins al coll des Prat, on l’abandonarem. Al primer tram passem entre marjades d’oliveres i, més endavant, d’alzines. Topem amb la carretera que va cap a Sóller, la creuem, i després de caminar una estona fins i tot per una pista forestal arribem a  Ses Voltes, un tram on el sender amb marge de pedra seca perfectament alineada (construït a finals del segle XVII), remunta ple de ziga-zagues. A la part superior es dirigeix cap a l’esquerra i travessem la línia carenera veient la vall del torrent de Comafreda i el puig de Massanella. Aquest coll es diu el coll de ses Cases de neu i d’aquí, cap a l’esquerra, en 15 minuts serem al visible cim del Puig d’en Galileu, de 1181m (bona vista del Torrent de Pareis i del descens que farem del Massanella).

Anem i tornem del cim i continuem pel GR221 cap al coll des Telègraf, el sender intenta no perdre gaire alçada vorejant el pendent cap a la dreta. Del coll des Telègraf, ara per l’esquerra, pugem en quatre llaçades fins al coll des Prat, durant aquest tram podem admirar una casa de neu. Del coll des Prat seguim el GR221 una estona més, creuem una barrera de pedra seca i, a la primera corba marcada que fa el GR, l’abandonem per anar paral·lels a la muralla oest del puig de Massanella. La direcció és clara (hi ha corriols i alguna fita), primer hem d’intentar caminar horitzontalment, sense guanyar ni perdre massa desnivell, i després ens hem d’anar apropant a la paret oest fins arribar ben bé a sota, tot això sempre en direcció sud/sud-oest. A la part final, no cal arribar al coll de n’Argentó (el punt més baix entre el Puig de Massanella i el Puig de ses Bassetes), una mica abans hi ha una lleixa a l’esquerra (petit passadís de roca), que és el punt feble per accedir a la cresta/llom sud-est del cim. Girem de direcció (nord-est) i comencem a grimpar.

Aquesta cresta no té cap pas compromès, i sempre és més senzilla cap a la dreta que pel fil, hi ha fites i el terreny dóna moltes opcions per evitar les dificultats (que no són pas gaires). Al final arribem a un cim secundari (cota 1347m), des d’on veiem un gran pla i al final el cim veritable. Hi arribem caminant, molt bona vista cap a totes direccions i un avenc prou profund a tocar del cim.

 

 

 

 

 

9 En Pep a la lleixa que du a la cresta

10 Començant a grimpar la cresta/llom

11 Arribant al cim secundari

12 El cim des de la cota 1347m

 

DESCENS EN ITINERARI CIRCULAR

Us explico una variant molt més solitària que les vies normals. Es tracta de seguir el llom est del cim, ben pla cap al sud, i amb caient abrupte cap al nord. No té cap dificultat, tan sols molt esporàdicament hem de desgrimpar una mica per la carena tot cercant l’itinerari més adient, sempre voltant per la dreta totes les dificultats. És un tram molt bonic, fins i tot a la part mitja podem veure-hi unes altres cases de neu, hem d’anar perdent desnivell fins al punt més baix d’aquest llom, a uns 1000 metres d’altura.

Aquest petit coll és l’última part del descens, entrem al tall entre roques que hi ha a l’esquerra i fem un pas molt curt (crec que es diu el Pas de n’Anna però no ho puc assegurar), que ens deixa a uns pendents d’herba que baixem fins que trobem el marcat sender que baixa vora el torrent de Comafreda. Quan hi arribem, vora la font de sa Teula, tan sols l’hem de seguir cap a la dreta, es converteix aviat en una pista forestal i, vora la font de s’Hort, enllaça amb la pista forestal de la via normal, que ara utilitzem per finalitzar l’itinerari agafant el trencant que baixa a l’esquerra. En aquest tram de pista, força avall, es on podem trobar el famós “peatge” que, amb una mica de sort, a la tarda podem trobar-nos-el sense el cobrador. Continuem baixant per la pista principal i no trenquem un últim trencant a mà dreta que puja fins es Guix. Quan arribem a la carretera la remuntem fins al coll de sa Batalla (atenció a les corbes tancades amb els autocars turístics). Vora el coll, on enllacem amb la carretera principal entre Pollença i Sóller, no l’haurem de seguir ni un metre, ja que al davant mateix surt el camí vell de Lluc que seguirem fins al santuari, on hem començat la caminada.

 

 

 

 

 

13 Croquis del descens del cim

14 Baixant pel llom est ja podem veure el pas

15 El pas de baixada del llom est del cim

16 Núvol estripat pel vent sobre el Puig d’en Galileu i de Massanella

 

Diferents noms que podem trobar per la ruta

Antigament també es deia Puig Major de Massanella

 

Data de la ressenya: Desembre 2008

Data de la ruta: Desembre 2005

 

 ©muntanyaviva.cat  

 

Versió imprimible

@