Sacrotz (2676m) passant per l’ivó de Gorgutes i el port de la Glera

La ruta per pujar al tuc de Sacrotz és bastant completa, bosc a l’inici, torrents, prats, llacs, un coll històric, una breu grimpada per donar ambient a l’ascensió, i unes vistes que sovint comparteixen la nitidesa del vessant sud amb el mar de núvols del vessant nord.

El cim, poc destacat al fons de la vall de Gorgutes, queda a l’ombra dels grans pics de la zona. De fet, tots els cims fronterers des del Salvaguarda fins als tres mils del Bom i el Malpàs es troben en aquesta situació, aquest però, té la peculiaritat que és el més meridional i visitat de tots ells, sobresortint com un gran sentinella per la part occitana i permetent-nos d’admirar el vessant nord d’aquests cims. Per una altra banda, el port de la Glera, coll històric entre la vall de Lis i la de Benasc, que uneix l’Espitau de Banhères i l’Hospital de Benasc, antigament havia estat un important punt de pas (se’n té constància des de l’Edat Mitjana), fins que el condicionament del port de Benasc per picapedrers occitans li va prendre protagonisme.

Zona: Pirineu Franja de Ponent

Tipus d’activitat: Excursionisme

També pertany a: Perineu Aragonés/Pirineu Aragonès  Pirenèu Occitan/Pirineu Occità  Pirineu

1 Mapa de l’Editorial Alpina

2 Croquis de l’ascensió des del sud

3 El cim vist des del nord

4 El cim vist des de l’oest

RESUM

Dificultat: Bastant alta. Ruta ben marcada, fàcil, i sense entrebancs fins a sota el cim. La dificultat és fruit de la grimpada senzilla de la part final (I).

Època aconsellable: Segons els anys, des de la segona meitat del mes de Juny fins al mes d’Octubre.

Desnivell: 900m

Horari: 2’45-3h fins al cim.

Mapa: Editorial Alpina, Maladeta - Aneto 1:25.000 o Editorial Alpina, Valle de Benasque 1:30.000

Recomanacions: Hi ha una congesta de neu una mica més amunt del port de la Glera que aguanta bastant. Si hi anem a principis de temporada és aconsellable dur els grampons a la motxilla o haurem de fer filigranes per evitar-la, la sort que té és que no és en un lloc de mala caiguda ni amb molt pendent.

Altres possibilitats: Es pot començar a caminar des de l’Hospital de Benasc.

ACCÉS AL PUNT D’INICI

Hem d’arribar a Benasc i seguir la carretera que en surt fins a la seva fi, on hi havia projectat un túnel per unir les valls de Benasc i Luishon. Al punt on finalitza la carretera arrenca el sender que ens guiarà muntanya amunt.

5 El cim vist des de l’est

6 A punt d’arribar a l’ivó de Gorgutes podem veure el cim per primer cop

7 Port de la Glera

8 L’ivó de Gorgutes vist vora el port de la Glera

ASCENSIÓ AL PIC DE SACROTZ PER LA VIA NORMAL

Comencem a caminar bosc amunt pel sender, passem una zona humida i aviat creuem un torrent per un pont de fusta. Més amunt el camí fa un gir sobtat cap a l’oest per després tornar cap al nord, aquí el bosc desapareix. Fem un flanqueig ascendent cap a la dreta que, a poc a poc, ens va apropant al torrent que baixa del barranc de Gorgutes  fins que hi avancem paral·lels. Aviat trobem un altre pont que facilita de creuar el torrent de Gorgutes (2090m aproximadament).

Pugem per l’altra riba i trobem un immens prat on el camí és força difús, si aixequem la vista cap al nord però, la continuació no té pèrdua, es veu altre cop el sender ben clar fent una diagonal cap al pic de la Muntanyeta (est), cap a ponent aniríem al port Vell. Creuem el prat i pugem per la diagonal fins a tocar dels ivons de la solana de Gorgutes (o estanys de la Muntanyeta, tot i que no els veiem fins que som més amunt). Girem cap a l’oest, el camí puja per un llom que passa per l’esquerra del turonet de Gorgutes, i després tomba cap al nord i ens deixar a l’ivó de Gorgutes (o estany de la Glera). Per primer cop descobrim el cim on ens dirigim, impressiona més del que és en realitat. Flanquegem l’ivó per la riba oriental i, al fons, proper i ocult a la part de la dreta, albirem el port de la Glera (o de les Gorgutes), on val la pena de treure-hi el cap. Per la banda occitana és la culminació d’una vall, però pel vessant aragonès la vall no finalitza pas aquí, ja que gira noranta graus per a morir a la coma tancada on hi ha el cim i el coll de Sacrotz.

9 Croquis de la grimpada final

10 Inici de la grimpada

11 Vista des del cim cap a l’est/sud-est, destaca el massís de la Maladeta

12 De baixada, finalitzant la part abrupta

Fins aquí ha estat un ruta de senderisme històric ben còmoda, ara comença l’ascensió, que compartirem amb els que vénen de la part occitana. Del port de la Glera prenem una vall lateral gairebé tangent al port que neix cap al nord-oest, és poc o molt fitada, primer avancem pel centre i després en sortim cap a la dreta per anar a cercar la base de la muralla que defensa el cim, girem decididament cap al nord fins a sota d’un marcat diedre que ens indica l’inici de la grimpada. La grimpada, ben fitada i de primer grau, no té dificultat tècnica, però cal tenir cura a l’hora de transitar-hi perquè és de mala caiguda, es tracta d’anar avançant de biaix dreta-esquerra, amb una excepció per guanyar altura cap al nord, fins que sortim als prats superiors de sota el cim. Ens dirigim després al coll que hi ha a l’esquerra del cim, on trobem un sorprenent pluviòmetre rovellat, i, finalment, per l’aresta primer, i després una mica pel vessant sud (rastres de pas), arribem al cim. Amb bon temps, el vessant nord sovint té el clàssic mar de núvols, sinó, magnífica vista de Banhères de Luishon.

VARIANT PER FER LA CRESTA SUD-EST DEL SACROTZ DES DEL PORT DE LA GLERA

Aquesta variant no aporta gaire més dificultat que la via normal però permet fer un petit itinerari circular si la combinem amb ella. La diferència més notable és que no està senyalitzada i és una mica més aèria però no més difícil que la grimpada de la ruta normal. Una mica després del port de la Glera en direcció al cim, pugem per prats d’herba cap a la dreta fins a la carena, on aviat s’inicia la cresta rocosa. Grimpem i caminem per terreny senzill (màxim algun I+), les principals dificultats però, es poden evitar la majoria de vegades perdent uns metres cap a l’esquerra. Abans de la cúpula final, el que semblava una cresta més retallada s’evita fàcilment caminant per una canal que no es pot veure des de baix al pla. Arribem al cim sense complicacions però havent gaudit d’un ampli panorama.

13 Croquis de la variant

14 A mitja cresta, terreny senzill

15 Vora la cúpula final, s’aprecia la canal que facilita aquest tros

DESCENS

Per la via normal explicada com a primera opció.

16

17 Ivó de Gorgutes

18 Pic de la Muntanyeta a l’esquerra amb els ivons a la seva falda

19

Diferents noms que podem trobar per la ruta

Tuc de Sacrotz en occità, pic de Sacroux en francès, i altres formes menys utilitzades, pico o pic de Sacrous o Sacrux.

Data de la ressenya: Juliol 2010

Data de la ruta: Juliol 2009

 ©muntanyaviva.cat  

Versió imprimible

@