Navegant

Salvaguarda o Tuca de Cabellut (2738m) des de l'Hospital de Benasc

 

Ascensió històrica i una clàssica entre les clàssiques que no pot faltar a cap amant dels Pirineus. Cada racó que petjarem ens podria explicar mil i una històries que hi han passat. Es tracta de la via normal del tuc de Salvaguarda que comença, com sempre havia estat, a l’Hospital de Benasc passant per l’històric camí del port de Benasc (ara es pot escurçar una mica per la pista, oberta artificialment, que va a la Besurta). Des del cim hi ha una vista antològica del massís de la Maladeta amb una reputació tan antiga com merescuda.

 

Zona: Pirineu Franja de Ponent

Tipus d’activitat: Excursionisme

També pertany a: Perineu Aragonés/Pirineu Aragonès  Pirenèu Occitan/Pirineu Occità  Pirineu

 

 

 

 

 

1 Mapa de l’Editorial Alpina

2 Croquis de l’inici de la ruta

3 Croquis de la part alta de la ruta

4 Vist des del sud és el sentinella de tota la vall de Benasc

 

RESUM

Dificultat: Mitjana. Via normal del cim, durant tota la sortida hi ha un sender molt clar i marcat, difícilment estarem sols a l’estiu. A la part final passem per un tram sense dificultat tècnica, però amb una bona balconada, que és perillós en cas de relliscada.

Època aconsellable: Sense neu, segons els anys, des de la segona meitat del mes de Juny fins al mes d’Octubre.

Desnivell: 1000m

Horari: 3h per a l’ascensió

Mapa: Editorial Alpina, Maladeta - Aneto 1:25.000 (sender de l’ascensió molt mal dibuixat a l’edició del 2002), o el que us poso a la casella 1, que és més curós amb la ruta, Editorial Alpina, Valle de Benasque 1:30.000

Altres possibilitats: Si volem allargar la jornada, abans de tirar avall podem anar fins al port de la Picada. Hi ha un sender, molt utilitzat pels francesos per fer un itinerari circular, que va del port de Benasc al port de la Picada per la falda del pic de la Mina sense a penes perdre desnivell. També podem sortir directament des de la Besurta, arribant-hi amb autobús de pagament o en cotxe fora de l’època estiuenca, i fer el cim en 2’15h. Tan per una cosa com per l’altra podeu trobar una mica d’informació en aquesta ressenya.

 

ACCÉS AL PUNT D’INICI

Hem d’arribar a Benasc i seguir la carretera que en surt remuntant tota la vall. Un parell de quilòmetres abans de la seva fi, prenem a mà dreta el trencall asfaltat que baixa cap a l’Hospital de Benasc. Aviat trobem un aparcament habilitat a mà esquerra abans de la barrera que hi ha durant els mesos d’estiu.

 

 

 

 

 

5 Vist des de l’est

6 Cara est del Salvaguarda

7 Cara nord del cim

8 Cara oest del cim amb el clàssic mar de núvols al vessant nord

 

ASCENSIÓ A LA TUCA DE SALVAGUARDA

Des de l’aparcament comencem a caminar en direcció nord-est, per un sender ben definit, que passa per uns quants pontets de troncs que ens ajuden a creuar els diferents rierols que hi ha. Arribem rere l’Hospital de Benasc, seguidament al Plan de l’Hospital, i, quan finalitza, en sortim per la dreta. Aviat trobem una bifurcació important, cap a la dreta aniríem cap a la Besurta (opció explicada al descens), nosaltres continuem recte pel vell sender que porta cap al port de Benasc.

El primer tram transcorre per terreny càrstic i ens deixa sota la pena Blanca (intentem no perdre les fites), on el sender fa unes llaçades pels pendents d’herba de l’esquerra de la part rocosa, que ens faran suar una mica. De cop i volta, vira a mà dreta i flanqueja per un passadís tallat a pic i pala que fereix les roques blanques que donen nom al cim. Anem a parar a l’altra banda de les roques calcàries, on hi torna a haver prats i el camí ens porta cap al nord per poder remuntar, en direcció est, l’últim tram de la vall que voreja el cim de la pena Blanca. Quan s’acaba enllacem amb el sender marcat com a GR vora les ruïnes que formaven part de la casa Cabellut.

Amb una ziga-zaga cap al nord ens plantem en un moment al port de Benasc, on val la pena de treure-hi el cap, tot i que per fer l’ascensió no cal (el sender surt 25 metres abans cap a l’esquerra). Podem veure el contrast entre el vessant nord i el sud, i, amb una mica de sort, el clàssic mar de núvols anticiclònics que sovint cobreixen la part occitana, si és clar, veiem els Boms deth Pòrt i el refugi de la vora.

 

 

 

 

 

9 Croquis bastant exacte des de Can Cabellut fins al cim

10 Començant la jornada cap al Plan de l’Hospital

11 Part alta de l’ascensió, a l’esquerra es pot veure el trau del port de Benasc

12 Les llaçades inicials des del port de Benasc són per pendents d’herba

 

Des del port de Benasc cap a occident, on hi ha el cim, compartim camí amb els que pugen del vessant occità per un sender tan marcat i transitat, que fa que sigui gairebé impossible que ens hi puguem perdre. Ho resumeixo una mica, el sender primer flanqueja el pendent cap a occident una estona, i després s’enfila pels prats cap al nord fins a quasi tocar la cresta oriental del cim. Torna a flanquejar cap a l’esquerra pel vessant sud però ara el terreny és abrupte i esquistós, al centre d’aquest flanqueig el sender queda interromput i hi ha un pas on hem de davallar tan sols un metre cap al sud, que és equipat amb un cable per si algú té una mica de vertigen, si és sec no té dificultat però la vall de l’Éssera queda molt avall, compte! Després d’aquest pas hem de continuar en la mateixa direcció flanquejant per una lleixa excavada a la muntanya, fins que tornen a aparèixer pendents herbats. Ara trobem unes ziga-zagues molt curtes i dretes cap al nord fins al replà zenital, on assolim la divisòria d’aigües i carenegem una mica cap a occident fins al cim.

 

 

 

 

 

13 El pas un xic aeri equipat, si és sec es passa molt bé

14 Últims metres, es pot veure que el sender és molt marcat

15 Visió impressionant del massís de la Maladeta

16 Cap al nord podem veure els Boms deth Pòrt amb el seu refugi

 

 TRES APUNTS HISTÒRICS

Casa, Cabana o Can Cabellut, era un refugi històric que aixoplugava els excursionistes que pujaven des de Luishon, que va perdre la seva importància estratègica amb la construcció del refugi de la Renclusa, i va acabar desapareixent a la primera meitat del segle XX. En aquest punt els clients canviaven de traginers i canviaven els animals per continuar el camí, s’hi podia dormir i menjar, i també era un punt de referència pels contrabandistes. El lloc és a uns prats planers molt acollidors d’on sovint començava l’ascensió (descens en aquest cas), cap a l’Aneto, tot i que una part es feia a cavall o amb mules. Pel que fa al cim on anem, el mateix Cabellut, guarda del refugi, havia fet traçar un camí que permetia, pagant, arribar fins dalt a cavall, cosa que tenia força èxit entre els estiuejants de Luishon, tot i que ara ens pugui semblar inversemblant i molt agosarat.

Hi ha una història ben certa que val la pena d’explicar. El 21 de Juliol de 1849 l’alpinista Toussaint Lezat, pujant el Salvaguarda, va trobar un rosari de vidre blau i unes restes humanes vora el cim. Ell mateix va treure’n l’entrellat trobant els testimonis de la tragèdia. Mig segle abans, una monja, que era germana del president de l’audiència de Montpelhièr, fugia dels agents revolucionaris francesos. Al port de Benasc, tenint a tocar els perseguidors, l’abandonaren els que l’acompanyaven i guiaven. Ella, llavors, tement que seria capturada, seguí tota sola cap al cim tot dient “Déu meu, doneu-me la força per pujar en aquest pic, on ells no em podran veure i jo moriré més a prop de Vós!”. Aquesta història fou reproduïda a la majoria de guies de muntanya de la zona durant la segona meitat del segle XIX.

El Port de Benasc és una bretxa que permet el pas entre els pics de Salvaguarda i de la Mina. Si hi arribem, trobarem una placa que explica que al segle XVI es va condicionar la pujada pel vessant nord per picapedrers occitans, fent un grapat de llaçades artificials. Això va permetre que el port absorbís el pas de cavalleries entre l’Espitau de Banhères i l’Hospital de Benasc, que fins llavors es feia pel port de la Glera. Aquest port també fou emprat a la primera ascensió de l’Aneto, per Plató de Txihatxef i Albert de Franqueville el dia 18 de Juliol de 1842, i dos dies més tard coronaren per primer cop el sostre del Pirineu. Posteriorment, a la segona meitat del segle XIX, la majoria d’expedicionaris de l’època que volien fer l’Aneto o la Maladeta, acompanyats sovint per guies de Banhères de Luishon, també van trepitjar aquestes pedres carregades d’història. Curiosament, des del port de Benasc sembla més alta la Maladeta que el propi Aneto, deixant en l’anonimat durant una bona colla d’anys el cim més alt del Pirineu, fins que el 1817 el geodesista Henry Reboul va determinar que era el punt més alt del massís, i com a conseqüència, de tot el Pirineu.

 

DESCENS

Es pot fer pel mateix lloc però també podem completar un itinerari circular. Del cim retornem al port de Benasc i ara baixem cap a l’est com si anéssim a la Besurta. Cap als 2200m el sender davalla precipitadament cap al sud en una llarga sèrie de giragonses. Abans d’arribar a la carretera que va de l’Hospital de Benasc a la Besurta, hi ha una bifurcació, ben indicada, on hem de continuar el sender que va cap a l’oest. El seguim passant pels ivons del Plan d’Estanys, la colladeta dels Aranesos, i, anant després paral·lels al riu Éssera, enllacem amb la ruta que hem fet al matí vora el Plan de l’Hospital.

 

 

 

 

 

17 Baixant del port encara podem gaudir de les vistes

18 Paisatge des de les giragonses

 

 

 

Diferents noms que podem trobar per la ruta

Si sumem una zona de contacte de llengües (català, espanyol, aragonès, francès i occità), i un topònim traduïble, donen com a resultat un munt de noms possibles, tuc o pic de Salvaguarda, Salvaguardia, Salbaguardia, pic de Sauvegarde, tuc de Salvagarda o Sauvaguarda i també tuca de Cabellud. El port de Benasc també el podem trobar com a Port de Venasque, Portillón de Benasque o Puerto de Benás.

 

Data de la ressenya: Juliol 2010

Data de la ruta: Juliol 2009

 

 ©muntanyaviva.cat  

 

Versió imprimible

@