|
Salvaguarda
o Tuca de Cabellut (2738m) des de l'Hospital de Benasc |
|||
|
|
|||
|
Ascensió
històrica i una clàssica entre les
clàssiques que no pot faltar a cap amant dels Pirineus. Cada
racó que petjarem ens podria explicar mil i una
històries que hi han passat. Es tracta de la via normal del
tuc de Salvaguarda que comença, com sempre havia estat, a
l’Hospital de Benasc passant per
l’històric camí del port de Benasc (ara
es pot escurçar una mica per la pista, oberta
artificialment, que va a la Besurta). Des del cim hi ha una vista
antològica del massís de la Maladeta amb una
reputació tan antiga com merescuda. |
|||
|
|
|||
|
Zona: Pirineu
Franja de Ponent |
Tipus
d’activitat: Excursionisme |
||
|
També
pertany a: Perineu
Aragonés/Pirineu Aragonès Pirenèu
Occitan/Pirineu Occità
Pirineu |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
1 Mapa de
l’Editorial Alpina |
2 Croquis de
l’inici de la ruta |
3 Croquis de la
part alta de la ruta |
4 Vist des del sud
és el sentinella de tota la vall de Benasc |
|
|
|||
|
RESUM |
|||
|
Dificultat: Mitjana. Via
normal del cim, durant tota la sortida hi ha un sender molt clar i
marcat, difícilment estarem sols a l’estiu. A la
part final passem per un tram sense dificultat tècnica,
però amb una bona balconada, que és
perillós en cas de relliscada. |
|||
|
Època
aconsellable: Sense neu, segons
els anys, des de la segona meitat del mes de Juny fins al mes
d’Octubre. |
|||
|
Desnivell: 1000m |
|||
|
Horari: 3h per a
l’ascensió |
|||
|
Mapa: Editorial Alpina,
Maladeta - Aneto 1:25.000 (sender de l’ascensió
molt mal dibuixat a l’edició del 2002), o el que
us poso a la casella 1, que és més
curós amb la ruta, Editorial Alpina, Valle de Benasque
1:30.000 |
|||
|
Altres
possibilitats: Si volem allargar
la jornada, abans de tirar avall podem anar fins al port de la Picada.
Hi ha un sender, molt utilitzat pels francesos per fer un itinerari
circular, que va del port de Benasc al port de la Picada per la falda
del pic de la Mina sense a penes perdre desnivell. També
podem sortir directament des de la Besurta, arribant-hi amb
autobús de pagament o en cotxe fora de
l’època estiuenca, i fer el cim en
2’15h. Tan per una cosa com per l’altra podeu
trobar una mica d’informació en aquesta ressenya. |
|||
|
|
|||
|
ACCÉS
AL PUNT D’INICI |
|||
|
Hem
d’arribar a Benasc i seguir la carretera que en surt
remuntant tota la vall. Un parell de quilòmetres abans de la
seva fi, prenem a mà dreta el trencall asfaltat que baixa
cap a l’Hospital de Benasc. Aviat trobem un aparcament
habilitat a mà esquerra abans de la barrera que hi ha durant
els mesos d’estiu. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
5 Vist des de
l’est |
6 Cara est del
Salvaguarda |
7 Cara nord del cim |
8 Cara oest del
cim amb el clàssic mar de núvols al vessant nord |
|
|
|||
|
ASCENSIÓ
A LA TUCA DE SALVAGUARDA |
|||
|
Des de
l’aparcament comencem a caminar en direcció
nord-est, per un sender ben definit, que passa per uns quants pontets
de troncs que ens ajuden a creuar els diferents rierols que hi ha.
Arribem rere l’Hospital de Benasc, seguidament al Plan de
l’Hospital, i, quan finalitza, en sortim per la dreta. Aviat
trobem una bifurcació important, cap a la dreta
aniríem cap a la Besurta (opció explicada al
descens), nosaltres continuem recte pel vell sender que porta cap al
port de Benasc. El primer tram
transcorre per terreny càrstic i ens deixa sota la pena
Blanca (intentem no perdre les fites), on el sender fa unes
llaçades pels pendents d’herba de
l’esquerra de la part rocosa, que ens faran suar una mica. De
cop i volta, vira a mà dreta i flanqueja per un
passadís tallat a pic i pala que fereix les roques blanques
que donen nom al cim. Anem a parar a l’altra banda de les
roques calcàries, on hi torna a haver prats i el
camí ens porta cap al nord per poder remuntar, en
direcció est, l’últim tram de la vall
que voreja el cim de la pena Blanca. Quan s’acaba enllacem
amb el sender marcat com a GR vora les ruïnes que formaven
part de la casa Cabellut. Amb una ziga-zaga
cap al nord ens plantem en un moment al port de Benasc, on val la pena
de treure-hi el cap, tot i que per fer l’ascensió
no cal (el sender surt |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
9 Croquis bastant
exacte des de Can Cabellut fins al cim |
10
Començant la jornada cap al Plan de l’Hospital |
11 Part alta de
l’ascensió, a l’esquerra es pot veure el
trau del port de Benasc |
12 Les
llaçades inicials des del port de Benasc són per
pendents d’herba |
|
|
|||
|
Des del port de
Benasc cap a occident, on hi ha el cim, compartim camí amb
els que pugen del vessant occità per un sender tan marcat i
transitat, que fa que sigui gairebé impossible que ens hi
puguem perdre. Ho resumeixo una mica, el sender primer flanqueja el
pendent cap a occident una estona, i després
s’enfila pels prats cap al nord fins a quasi tocar la cresta
oriental del cim. Torna a flanquejar cap a l’esquerra pel
vessant sud però ara el terreny és abrupte i
esquistós, al centre d’aquest flanqueig el sender
queda interromput i hi ha un pas on hem de davallar tan sols un metre
cap al sud, que és equipat amb un cable per si
algú té una mica de vertigen, si és
sec no té dificultat però la vall de
l’Éssera queda molt avall, compte!
Després d’aquest pas hem de continuar en la
mateixa direcció flanquejant per una lleixa excavada a la
muntanya, fins que tornen a aparèixer pendents herbats. Ara
trobem unes ziga-zagues molt curtes i dretes cap al nord fins al
replà zenital, on assolim la divisòria
d’aigües i carenegem una mica cap a occident fins al
cim. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
13 El pas un xic
aeri equipat, si és sec es passa molt bé |
14
Últims metres, es pot veure que el sender és molt
marcat |
15
Visió impressionant del massís de la Maladeta |
16 Cap al nord
podem veure els Boms deth Pòrt amb el seu refugi |
|
|
|||
|
TRES
APUNTS HISTÒRICS |
|||
|
Casa,
Cabana o Can Cabellut, era un refugi
històric que aixoplugava els excursionistes que pujaven des
de Luishon, que va perdre la seva importància
estratègica amb la construcció del refugi de la
Renclusa, i va acabar desapareixent a la primera meitat del segle XX.
En aquest punt els clients canviaven de traginers i canviaven els
animals per continuar el camí, s’hi podia dormir i
menjar, i també era un punt de referència pels
contrabandistes. El lloc és a uns prats planers molt
acollidors d’on sovint començava
l’ascensió (descens en aquest cas), cap a
l’Aneto, tot i que una part es feia a cavall o amb mules. Pel
que fa al cim on anem, el mateix Cabellut, guarda del refugi, havia fet
traçar un camí que permetia, pagant, arribar fins
dalt a cavall, cosa que tenia força èxit entre
els estiuejants de Luishon, tot i que ara ens pugui semblar
inversemblant i molt agosarat. Hi ha una història ben certa que val
la pena d’explicar. El 21 de Juliol de 1849
l’alpinista Toussaint Lezat, pujant el Salvaguarda, va trobar
un rosari de vidre blau i unes restes humanes vora el cim. Ell mateix
va treure’n l’entrellat trobant els testimonis de
la tragèdia. Mig segle abans, una monja, que era germana del
president de l’audiència de
Montpelhièr, fugia dels agents revolucionaris francesos. Al
port de Benasc, tenint a tocar els perseguidors,
l’abandonaren els que l’acompanyaven i guiaven.
Ella, llavors, tement que seria capturada, seguí tota sola
cap al cim tot dient “Déu meu, doneu-me la
força per pujar en aquest pic, on ells no em podran veure i
jo moriré més a prop de
Vós!”. Aquesta història fou
reproduïda a la majoria de guies de muntanya de la zona durant
la segona meitat del segle XIX. El Port
de Benasc és una bretxa que permet el pas entre
els pics de Salvaguarda i de la Mina. Si hi arribem, trobarem una placa
que explica que al segle XVI es va condicionar la pujada pel vessant
nord per picapedrers occitans, fent un grapat de llaçades
artificials. Això va permetre que el port
absorbís el pas de cavalleries entre l’Espitau de
Banhères i l’Hospital de Benasc, que fins llavors
es feia pel port de la Glera. Aquest port també fou emprat a
la primera ascensió de l’Aneto,
per Plató de Txihatxef i Albert de
Franqueville el dia 18 de Juliol de 1842, i dos dies més
tard coronaren per primer cop el sostre del Pirineu. Posteriorment, a
la segona meitat del segle XIX, la majoria d’expedicionaris
de l’època que volien fer l’Aneto o la
Maladeta, acompanyats sovint per guies de Banhères de
Luishon, també van trepitjar aquestes pedres carregades
d’història. Curiosament, des del port de Benasc
sembla més alta la Maladeta que el propi Aneto, deixant en
l’anonimat durant una bona colla d’anys el cim
més alt del Pirineu, fins que el 1817 el geodesista Henry
Reboul va determinar que era el punt més alt del
massís, i com a conseqüència, de tot el
Pirineu. |
|||
|
|
|||
|
DESCENS |
|||
|
Es pot fer pel
mateix lloc però també podem completar un
itinerari circular. Del cim retornem al port de Benasc i ara baixem cap
a l’est com si anéssim a la Besurta. Cap als 2200m
el sender davalla precipitadament cap al sud en una llarga
sèrie de giragonses. Abans d’arribar a la
carretera que va de l’Hospital de Benasc a la Besurta, hi ha
una bifurcació, ben indicada, on hem de continuar el sender
que va cap a l’oest. El seguim passant pels ivons del Plan
d’Estanys, la colladeta dels Aranesos, i, anant
després paral·lels al riu Éssera,
enllacem amb la ruta que hem fet al matí vora el Plan de
l’Hospital. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
17 Baixant del
port encara podem gaudir de les vistes |
18 Paisatge des de
les giragonses |
|
|
|
|
|||
|
Diferents
noms que podem trobar per la ruta |
|||
|
Si sumem
una zona de contacte de llengües (català, espanyol, aragonès, francès i occità),
i un topònim traduïble, donen com a resultat un munt de noms possibles, tuc o
pic de Salvaguarda, Salvaguardia, Salbaguardia, pic de Sauvegarde, tuc de Salvagarda
o Sauvaguarda i també tuca de Cabellud. El port de Benasc també el podem trobar
com a Port de Venasque, Portillón de Benasque o Puerto de Benás. |
|||
|
|
|||
|
Data de la ressenya: Juliol 2010 |
Data de la ruta: Juliol 2009 |
||
|
|
|||
|
|
|||
