Navegant

Serra Negra, Roques Trencades (2755m) i Estiba Freda (2691m) des de l'Obago d'Ardoners

 

Sortida assequible a dos miradors extraordinaris i anònims de la cara sud del massís de la Maladeta, especialment de la vall de Corones, on hi ha la via normal per pujar a l’Aneto des de Vallhiverna. La serra Negra, visible des de multitud d’indrets, és situada al sud de la vall de Vallhiverna, i el seu punt culminant, el Cap de les Roques Trencades, comunica tres valls, la de Castanesa, la de Cerler i la de Vallhiverna. El nom de la serra és degut a les pissarres amb alt contingut de ferro que hi ha, que, en contacte amb l’aire, s’oxiden donant un to fosc característic des de la llunyania.  L’únic cim d’anomenada de la zona, fora però de la serra, és el pic de Castanesa, i es pot enllaçar fàcilment amb la ruta proposada, de fet, el terreny permet moltes variants i circuits però sempre sense camins gaire definits.

 

Zona: Pirineu Franja de Ponent

Tipus d’activitat: Excursionisme

També pertany a: Perineu Aragonés/Pirineu Aragonès    Pirineu

 

 

 

 

 

1 Mapa de l’Editorial Alpina

2 Serra Negra des del SW, davant del massís de la Maladeta

3 Serra Negra a l’albada vista des del nord

4 Des de l’est

 

RESUM

Dificultat: Mitjana. Recorregut sense camí marcat en la seva totalitat.

Època aconsellable: Segons els anys, des de mig Juny fins a l’Octubre.

Desnivell: 825m                                           

Horari: 2’30h per a l’ascensió de la tuca de Roques Trencades i 45 minuts per la travessa fins al pic d’Estiba Freda, en total 3’15h per a les ascensions.

Mapa: Editorial Alpina, Maladeta - Aneto 1:25.000 (atenció, a algunes edicions la pista forestal d’accés no hi surt, suposo que ho actualitzaran algun dia), o el que us poso a la casella 1, que és més curós amb l’accés i la ruta, Editorial Alpina, Valle de Benasque 1:30.000

Recomanacions: Per fruir al màxim de la sortida trieu un dia de cel clar.

Altres possibilitats: Des de la collada de Castanesa podem arribar al pic de Castanesa en mitja hora llarga. També podem arribar-hi des de la Pleta Negra per Vallverdera, completant un altre itinerari circular. Una altra opció completament diferent i llarga és fer bona part de la carena de la serra Negra fins als pics de Vallhiverna (unes 5h). A part, ara ja fent travessa, podem combinar l’itinerari descrit amb un descens cap a la vall de Vallhiverna per la riba dreta del barranc d’Estiba Freda, o cap a la vall de Castanesa des del coll del mateix nom.

 

ACCÉS AL PUNT D’INICI

Hem d’arribar a Benasc i seguir la carretera que en surt remuntant la vall. Agafem el primer trencall que hi ha a mà dreta cap a Cerler. Passat el poble, a la primera corba tancada després de creuar el barranc de l’Empriu, hi ha una primera pista forestal descendent que va cap a la vall d’Ardoners. Nosaltres continuem per la carretera principal cap a l’Empriu, i aproximadament al cap d’un quilòmetre i mig, trobem una altra pista forestal a mà esquerra, en bon estat, que planeja en lleugera pujada (7km des de Cerler, 1km abans de l’Empriu). Deixem la carretera i la seguim fins a l’Obago d’Ardoners. Aparquem vora el pont de ciment que hi ha sobre el barranc de l’Obago (hi ha una petita centraleta d’aigües).

 

 

 

 

 

5 Croquis de l’accés i l’ascensió a la tuca de Roques de Trencades

6 Primeres llums al Posets remuntant el barranc de l’Obago

7 Des de la Pleta Negra s’intueix la collada

8 Sota la collada no és gaire engrescador mirar cap amunt

 

ASCENSIÓ A LA TUCA DE ROQUES TRENCADES

La ruta no té camí marcat. Es tracta de seguir el barranc de l’Obago fins a la Pleta Negra. A l’inici, el barranc és força engorjat, cosa que fa que no puguem caminar vora l’aigua. Es pot remuntar elevats per qualsevol de les dues ribes, però és més planera i té més rastres de pas de bestiar la riba dreta del barranc (esquerra nostra). A l’altra hi ha algun passatge on s’han de fer petits equilibris vora el riu.

Comencem seguint la mateixa pista per on hem arribat en direcció a la cabana d’Ardoners. Al cap d’uns 200 metres lineals (o quan la nostra intuïció ens ho indiqui), sortim de la pista forestal cap a la dreta i transitem, sense camí definit però amb nombrosos corriols de bestiar, en direcció est, primer força separats i elevats del torrent i progressivament més propers. Sempre que trobem petites dificultats, bàsicament trams on l’herba desapareix i el terreny de pedra solta no ens aguanta, guanyem desnivell cap al nord per superar-les per després tornar cap a llevant. Quan arribem vora la Pleta Negra, on hi ha una confluència de torrents, baixem al barranc i creuem el torrent a gual. Si mirem cap a l’est, la collada de Castanesa, entre la tuca de Roques Trencades i el pic de Castanesa, s’intueix clarament. Tracem un camí al nostre gust, voltant alguna zona rocosa per l’esquerra, fins a la base de la collada. La collada sembla ben defensada per una tartera força dreta, no cal pujar-hi des de sota la vertical. Val més anar a buscar els pendents de pedra esmicolada de l’esquerra fins que trobem un petit sender que passa rera un esperó de roca (invisible des de la vertical), que ens porta a la collada. Si volem evitar aquest tram incòmode podem anar directament a algun punt de la suau carena entre els dos cims que farem avui, per després accedir al que vulguem des d’aquest punt.

De la collada de Castanesa o des Feixans a la tuca de Roques Trencades caminem per la carena. Realment el cim no pot tenir un nom més escaient i característic del terreny. Vista extraordinària de la vall de Corones, contrast de neu i roca granítica en contraposició amb la pissarra fosca d’on som i els prats verds de la part baixa de la ruta que hem fet.

 

 

 

 

 

9 El petit corriol amagat per accedir a la collada de Castanesa

10 Arribant a la collada la vista comença a ser important

11 Des del cim, esplèndida visió de la vall de Corones

12 Panoràmica cap a occident amb el proper objectiu, l’Estiba Freda

 

PIC D’ESTIBA FREDA I DESCENS

La travessa entre aquests dos cims es fa per la carena. Quan comencem a davallar hi ha dos lloms, utilitzem el que vulguem, més endavant s’ajunten i hi ha un monticle rocós que voltem per la banda de Cerler. Del coll al cim remuntem una seixantena de metres per la carena.

A la primera part del descens tanquem el cercle de l’itinerari circular. Baixem del pic d’Estiba Freda cap al sud fins que trobem un gran pla, després ve un tros dret, o sigui que voltem cap a l’esquerra per la capçalera de la vall fins que trobem la ruta d’ascens, per on davallem a la Pleta Negra i retornem on hem començat la jornada.

 

 

 

 

 

13 Croquis del tram entre els dos cims

14 Baixant cap al pic d’Estiba Freda

15 El cim des de sota la carena entre tots dos

16 Paisatge primaveral baixant cap a la Pleta Negra

 

Diferents noms que podem trobar per la ruta

Cap de les Roques Trencades o pic de Roques Trencades, pic de Serra Negra (n’és el cim més alt), Pico d’Estibafreda, Tucón Redondo, Pico de Estivafreda.

 

Data de la ressenya: Juny 2010

Data de la ruta: Juny 2009

 

 ©muntanyaviva.cat  

 

Versió imprimible

@