Serra de Montdeví | Punta d'Óssos (1014m) des del Campell

Un itinerari per conèixer país a una zona, en general, poc visitada per l’excursionisme, però que té multitud d’indrets i petites serralades que es mereixen una caminada. Som a la comarca de la Noguera, al sud del Montsec d’Ares. No és un itinerari bell, és més aviat rude —no cal enganyar ningú— perquè en aquesta zona, la natura encara guanya la batalla al trànsit humà. No hi ha gaires senders clars, i la vegetació  de secà és l’absoluta propietària del terreny.

Això sí, per a tot aquell que es vanti de ser un amant de les vistes privilegiades, és una sortida indispensable, l’àmplia panoràmica que ens ofereix el cim és de primeríssim ordre i us farà badar una bona estona. El que la diferencia d’altres bons miradors, és que aquí, no tan sols veureu muntanyes pirinenques, sinó que n’hi afegireu un bon grapat de prepirinenques (especialment dels Montsecs). La millor vista és el profund trau del congost de Mont-rebei amb el Pirineu ben nevat al darrera, un bell contrast entre roca, neu, calor i fred.

Si teniu o busqueu la sort que el dia en què feu l’ascensió hi ha boira anticiclònica dissipant-se a mig matí, l’espectacle amb els cims sobresortint-ne i la boira esmunyint-se pels congostos pot ser difícil d’oblidar.

Zona: Prepirineu Català

Tipus d’activitat: Excursionisme

També pertany a: Prepirineu    Catalunya

1 Mapa de l’ICC

2 La serra de Montdeví des d’Alberola

3 Ruta final a la Punta d’Óssos

4 El Pantà de Santa Anna des del cim

RESUM

Dificultat: Mitjana. Itinerari curt on l’ascensió no té camí definit però sí algunes fites.

Època aconsellable: Sens dubte a la tardor o a l’hivern, entre el mes d’Octubre i l’Abril.

Desnivell: 300m acumulats en tota la sortida.

Horari: 1’30-2h comptant l’anada i la tornada, afegiu-hi el temps que badareu al cim.

Mapa: Institut Cartogràfic de Catalunya, Noguera 1:50.000

Recomanacions: Porteu pantalons llargs, hi ha molta brolla. També bastons telescòpics.

Altres possibilitats: Podem fer diverses variants, però sempre pensant que el terreny és dur per la falta de senders transitats. Una possibilitat per fer un itinerari circular és pujar a la serra des del Nord, concretament des d’on s’acaba la pista que va al pinar del Joan, però ja aviso que el bosc és molt brut i costa d’avançar fins a sota la carena.

L’altra és fer un itinerari més llarg sortint d’Alberola a peu per les pistes forestals d’accés (no en sóc gaire partidari). A la tornada del cim baixarem cap al sud des del corral enrunat, pel barranc del campell (sender a l’inici), i en sortirem per l’esquerra al final i anirem per lliure (terreny complicat) fins a la pista entre Tragó i Alberola per on acabarem d’arribar al poble. Desconec si hi ha algun sender que pugi al cim des de la banda de Tragó de Noguera.

ACCÉS AL PUNT D’INICI

Hem d’arribar a Os de Balaguer des de Balaguer i anar fins a Alberola (9km). A Alberola tal com hi arribem continuem recte, trenquem després cap a l’esquerra i s’acaba l’asfalt. Posant el comptaquilòmetres a zero tenim els següents trencalls. A 0’2 km anirem a la dreta (Blancafort, Pantà de Canelles, Masos de Millà). Al Km 3’4 cap a l’esquerra (Blancafort, Estopanyà, Pantà de Canelles). Al Km 4’1 cap a una pista secundària que hi ha a l’esquerra (El Campell, Cases de Canelles). Quan arribem al quilòmetre 6 des d’Alberola aparcarem el cotxe a un replà a l’esquerra on hi ha una triple cruïlla que coincideix on s’acaba la plantació de pins pinyoners arrenglerats. La pista és en molt bon estat i té cartells amb les indicacions.

5 Croquis de tota la ruta fins al cim

6 Corral en ruïnes

7 Girant l’esquena a mitja pujada

8 A dalt la carena amb el cim al fons

ASCENSIÓ A LA PUNTA D’ÓSSOS

D’on hem aparcat surten tres camins (no en compto un altre de molt secundari que surt pocs metres abans), el principal que baixa cap a la presa, el que va per l’obaga fins al pinar del Joan (a la dreta), i el que hi ha a l’esquerra un xic tapat i rodeja la plantació de pi pinyoner, aquest últim és el que agafarem. Sortim caminant en direcció est/sud-est per una pista forestal on a la dreta hi tenim un bosc espès i a l’esquerra els pins pinyoners plantats ordenadament i ben nets de sotabosc. Trobem un desdoblament que podem passar per on vulguem i arribem a un corral enrunat. Així que hàgim vorejat el corral ja podem encarar-nos totalment al pendent que tenim a l’oest (dreta), i començar a pujar pel reialme del garric, el boix, l’alzina, el ginebró, el romaní i l’argelaga. Transitarem per les parts més netes en forta pujada per petites tarteres, hi ha força fites però no un camí clar, tard o d’hora, en algun lloc, us sentireu com un porc senglar. El que és important és que no perdeu el llom que fa de divisòria d’aigües, ara per la dreta, ara per l’esquerra, ara per sobre, arribareu a la part alta on ja planeja. Dels tres turons que veiem, el cim n’és l’últim, i hi arribarem per la carena tot intentant evitar els trossos més atapeïts de malesa.

Gran panorama en totes direccions, hi ha un vèrtex geodèsic, i a la dreta té una sorprenent esplanada amb unes ruïnes que qui hi devia passar alguna nit, a part de les dures condicions de la zona, havia de gaudir d’unes sortides i postes de sol diàries envejables.

DESCENS

Pel mateix lloc.

9 Panoràmica amb 4 noms importants, amb més qualitat se’n poden identificar molts més

10 La fotografia estrella, només per poder veure aquest paisatge ja val la pena de fer l’ascensió

Data de la ressenya: Novembre 2008

Data de la ruta: Novembre 2008

 ©muntanyaviva.cat  

Versió imprimible

@