Navegant

Suelsa (2972m) des de l’ibón d’Ordizeto

 

Curta però intensa ascensió a la punta Suelsa, un mirador extraordinari que frega els tres mil metres d’altura. No és la ruta més variada per pujar-hi, ni la més dura, ni la més bonica, però no cal que sempre siguem tan rebuscats, aquesta que us explico es considera la via normal i és la més curta per fer el cim, tot i que la pista per arribar a l’ibón d’Ordizeto no sigui del tot accessible. De ben segur però, que tornarem a trepitjar de nou aquest cim en altres èpoques de l’any i per altres vies, que en té un bon grapat i prou atractives.

 

Zona: Perineu Aragonés/Pirineu Aragonès

Tipus d’activitat: Excursionisme

També pertany a: Pirineu

 

 

 

 

 

1 Mapa de l’Editorial Alpina

2 Croquis de la ruta 

3 Punta Suelsa des del sud, del coll al cim

4 Punta Suelsa reflectida a la Basa d’a Mora

 

RESUM

Dificultat: Bastant alta per la part del corredor, la resta és molt senzilla. Itinerari curt.

Època aconsellable: Segons els anys des del mes de Juliol fins al mes d’Octubre.

Desnivell: 610m

Horari: 1’45-2h fins al cim.

Mapa: Editorial Alpina, Bachimala 1:25.000

Recomanacions: És bastant habitual que calguin grampons i piolet fins a mig estiu per pujar pel corredor.

Altres possibilitats: Us anomeno les altres rutes més habituals per fer cim ja que la ruta explicada no té variants senzilles. Pel barranc i l’ibón del Cau, llarga, laboriosa i amb un tram final un xic exposat. Se’n pot fer una variant, més senzilla però de la mateixa llargada, trencant a la part alta cap al barranc i els ibons de Barleto. Des del collado de la Cruz de Guardia, prats drets directes al cim (un sol ressalt que s’evita per l’esquerra). Des de la vall de Chistau per Berdemené, prats d’herba fins que enllaça amb l’opció anterior.

Per dormir: Al refugi lliure d’Ordizeto, en un estat impecable, pràcticament nou. És a tocar de la presa, on finalitza la pista forestal. Té unes 20 places, és enrajolat, té taules, cadires, llar de foc, i al pis de dalt un dormitori amb matalassos plastificats. Esperem que el mantinguin així, ja que l’accés en cotxe facilita les clàssiques bretolades de cap de setmana. A la collata d’Ordizeto n’hi ha un altre de molt més auster, que fan servir els pastors, i que té cabuda per a unes 4 persones sense comoditats.

 

ACCÉS A L’IBÓN D’ORDIZETO

Des del poble de Bielsa anem en direcció a la frontera amb l’estat francès. No gaire més enllà del poble de Parzán, trobem a mà dreta una pista forestal, ben indicada, per anar fins a l’ibón d’Ordizeto. En general la pista és en bon estat, però té uns trencaaigües molt alts que gairebé obliguen a anar-hi amb un tot terreny, o amb un vehicle alt i un conductor amb destresa per passar-los netament (tot i que, com a tot arreu, podem veure-hi vehicles de tota mena a dalt). La pista té 11’3km però pel nostre itinerari no cal arribar fins a la fi, mig quilòmetre abans, a la vora del mur de contenció est de l’ibón d’Ordizeto, aparquem.

També podem fer l’accés a peu pel GR11 (1225m des de Parzán en unes 4h, en aquest cas és pot dividir l’ascensió en dos dies fent nit al refugi d’Ordizeto). Es camina pràcticament tota l’estona per la pista forestal menys al final que el GR11 fa una drecera per arribar recte a la collata d’Ordizeto, des d’on seguim la pista fins al mur de contenció est o fins al refugi lliure d’Ordizeto si hi fem nit.

 

 

 

 

 

5 Punta Suelsa des d’orient

6 Punta Suelsa des d’occident

7 Punta Suelsa des del nord

 

 

ASCENSIÓ A LA PUNTA SUELSA

Comencem caminant per sobre mateix del mur de contenció oriental de l’ibón d’Ordizeto. A la sortida topem amb un sender ben fitat que porta cap al contrafort que separa la punta Suelsa de la punta Fuesa. Als seus peus i sense arribar a on la roca vermelleja, flanquegem cap a l’esquerra per prats pedregosos (aquesta part no és tan fressada), fins a sota d’un ample corredor que no vèiem fins ara, ja que quedava amagat entre el contrafort i la cara nord del cim. Aquest tram també es pot fer a més altura seguint un corriol ben bé a sota el contrafort per les tarteres de roca vermellosa, però el terreny no és tan còmode i, a principis de temporada, hi podem trobar congestes de neu que ens facin perdre nivell per a evitar-les, és preferible la primera opció.

Arribats a la base del corredor nord-est el remuntem pel centre, hi ha rastres de sender però el terreny és poc agraït, d’aquells que fas una passa endavant i mitja enrera. A la meitat trobem una barrera de roca que superem des del centre cap a l’esquerra repenjant les mans en un pas molt curt (també es pot fer recte però amb més dificultat). A partir d’aquí pugem com puguem seguint els rastres de sender, bastant vertical i sobre un terreny poc fiable, fins a sota el coll que s’endevina al final del corredor. A sota ben bé del coll és millor fer una ziga-zaga esquerra-dreta (fites), però també es possible superar directament aquesta part pel final estricte del corredor (la part més a la dreta del coll, en aquest cas lleugera grimpada).

 

 

 

 

 

9 Començant a caminar pel mur de contenció

10 Pujant cap al contrafort

11 Molta neu a la base del corredor per ser al mes d’agost

12 Remuntant el corredor

 

Al coll ens sorprèn una petita construcció per a fer un bivac, col·locada en un balcó espectacular amb vistes a l’ibón del Cau. Carenegem cap al sud-est, i abans que la carena es converteixi en un esperó de roca inassolible caminant, la deixem per flanquejar tota aquesta part pel sud sense guanyar ni perdre massa desnivell (hi ha un bon sender). Passada per sota la part abrupta podem enfilar-nos cap a l’esquerra i assolir la carena, ara de nou amorosida, en qualsevol punt. El cim, però, encara queda lluny i és preferible seguir les fites que no pugen gaire, guardant així l’ascens fins a gairebé el punt més alt, que és situat on enllacen la carena descrita i el llom sud de la muntanya.

 

 

 

 

 

13 Des del coll, ibón del Cau amb el Mont Perdut al fons

14 Des del coll mirant la continuació

15 Avançant amb la punta Fuesa al fons

16 Flanquejant per la cara sud

 

DESCENS

Pel mateix lloc vigilant a l’inici del descens del corredor per l’exposició del terreny.

 

 

 

 

 

17 Al cim amb bona companyia

18 De tornada, baixant pel corredor NE

 

 

 

Diferents noms que podem trobar per la ruta

El nom de l’ivó el podem trobar també com a Urdizeto, Urdiceto i Ordiceto. En espanyol el cim s’anomena punta Suelza.

 

Data de la ressenya: Octubre 2010

Data de la ruta: Agost 2010

 

 ©muntanyaviva.cat  

 

Versió imprimible

@