Navegant

Tuca del Dalliu o pic d’Estós (2531m) per la vall de Lliterola

 

La tuca del Dalliu o pic d’Estós és un cim que passa desapercebut per la majoria de mirades i d’interessos quan consultem algun mapa de la zona de Benasc, no és d’estranyar doncs, la tranquil·litat que s’hi respira.

Bon mirador local situat enmig de tres grans massissos pirinencs, els de la Maladeta, del Perdiguero i del Posets. Està situat a l’extrem meridional de la suau carena herbosa que, d’oest a est, separa la vall d’Estós i la de Lliterola. Ruta sense massa pretensions, de mitja jornada, a aquest sentinella que es pot contemplar des de molts punts de la vall de Benasc (inclòs des del poble).

 

Zona: Pirineu Franja de Ponent

Tipus d’activitat: Excursionisme

També pertany a: Perineu Aragonés/Pirineu Aragonès    Pirineu

 

 

 

 

 

1 Mapa de l’Editorial Alpina

2 Croquis de la sortida i el cim

3 Des de la serra Negra

4 Sentinella de la vall de Benasc

 

RESUM

Dificultat: Baixa. Hi ha un tram on cal parar atenció a l’hora d’orientar-se.

Època aconsellable: Segons els anys des del mes de Juny fins al mes d’Octubre.

Desnivell: Uns 975m

Horari: 3h per a l’ascensió.

Mapa: Editorial Alpina, Maladeta - Aneto 1:25.000 o Editorial Alpina, Valle de Benasque 1:30.000

Altres possibilitats: Si tenim ganes d’allargar la jornada podem fer fàcilment un itinerari circular combinant el que explico a la ressenya, amb alguna de les dues opcions següents, tan de pujada com de baixada. Des de la cabana del Forcallo podem anar a buscar la carena en direcció oest fins a la collada del Dalliu o directament cap al sud-oest fins a la collada del Frontonet. En ambdós casos no hi ha camí marcat però hi ha nombrosos camins de bestiar i pastures, el que és important és que tinguem clara la direcció cap on volem anar i fem el nostre propi camí. La continuació des dels colls cap al cim és per la carena, passant, depenent d’on l’haguem assolit, per la tuca de la collada del Dalliu 2393m, o per les diferents puntes del turó del Frontonet 2420m fins a la part final explicada en aquesta ressenya.

Un altra opció, però acabant a un punt diferent del de partida, es que baixem a la vall d’Estós fent una llarga diagonal cap a l’oest per prats de pastura des del coll anterior al cim fins la cabana de Turmo, i després baixem pel marcat camí de la vall d’Estós fins a la carretera.

 

ACCÉS AL PUNT D’INICI

Hem d’arribar a Benasc i seguir la carretera que en surt remuntant tota la vall. Al cap d’uns 7’5 km, sense deixar la carretera, hem de parar atenció on hi ha el trencall a mà dreta cap als banys de Benasc, ja que el proper pont que passem creua el barranc de Lliterola, que és el que ens interessa. Després d’aquest pont hi ha una esplanada a mà dreta on podem aparcar.

 

 

 

 

 

5 Part central de la ruta

6 A punt d’enfilar-nos pel pedregar cap a la dreta

7 El flanqueig per entrar a la coma venint des de la cabana

8 Coma fins al coll d’Estós molt més còmoda del que no sembla des de lluny

 

ASCENSIÓ A LA TUCA DEL DALLIU O PIC D’ESTÓS

Caminem cent metres carretera amunt fins que a l’esquerra s’inicia el sender que remunta tota la vall de Lliterola. Fem un tram pel bosc i sortim a terreny obert vora el torrent, on no és estrany veure-hi grups practicant el descens de barrancs. Més amunt topem amb un tram on el centre de la vall és més abrupte i el camí ho evita enfilant-se per un pedregar que hi ha a mà dreta, per assolir després cap a l’esquerra el turonet de l’Amorriador. A la riba oposada de la vall podem anar observant l’aproximació horitzontal que farem per anar a buscar una coma acanalada que dóna al coll que hi ha al nord-oest del cim.

La cabana cap on ens dirigim ja és visible, el sender planeja fins a una bifurcació important i no massa indicada, cap a la dreta continuaríem pujant per la vall de Lliterola (ruta pels que volen anar al Perdiguero), i recte anem a creuar el torrent del barranc de Lliterola per un pontet i arribem a la cabana del Forcallo o de l’obago de Lliterola (4 places, sense comoditats). A l’estiu hi acostuma a viure un pastor de la franja amb el seu ramat.

Ara bé el tros que hem d’estar una mica atents, anem cap al sud pels prats de davant la cabana i després, amb alguna fita escadussera, cap al sud-est sense guanyar gaire desnivell, es tracta d’entrar a la coma mencionada abans per sota, o sigui que anem flanquejant per la riba contrària de la que hem pujat a la cabana, fins a l’entrada de la coma. Si volem fer drecera, i anar pujant en diagonal fins a enllaçar amb la coma a la part mitja, transitarem per zones més abruptes i sense camí. Remuntem la coma acanalada per un sender força clar que evita el pedruscall que baixa de l’aresta nord-est del pic d’Estós, fins a assolir la carena a l’ample coll entre el turó del Frontonet i el pic d’Estós (en alguns mapes anomenat coll d’Estós). Girem cap al sud-est i amb rastres de pas progressem per la carena fins a la part més alta, on podem continuar per la carena estricta (bastant dreta), o, millor encara, aprofitar algun dels senders que volten un xic per l’est, i retornen més endavant cap al carena vora un nus d’arestes. El cim no es troba a la unió d’arestes, hi fem cap caminant uns metres cap al sud.

 

 

 

 

 

9 Del coll d’Estós al cim

10 L’últim tram vist des de l’oest

11 Vora el cim

12 Començant a baixar

 

DESCENS

Si no hem previst fer un itinerari circular pel mateix lloc (vegeu l’apartat “Altres possibilitats” del resum).

 

 

 

 

13 Panoràmica generosa a punt de començar a davallar

14 De tornada, massís de la Maladeta, tuca de Campament davant

 

 

Diferents noms que podem trobar per la ruta

També podem trobar el cim com a tuca d’Estós o pico de Estós.

 

Data de la ressenya: Juny 2010

Data de la ruta: Agost 2009

 

 ©muntanyaviva.cat  

 

Versió imprimible

@