|
Vinhamala
o Comachibosa (3298m) pel corredor de
la Moskowa, vall de l'Ara |
|||
|
|
|||
|
La via de la
Moskowa és una ruta històrica que rememora la
gesta dels primers
conqueridors “oficials” de la pica Longa de
Vinhamala. Jornada llarga, alpina i laboriosa, amb un
desnivell i uns pendents esgotadors, que ens farà reviure
l’esperit de les grans ascensions d’abans, que
sovint començaven amb una important caminada
d’aproximació des de cotes molt baixes, i acabaven
amb una ascensió a l’ample on la
presència de camí era una quimera. Si a aquesta
ruta hi afegim una nit sota un sostre d’estrelles tindrem els
ingredients per assaborir-la en tots els sentits. El
massís de Vinhamala és d’aquells que
té múltiples fesomies, segons des d’on
es contempli, la muntanya es mostra amb unes
característiques pròpies que no tenen res a veure
amb les altres cares. Si fem memòria, la majoria de vegades
recordarem la imatge de la glacera rodejada de cims que es veu des de
l’est, o de la cara nord venint de la vall de Gauba, una de
les estampes més alpines i apreciades del Pirineu, totes
dues compten amb molta popularitat i s’emporten la palma en
forma de visites i fotografies. En canvi la cara sud, que és
per on passa l’itinerari proposat, desconcerta, costa fins i
tot d’identificar el massís de Vinhamala si no es
coneix, i el mateix passa amb la cara oest. Són vessants
rostes, immensos i laberíntics, amb canals obertes
d’uns desnivells poc usuals al Pirineu, on poques vegades
s’hi aventuren els muntanyencs. De totes les possibilitats
per endinsar-s’hi, la via de la Moskowa, dintre
d’un clima molt solitari, és la que compta amb
més popularitat. A tall personal
guardem un gran record d’aquests dies, va ser un
d’aquests reptes amb un toc de bogeria que tots fem algun dia
o altre i que només es poden aconseguir amb molta
il·lusió. Tinc gravada la imatge del moment en
què va sonar el despertador a casa, crec que eren les 5 del
matí, el vaig mirar, el vaig parar, i vaig pensar ben
adormit i amb un rau-rau de nervis a la panxa, “vinga, no
t’emmandreixis que si tot va bé, avui mateix
dormiràs al capdamunt del Vinhamala”. I
efectivament, després d’un dia esgotador, amb
viatge llarg inclòs, i una ruta molt llarga i dura que vam
fer carregats com rucs, vam arribar a mitja tarda al cim de la pica
Longa. El vent de l’oest ens féu tirar enrera de
dormir-hi, i finalment ho vam fer a la gruta Paradís, un
hotel de cinc estrelles a escassos metres del cim. La
contemplació del crepuscle, que ens va obsequiar amb un
enorme espectre de Brocken sobre l’ombra del cim, i una posta
de sol centrada entre el pic d’Aussau i el
Vathleitós amb mar de núvols inclòs,
són d’aquelles imatges que compensen
l’esforç en escreix, i queden clavades a la retina
per sempre. La cosa no es va acabar aquí perquè
vàrem acabar fent un travessa de quatre dies i tres bivacs
totalment autosuficients en tot, però aquesta ja
és una altra història. |
|||
|
|
|||
|
Tipus
d’activitat: Excursionisme |
|||
|
També
pertany a: Pirenèu
Occitan/Pirineu Occità
Pirineu |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
1 Mapa de
l’Editorial Alpina, des de la cabana del Cerbillonar fins al
cim |
2 Vinhamala des
del sud, part final de l’ascensió fins al coll de
Lady Lister |
3 Vinhamala,
visió clàssica des de l’est |
4 Vinhamala des
del sud-est |
|
|
|||
|
RESUM |
|||
|
Dificultat: Molt alta.
Itinerari molt exigent físicament,
d’orientació dificultosa, i amb poca
afluència de gent. Hi ha un pas de II+ a la part alta. |
|||
|
Material recomanat: Piolet, grampons
i casc. A la glacera hi ha neu tot l’any, i a la pujada,
segons la temporada, durant el mes de juliol encara n’hi pot
quedar força a la part alta. Opcionalment cordino i alguna
baga, tot i que no són pas obligatoris si la muntanya
és en condicions. Bastons telescòpics per no
carregar en excés els genolls a la tornada. |
|||
|
Època
aconsellable: Juliol, Agost i
Setembre. |
|||
|
Desnivell: 2100m |
|||
|
Horari: En un itinerari
tan llarg és molt relatiu, dependrà de molts
factors (estat de forma, pes que portem a sobre, orientació
correcta, de si partim l’ascensió en dos dies o la
fem d’una tirada, de si hi ha neu o no a bona part del
recorregut...) En condicions normals, per a
l’ascensió fins a la pica Longa (3298m) podem
tardar entre 7-8h des de San Nicolás de Bujaruelo,
2’15-2’30h menys si sortim del refugi del
Cerbillonar, i mitja hora menys si des del coll de Lady Lister fem el
pic de Cerbillona o el pic Central enlloc de coronar la pica Longa. |
|||
|
Mapa: Editorial Alpina,
Vignemale Bujaruelo 1:30.000 |
|||
|
Recomanacions:
L’experiència de dormir dalt del massís
de Vinhamala és única. Si us hi animeu, sempre
amb bona previsió meteorològica, hi ha la
possibilitat de dormir a l’esplanada del coll de Cerbillona.
Pel que fa a les grutes que féu excavar el comte Henry
Russell a finals del segle XIX, podeu fer nit a les que queden a la
part oriental de la cresta que porta al pic del Clot de la Hount, que
ara queden molt altes i d’accés difícil
a causa del retrocés de la glacera (n’hi ha tres,
la del propi Russell, una altra que era pels guies i una tercera per a
les senyores), i la que hi ha a pocs metres del cim, que Russell
anomenà Paradís. Al cim, amb bona voluntat,
també s’hi pot trobar espai per a fer-hi un bivac. |
|||
|
Altres
possibilitats: En un itinerari
tan llarg val més que no ens compliquem gaire la vida. Les
possibilitats reals de variació són, un cop dalt
del coll de Lady Lister, optar pel cim que més ens atregui
(Montferrat, Central, Cerbillona, Clot de la Hount, Pica Longa, Pit
Carrat i Punta Shauzenca). I després, si portem un
plantejament de més d’un dia de ruta, fent nit a
dalt, o al refugi guardat de Bayssellance, podem fer la tornada per
alguna d’aquestes dues opcions: refugi de Bayssellance -
Barratge d’Osso - cabana de Lorda - port i ivó de
Bernatuara - San Nicolás de Bujaruelo, o, un xic
més llarg, refugi de Bayssellance - refugi d’Eths
Oletas de Gauba - coll d’Eths Mulets (puerto de los Mulos) -
baixar tota la vall de l’Ara pel GR11 - San
Nicolás de Bujaruelo. |
|||
|
Per dormir: Es pot partir
l’ascensió en dos dies fent nit al refugi lliure
del Cerbillonar (6-8 places, no hi ha lliteres ni taules,
2’15-2’30h des de San Nicolás de
Bujaruelo). Trobar un lloc a mitja pujada per a fer-hi un bivac
és realment difícil (només si encara
hi queda neu podem buscar algun replà còmode).
Per dormir dalt de tot mireu l’apartat de
“Recomanacions”. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
5 Visió
imponent del massís de Vinhamala des del nord-est |
6 Visió
molt bella des del cim del Montferrat, s’hi aprecia el
corredor i la Marmolera |
7 Vinhamala des
del nord-oest |
8 Vinhamala des de
l’oest |
|
|
|||
|
ACCÉS
AL PUNT D’INICI |
|||
|
Des de la vila de
Torla, on venint des de Catalunya normalment hi fem cap des de
l’Aínsa, anem en direcció a la vall
d’Ordesa, i, després del pont de Los Navarros,
trenquem a mà esquerra. Seguim la pista forestal, apta per a
circular-hi en turismes, fins a San Nicolás de Bujaruelo, on
hi ha un gran aparcament habilitat i una barrera que impedeix continuar
en cotxe. |
|||
|
|
|||
|
APROXIMACIÓ
FINS A LA CABANA DEL CERBILLONAR |
|||
|
Podem
començar la jornada per qualsevol de les ribes del riu Ara: - Riba dreta.
Prenem la pista forestal per on hem arribat en direcció
oest, i quan trobem una bifurcació, trenquem a mà
dreta i creuem el pont Oncins (a l’esquerra
aniríem a la vall d’Otal). - Riba esquerra.
És més agraïda que la pista forestal,
creuem el riu per sobre el pont romànic de Bujaruelo i
tombem immediatament a mà esquerra pel GR11 que, per la
dreta del riu, porta fins a la pista després del pont
Oncins, la creua, i més amunt hi enllaça. Des del punt on
s’uneixen les dues opcions seguim íntegrament la
pista forestal fins a la cabana d’Ordiso, a mig
camí guaitem el salt d’aigua de Pich, prou bonic.
A la cabana, on finalitza la pista forestal, veiem per primer cop el
cim, la Marmolera, i el corredor de la Moskowa. Trenquem a
mà dreta (a l’esquerra aniríem a la
vall d’Ordiso), i continuem flanquejant la vall de
l’Ara per la dreta seguint el GR11, ara en forma de sender,
fins a la cabana del Cerbillonar (o de Labaza), on, segons la
logística que hàgim previst, hi podem fer nit o
no. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
9 Mapa de
l’Editorial Alpina, aproximació |
10 Remuntant la
vall de l’Ara podem albirar, ben lluny, la via de la Moskowa |
11 Des del mateix
lloc però ampliant la part del corredor de la Moskowa |
12 Arribant a la
cabana del Cerbillonar |
|
|
|||
|
PUJADA PEL BARRANC
DE LABAZA, CORREDOR DE LA MOSKOWA, COLL DE LADY LISTER i PICA LONGA |
|||
|
Fem uns quants
metres més pel GR11 fins que creuem el torrent principal que
baixa del barranc de Labaza. Girem decididament cap al nord/nord-est i
albirem l’objectiu de tota aquesta primera part, la base de
la Marmolera, una espècie de frontó de plaques de
roca calcàries entre el pic Central i el Montferrat, que
és molt visible durant bona part de l’ascens.
Abandonem doncs la comoditat d’un sender ben
traçat i marcat, per emprendre una pujada sense treva de
1400m de desnivell. L’itinerari va sempre pel marge dret del
barranc de Labaza (esquerra nostra), quan trobem dificultats ens
separem del torrent per després tornar-hi a la vora, hi ha
petits corriols i força fites disperses, però no
un camí definit i únic, us n’explico
quatre detalls. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
13 Itinerari
aproximat fins a la Marmolera des de la vora de la cabana del
Cerbillonar |
|
15 La part mitja
és herbada, aviat virarem a mà dreta cap a la
base de la Marmolera |
16 La vall de
l’Ara es veu molt avall, la ruta més
còmoda fins aquí és a la dreta de la
foto |
|
|
|||
|
L’inici
de l’ascensió es fa, com ja he dit, per
l’esquerra del torrent principal, ens dirigim al pendent i
mirem de trobar un petit corriol fitat, que fa unes quantes ziga-zagues
pel marge occidental del barranc, és força dret i
abrupte. Més amunt la roca desapareix i trobem una part
herbada, el pendent continua accentuat, i aprofitem un llom vora el
torrent per obrir-nos una mica a l’esquerra i vorejar unes
roques que impedeixen el pas còmode. Voltades les roques
retornem una mica cap a la vora del torrent, creuant un torrent
secundari, però tornem a enfilar la traça cap al
nord separant-nos de nou del torrent principal fins a sota les roques
que baixen de l’esperó sud del Cerbillona, les
fites, al ser terreny herbat, són més
escadusseres. Un xic abans d’arribar a les roques que baixen
de l’esperó ens decantem decididament cap a la
dreta per posar-nos dins la coma que porta, cap a la vertical, fins a
la base de la Marmolera per un tros on la roca torna a guanyar la
partida a l’herba, l’indret és
força feréstec. Assolit el primer
objectiu anem cap al segon, el corredor de la Moskowa. Aquest
és el pas clau que força gent no és
capaç de trobar a la primera. El principal error
és pensar que el corredor l’hem de buscar per
l’esquerra de la Marmolera cap al nord, directe cap al coll
de Lady Lister seguint la direcció de la coma principal, que
s’acanala i es dreça extremadament a la part
mitja. El corredor no serveix per arribar al coll, sinó que
ens permet d’enfilar-nos a l’aresta sud del pic de
Cerbillona pel punt més dèbil, és
fàcil d’identificar sempre que tinguem clar on ens
ha de dur. O sigui que mirem cap a l’oest/nord-oest
(esquerra), i un cop hàgim identificat el corredor al fons,
amb una bona bretxa a la seva fi, ens hi adrecem. Arribar a la base,
sense neu, és una tasca feixuga, hi ha tones de pedra i
terra solta i una inclinació pronunciada, però si
som observadors, és fàcil que ens distraguem una
mica descobrint les empremtes d’una activitat glacial no
gaire llunyana. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
17 Mirant cap a
l’esquerra des de la base de la Marmolera |
18 Des de la base
de la Marmolera remuntem el pendent paral·lels a la canal
d’erosió |
19 Part alta, a
punt d’arribar al corredor |
20 Al peu del
corredor de la Moskowa |
|
|
|||
|
Des de la base de
la Marmolera virem a mà esquerra i seguim propers a la canal
d’erosió principal sempre per l’esquerra
(neu fins a mig estiu), més amunt grimpem directament cap a
l’oest fins al peu del corredor de la Moskowa ja que la canal
s’encaixona en excés cap a la dreta, i sembla
dificultós de transitar-hi. Aquesta grimpada, molt senzilla,
és enutjosa per la roca solta i la poca fiabilitat de les
preses, això sí, hi ha moltíssimes
possibilitats, fem la ruta al nostre gust fins al corredor. Si hi ha
neu en condicions (principis d’estiu al matí),
tota aquesta part serà molt més còmoda
pel centre de la canal, amb grampons i piolet, havent tan sols de parar
compte a virar cap a l’esquerra quan siguem sota la muralla
entre el pic Central i el Cerbillona. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
21
Visió frontal del corredor de la Moskowa |
22
L’inici de la grimpada pel corredor secundari |
|
24 El tros que
queda fins al coll de Lady Lister |
|
|
|||
|
Som a
l’entrada del corredor de la Moskowa, no es grimpa pel
corredor principal, hi entrem però al cap de pocs metres ens
fiquem a un corredor secundari més encaixat i protegit que
hi ha a tocar a mà dreta. La grimpada és
d’un grau màxim de II+ i no és ni
aèria ni exposada, té preses abundants, i
transmet la sensació d’ésser
força protegida, això sí, demana
precaució per no fer caure pedres als que van al darrera.
Arribem a la bretxa del final del corredor on ens acull
l’aresta sud del pic de Cerbillona, prou aèria cap
a occident en aquest punt. Girem cap al nord (dreta), encara queda
alguna repenjada de mans (I), però l’aresta es va
eixamplant mentre veiem el coll de Lady Lister entre el pic de
Cerbillona, que el tenim sobre el cap, i el Central, a la dreta. Sota
d’un contrafort més vertical que complicaria
l’ascens, deixem l’aresta i fem un flanqueig
ascendent cap a la dreta per un pendent molt dret de pedra solta fins
que assolim el coll de Lady Lister. A aquestes alçades
és molt fatigós haver de progressar per aquest
terreny tan insegur i dreçat, però al coll ens
espera una sorpresa monumental, després de tanta pedra
solta, veiem la glacera més llarga dels Pirineus, ja
anàvem avisats, però fent volar la
imaginació, penseu l’impacte que us provocaria si
fóssiu els pioners. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
25 Comencem a
deixar l’aresta de banda |
26
Últim flanqueig esgotador per arribar al coll de Lady Lister |
27
Ascensió a la pica Longa vista des del coll de Lady Lister |
|
|
|
|||
|
De
l’olla que formen els pics que envolten la glacera
d’Osso, podem fer el cim que ens faci més
gràcia, la via de la Moskowa ha finalitzat. Per fer la pica
Longa podem fer la cresta que passa pel pic de Cerbillona i el Clot de
la Hount (algun II aeri), però és més
senzill i curt davallar a la glacera i grimpar directe al cim per la
frontera on contacten una beta marronosa i una de grisosa a
l’esquerra del cim (un xic exposat, compte amb la caiguda de
pedres tant si tenim gent al davant com al darrera). No hi ha una via
ben delimitada i definida. A la part final, si volem, podem anar a
veure la gruta que hi ha sota el cim desviant-nos una mica cap a la
dreta, la féu excavar, com totes les del massís,
el comte Russell, i la va batejar com a gruta Paradís. Al
cim, no caldria dir-ho però no me’n puc estar,
contemplem una visió estel·lar de bona part del
Pirineu central. |
|||
|
|
|||
|
DESCENS |
|||
|
Pel mateix lloc,
sempre que no haguem previst de fer travessa (mireu l’apartat
d’Altres possibilitats). |
|||
|
|
|||
|
És
obligat contar els fets històrics que succeïren les
dues primeres vegades que s’emprà amb
èxit aquesta ruta per pujar fins al punt més alt
del massís de Vinhamala. Bé, de les dues primeres
vegades que n’ha quedat constància, qui sap si
algun atrevit caçador d’isards o algun pastor ja
hi havia passat abans, no ho sabrem mai, en aquells temps la
difusió d’aquestes gestes per part de nadius de la
zona quedaven, la majoria de vegades, en l’anonimat. Els fets van
passar l’estiu de l’any 1838. Miss Ann Lister va
contractar els serveis del guia occità Enric Casaus,
juntament amb els seus companys Jean-Pierre Charles i Jean-Pierre
Sanjou, per a fer la primera ascensió oficial al, fins
aleshores inaccessible, cim principal del Vinhamala. Casaus i el seu
cunyat Bernat Guilhembet, havien pogut pujar a la pica Longa
l’any anterior per la glacera d’Osso, concretament
el 8 d’Octubre de 1837, i després de passar una
nit dalt, davallaren per la canal de Cerbillona cap a la
capçalera de l’Ara. Sembla que durant
l’ascens van tenir una caiguda dins d’una esquerda
de la glacera, molt més activa que ara i fins i tot amb
seracs amenaçant la seva entrada. Van acabar remuntant
l’esquerda per una vora i sortiren il·lesos de
l’accident, al cap d’una hora coronaven el cim.
Potser per aquest motiu decidiren, l’any sobre i amb clients,
atacar el cim per la vertent aragonesa. Miss
Ann s’assabentà que hi havia allotjat a la zona el
príncep de la Moskva (transcrit del rus Москва, catalanitzat
Moscou, i que trobareu escrit a les guies i mapes com a Moskowa o
Moscowa), que tenia la mateixa intenció i que
també havia contractat els serveis del guia Casaus per a fer
l’ascensió el dia 11 d’Agost, cosa que
la va fer decidir a posar immediatament en dansa
l’ascensió. El dia 7
d’Agost de 1838 Miss Ann, tot i arribar molt cansada, va
conquerir, amb els tres guies, la pica Longa per la via descrita en
aquesta ressenya, i van fer una torre de pedres on hi van amagar una
ampolla que contenia un paper amb el seu nom i
la data. Durant el retorn, Casaus ja es va
avançar al grup per anar a cercar el príncep de
la Moskva, li va explicar que l’anglesa només
havia arribat al coll que dóna a la glacera (el que ara
porta el seu nom), i que no havia pogut continuar perquè no
es trobava bé. Així doncs, el dia 11
d’Agost de 1838, el príncep de la Moskva, el seu
germà Edgard Ney i el seu criat David, juntament amb 5
guies, entre ells Casaus i Guilhembet al capdavant, van fer cim per la
mateixa ruta. Casaus va haver de tornar a mentir quan van veure la
torre de pedres que havien muntat feia 4 dies, va dir que
l’havien fet ells l’any anterior amb Gilhembet i,
misteriosament, l’ampolla no va aparèixer. |
|||
|
|
|||
|
|
|||
|
|
|||
|
Quatre
fotografies per amenitzar lectura. Crepuscle del dia de la nostra
ascensió des del cim de la pica Longa (Vinhamala), abans de
passar la nit a la gruta Paradís. |
|||
|
|
|
|
|
|
29 La gruta
Paradís és a tocar del cim |
30 Espectre de
Brocken sobre l’ombra de la pica Longa |
31 Posta de sol
entre el pic d’Aussau i el Vathleitós |
32 Pic
d’Aussau |
|
|
|||
|
Pocs dies
més tard Miss Ann es va assabentar que el príncep
havia quedat com a primer ascensionista, i va decidir no pagar els
serveis a Casaus i anar a buscar un home de lleis de Lorda per veure
com podia fer-l’hi reconèixer que havia mentit.
Finalment, el dia 17 d’Agost de 1838,
s’arreglà tot amb una distesa i curta conversa al
voltant d’una taula, on Casaus reconegué que la
intrèpida anglesa tenia raó, i signà
un certificat que acreditava que ella havia pujat pels seus propis
mitjans fins al cim. Després de pagar, Miss Ann se
n’anà a convèncer el príncep
del que havia succeït, sembla que ell la va rebre cordialment,
i també que va deixar anar uns quants improperis contra
Casaus. S’ha d’entendre que la vida era plena de
penúries per aquestes contrades, i el guia va voler treure
el màxim profit del príncep, que si
hagués sabut els fets segurament no hauria volgut pujar al
Vinhamala. El
topònim del corredor de la Moskowa ha quedat establert
d’aquesta manera perquè el príncep
publicà una ressenya i uns dibuixos molt interessants de
l’ascensió a una revista de
l’època on, casualment, no anomenava
l’anglesa ni tampoc els guies, per la qual cosa durant
força anys es va creure que ell havia estat el pioner, i es
va batejar la ruta amb el seu nom. Pel que fa al coll
de Lady Lister, és anecdòtic que el
topònim en el seu honor ho indiqui així, ja que
era soltera (senyoreta), no pas casada (senyora), i tenia una
turbulenta vida amorosa per l’època a causa del
seu lesbianisme, però bé, és un
d’aquells errors topogràfics que, al Pirineu,
durarà in saecula saeculorum. Us he explicat
tota aquesta història (que, com sempre en aquest tipus
d’informació, l’hem de creure a mitges
pel risc que s’hagi tergiversat amb el pas del temps), per
acabar dient-vos que cap d’ells va ser el primer
ascensionista conegut de la pica Longa, sostre del massís de
Vinhamala. Sembla provat que el dia 2 d’Agost de
l’any 1792, uns pastors desconeguts, per ordre de Reinhart
Junker, que era al capdavant d’un equip de
cartògrafs per delimitar amb exactitud la frontera entre
l’estat francès i espanyol, i definir les altures
exactes dels cims (Junker li donà una altura de 3290m), van
pujar al cim i hi van deixar una fita de pedres. |
|||
|
|
|||
|
Diferents
noms que podem trobar per la ruta |
|||
|
En aquest
massís, com en tants d’altres del vessant nord
pirinenc, s’ha imposat el topònim afrancesat, que
és una adaptació de la sonoritat del
topònim occità. Us poso la relació de
topònims occitans que he utilitzat amb
l’equivalent al francès que trobareu a la
cartografia existent: Vinhamala - Vignemale, Pica Longa - Pique Longue,
Glacièr d’Osso - Glacier d’Ossoue,
Oletas de Gauba - Oulettes de Gaube, Enric Casaus - Henry Cazaux,
Bernat Guilhembet - Bernard Guillembet. El topònim
argonès pel massís és Comachibosa
però també es pot trobar com a Cobachimosa, Camachibosa o Comagibosa.
Traduccions literals del topònim occità, en
català Vinyamala, i en espanyol Viñamala
o Viñemal. En
francès el corredor de la Moskowa el trobareu com a couloir
de la Moskowa. Pel que fa al topònim Bujaruelo en
aragonés és Buxargüelo, tot i que
també l’he trobat escrit d’altres
maneres. |
|||
|
|
|||
|
Data de la ressenya: Setembre 2010 |
Data de la ruta: Agost 2007 |
||
|
|
|||
|
|
|||
