Navegant

Vinhamala o Comachibosa (3298m) pel corredor de la Moskowa, vall  de l'Ara

 

La via de la Moskowa és una ruta històrica que rememora la gesta dels primers conqueridors “oficials” de la pica Longa de Vinhamala. Jornada llarga, alpina i laboriosa, amb un desnivell i uns pendents esgotadors, que ens farà reviure l’esperit de les grans ascensions d’abans, que sovint començaven amb una important caminada d’aproximació des de cotes molt baixes, i acabaven amb una ascensió a l’ample on la presència de camí era una quimera. Si a aquesta ruta hi afegim una nit sota un sostre d’estrelles tindrem els ingredients per assaborir-la en tots els sentits.

El massís de Vinhamala és d’aquells que té múltiples fesomies, segons des d’on es contempli, la muntanya es mostra amb unes característiques pròpies que no tenen res a veure amb les altres cares. Si fem memòria, la majoria de vegades recordarem la imatge de la glacera rodejada de cims que es veu des de l’est, o de la cara nord venint de la vall de Gauba, una de les estampes més alpines i apreciades del Pirineu, totes dues compten amb molta popularitat i s’emporten la palma en forma de visites i fotografies. En canvi la cara sud, que és per on passa l’itinerari proposat, desconcerta, costa fins i tot d’identificar el massís de Vinhamala si no es coneix, i el mateix passa amb la cara oest. Són vessants rostes, immensos i laberíntics, amb canals obertes d’uns desnivells poc usuals al Pirineu, on poques vegades s’hi aventuren els muntanyencs. De totes les possibilitats per endinsar-s’hi, la via de la Moskowa, dintre d’un clima molt solitari, és la que compta amb més popularitat.

A tall personal guardem un gran record d’aquests dies, va ser un d’aquests reptes amb un toc de bogeria que tots fem algun dia o altre i que només es poden aconseguir amb molta il·lusió. Tinc gravada la imatge del moment en què va sonar el despertador a casa, crec que eren les 5 del matí, el vaig mirar, el vaig parar, i vaig pensar ben adormit i amb un rau-rau de nervis a la panxa, “vinga, no t’emmandreixis que si tot va bé, avui mateix dormiràs al capdamunt del Vinhamala”. I efectivament, després d’un dia esgotador, amb viatge llarg inclòs, i una ruta molt llarga i dura que vam fer carregats com rucs, vam arribar a mitja tarda al cim de la pica Longa. El vent de l’oest ens féu tirar enrera de dormir-hi, i finalment ho vam fer a la gruta Paradís, un hotel de cinc estrelles a escassos metres del cim. La contemplació del crepuscle, que ens va obsequiar amb un enorme espectre de Brocken sobre l’ombra del cim, i una posta de sol centrada entre el pic d’Aussau i el Vathleitós amb mar de núvols inclòs, són d’aquelles imatges que compensen l’esforç en escreix, i queden clavades a la retina per sempre. La cosa no es va acabar aquí perquè vàrem acabar fent un travessa de quatre dies i tres bivacs totalment autosuficients en tot, però aquesta ja és una altra història.

 

Zona: Perineu Aragonés/Pirineu Aragonès

Tipus d’activitat: Excursionisme

També pertany a: Pirenèu Occitan/Pirineu Occità    Pirineu

 

 

 

 

 

1 Mapa de l’Editorial Alpina, des de la cabana del Cerbillonar fins al cim

2 Vinhamala des del sud, part final de l’ascensió fins al coll de Lady Lister

3 Vinhamala, visió clàssica des de l’est

4 Vinhamala des del sud-est

 

RESUM

Dificultat: Molt alta. Itinerari molt exigent físicament, d’orientació dificultosa, i amb poca afluència de gent. Hi ha un pas de II+ a la part alta.

Material recomanat: Piolet, grampons i casc. A la glacera hi ha neu tot l’any, i a la pujada, segons la temporada, durant el mes de juliol encara n’hi pot quedar força a la part alta. Opcionalment cordino i alguna baga, tot i que no són pas obligatoris si la muntanya és en condicions. Bastons telescòpics per no carregar en excés els genolls a la tornada.

Època aconsellable: Juliol, Agost i Setembre.

Desnivell: 2100m

Horari: En un itinerari tan llarg és molt relatiu, dependrà de molts factors (estat de forma, pes que portem a sobre, orientació correcta, de si partim l’ascensió en dos dies o la fem d’una tirada, de si hi ha neu o no a bona part del recorregut...) En condicions normals, per a l’ascensió fins a la pica Longa (3298m) podem tardar entre 7-8h des de San Nicolás de Bujaruelo, 2’15-2’30h menys si sortim del refugi del Cerbillonar, i mitja hora menys si des del coll de Lady Lister fem el pic de Cerbillona o el pic Central enlloc de coronar la pica Longa.

Mapa: Editorial Alpina, Vignemale Bujaruelo 1:30.000

Recomanacions: L’experiència de dormir dalt del massís de Vinhamala és única. Si us hi animeu, sempre amb bona previsió meteorològica, hi ha la possibilitat de dormir a l’esplanada del coll de Cerbillona. Pel que fa a les grutes que féu excavar el comte Henry Russell a finals del segle XIX, podeu fer nit a les que queden a la part oriental de la cresta que porta al pic del Clot de la Hount, que ara queden molt altes i d’accés difícil a causa del retrocés de la glacera (n’hi ha tres, la del propi Russell, una altra que era pels guies i una tercera per a les senyores), i la que hi ha a pocs metres del cim, que Russell anomenà Paradís. Al cim, amb bona voluntat, també s’hi pot trobar espai per a fer-hi un bivac.

Altres possibilitats: En un itinerari tan llarg val més que no ens compliquem gaire la vida. Les possibilitats reals de variació són, un cop dalt del coll de Lady Lister, optar pel cim que més ens atregui (Montferrat, Central, Cerbillona, Clot de la Hount, Pica Longa, Pit Carrat i Punta Shauzenca). I després, si portem un plantejament de més d’un dia de ruta, fent nit a dalt, o al refugi guardat de Bayssellance, podem fer la tornada per alguna d’aquestes dues opcions: refugi de Bayssellance - Barratge d’Osso - cabana de Lorda - port i ivó de Bernatuara - San Nicolás de Bujaruelo, o, un xic més llarg, refugi de Bayssellance - refugi d’Eths Oletas de Gauba - coll d’Eths Mulets (puerto de los Mulos) - baixar tota la vall de l’Ara pel GR11 - San Nicolás de Bujaruelo.

Per dormir: Es pot partir l’ascensió en dos dies fent nit al refugi lliure del Cerbillonar (6-8 places, no hi ha lliteres ni taules, 2’15-2’30h des de San Nicolás de Bujaruelo). Trobar un lloc a mitja pujada per a fer-hi un bivac és realment difícil (només si encara hi queda neu podem buscar algun replà còmode). Per dormir dalt de tot mireu l’apartat de “Recomanacions”.

 

 

 

 

 

5 Visió imponent del massís de Vinhamala des del nord-est

6 Visió molt bella des del cim del Montferrat, s’hi aprecia el corredor i la Marmolera

7 Vinhamala des del nord-oest

8 Vinhamala des de l’oest

 

ACCÉS AL PUNT D’INICI

Des de la vila de Torla, on venint des de Catalunya normalment hi fem cap des de l’Aínsa, anem en direcció a la vall d’Ordesa, i, després del pont de Los Navarros, trenquem a mà esquerra. Seguim la pista forestal, apta per a circular-hi en turismes, fins a San Nicolás de Bujaruelo, on hi ha un gran aparcament habilitat i una barrera que impedeix continuar en cotxe.

 

APROXIMACIÓ FINS A LA CABANA DEL CERBILLONAR

Podem començar la jornada per qualsevol de les ribes del riu Ara:

- Riba dreta. Prenem la pista forestal per on hem arribat en direcció oest, i quan trobem una bifurcació, trenquem a mà dreta i creuem el pont Oncins (a l’esquerra aniríem a la vall d’Otal).

- Riba esquerra. És més agraïda que la pista forestal, creuem el riu per sobre el pont romànic de Bujaruelo i tombem immediatament a mà esquerra pel GR11 que, per la dreta del riu, porta fins a la pista després del pont Oncins, la creua, i més amunt hi enllaça.

Des del punt on s’uneixen les dues opcions seguim íntegrament la pista forestal fins a la cabana d’Ordiso, a mig camí guaitem el salt d’aigua de Pich, prou bonic. A la cabana, on finalitza la pista forestal, veiem per primer cop el cim, la Marmolera, i el corredor de la Moskowa. Trenquem a mà dreta (a l’esquerra aniríem a la vall d’Ordiso), i continuem flanquejant la vall de l’Ara per la dreta seguint el GR11, ara en forma de sender, fins a la cabana del Cerbillonar (o de Labaza), on, segons la logística que hàgim previst, hi podem fer nit o no.

 

 

 

 

 

9 Mapa de l’Editorial Alpina, aproximació

10 Remuntant la vall de l’Ara podem albirar, ben lluny, la via de la Moskowa

11 Des del mateix lloc però ampliant la part del corredor de la Moskowa

12 Arribant a la cabana del Cerbillonar

 

PUJADA PEL BARRANC DE LABAZA, CORREDOR DE LA MOSKOWA, COLL DE LADY LISTER i PICA LONGA

Fem uns quants metres més pel GR11 fins que creuem el torrent principal que baixa del barranc de Labaza. Girem decididament cap al nord/nord-est i albirem l’objectiu de tota aquesta primera part, la base de la Marmolera, una espècie de frontó de plaques de roca calcàries entre el pic Central i el Montferrat, que és molt visible durant bona part de l’ascens. Abandonem doncs la comoditat d’un sender ben traçat i marcat, per emprendre una pujada sense treva de 1400m de desnivell. L’itinerari va sempre pel marge dret del barranc de Labaza (esquerra nostra), quan trobem dificultats ens separem del torrent per després tornar-hi a la vora, hi ha petits corriols i força fites disperses, però no un camí definit i únic, us n’explico quatre detalls.

 

 

 

 

 

13 Itinerari aproximat fins a la Marmolera des de la vora de la cabana del Cerbillonar

14 A la primera part de l’ascensió el terreny és força abrupte

15 La part mitja és herbada, aviat virarem a mà dreta cap a la base de la Marmolera

16 La vall de l’Ara es veu molt avall, la ruta més còmoda fins aquí és a la dreta de la foto 

 

L’inici de l’ascensió es fa, com ja he dit, per l’esquerra del torrent principal, ens dirigim al pendent i mirem de trobar un petit corriol fitat, que fa unes quantes ziga-zagues pel marge occidental del barranc, és força dret i abrupte. Més amunt la roca desapareix i trobem una part herbada, el pendent continua accentuat, i aprofitem un llom vora el torrent per obrir-nos una mica a l’esquerra i vorejar unes roques que impedeixen el pas còmode. Voltades les roques retornem una mica cap a la vora del torrent, creuant un torrent secundari, però tornem a enfilar la traça cap al nord separant-nos de nou del torrent principal fins a sota les roques que baixen de l’esperó sud del Cerbillona, les fites, al ser terreny herbat, són més escadusseres. Un xic abans d’arribar a les roques que baixen de l’esperó ens decantem decididament cap a la dreta per posar-nos dins la coma que porta, cap a la vertical, fins a la base de la Marmolera per un tros on la roca torna a guanyar la partida a l’herba, l’indret és força feréstec.

Assolit el primer objectiu anem cap al segon, el corredor de la Moskowa. Aquest és el pas clau que força gent no és capaç de trobar a la primera. El principal error és pensar que el corredor l’hem de buscar per l’esquerra de la Marmolera cap al nord, directe cap al coll de Lady Lister seguint la direcció de la coma principal, que s’acanala i es dreça extremadament a la part mitja. El corredor no serveix per arribar al coll, sinó que ens permet d’enfilar-nos a l’aresta sud del pic de Cerbillona pel punt més dèbil, és fàcil d’identificar sempre que tinguem clar on ens ha de dur. O sigui que mirem cap a l’oest/nord-oest (esquerra), i un cop hàgim identificat el corredor al fons, amb una bona bretxa a la seva fi, ens hi adrecem. Arribar a la base, sense neu, és una tasca feixuga, hi ha tones de pedra i terra solta i una inclinació pronunciada, però si som observadors, és fàcil que ens distraguem una mica descobrint les empremtes d’una activitat glacial no gaire llunyana.

 

 

 

 

 

17 Mirant cap a l’esquerra des de la base de la Marmolera

18 Des de la base de la Marmolera remuntem el pendent paral·lels a la canal d’erosió

19 Part alta, a punt d’arribar al corredor

20 Al peu del corredor de la Moskowa

 

Des de la base de la Marmolera virem a mà esquerra i seguim propers a la canal d’erosió principal sempre per l’esquerra (neu fins a mig estiu), més amunt grimpem directament cap a l’oest fins al peu del corredor de la Moskowa ja que la canal s’encaixona en excés cap a la dreta, i sembla dificultós de transitar-hi. Aquesta grimpada, molt senzilla, és enutjosa per la roca solta i la poca fiabilitat de les preses, això sí, hi ha moltíssimes possibilitats, fem la ruta al nostre gust fins al corredor. Si hi ha neu en condicions (principis d’estiu al matí), tota aquesta part serà molt més còmoda pel centre de la canal, amb grampons i piolet, havent tan sols de parar compte a virar cap a l’esquerra quan siguem sota la muralla entre el pic Central i el Cerbillona.

 

 

 

 

 

21 Visió frontal del corredor de la Moskowa

22 L’inici de la grimpada pel corredor secundari

23 A l’aresta sud del Cerbillona

24 El tros que queda fins al coll de Lady Lister

 

Som a l’entrada del corredor de la Moskowa, no es grimpa pel corredor principal, hi entrem però al cap de pocs metres ens fiquem a un corredor secundari més encaixat i protegit que hi ha a tocar a mà dreta. La grimpada és d’un grau màxim de II+ i no és ni aèria ni exposada, té preses abundants, i transmet la sensació d’ésser força protegida, això sí, demana precaució per no fer caure pedres als que van al darrera. Arribem a la bretxa del final del corredor on ens acull l’aresta sud del pic de Cerbillona, prou aèria cap a occident en aquest punt. Girem cap al nord (dreta), encara queda alguna repenjada de mans (I), però l’aresta es va eixamplant mentre veiem el coll de Lady Lister entre el pic de Cerbillona, que el tenim sobre el cap, i el Central, a la dreta. Sota d’un contrafort més vertical que complicaria l’ascens, deixem l’aresta i fem un flanqueig ascendent cap a la dreta per un pendent molt dret de pedra solta fins que assolim el coll de Lady Lister. A aquestes alçades és molt fatigós haver de progressar per aquest terreny tan insegur i dreçat, però al coll ens espera una sorpresa monumental, després de tanta pedra solta, veiem la glacera més llarga dels Pirineus, ja anàvem avisats, però fent volar la imaginació, penseu l’impacte que us provocaria si fóssiu els pioners.

 

 

 

 

 

25 Comencem a deixar l’aresta de banda

26 Últim flanqueig esgotador per arribar al coll de Lady Lister

27 Ascensió a la pica Longa vista des del coll de Lady Lister

 

 

De l’olla que formen els pics que envolten la glacera d’Osso, podem fer el cim que ens faci més gràcia, la via de la Moskowa ha finalitzat. Per fer la pica Longa podem fer la cresta que passa pel pic de Cerbillona i el Clot de la Hount (algun II aeri), però és més senzill i curt davallar a la glacera i grimpar directe al cim per la frontera on contacten una beta marronosa i una de grisosa a l’esquerra del cim (un xic exposat, compte amb la caiguda de pedres tant si tenim gent al davant com al darrera). No hi ha una via ben delimitada i definida. A la part final, si volem, podem anar a veure la gruta que hi ha sota el cim desviant-nos una mica cap a la dreta, la féu excavar, com totes les del massís, el comte Russell, i la va batejar com a gruta Paradís. Al cim, no caldria dir-ho però no me’n puc estar, contemplem una visió estel·lar de bona part del Pirineu central.

 

DESCENS

Pel mateix lloc, sempre que no haguem previst de fer travessa (mireu l’apartat d’Altres possibilitats).

 

PRIMERES ASCENSIONS A LA PICA LONGA DE VINHAMALA

És obligat contar els fets històrics que succeïren les dues primeres vegades que s’emprà amb èxit aquesta ruta per pujar fins al punt més alt del massís de Vinhamala. Bé, de les dues primeres vegades que n’ha quedat constància, qui sap si algun atrevit caçador d’isards o algun pastor ja hi havia passat abans, no ho sabrem mai, en aquells temps la difusió d’aquestes gestes per part de nadius de la zona quedaven, la majoria de vegades, en l’anonimat.

Els fets van passar l’estiu de l’any 1838. Miss Ann Lister va contractar els serveis del guia occità Enric Casaus, juntament amb els seus companys Jean-Pierre Charles i Jean-Pierre Sanjou, per a fer la primera ascensió oficial al, fins aleshores inaccessible, cim principal del Vinhamala. Casaus i el seu cunyat Bernat Guilhembet, havien pogut pujar a la pica Longa l’any anterior per la glacera d’Osso, concretament el 8 d’Octubre de 1837, i després de passar una nit dalt, davallaren per la canal de Cerbillona cap a la capçalera de l’Ara. Sembla que durant l’ascens van tenir una caiguda dins d’una esquerda de la glacera, molt més activa que ara i fins i tot amb seracs amenaçant la seva entrada. Van acabar remuntant l’esquerda per una vora i sortiren il·lesos de l’accident, al cap d’una hora coronaven el cim. Potser per aquest motiu decidiren, l’any sobre i amb clients, atacar el cim per la vertent aragonesa.  Miss Ann s’assabentà que hi havia allotjat a la zona el príncep de la Moskva (transcrit del rus Москва, catalanitzat Moscou, i que trobareu escrit a les guies i mapes com a Moskowa o Moscowa), que tenia la mateixa intenció i que també havia contractat els serveis del guia Casaus per a fer l’ascensió el dia 11 d’Agost, cosa que la va fer decidir a posar immediatament en dansa l’ascensió.

El dia 7 d’Agost de 1838 Miss Ann, tot i arribar molt cansada, va conquerir, amb els tres guies, la pica Longa per la via descrita en aquesta ressenya, i van fer una torre de pedres on hi van amagar una ampolla que contenia un paper amb el seu nom i  la data. Durant el retorn, Casaus ja es va avançar al grup per anar a cercar el príncep de la Moskva, li va explicar que l’anglesa només havia arribat al coll que dóna a la glacera (el que ara porta el seu nom), i que no havia pogut continuar perquè no es trobava bé. Així doncs, el dia 11 d’Agost de 1838, el príncep de la Moskva, el seu germà Edgard Ney i el seu criat David, juntament amb 5 guies, entre ells Casaus i Guilhembet al capdavant, van fer cim per la mateixa ruta. Casaus va haver de tornar a mentir quan van veure la torre de pedres que havien muntat feia 4 dies, va dir que l’havien fet ells l’any anterior amb Gilhembet i, misteriosament, l’ampolla no va aparèixer.

 

 

 

Quatre fotografies per amenitzar lectura. Crepuscle del dia de la nostra ascensió des del cim de la pica Longa (Vinhamala), abans de passar la nit a la gruta Paradís.

 

 

 

 

29 La gruta Paradís és a tocar del cim

30 Espectre de Brocken sobre l’ombra de la pica Longa

31 Posta de sol entre el pic d’Aussau i el Vathleitós

32 Pic d’Aussau

 

Pocs dies més tard Miss Ann es va assabentar que el príncep havia quedat com a primer ascensionista, i va decidir no pagar els serveis a Casaus i anar a buscar un home de lleis de Lorda per veure com podia fer-l’hi reconèixer que havia mentit. Finalment, el dia 17 d’Agost de 1838, s’arreglà tot amb una distesa i curta conversa al voltant d’una taula, on Casaus reconegué que la intrèpida anglesa tenia raó, i signà un certificat que acreditava que ella havia pujat pels seus propis mitjans fins al cim. Després de pagar, Miss Ann se n’anà a convèncer el príncep del que havia succeït, sembla que ell la va rebre cordialment, i també que va deixar anar uns quants improperis contra Casaus. S’ha d’entendre que la vida era plena de penúries per aquestes contrades, i el guia va voler treure el màxim profit del príncep, que si hagués sabut els fets segurament no hauria volgut pujar al Vinhamala.

El topònim del corredor de la Moskowa ha quedat establert d’aquesta manera perquè el príncep publicà una ressenya i uns dibuixos molt interessants de l’ascensió a una revista de l’època on, casualment, no anomenava l’anglesa ni tampoc els guies, per la qual cosa durant força anys es va creure que ell havia estat el pioner, i es va batejar la ruta amb el seu nom.

Pel que fa al coll de Lady Lister, és anecdòtic que el topònim en el seu honor ho indiqui així, ja que era soltera (senyoreta), no pas casada (senyora), i tenia una turbulenta vida amorosa per l’època a causa del seu lesbianisme, però bé, és un d’aquells errors topogràfics que, al Pirineu, durarà in saecula saeculorum.

Us he explicat tota aquesta història (que, com sempre en aquest tipus d’informació, l’hem de creure a mitges pel risc que s’hagi tergiversat amb el pas del temps), per acabar dient-vos que cap d’ells va ser el primer ascensionista conegut de la pica Longa, sostre del massís de Vinhamala. Sembla provat que el dia 2 d’Agost de l’any 1792, uns pastors desconeguts, per ordre de Reinhart Junker, que era al capdavant d’un equip de cartògrafs per delimitar amb exactitud la frontera entre l’estat francès i espanyol, i definir les altures exactes dels cims (Junker li donà una altura de 3290m), van pujar al cim i hi van deixar una fita de pedres.

 

Diferents noms que podem trobar per la ruta

En aquest massís, com en tants d’altres del vessant nord pirinenc, s’ha imposat el topònim afrancesat, que és una adaptació de la sonoritat del topònim occità. Us poso la relació de topònims occitans que he utilitzat amb l’equivalent al francès que trobareu a la cartografia existent: Vinhamala - Vignemale, Pica Longa - Pique Longue, Glacièr d’Osso - Glacier d’Ossoue, Oletas de Gauba - Oulettes de Gaube, Enric Casaus - Henry Cazaux, Bernat Guilhembet - Bernard Guillembet. El topònim argonès pel massís és Comachibosa però també es pot trobar com a Cobachimosa, Camachibosa o Comagibosa. Traduccions literals del topònim occità, en català Vinyamala, i en espanyol Viñamala o Viñemal. En francès el corredor de la Moskowa el trobareu com a couloir de la Moskowa. Pel que fa al topònim Bujaruelo en aragonés és Buxargüelo, tot i que també l’he trobat escrit d’altres maneres.

 

Data de la ressenya: Setembre 2010

Data de la ruta: Agost 2007

 

 ©muntanyaviva.cat  

 

Versió imprimible

@