Versión Argentina   English version

Monte Pissis (6792m) | Alta Catamarca, Argentina

Aquest massís fins ara força desconegut, és situat al desert més sec del món, a la comarca argentina d' "Alta Catamarca". No té dificultats tècniques, però és un bon repte per la falta total d'infrastructures a la zona, l'altura, el terreny volcànic i la solitud.

La primera ascensió va ser l'any 1937 per un grup de polonesos (liderats pel mateix  home que el grup que va donar nom a la famosa glacera de l'Aconcagua). El seu nom, és en honor al geògraf francès Pierre Joseph Aimé Pissis (Brioude 1812, Santiago de Xile 1889), pioner de la cartografia sud-americana a la segona meitat del segle XIX (va posar altura als principals cims dels Andes i va topografiar per primera vegada moltes zones). Va ser professor de ciències físiques i matemàtiques de la universitat de Xile.

Els paisatges de la zona són totalment volcànics, amb laves de diferents colors, "lagunas" amb aigua plenes de metalls pesants i algunes congestes de neu en extinció en la majoria de casos. L'aridesa del terreny és extrema, sense a penes vegetació, però amb fauna prou diversa, podrem veure vincunyes, guanacos, ases, flamencs, còndors, i alguna altra au més.

Hem ressenyat la zona ja que hi ha molt poca informació a la xarxa, i molta gent, per aquest motiu, no s'atreveix a anar-hi sense guiatge .

Zona: Alta Catamarca, Argentina              Andes

Tipus d’activitat: Expedicions

També recomano llegir: Índex de la zona    Pobles i refugis    Recomanacions    Transports

1 Mapa

2 Aproximació en cotxe al Google Earth

3 Croquis

4 Confluència de les valls d’aproximació

RESUM

Dificultat:  Ascensió caminant a gran alçària, clima extremadament sec i sovint ventós. Distàncies més llargues del que semblen.

Material recomanat: Equip d'alta muntanya-expedició. Grampons.

Època aconsellable: Novembre-Març

Desnivell: Camp Base-Pissis 2250m

Horaris: Completament orientatius, ja que les condicions del terreny i les pròpies poden variar molt. Nosaltres ja vem a la zona després d'aclimatar-nos dues setmanes a "Las Grutas". CB-C1a 3h15m  C1a-C2a 2h15m  Primera nit al C2a  C2a-C3 4h  Segona nit al C3  C3-Pissis 8-10h  Pissis-C3 2h30m  Tercera nit al C3   C3-CB 3h

Mapa: Carta topográfica-Hoja 2769-34 Monte Pissis 1:100.000 IGM Argentino

Waypoints en format de posició UPS UTM/Datum WGS84: Els waypoints han de ser una ajuda més, mai la principal referència per orientar-nos, ja que una avaria a l'aparell, bateries esgotades, alguna errada en entrar les dades, poca cobertura etc, podria ser un bon contratemps. El millor és tenir una bona orientació, saber llegir bé el terreny, un bon mapa i també una bona brúixola. CB      19J 0528490  6934390  Punt on hi ha el trencall entre la vall A i B  19J 0527102  6934200  C1a  19J  0525611  6932818  C2a  19J 0524262  6931447  C2ab  19J 0523443  6931681  C3  19J 0522105  6931147  Monte Pissis 19J 0519818  6929982                                                          

ALTURA OFICIAL

Tot i que, oficialment, és la segona altura d'Amèrica amb 6882m, he de dir que extraoficialment és la tercera. L'altura real està al voltant dels 6790m-6810m. Amb aquesta altura l'Ojos del Salado l'avançaria. De tota manera, continuen sent els dos volcans més alts del món, l'Ojos del Salado és el volcà actiu més alt del món, i el Pissis, el volcà inactiu més alt del món. L'encant d'aquest massís, almenys fins ara, és que no està gens massificat (l'Ojos pel vessant argentí tampoc, però pel xilè molt), i ens permetrà viure una muntanya diferent de les expedicions convencionals amb els camps base plens de gent, etc.

Nosaltres, vem tenir la sort d'estar cinc dies sols, tots quatre expedicionaris, i, realment, això és un luxe en els temps que corren, ja que la muntanya l'estem devaluant entre tots, amb massificacions, comoditats, guies, portejadors..., vaja, que l'aventura no la vol gaire gent, i sí tenir la certesa de l'èxit a qualsevol preu. Dit això, és probable que, tard o d'hora, ja no sigui possible en aquest massís viure aquestes experiències, però la zona és grandiosa, i les possibilitats i les rutes desconegudes gairebé infinites, per la qual cosa sempre quedarà espai pels reptes, a qui busqui aquest tipus de compromís.

ACCÉS EN COTXE (4x4)

Primer de tot he de dir que s'hi ha d'anar en 4x4 i s'ha de tenir experiència conduint en aquest tipus de terreny desèrtic, ja que és fàcil quedar-se clavat a la sorra. No cal dir que s'han de tenir coneixements de mecànica i portar força peces de recanvi per si de cas (rodes, bateria, combustible en bidons, taulons per treure el cotxe, aigua i menjar de sobres...). És aconsellable anar-hi almenys amb dos cotxes ja que una avaria ens podria deixar a uns 90 Km de la carretera, on alguna vegada cada dia pot passar algú... El camí és força evident.

Sortim per carretera asfaltada de la població de Fiambalá en direcció al Paso de San Francisco. Més endavant ja no hi ha cap nucli habitat, ja que Chaschuil no és un poble (tot i ser a molts mapes), és una vall. Cap als 3200m d'alçada trobarem un trencall a cada costat de la carretera: a la dreta hi surt una pista cap al refugi d'adobe de Pastos Largos (indicat), i a l'esquerra (Oest) surt una pista cap a Las Coipas i l'antiga explotació de vicunyas "Puna Nueva" (no indicat). Trenquem a l'esquerra i pugem en llaçades una bona estona ja per camí (riu proper per agafar aigua). Després començarem a baixar i passarem per la dreta de la Laguna de los Aparejos. Al final de la Laguna hem de seguir en tendència a la dreta (Nord-oest),  ja que a l'esquerra hi ha un camí que ens portaria a la Laguna de las Tunas. Després d'algun coll més, arribarem a la preciosa Laguna Azul. La rodejarem per l'esquerra i al proper coll quedarem estupefactes amb la vista que descobrirem. Som al Balcó del Pissis, i realment val la pena quedar-s'hi una estona admirant les diverses lagunas i el massís del Pissis.

D'aquí baixarem en ziga-zagues cap a la Laguna Verde (Laguna Negra en alguns mapes), la vorejarem per l'esquerra (Sud) i en sortirem per un  petit collet. Aquí ve un tram molt recte que finalitza en un trencall cap a l'esquerra, indicat (Pissis, Sud-oest). Anirem cap a  l'esquerra travessant un eventual riu (possibilitat d'agafar aigua) i passarem pel costat d'una gran fita (Sud). Més endavant baixarem un tros curt molt dret (Oest) i ja enfilarem la vall del final cap a la dreta (Nord-oest), que primer va girant cap a la dreta i el tros final cap a l'esquerra (Oest/Sud-oest). El camp base és a una altura de 4600m i al desembre del 2006 hi havia una gran tenda vermella fixa. En total des de la carretera són uns 90 km per camí i uns 200Km des de Fiambalà, unes 5 hores sense presses.

5 Arribant al nostre primer camp

6 Vista de les valls de baixada

7 Croquis Google Earth

8 Des del camp 2a (el nostre primer camp)

CAMPS POSSIBLES

Exposarem les diferents opcions que tenim per fer els camps sense un calendari específic, ja que l'estratègia de cada expedició pot ser molt diferent segons el grau d'aclimatació del grup, l'estat físic,  mental, disponibilitat d'aigua (C1), el temps disponible i el temps meteorològic. Recomanem almenys entre 8-10 dies d'aclimatació abans de provar l'atac al cim si no s'ha fet cap aclimatació prèvia i mai anar directament al camp base, sense aclimatació en alçades inferiors (pel camí hi han diferents possibilitats). Si ja s'ha fet algun 5000 alt o 6000 baix els dies anteriors (així aprofitem per conèixer més la zona), es pot atacar el cim en 3 o 4 dies, una zona ideal per aclimatar és a "Las Grutas". De tota manera el millor calendari ens el dictarà el nostre cos, que ens donarà signes de bona o mala aclimatació per continuar pujant, o també per esperar una mica i deixar que ens adaptem millor abans de l'atac al cim. No cal dir que si els signes de mala aclimatació són evidents no hem de dubtar a fer un descens ràpid, els rescats són lents i difícils en aquesta zona, i podrien arribar massa tard en cas d'empitjorar la nostra salut.

RUTA PER ARRIBAR ALS CAMPS D’ALÇADA

Sortim caminant del Camp Base (4600m) en la mateixa direcció que hem arribat amb el cotxe (Sud/Sud-Oest), però al cap de no res ens hem de desviar a una vall que ens queda a la dreta (Oest). Anirem pujant per aquesta vall fins a trobar una bifurcació (Foto 3), a l'esquerra, ens queda la vall que hem anomenat A i a la dreta la B. Les dues petites valls, són utilitzades per arribar a la base de la glacera del Pissis. Ambdues també tenen possibilitats d'ubicar-hi un camp cap als 5100m, el de la vall B acostuma a tenir més possibilitats d'agafar aigua fàcilment, ja que hi passa a la vora el riuet que baixa de la glacera, encara que a la vall A sempre trobarem alguna congesta de neu petita per poder proveir-nos d'aigua.

Vall A

Anem pujant per la vall fins als 5100m, aquí hi ha emplaçaments per a muntar el C1a. Podríem continuar per la valleta fins al final que giraríem a la dreta (línia de punts del croquis), però és més curt i més utilitzada la ruta que explicaré. Dels 5100m ens desviem cap a la dreta i comencem a pujar, hem d'arribar a un petit collet que queda a la dreta d'un petit cim i flanquejar-lo per la dreta (rastres de sender), arribarem tot seguit a un pla i haurem de travessar un riu de penitents que baixa de la muntanya. Ben bé abans d'aquest riu hi ha una esplanada perfecte per fer el C2a a 5300m, a més, durant el dia, baixa aigua líquida al final del riu de penitents. D'aquesta possibilitat de C2a es segueix travessant el riu de penitents per un pla fins que trobarem el final de la glacera i algun possible riu que hi baixa aigua, el travessarem i podrem fer un camp que ja compartim amb la ruta B, el C2ab a 5340m.

Vall B

Anem pujant fins al 5100m on hi ha una esplanada per fer un possible camp, el C1b. Més endavant segons l'estat del final de la glacera haurem de pujar cap a la dreta, sempre per la dreta del límit de la neu, fins a trobar el C2ab, ja que pel centre de la vall ens pot passar que no puguem pujar pels blocs de gel que es desplomen del final de la glacera.

Accés al camp d'alçada C3

No té cap secret, anem pujant pel lateral de la glacera, i si la neu està bé, val la pena passar per sobre, ja que l' "acarreo" pot ser pesat. Arribarem als 5740m on hi ha una esplanada bona i gran per fer el C3. En aquest camp ja no trobarem aigua líquida, val més no separar-se gaire del gel, ja que tocarà fer força viatges per aconseguir aigua. Més amunt no hi ha cap lloc més o menys pla per muntar camps fins als 6200m (tant per la ruta d'ascens com per la de descens), però creiem que no compensa aquesta opció. L'ascens a aquesta altura amb tant pes a l'esquena és molt penós, ens faria perdre moltes forces inútilment i, a més, passaríem molt més mala nit que al C3 per culpa de l'altura. Una distància de 1000-1100m de desnivell pel dia d'atac al cim és un bon equilibri.

9 El dia d’atac a cim, entrant a la glacera

10 Part final, estem a 6500m

11 Escrivint al llibre del cim

12 Descens, creuant el riu que surt de la glacera

ATAC A CIM

Hi ha diverses opcions, i totes són vàlides, però explicarem la més lògica i menys cansada, tant pujant com baixant. Convé sortir una o dues hores abans de la sortida del sol, per evitar l'empitjorament del temps de tarda o qualsevol imprevist. Del C3 sortim i entrem a la glacera, l'avantcim que tenim al davant, l'hem de vorejar per l'esquerra fins a trobar una petita vall cap a la dreta, que ens conduirà a un collet. Convé passar, sempre que puguem, per la neu, ja que el terreny volcànic és molt cansat de pujar (una passa endavant i mitja enrera...). Quan arribem al collet del darrera de l'avantcim, continuem en tendència cap a l'esquerra i ja veurem el que ens queda. El més ràpid és guanyar el coll entre l'avantcim i el cim que tenim a l'esquerra i seguir la carena fins al Pissis, però també hi ha l'opció de seguir recte per anar al coll entre el Pissis i el Gendarmeria Nacional i seguir llavors cap a l'esquerra, però és una opció més llarga i el cim per aquesta banda no és gaire evident de trobar.

DESCENS

Per al descens seguim el mateix camí de pujada però el primer avantcim el voltarem per l'esquerra, i així baixarem per rastres de sender per terreny de tarteres i ràpid. El camí fa una mica de volta cap al Nord, convé que quan arribem a un pla, seguim cap a l'est en direcció al límit de la glacera, des d'aquí ja veurem les tendes i el més ràpid és baixar-hi per l'acarreo. Si es vol també es pot baixar per la ruta de neu de l'ascens però no és tan ràpid.

13 Creuant un petit camp de penitents per arribar al C2a

14 Laguna Verde i Pissis des de vora el Balcó del Pissis

15 Laguna Verde i Pissis

Diferents noms que podem trobar per la ruta

Nevado Pissis, Volcà Pissis, Monte Pissis, Cerro Pissis, Pillanhuasi.

Data de la ressenya: 2007

Data de la ruta: Nadal 2006

 ©muntanyaviva.cat  

Versió imprimible

@