Arbella (2768m), pic de les Planes (2792m), Fangasses (2682m) i Font Blanca (2903m) per la cresta que els uneix

Ruta d’alta muntanya on s’intercalen bonics trams de grimpada amb els propis d’encadenar cims poc trepitjats per carenes altives. Es tracta de tres itineraris enllaçats, i no d’una cresta compacta i ben definida, que dóna com a resultat un itinerari força llarg, solitari, i amb l’afegitó d’aconseguir el punt més alt de la zona al final, el pic de Font Blanca.

Zona: Pirineu Andorrà

Tipus d’activitat: Grimpades i crestes

També pertany a: Pirineu

1 Mapa de l’Editorial Alpina

2 Croquis de la primera part de la cresta

3 Croquis de la segona part de la cresta

4 Vista general dels cims des del sud-oest

RESUM

Dificultat:  PD+ (III+) Grimpada molt discontínua i on bona part dels passos es poden trampejar per una banda o altra. En general la roca és aspre i de qualitat força bona, però cal tenir les precaucions habituals en aquest tipus d’itineraris. Nombroses possibilitats d’abandonament.

Material recomanat: Un grapat de tascons variats i un parell o tres d’encastadors de lleves mitjans (friends). Cordino de 20 o 30m i casc.

Època aconsellable: Des de mig Juny fins a l’Octubre.

Desnivell: 1530m

Orientació: Oest/Sud-oest

Aigua: L’estona que passarem a la cresta fa que a l’estiu sigui un factor important, porteu-ne força. A la pujada en podem recollir als estanyols de sota el port de l’Arbella. Al descens, tan des del collet de la Coma com des del Font Blanca, trobem el primer rierol a la coma del Mig.

Horari: 2h fins al port de l’Arbella, 2h fins al port de l’Estany Esbalçat, 1’30-2h fins al collet de la Coma i 1h fins al Font Blanca. 1’30-2h pels diferents descensos. En total 8-9h que es poden escurçar no fent l’última ascensió.

Mapa: Editorial Alpina, Andorra 1:40.000

Altres possibilitats: Aquesta ruta admet moltes variants parcials agafant-ne el tram que ens atregui més. Podem pujar al pic de l’Arbella per la via normal des de la collada de les Planes o podem començar el dia amb el pic de Tristaina allargant 1h més la jornada.

Per dormir: Sota cobert només hi ha la cabana del Castellar, situada a peu de ruta, sense comoditats però sostre i espai per a unes 5 persones.

ACCÉS AL PUNT D’INICI

Des d’Andorra la Vella anem a La Massana i posteriorment a Ordino. Aquí trenquem a mà esquerra en direcció a les pistes d'esquí, travessem el poble del Serrat, i remuntem la vall sempre per la riba esquerra del riu. Quan la carretera creua el riu per continuar per la riba dreta (1 km abans d’un túnel), surt una pista a mà dreta que és asfaltada al cap de pocs metres, que ens porta en un tres i no res a la cabana del Castellar (1871m), on aparquem.

APROXIMACIÓ FINS AL PORT DE L’ARBELLA

Des de la cabana del Castellar tirem cap a ponent per la pista asfaltada fins que, 800m més amunt, trobem un cartell a mà dreta que ens indica l’inici del sender que, entre altres llocs, porta als estanys de Tristaina (15 minuts, haguéssim pogut aparcar aquí però a la tornada ens tocaria remuntar 110m de desnivell al final de la jornada). Seguim el sender, molt ben marcat, que guanya metres ràpidament fins a un collet. Planegem i passem vora un parell de petites preses d’aigua de l’estació d’esquí. Aquí hi ha la possibilitat de fer una drecera encarant-nos al pendent per la dreta del torrent que baixa dels llacs fins a l’estany Primer, però el sender marcat continua paral·lel al riu fins a un proper collet on trobem un altre indicador, i veiem la carretera de l’estació amb l’anella olímpica que hi ha allà mateix (si anem amb dos vehicles podem començar des d’aquí i ens estalviarem uns 45 minuts). Hem de tirar cap al nord per un sender senyalitzat fins a l’estany Primer de Tristaina, hi baixem arran d’aigua, travessem el torrent que en surt per una passarel·la, i voregem l’altra riba fins a una altra bifurcació, recte aniríem als altres estanys, i a la dreta cap al port de l’Arbella (marques blanques i vermelles). El camí flanqueja a mig pendent per sobre els estanys, i després va girant progressivament cap al nord-est, passa per la vora d’uns estanyols i queda encarat al port de l’Arbella, situat a l’extrem dret de la carena que veiem. Sembla dret, però el sender ens evita, en bona part, el pedregar que el defensa un xic per l’esquerra de la vertical.

5 Aproximació cap al port de l’Arbella

6 La canal d’inici del port al pic de l’Arbella

7 El pas de placa amb fissures de II+

8 Baixant del pic de l’Arbella cap a l’est

PRIMERA PART: ASCENSIÓ AL PIC DE L’ARBELLA, CRESTA FINS AL PIC DE LES PLANES I DESCENS AL PORT DE L’ESTANY ESBALÇAT

Pugem cap a migjorn per una canal molt ampla a la dreta de la cresta, no té cap dificultat però s’ha d’anar amb compte de no fer caure pedres. Més amunt, quan ens vagi bé, anem a buscar la cresta i comencem a grimpar pel fil, trobem una placa amb fissures (II+), i arribem voltant per l’esquerra a una bretxa. Per sortir-ne grimpem un xic més pel caire (II), i en un moment s’acaben les dificultats fins al pic de l’Arbella, on hi fem cap caminant. Cal dir que la majoria de passos descrits són evitables per ponent.

Des del cim veiem que la continuació cap a llevant és molt eriçada, però com passa sovint, quan ens hi posem no és tan aèria ni tan difícil com semblava. Baixem per l’aresta inicial (II) fins a una espècie de pas del cavall que es passa fàcilment amb les mans a dalt i col·locant bé els peus a les preses que ens ofereix la roca (II). Topem amb un esperó que talla la cresta, el voltem per la dreta, i al darrera apareix un fotogènic diedre que superem per la part dreta fins a agafar de nou l’esperó (II+). Hi grimpem uns quants metres i, abans d’una bretxa molt marcada que ja vèiem des del pic de l’Arbella, deixem la cresta i flanquegem cap a la dreta per evitar el ressalt que hi ha per baixar-hi. Passada la bretxa tornem a la divisòria d’aigües, que ara es converteix en una carena pedregosa i horitzontal que fem majoritàriament caminant. Fins al pic de les Planes tan sols trobarem un parell d’interrupcions per baixar a dues bretxes per curtes canals cap a la cara solella (II).

9 Croquis de l’Arbella al pic de les Planes i de les Fangasses

10 Pas del cavall

11 Diedre

12 Esperó després del diedre

Des del pic de les Planes davallem cap al port de l’Estany Esbalçat pels pendents d’herba andorrans. Perdem molts metres fàcilment fins que ensopeguem amb una franja rocosa poc abans del coll. La desgrimpem fent un flanqueig d’un parell de metres cap al nord (esquerra), i després tirem avall per un bloc molt compacte (II+). Superat aquest pas concret, acabem de baixar per un caos de blocs enormes, o flanquegem pels pendents d’herba de la dreta fins al port de l’Estany Esbalçat, on, si fa falta per qualsevol raó, podem abandonar el trajecte anant cap a l’Estany Esbalçat i baixant cap al cotxe pel Comís Vell.

13 Carena pedregosa cap al pic de les Planes

14 Des del pic de les Planes s’aprecia el que resta

15 Baixada del pic de les Planes fins al port de l’Estany Esbalçat

16 Últim tram de blocs fins al port amb el pic de l’Aspre al fons

SEGONA PART: ASCENSIÓ AL PIC DE LES FANGASSES I CRESTA FINS AL COLLET DE LA COMA

L’ascensió al pic de les Fangasses és monòtona i prou llarga (mitja hora). Fa estona que ens acompanyen, però ens podem distreure amb l’esplèndid estany de la Goèlha, l’isolat pic de l’Aspre, i l’ample vall de Nhora, de la qual cada vegada en veiem més tros i ens deixa veure l’immens embassament que l’encapçala. Sortosament, quan assolim el cim, veiem que comença la part més esmolada i entretinguda de la cresta.

Es tracta d’una part força horitzontal però plena de petites torres i les seves respectives bretxes que contínuament ens obliguen a parar atenció (II). Quan som al punt més baix trobem un mur de cinc o sis metres amb un monòlit que el custodia a mà dreta. Escalem el mur, i per sortir-ne fem un pas que tiba un xic enrera (III). Baixem els següents blocs per una cornisa a mà dreta i trobem un pas ben curiós entre dues agulles que superem per oposició. Sense temps per respirar trobem el pas més complicat del dia, un bloc compacte un pèl desplomat que ens ofereix preses de mans invertides molt sòlides, però peus escassos, crec que per a persones de poc envergadura la dificultat fins i tot pot ser més alta. El superem o, com va fer el meu company, baixem lleugerament cap a la dreta flanquejant aèriament un parell de metres i tornem a dalt frontalment (si aquest pas fos un problema es pot evitar perdent uns metres per la part andorrana). Vençut el pas, acabem aquest grup de dificultats davallant al proper collet per una placa sense fissures però plena de rugositats (II+).

17 Croquis del tram de cresta més continu

18 Mur de III

19 Pas entre agulles

20 Pas de III+ al davant (fissura taronja), o flanqueig com el meu company

Tornem a la rutina de grimpar i desgrimpar petits ressalts on decidim la dificultat de l’itinerari que ens ve de gust. Passem un tros més estret i flanquegem per la dreta algun gendarme imponent, però si tenim ganes de fer anar les mans podem tornar ràpidament al caire de la cresta. De sobte apareix l’última dificultat, un mur de roca amb uns blocs encimbellats al damunt. Hi ha una canal que sembla oferir una solució fàcil per la part occitana, però grimpant pel mur i anant a buscar cap a la dreta el tall de la cresta és més fàcil del que no sembla (II aeri). Quatre repenjades de mans més, un passeig entre dos petits turons, i ja som al collet de la Coma. Aquí acabem aquest segon tram i, si donem per acabada la ruta, podem tirar avall per la vall natural fins que enllacem amb el descens proposat del pic de Font Blanca per la coma del Mig.

21 Cresta

22 Últim mur

23 Pic de les Fangasses i el tram recorredut

PROPINA: ASCENSIÓ AL PIC DE FONT BLANCA DES DEL COLLET DE LA COMA

És difícil renunciar a l’ascensió del pic de Font Blanca, tenir aquest important cim a una hora escassa fa que pugui ser la culminació perfecta de la jornada. Si ens hi animem no té cap secret, seguim la carena bastant propers al fil, i flanquegem alguns petits turons sense allunyar-nos massa de la divisòria d’aigües, ja que a la part andorrana ens trobaríem tarteres fatigoses.

24 Pujant cap al Font Blanca es veu bona part de l’itinerari fet

25 Tram final, al fons el Mont Valièr lluitant amb les boires

DESCENSOS POSSIBLES

Primer explico el que em sembla més lògic i còmode, i després anomenaré altres possibilitats. Del cim baixem pel marcat sender que va cap al sud fins al llarg llom sud-oest. El fem servir per baixar, malgrat l’herba que hi ha, es pot seguir un sender que pràcticament l’acaba, gira cap a l’oest fent petites ziga-zagues (nombroses fites), i arriba a la vall natural que prové del collet de la Coma a la coma del Mig. Tirem avall cap al sud evitant les tarteres per la riba esquerra del rierol que apareix, i, arribats als prats d’herba, creuem el riu de la Coma del Mig i trobem una bifurcació, cap a la dreta planejaríem cap a l’estany Esbalçat, però nosaltres continuem recte avall ara per la riba dreta del torrent. Ve un tram força costerut i no tan trepitjat, però un cop passat, el sender s’ajeu, fa generoses llaçades, gira cap a l’oest, i ens porta al Comís Vell, cruïlla de diferents caminades. El creuem en direcció oest/sud-oest (amb tant bestiar que hi pastura costa seguir el camí), i al final trobem un sender molt marcat que gira cap al sud i amb quatre ziga-zagues ens porta fins a la cabana del Castellar.

Les altres possibilitats de davallar del Font Blanca són directament per la pala oest fins a la coma del Mig (compte amb els genolls). O continuar cap al sud enlloc d’agafar el llom sud-oest, anar fins a la portella de Rialb, i baixar per la coma de Varilles fins al Comís Vell.

26 Descensos possibles

27 Baixant amb la pala del Font Blanca de fons

Diferents noms que podem trobar per la ruta

Com que és una carena fronterera podem trobar els noms utilitzats a la cartografia francesa.  Port i pic de l’Albeille, port Nouveau (port de l’Estany Esbalçat), pic des Fangasses i pic du Port (pic de Font Blanca).

Data de la ressenya: Octubre 2011

Data de la ruta: Octubre 2011

 ©muntanyaviva.cat  

Versió imprimible

@