Ferran (983m) per la cresta del Ferran

Aquesta cresta, que s’està convertint en un clàssica pels catalans, és el millor exponent que per trobar un bon terreny d’aventura no cal enfilar-se a gaire altitud, a una altura inferior als 1000m trobarem una cresta de llargada considerable i amb una roca calcària d’excel·lent qualitat. Com tot itinerari a l’Alta Garrotxa, l’entorn és feréstec i intricat, però ara el veureu una bona estona a vista d’ocell, gaudiu-ne.

Tot i no tenir una dificultat tècnica elevada, pel meu gust no és un itinerari per debutar en aquesta disciplina si és que no hi anem acompanyats d’algú amb més experiència. La llargada de la cresta no és gens menyspreable, i si no tenim certa agilitat en l’ús de la corda en aquest tipus de terreny, podem fer salat fàcilment.

Zona: Prepirineu Català

Tipus d’activitat: Grimpades i crestes

També pertany a: Prepirineu    Catalunya

1 Mapa de l’Editorial Alpina

2 Croquis des del Sud

3 Croquis des del Nord

4 La cresta des de la vora d’Oix

RESUM

Dificultat: BD (IV-)  Itinerari llarg i amb poques escapatòries simples. 

Material recomanat: Tascons, encastadors de lleves (friends) i bagues. Corda de 50m. Casc. Els peus de gat no són pas obligatoris.

Època aconsellable: Es pot fer gairebé tot l’any, però la veritat, desaconsello fer-la a l’estiu, pot arribar a fer moltíssima calor. En dies de fort vent és temible ficar-s’hi, i a la tardor o a l’hivern penseu amb les hores de sol de què disposareu.

Desnivell: 850m des de vora Can Pei

Orientació: Oest

Aigua: No n’hi ha, factor important si fa calor, cal dur-ne força.

Horari: Per a l’aproximació 1h si aparquem després de Can Pei (30 minuts si portem un tot terreny). Per a la cresta dependrem totalment del tipus de progressió que escollim per escalar còmodes: sense corda, simultània col·locant ancoratges, o fent llargs de corda. Pot variar entre 3-6h, fins i tot més, aconsello dur el croquis i així sabreu a quina part sou i quan us falta.

Mapa: Editorial Alpina, Alta Garrotxa 1:25.000

Recomanacions: Si no coneixeu la zona no aneu amb l’horari just, la cresta és llarga, i si és la primera vegada, podeu entretenir-vos més del previst. Val més sortir ben d’hora i portar una llum frontal a la motxilla.

ACCÉS AL PUNT D’INICI

Propers al poble de Castellfollit de la Roca hem d’agafar el trencall que ens portarà fins al poble d’Oix. No cal entrar al poble, seguim la carretera en direcció a Beget i de seguida trobarem un trencall a la dreta (pista forestal), que ens portarà fins a la masia de Can Pei, aparquem poc després en algun racó. Més endavant, la pista no és apta per a turismes i en situacions de pluja abundant queda coberta d’aigua en alguns punts (a molt estirar podreu arribar fins al pont trencat però no val gaire la pena). Si aneu amb un tot terreny podeu continuar per la pista forestal fins més enllà del Grau d’Escales, punt més estret del congost entre la cresta del Ferran i la del Bestracà, quan en baixeu hi ha un bon prat per aparcar.

APROXIMACIÓ

Des dels prats de sota el Grau d’Escales anem a creuar la riera de Beget per un bon pont que hi ha (Palanca del Samsó). Durant aquest curt tram seguim el GR11 (marques vermelles i blanques). Després del pont comencem a pujar pel sender i a la primera clariana del bosc hem d’agafar a mà dreta un sender més modest (el camí dels Lliberals), que després de travessar un torrent queda molt ben definit. Anem fent camí i aviat trobem a mà esquerra una fletxa vermella que indica la desviació cap a la cresta. Ens hi enfilem i comencem a grimpar fàcilment cap amunt seguint les fites i les marques. Un xic més endavant fem un flanqueig cap a l’esquerra (algun pas de II, parabolts per si voleu assegurar algú que no ho vegi clar), i arribem al replà que hi ha a sota la primera paret del dia, la qual haurem de superar per arribar al túnel.

5 Part final de l’accés des del Grau d’Escales

6 Des d’un altre punt, perspectiva diferent

7 Començant a escalar la primera paret

8 Vist des de dalt en una altra ocasió

CRESTA DEL FERRAN

Del replà, després d’haver-nos col·locat tot el material, comencem grimpant per on vulguem, la paret que tenim al davant fa uns 30-35m, és molt fissurada, i les possibilitats per traçar el recorregut a mida són abundants. Al capdamunt d’aquesta paret hi ha la curiositat de la jornada, hem de ficar-nos dins d’un túnel que ens queda a la dreta i creuar una petita cova, compte que en alguns punts és molt relliscosa. Hi ha dues sortides del túnel, la primera és pel primer gran forat que ens queda totalment a l’esquerra (i després grimpada de III a la dreta per arribar a la cresta), i l’altra no és cap forat, paral·lela a la cova per la banda esquerra, hi ha una estreta lleixa que va pujant cap endavant fins que surt en un forat de la mateixa cresta.

9 L’entrada del túnel

10 A punt d’entrar a la cova

11 Mirant enrera

12 A l’esquerra es veu la lleixa per sortir-ne

Ja som a la cresta pròpiament dita, al principi hi ha el tram més afilat de tota la jornada, sense passar de III, anem escalant pel fil o sovint un xic per la dreta, la roca fa de molt bon agafar. Aviat trobem la primera possible escapatòria, baixem per un tram aeri a una bretxa que té una roca ampla al centre on hi ha una baga. L’escapatòria, si ens cal abandonar, la tenim cap al sud (dreta), fent un ràpel primer, i després baixant amb tendència a la dreta fins que trobem el camí dels lliberals.

Continuem la cresta, per sortir de la bretxa hi ha un flanqueig aeri pel nord i després un pas de III per tornar al fil. Arribem aviat a una primera prominència des d’on veurem un cim molt més marcat al qual hi arriben dos esperons, el de l’esquerra és el de la cresta (al punt més baix, a l’esquerra hi ha un arbret amb bagues de gent que ha abandonat fent un ràpel per aquí). En aquest tram les dificultats ja no són sostingudes, són curts passos i bastant trossos de grimpada senzilla. Quan arribem a aquest cim, pràcticament ja podem caminar fins a l’inici del ràpel.

13 Sortint del túnel pel forat (no per la lleixa)

14 El caçador de paisatges, caçat

15 A la cresta amb el Bestracà al fons

16 El cim al qual arriben dos esperons

El ràpel està instal·lat ben bé al fil, i podem fer-lo directament cap a la bretxa (atenció als pèndols el primer que baixi), o, més senzill pel meu gust, per una canaleta a la dreta que va paral·lela al fil, en aquest cas al tros final hem d’anar guaitant a la dreta i, a l’altura de la bretxa, sortim de la canal terrosa agafant-vos a les alzines que hi ha fins a la bretxa.

Al cantó esquerre de la bretxa hi ha una reunió muntada que serveix tant pel llarg de IV- que farem a continuació, com per poder abandonar fent un ràpel cap al nord si ens cal, no hi he passat però es veien clars rastres de camí a sota, aquí teniu doncs, la 3a i última escapatòria clara. Tal com he dit ara la progressió més raonable és fer un o dos llargs de corda. Sortim de la bretxa cap a una petita alzina que tenim a sobre, hi posem una baga, i  flanquegem cap a la dreta, aquí hi ha el curt pas de IV- per superar un ressalt (hi ha dos pitons col·locats), que ens permetrà sortir cap a la dreta i arribar a una altra alzina més grossa. De la segona alzina ja anirem de dret cap a la cresta per una fissura que en surt (III+). A la cresta, immediatament, podem trobar aïllat  algun pas més de III, però de seguida es torna una fàcil però llarga grimpada/caminada amb buit a l’esquerra però terreny emboscat fàcil a la dreta. Penseu que linealment, som tot just a la meitat de la cresta, però ara anirem molt més àgils (normalment sense utilitzar la corda). Del final dels llargs de corda fins al cim del Ferran (983m), podem tardar 1’15-1’30h.

17 Ràpel per la canaleta paral·lela al fil

18 Els tros més difícil sortint de la bretxa

19 El que ens queda després dels llargs

20 Part final abans del cim

DESCENS CAP A TALAIXÀ

Després d’una merescut descans al cim, comencem a baixar pel sender que, a poc a poc, va girant cap a l’esquerra (nord-est), aviat trobarem un trencant que puja cap a la dreta que no hem d’agafar, continuem baixant pel bosc sense fer dreceres, el terreny és dret fins que arribem als plans de sota Talaixà. Del coll de Talaixà hem de seguir el GR11 escrupolosament normalment cap a l’oest, que combinant trams de sender i de bosc, ens portarà fins al trencall del matí i la Palanca del Samsó que creua la riera de Beget. Durant aquests descens hi abunda l’arboç i el castanyer, a la tardor us en podeu aprofitar amb moderació, sobretot del primer. Compteu 1’15h per al descens fins al pont. Del pont continuem per la pista fins on tinguem aparcat el vehicle (si hem fet l’accés en tot terreny no caldrà).

Data de la ressenya: Novembre 2008

Data de la ruta: Després de dos intents, Octubre 2008

 ©muntanyaviva.cat  

Versió imprimible

@