Font Blanca (2903m) per l’aresta d’Arial

Cresta idònia per a la iniciació. Roca granítica de molt bona qualitat, amb uns merlets perfectes per practicar l'assegurament i la progressió en aquest tipus de terreny. D'altra banda, també és una bona opció per fer un itinerari circular a aquest gran cim andorrà, pujant per la vall de Rialb (molt menys freqüentada que la de la via normal), i acabant amb una agradable grimpada. La cresta, tot i ser aèria, és assequible, i té una bona vista dels estanys i de les muntanyes andorranes.

Ens en vam enamorar un dia d'hivern tot caminant a la Serra de Madres, la veritat es que amb neu i des de la llunyania tenia un aspecte molt alpí. Vem buscar-ne informació, però només l'hem trobada anomenada en un parell de llibres, per això en fem una extensa ressenya. Paratge molt solitari, no cal dir-ho, disfruteu-ne.

Zona: Pirineu Andorrà

Tipus d’activitat: Grimpades i crestes

També pertany a: Pirineu

1 Mapa d’Andorra de l’Editorial Alpina

2 Croquis de la cresta

3 Part de l'aproximació des de vora la  Portella de Rialb

4 Cresta i descens

RESUM

Dificultat:  PD+ (III) Itinerari muntanyenc 

Època aconsellable: Està ressenyada per a fer sense neu. Normalment Juny-Octubre.

Desnivell: Uns 1200m

Orientació: Nord-est (al matí, el sol ens tocarà a l'esquena).

Aigua: Tant a l'ascens com al descens, al mig de l'estiu en trobarem aproximadament fins a 2300m.

Horari: 2’30-3h per a l’aproximació i per la cresta 1-2h (depenent de si progressem sense corda, simultàniament, o fent algun llarg). En total unes 4-5h d’ascensió. Compteu unes 2h més per al descens.

Mapa: Editorial Alpina, Andorra 1:40.000

Altres possibilitats: De baixada ens podem apropar al Pic de Besalí (2639m) en uns 20 minuts des de la Portella de Rialb. Bona vista local i de la cresta.

Per dormir: Si ens interessa estalviar-nos el viatge-sortida al mateix dia, podem bivaquejar al gran aparcament on deixarem el cotxe, o, encara millor, caminar 45 minuts fins al refugi de Rialb, que ens queda a la vora del camí (6 places en llitera. Aprofitant al màxim 8-10 persones).

ACCÉS AL PUNT D’INICI

Hem d'arribar a Andorra i anar en direcció a La Massana i posteriorment a Ordino. Llavors continuarem en direcció a les pistes d'esquí i poc després de travessar el poble d'El Serrat, trobarem ben indicat, a mà dreta, un trencall cap a Sorteny que hem d'agafar. Pocs metres després de travessar el riu, trobarem un gran aparcament on deixarem el vehicle.

APROXIMACIÓ

Sortim caminant paral·lels al riu per la seva riba esquerra, en direcció Nord-est (indicadors a la sortida, 1780m). Així que sortim, trobem una àrea de picnic al costat del sender, que sempre és marcat amb punts grocs. Més endavant passem una casa particular per la dreta i seguim per sender clar fins al Refugi de Rialb. Tot i haver-hi ponts, no hem de travessar mai el riu. Al refugi, si volem, no cal que hi arribem, el sender passa 20 metres per sota. Si ens hi fixem, ja podrem veure, al costat del Turó de Port Vell, els dos colls que ens interessen: a la dreta el Port de Siguer, a l'esquerra, el Port Vell de Siguer, que és on arribarem.

Continuem per la dreta del riu i al cap de poca estona el creuarem, ara sí, per una passarel·la metàl·lica. Caminem per l'esquerra del riu uns 5 minuts, i trobem un pont de fusta per tornar a creuar-lo amb l'indicador "Port de Siguer/Port de Banyell". Aquí és on hem d'anar. Des d'aquí ja és ben visible l'aresta Nord-est del Pic de Font Blanca. Pugem pocs metres i trobem les Cabanes dels Planells de Rialb. Al cap d'una estona els senders se separen, a l'esquerra el nostre, en direcció al Port de Siguer, i a la dreta, el que marxa cap al Port de Banyell. Continuem pujant tot seguint el sender amb marques grogues fins que arribem a un replà bastant amunt (a uns 2270m), on ens hem de desviar  cap a l'esquerra (sense indicador), tot flanquejant el Turó de Port Vell pel Sud. Tot i que el camí ja no és gaire fressat, encara podrem seguir les marques grogues. El sender ens durà fins a sota el Port Vell de Siguer on es perd definitivament. Acabem de fer els últims 100m de desnivell per pendents d'herba fins al coll (2438m). Si volguéssim seria possible per terreny d'isards, seguir flanquejant per sota el Pic d'Arial i arribar a la carena en algun punt intermig, però ens perdríem la vista d'estanys i valls que hi ha des d'aquest cim. De fet, el desnivell que perdem del cim fins a l'inici de la cresta és mínim.

Del Port Vell de Siguer, en fort desnivell, pugem per la carena, propers al fil, fins al Pic d'Arial o Pic de Rialb (2687m). Notable vista d'estanys (Estany Blau i els Estanys de Llassiès), i de la cresta que farem. Seguim llavors per una carena molt fàcil i panoràmica cap a l'Oest, sempre que faci falta vorejant per la vertent andorrana, fins a la bretxa que precedeix la cresta en sí (petita grimpada descomposta al final, fita a l'inici).

5 Gran part de la ruta des del Pic de Thoumasset

6 2270m. Deixem el sender i seguim aquest replà cap al Port Vell

7 Font Blanca i cresta d'Arial tot caminant per la carena d'accés

8 A l'inici es va paral·lel al fil pel vessant nord

ARESTA D’ARIAL

Hi ha moltes possibilitats, però explicaré les que ens van semblar més lògiques, tot i que si volem hi han opcions més fàcils i també més difícils, òbviament.

De la bretxa sortim grimpant pel vessant occità (nord), molt a la vora del fil per unes fissures evidents (I+/II). En aquest primer tram hi ha dos pitons, un de nou i un d'antic més amunt, tot i que (al nostre parer), no fan falta. Continuem per terreny fàcil i al cap d'una estona trobarem un mur clivellat. Arribem a la seva base on hi ha un merlet perfecte per col·locar un ancoratge, i el superem pel centre (III). En sortim cap a l'esquerra i continuem pel fil fins que trobem un gendarme molt esvelt. El seu punt feble és al vessant francès. El flanquegem a mitja alçada amb bones preses de mans per una fissura i els peus en adherència (III-), i acabem baixant a la bretxa següent per una desgrimpada amb un pas llarg de peus.

 A partir d'aquí, es pot anar sempre pel fil, on trobarem una aresta aèria però amb dificultats que mai superen el II grau. La major part, la passarem amb les mans al fil i els peus a una banda o l'altra, on trobem els millors passos. Finalment arribarem a la bretxa més ampla, que precedeix el mur final del cim. Aquest pas, que de lluny sembla difícil, quan arribem aquí veurem que és el més fàcil. Podem superar-lo pujant per un corriol d'herba a la part andorrana (esquerra), i immediatament anar a buscar el fil de nou per terrasses d'herba, o també podem fer-ho pel centre amb alguna grimpada. Si decidim anar per la roca, cal tenir en compte que aquí és esquistosa i bastant descomposta, vigileu on us agafeu. Tant si agafem una opció com l'altra, acabem crestejant breument pel fil  fins al cim (2903m).

Si el dia és clar, és un mirador magnífic. Estanys per tot arreu, destacant el que tenim a sota en forma de peix, l'Estany del Roig.

DESCENS

Comencem a baixar per la via normal cap al Sud. Tornarem a trobar senyals grocs. Anem baixant, propers a la carena, fins que arribem a un llom molt gran d'herba. Aquí, si seguim pel fil torna a haver-hi cresta. Podem passar paral·lels a la cresta vorejant per l'oest totes les dificultats (fites), o perdre uns quants metres pel llom d'herba cap al Sud-oest, fins que puguem baixar per sender cap al Sud per una ampla bretxa, cap a la base de la cresta, tot vorejant la tartera que en cau, per prats d'herba sense cap dificultat, seguin paral·lels per sota, i finalment flanquejar a l'esquerra cap a la Portella de Rialb (2509m). Aquesta segona opció està marcada amb punts grocs.

De la Portella de Rialb el camí restant, és evident. Hem de baixar tota la vall cap al Nord-est. El sender està molt poc fressat però hi ha punts grocs, que no sempre passant pel llocs més lògics, podem seguir de baixada fins que enllacem amb el camí de pujada. Seguim llavors cap al refugi i l'aparcament.

9 Mur clivellat que es supera pel centre

10 Després del mur clivellat

11 Al fons, aspecte hivernal de la cresta

Diferents noms que podem trobar per la ruta

Data de la ressenya: Agost 2007

Data de la ruta: Agost 2007

Versió imprimible

@