Navegant

Pic deu Ger (2613m) per l’aresta dels Coutchets

 

Una bonica via d’escalada fàcil per a descobrir aquest panoràmic massís calcari del vessant nord pirinenc. La paraula Ger significa “prada de muntanya”, desgraciadament, tot i poder trobar bèsties pasturant-hi, el paisatge conté unes profundes cicatrius difícilment recuperables a causa de l’estació d’esquí que ocupa la zona. Sort que mirant cap a les imponents parets calcàries, i posteriorment cavalcant-hi una mica, podrem oblidar per un moment tan mala obra i gaudirem d’una grimpada molt agradable que ens farà reviure els sentits després de tanta destrossa durant l’aproximació.

 

Zona: Pirenèu Occitan/Pirineu Occità

Tipus d’activitatGrimpades i crestes

També pertany a: Pirineu

 

 

 

 

 

1 Mapa IGN 1647 OT

2 Croquis de l’aresta

3 Accés a l’aresta

4 Des de dalt

 

RESUM

Dificultat:  PD (III-) Itinerari amb certa exposició.

Material recomanat: Una corda de 30m, bagues i algun tascó o encastador de lleves (friend) mitjà per si ens cal assegurar-nos en algun dels ressalts. Casc. A principis de temporada (Juny), poden caldre grampons i piolet.

Època aconsellable: Que l’aresta estigui neta de neu. Segons els anys, de Juny fins a Octubre.

Desnivell: 1300m

Orientació: L’aresta és Nord-est

Aigua: No en trobarem fins al descens del coll.

Horari: 2’30h per a l’aproximació, 1’30-2’30h per l’aresta i el cim (segons el tipus de progressió que escollim). Per a l’ascensió doncs, 4-5h. Per al descens conteu unes 2’30h.

Mapa: IGN Francès VIGNEMALE Ossau, Arrens, Cauterets 1647 OT 1:25.000

Recomanacions: És un massís que canvia radicalment quan funcionen els telecadires (a l’estiu, generalment a partir del primer cap de setmana de Juliol). Nosaltres vam fer l’ascensió l’últim cap de setmana de Juny i vam estar tot el dia absolutament sols, cosa impensable en qualsevol altre cim del Pirineu amb la mateixa importància geogràfica que el Pic deu Ger, però ja se sap, força gent prefereix l’agressió a la natura i caminar 2h menys, que pujar des del poble a peu respectant el poc entorn que en queda. Si voleu tranquil·litat ja sabeu quan n’hi ha.

Per una altra banda deixeu-me dir que a la zona, és molt habitual la boira “pixanera” i els dies completament tapats, tot i que també hi ha dies que són simples mars de núbols.

Altres possibilitats: N’hi ha moltíssimes, però si ens centrem en la ruta explicada hi ha dues possibles variants bastant lògiques.

Una és, si la ruta us queda curta de dificultat i llargada, començar pujant al cim dels Coutchets (AD-) per les plaques de la cara nord-est, la intuïció serà la vostra aliada per anar trobant els punts febles en aquest ampli terreny d’aventura (en teoria màxim III), ja que sinó la cosa es pot complicar. Del cim baixareu al coll dels Coutchets generalment amb dos ràpels (un de 20m i l’altre més curt) i alguna desgrimpada.

L’altra és per conèixer una part més bonica i tranquil·la del massís, evitant la baixada pel desastre que són les instal·lacions de l’estació d’esquí. Del Pic deu Ger desgrimpareu fàcilment per l’aresta oest fins al coll de Ger, llavors baixareu per la petita vall entre el Caperan i el Pic deu Ger. Finalment rodejareu la part nord del massís, coll de Bouye i Goreta.

Per dormir: La zona compta amb molts càmpings i zones d’aparcament  autoritzades per a auto-caravanes a la majoria de pobles (Goreta inclòs). Al poble hi ha font i lavabos públics.

 

ACCÉS AL PUNT D’INICI

Ens queda un xic llunyana la zona. Hem d’acabar arribant a Goreta. Podem arribar-hi passant la frontera al Pòrt deu Portalet, i una mica abans d’arribar a Laruntz, trencarem a mà dreta, en direcció al Còth d’Aubisca. Passarem Aigas Bonas (punt d’informació turística, a Goreta només funciona durant la temporada d’esquí), i arribarem a Goreta. L’altra possibilitat és arribar a Lorda  passant la frontera al túnel de Bielsa o fins i tot a Vielha, i anar cap a Argelèrs de Gasòst,  després Arrens-Marsós, Còth d’Aubisca i baixar fins a Goreta. Poble fantasma sense neu, que sembla més de la costa daurada que de muntanya.

 

APROXIMACIÓ A L’ARESTA

Sortim d’algun dels aparcaments que té el poble en direcció als remuntadors, concretament hem de seguir propers al de les Bosses. De fet, si la visibilitat és bona, és tan fàcil com progressar per la vall que hi ha entre les muralles del Pic deu Ger i la Pena Medaa. Anirem caminant per on puguem entre pistes i telecadires fins a uns 1750m (1h). A aquesta alçada i amb el cim dels Coutchets pràcticament passat de llarg, ens desviarem cap a l’oest a buscar el coll invisible des d’on som, dels Coutchets (només es veuen muralles, el punt feble no el veurem fins que ens trobem a sota). Passarem arran de les muralles que té al sud el cim dels Coutchets fins que el coll se’ns presenti visible (té una petita cova a la dreta). Pujarem per un terreny herbós però dret fins a una primera grimpada, farem un tros més i accedirem al col des Coutchets per un curt pas de II.

 

 

 

 

 

5 Col des Coutchets

6 Això és una fissura

7 Lloses divertides i de bona roca

8 Acabant de superar el primer ressalt

 

ARESTA DELS COUTCHETS

Continuarem cap a l’esquerra en direcció sud-oest. La grimpada comença amb una zona de magnífiques lloses inclinades amb unes fissures molt generoses i fotogèniques. Anirem buscant l’itinerari més atractiu sempre una mica a la dreta del fil.  Arribarem a un primer ressalt (visible de fa estona), on, segons el nostre nivell, pot caldre treure la corda i posar algun ancoratge, es supera per unes petites graonades de la dreta (II-III puntual).

Superat aquest punt, la progressió es torna a facilitar fins al següent ressalt. Aquest el vam superar pel mateix fil, començant fins i tot per l’esquerra (pitó, II) per obrir-nos després cap a la dreta. Un altre tram més fàcil precedeix l’últim ressalt, el més fàcil però amb la roca de pitjor qualitat, grimpada curta i arribarem al Turon deu Ger on la nostra aresta s’uneix amb la que ve del nord-oest. Del Turon sortirem per un petit pas de cavall i immediatament les dificultats s’acaben, arribarem caminant al Salon deu Ger. Del Salon al Pic deu Ger haurem de desgrimpar fins a la bretxa que els separa i grimpar a l’altre cantó una mica a la dreta fins al cim, gran panoràmica en totes direccions.

 

 

 

 

 

9 A l'últim ressalt la roca és mediocre

10 Curta desgrimpada del Turon deu Ger

11 Fins al Salon deu Ger toca caminar

12 Últim tram, del Salon al Pic deu Ger

 

DESCENS

Baixarem per la via normal (sender marcat fins al llac), flanquejarem per l’oest el Ronhon deu Ger fins que arribem al Col du Plaa Ségouné, llavors davallarem cap als Lacs du Plaa Ségouné. A partir d’aquí, campi qui pugui per les instal·lacions de les pistes d’esquí fins al punt d’inici (hi ha una pista forestal que passa una bona estona per sota les muralles que baixen de la Pena Medaa i després baixa cap al mig de la vall). Intenteu recordar el bonic recorregut que heu fet per l’aresta, ja que el terreny no convida gens a gaudir de la natura, no està gens cuidat i és fàcil veure ferralla per tot arreu.

 

 

 

 

 

13 Curta desgrimpada per arribar a la bretxa entre els dos cims

14 Croquis de l’inici del descens

15 Vorejant el llac amb l'Amolat al darrera

16 Des d’un mirador que hi ha a la carretera cap al Còth d’Aubisca

 

Diferents noms que podem trobar per la ruta

Coutchet sembla que vol dir coll en gascó o llosa inclinada però no n’he trobat res del cert, si algú coneix el topònim occità o el significat que no dubti en posar-se en contacte amb mi que ho canviaré. En francès la ruta és diu Pic de Ger par l’arête des Coutchets. I els cims satel·lits Rognon de Ger, Amoulat i Capéran de Ger.

 

Data de la ressenya: Setembre 2008

Data de la ruta: Juny 2008

 

 ©muntanyaviva.cat  

 

Versió imprimible

@