Pica d'Estats (3143m) des del Port de Boet per la carena fronterera

Grandiós itinerari que culmina al sostre del nostre país. Passareu per paratges molt solitaris i per alguns cims que, ben segur, registren poques ascensions a l’any (contrastant amb l’excessiva massificació de la vall veïna). Aquí la natura viu tranquil·la, al seu ritme. Vam poder admirar isards, perdius blanques, trencalossos i voltors. Tot i ser un cap de setmana de juliol, durant les més de deu hores d’ascensió no vam veure ni una ànima.  L’hora d’arribada al cim principal, prou tard per estar tranquils, i prou d’hora per poder baixar amb llum de dia, va ajudar a allargar el clima de tota l’ascensió.

La idea va sorgir mirant al mapa -tot lliga mirant-ho assegut- buscant una ruta diferent per pujar a la Pica d’Estats. Vaig comentar la part del Romaset i Canalbona amb l’Albert (company de fatigues i originari de la Vall Ferrera), i només va caldre encendre-li la metxa, ja que alguna d’aquestes parts era de les úniques que encara no havia trepitjat de tota la vall. El plantejament inicial era portar l’“armari” a l’esquena i fer nit a l’estany de Canalbona, partint l’ascensió en dos dies, però finalment una meteorologia dubtosa ens va fer optar per anar més lleugers i intentar-ho en un sol dia.

La ruta és d’alta muntanya, molts trams caminant sense senders gaire clars, i una part de grimpada més constant des de la Punta de Romaset fins al Pic de Canalbona. Tot i això el recorregut demana més intuïció muntanyenca per cercar el millor itinerari, que no pas ser un bon escalador. Aquí el terreny de joc és diferent, les dificultats no són pas sostingudes, però la jornada serà llarga i esgotadora. El tram final molts ja el coneixereu, la coneguda via Gabarró. La roca no és gaire bona, però tampoc nefasta, llicorella típica de la vall Ferrera,  i la cresta permet, en gran part, triar el recorregut al nostre gust tant si el que busquem és complicar-la com facilitar-la. Les vistes, no cal dir-ho, són molt àmplies en tot el recorregut, encara que a nosaltres ens va fer un dia una mica rúfol.

Zona: Pirineu Occidental Català

Tipus d’activitat: Grimpades i crestes

També pertany a: Pirineu  Catalunya

1 Mapa de la Pica d’Estats de l’Editorial Alpina

2 Resum de la part catalana (est)

3 Resum de la part occitana (oest)

4 Des de la Pica Roja, la Pica es veu realment lluny

RESUM

Dificultat:  PD (II+)  A part de la dificultat tècnica, valoreu també la llargada, l’esforç físic, i l’absència de camins i fites que marquin els passos a seguir a la part central.

Material recomanat: Casc (la roca és trencada en alguns punts). Piolet i grampons fins a mitja temporada (la cresta es neteja ràpid de neu, però les valls no, sobretot per al descens). La corda ho haureu de decidir vosaltres, jo crec que si teniu experiència no cal (la dúiem per desconeixença d’algun tram, però no la vam utilitzar), i allargaria encara més l’horari, però compteu amb dificultats de II/II+ puntuals per terreny d’aventura. No hi ha cap ràpel, si alguna vegada heu fet bé la via Gabarró  sense corda, no l’agafeu, en cas que l’utilitzéssiu, preneu-la.

Època aconsellable: Segons dels anys, per trobar la cresta sense neu (no pas l’accés i el descens), des de mig Juny fins a l’Octubre.

Desnivell: Només per a l’anada +2300m/-1000m i una distància lineal de 14 km. Si hi sumeu el descens (segons per on baixeu), arribareu fàcilment a més de 2500m positius i negatius.

Orientació: Sud/Sud-est

Aigua: Pot ser un problema. A l’aproximació trobarem algun torrent i l’estany del Port de Boet ben bé sota el coll, però és un terreny de pasturatge intens, si de cas es pot potabilitzar amb algun producte fort. A partir d’aquí ja no trobareu aigua fins a l’estanyol occidental de Canalbona, i és aigua estancada (també és aconsellable de potabilitzar). Al descens, baixeu per on baixeu, hi ha aigua per tot arreu. El millor serà portar-ne des de l’inici més del que consumim habitualment.

Horari: 10’30h només per a l’ascens. El descens dependrà de per on baixeu.

Mapa: Editorial Alpina, Pica d’Estats-Mont-roig 1:25.000

Recomanacions: Una bona motivació i temps estable.

Altres possibilitats: Un avantatge important d’aquest itinerari és la facilitat d’accedir o abandonar la cresta per gairebé tot arreu. Tots els colls que passareu tenen escapatòria fàcil cap a la vall d’Areste. Això dóna moltes opcions per adaptar el recorregut al vostre gust. Fins i tot es pot fer nit en algun estany (estanyol de canalbona o també a l’estanyol occidental de Canalbona) i partir l’ascensió en dos dies (però allargant horaris i portant més pes a sobre grimpant). També podeu pujar directament a l’Estany d’Areste i accedir a la cresta on us vingui de gust. O també dormir a l’estany d’Areste i l’endemà sortir lleugers i anar a la Pica d’Estats des del Port de Gardelha, i tornar per la normal des de la vall d’Areste (via Gabarró i després baixar pel coll que és al sud de l’Agulla S de Canalbona).

Per dormir: Ja ho he comentat, si volem partir l’ascensió en dos dies podem fer bivac vora algun estany.

ACCÉS AL PUNT D’INICI

Llavorsí-Alins-Àreu i seguireu la pista forestal de 12km fins que és tallada al trànsit, vora el Pont de la Molinassa (1810m), una mica abans del Pla de Boet.

APROXIMACIÓ

Sortirem caminant per la pista i no agafarem el trencall que va cap al refugi de la Vallferrera i la via normal de la Pica d’Estats. Quan arribarem als prats del Pla de Boet, sortirem de la pista i anirem en direcció a la cabana de Boet, a partir d’aquí hem d’anar pujant per un sender que va a mitja alçada (marques de GR), fins al Port de Boet. Hi ha llocs on el prat ha guanyat la batalla al sender (és una zona poc transitada), però la direcció que s’ha seguir és evident. Trobareu, pasturant tranquil·lament, bestiar de tota mena durant la pujada. Hi ha un lloc planer a mitja pujada que en deien “el mercat”, perquè és on quedaven els pastors d’una i altra banda de la frontera per  intercanviar productes (dit per l’Albert).

5 Pujada al Pic de Romaset, tot i que també es pot fer pel fil

6 La baixada de la Pica Roja tot pujant al Pic de Romaset

7 Al descens de la Tuca ja s’han de fer servir les mans

8 Anant cap al Pòrt de Gardelha

DES DEL PORT DE BOET FINS A LA PICA D’ESTATS

1h45’  Arribem al Port de Boet (2507m), pas natural entre la Vall Ferrera i l’Arièja. Descans.

2h  Comencem a caminar cap a la Pica... ROJA. (Permeteu-me la broma però es que vam riure molt, de Pica a Pica i tiro...; que si voleu dir que això és la normal a la Pica d’Estats?; no hi veig ningú, m’heu enganyat; que si em sembla que portant els frontals ens hem passat el trencall de la via normal a la Pica d’Estats; Mira, ja que hi som, arribem-nos fins a la Pica d’Estats, ara no tornarem pas enrera; He d’aprendre a dir que no quan hem telefoneu!) Durant aquesta pujada trobareu un sender fitat que sempre va per l’esquerra de la carena o pel fil. Forta pujada.

2h50’  Cim de la Pica Roja (2881m). Gran panoràmica, ja es veu tot el que haurem de fer per arribar a la Pica d’Estats (molt llunyana). Descans.

3h05’  Comencem el descens al Port Vell o Pòrt de Romaset, el sender baixa ràpidament 50m cap a l’esquerra i voreja els esperons de roca. Nosaltres vem sortir desgrimpant del cim pel fil de la cresta, i seguidament vem perdre nivell per tarteres fins al sender. Hi ha diversos trencalls a l’esquerra que no hem d’agafar, sempre hem d’anar baixant a uns 50m per sota de la carena.

3h30’  Port Vell o Pòrt de Romaset (2572m), antic pas cap a occitània. Descans.

3h45’  Comencem, ara ja sense cap rastre de sender ni fites, l’ascens al Pic de Romaset, al vostre gust. Nosaltres vem sortir cap a la part occitana per pendents d’herba, vem girar i creuar una tartera, i el següent ressalt de roca el vem passar flanquejant cap a l’esquerra i després pujant alguna de les canaletes que hi ha a la dreta. Vem seguir sempre a mitja alçada flanquejant alguna altra cota. Si voleu, quan supereu la primera barrera es pot tornar al fil fins dalt, però fent sifonades i començant a fer alguna tímida grimpada.

4h40’  Pic de Romaset (2837m). Del Pic a la Punta o Tuca de Romaset hem de vorejar una bretxa per l’esquerra tot planejant.

4h45’  Punta o Tuca de Romaset (2841m). Descans.

5h10’  Sortim del cim i ara ja ens tocarà crestejar. No serveixen de gaire les indicacions, haurem de triar l’itinerari que ens agradi o ens convingui més. Nosaltres vem baixar pel fil de la cresta (roca no gaire bona, comproveu bé les preses), i després vem voltar una mica per cada banda. Quan vem arribar a la bretxa més profunda, vem continuar una mica desviats per l’esquerra del fil (a partir de la bretxa, si ho volguéssim, podríem abandonar o flanquejar tot aquest tram 100m per sota caminant per tarteres). Aviat trobareu un dels passos claus i obligats. Poc abans d’arribar al Port de la Gardelha, trobareu una bretxa de difícil descens. Poseu-vos a la vertical del collet i el pas feble és baixar una mica per una canaleta cap a la dreta, i després tornar flanquejant cap a l’esquerra fins al collet. Pot ser un pas de II+ però en baixada sempre sembla més difícil, la roca però, és molt ferma en aquest punt. La sortida per l’altre costat no ens va inspirar confiança (es veia la roca molt esmicolada) i vem grimpar totalment cap a l’esquerra de la cresta (no per la canal), tot baixant una estona fins a un punt on ja vam poder tornar cap a la cresta (dreta). Travessareu, a la propera collada, una tartera molt blanca i desfeta. Port de la Gardelha (2721), bastant indefinit ja que tot és molt pla, podeu veure els estanhs de la Gardelha a l’est. Del coll continuareu caminant pel fil, i  per pujar la propera cota, començareu voltant un xic per la dreta i després grimpareu bastant pel fil fins a dalt, on trobareu un petit sender que volta el tros final per l’oest.

9 El descens de II+ a la bretxa

10 De la cota 2851m ens vam obrir cap al collet de l’esquerra

11 La foto contrària a l’anterior, feta des del collet

12 Els descens del Pic Oriental de Canalbona i tot el que portem

6h45’  Cota 2851m o Pic de la Gardelha. Veureu, desanimats, com per arribar al Canalbona oriental encara tocarà fer una altra bona sifonada. Descans.

7h05’  Davallem tot desgrimpant sempre per la part d’Areste. A la propera bretxa hi ha una torre molt aspra, volteu la seva base per l’esquerra i seguidament podeu pujar una canal desfeta cap a la dreta i grimpar pel fil, o, com vem fer nosaltres, després de voltar la torre, grimpar de biaix cap a l’esquerra a un collet bastant separat de la cresta (fita). Podem trobar algun pas de II/II+ per aquí. Després tornarem cap al fil i seguirem grimpant intuïtivament per una i altra banda fins al cim.

7h50’  Pic Oriental de Canalbona (2914m). Descans.

8h10’  Començarem el descens al Port de Canalbona ben bé pel fil, i poc després, voltarem una mica per l’esquerra. Tot aquest tram és ple de grans blocs una mica inestables. L’últim centinella de la cresta el rodejarem totalment per la part occitana i arribarem tot flanquejant-lo fins al Port. Del cim, si volem, hi ha la possibilitat no tan elegant de baixar-ho tot caminant perdent una mica abans 50m per la dreta, tarteres dretes o congestes de neu.

8h20’  Port de Canalbona (2797m). La pujada al cim homònim presenta al mig un mur que des de lluny ens feia dubtar, la realitat es que després va ser molt fàcil. Pujareu els primers metres a tocar de la cresta per una banda o altra, i quan arribareu a sota el mur veureu que hi ha una canal protegida que el ratlla tot fent una ziga-zaga. Quan en sortireu queda un trosset més de cresta i ja arribareu a la carena, deu metres a l’esquerra hi ha el cim.

8h50’  Pic de Canalbona (2966m). La Pica Roja ja es veu molt lluny, i en canvi, la Pica d’Estats ja la tenim a tocar. A més, ja s’ha acabat la part desconeguda, a partir d’ara ja sabem el que ens trobarem. Descans.

9h10’  Continuarem perdent nivell per l’esquerra tot abandonant la cresta i fent una línia imaginària fins al collet de l’estanyol (2925). Del collet, un del grup va baixar a recollir aigua a l’estany, i els altres el van esperar al Port de Riufred. Continuarem cap al pic Rodó de Canalbona (3005m) i pujarem seguidament a la Punta Gabarró paral·lels a la cresta per l’oest (no pel sender que l’evita per sota).

10h10’  Punta Gabarró (3115m). Descans.

10h20’  Tros final cap a la Pica. Primer hi ha un sender en descens, i la cresta que queda, una voltada pel Pallars Sobirà (fites), després pel fil, una voltada per la part occitana, i ja pel fil fins al cim.

10h35’  Pica d’Estats (3143m). Finalment, tot i ser un dia variable i bastant tapadot, podem dir que la meteorologia ens ha respectat. Tot i el cansament, rialles d’orella a orella.

13 Últim tram ja conegut, la via Gabarró

14 Últim tram vist des del Sotllo

15 Ja arribem, la Pica Roja queda realment lluny

16 I un últim consell, tingueu clar qui té prioritat

DESCENS

Si heu arribat fins al cim, ja podreu triar vosaltres mateixos el descens, no cal explicar res més. Nosaltres vam baixar des del Verdaguer per la cresta oest fins al Port de Sotllo, i després per la normal.

Diferents noms que podem trobar per la ruta

Port de Boet - Port de Bouet
Pica Roja - Pic de la Soucarrane - Pic de la Rouge
Port Vell - Pòrt de Romaset - Port de Romaset
Pic de Romaset
Punta de Romaset - Tuca de Romaset - Pointe de Roumazet
Port de la Gardella - Pòrt de la Gardelha
Pic de la Gardella - Pic de la Gardelha (cota 2851m)
Pic Oriental de Canalbona - Pic Est de Canalbona - Pic del Port de Canalbona
Port de Canalbona
Pic de Canalbona - Pic de Canalbonne
Coll Fals  -Fals collet de Riufred - Fals collet
Collet de l’Estanyol
Port de Riufred - Collet franc de Riufred - Coll Franc - Port de Riufret - Pòrt de Riufred
Pic Rodó de Canalbona
Punta Gabarró - Pic Oriental - Punta SE
Pica d’Estats - Pic d’Estats

Data de la ressenya: Juliol 2008

Data de la ruta: Juliol 2008

 ©muntanyaviva.cat  

Versió imprimible

@