|
Qüenca
(2633m) per l'esperó nord-est |
|||
|
|
|||
|
El pic de
Qüenca té la particularitat, que sobre la base dels
prats de la cara est, hi ha un caputxó trapezoidal de roca
càlcaria que conté intercalacions de quarsita
espurnejant que el fan molt identificable des de qualsevol banda.
L’esperó nord-est és la
línia més vertical cap al cim, uns espadats de
marbre de dificultat mitjana situats en un entorn preciós i
solitari d’alta muntanya. La roca és molt aspra i
millora a mesura que anem guanyant metres, llàstima que la
part que s’escala no arribi més a prop del cim!
L’últim tros però, també
atresora la seva petita bellesa, i el cim,
paisatgísticament, és molt destacat. |
|||
|
|
|||
|
Tipus
d’activitat: Grimpades i
crestes |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
1 Mapa de
l’Editorial Alpina |
2 Croquis de
l’esperó nord-est al pic de Qüenca |
3
Aproximació i descens |
4 Visió
frontal de l’esperó durant
l’aproximació |
|
|
|||
|
RESUM |
|||
|
Dificultat: D Alguns passos concrets de
IV/IV+. Recorregut no massa obligat i força discontinu, tan
es pot buscar més dificultat pel fil estricte de
l’aresta, com voltar alguns passos per la dreta facilitant la
grimpada. Fins al llarg número 4 es pot abandonar
fàcilment. |
|||
|
Material recomanat: Tascons,
encastadors de lleves (friends), i sobretot bagues
(un parell de ben grosses per llaçar blocs). Opcionalment un
parell o tres de pitons, tot i que si tenim experiència i
confiança en el que col·loquem,
l’esperó es deixa fer bé sense clavar
res. Dues cordes de 60m, peus de gat i casc. |
|||
|
Època
aconsellable: Des del mes de
Juny fins al mes d’Octubre. |
|||
|
Desnivell: 925m, 200m dels
quals són de l’esperó. |
|||
|
Orientació: Nord-est (NE) |
|||
|
Aigua: Al barranc de
Moredo. |
|||
|
Horari: 1’15h
d’aproximació des de la cruïlla cap a les
bordes de Moredo (30 minuts des del final de la pista) i, segons
l’agilitat i el tipus de progressió que escollim,
de |
|||
|
Mapa: Malauradament no
he trobat cap mapa a escala 1:25.000 (no han renovat l’antic
mapa “Montgarri” de l’editorial Alpina).
Editorial Alpina, Parc Natural de l’Alt Pirineu o editorial
Piolet, Pallars Sobirà Nord,
ambdós a escala 1:50.000. |
|||
|
Altres
possibilitats: Si volem
conèixer la zona, podem fer un itinerari circular passant
pels cims de Moredo,
Bonabé i Qüenca. |
|||
|
Per dormir: El petit refugi
que hi ha un quilòmetre abans del final de la pista no
té cap comoditat però pot servir
d’aixopluc. Fora de la ruta però ben proper a la
collada del Clot de Moredo hi ha el refugi d’Airoto, sense
guardar però en condicions excel·lents. |
|||
|
|
|||
|
ACCÉS
AL PUNT D’INICI |
|||
|
Des del municipi
d’Esterri d’Àneu hem d’anar
cap a Isil. Entre Isil i Alós d’Isil surt una
pista a mà esquerra, indicada com a
“Barrenos”, que hem d’agafar.
Té 7 quilòmetres fins al petit refugi on
començarem l’ascensió, i és
aconsellable de fer-la en un vehicle alt o en un tot terreny, tot i que
amb cura, és transitable en un turisme fins a 2
quilòmetres del final. Al primer tram hi
queden restes d’asfalt, però aviat es torna pista
forestal, passa per la vora de les bordes de Lapre (on hi ha dos
trencalls a mà esquerra que hi fan cap), i creua el serrat
d’Escala Grau. Aviat trobem un trencall descendent a
mà dreta que ens portaria cap a les bordes de Moredo (a 5
quilòmetres de l’inici aproximadament), si anem en
un turisme convencional ja podem aparcar en un petit espai vora la
cruïlla. Si anem en un tot terreny deixem el trencall cap a
les bordes i continuem amunt, la pista és estreta i hi ha un
parell de graonades en força mal estat, al cap de dos
quilòmetres més, a una corba tancada vora el
barranc de Portiero, hi ha un petit refugi prefabricat sense finestres.
I un quilòmetre més amunt, s’acaba en
un prat on aparquem (8km des de l’inici). La pista,
antigament encara continuava, però la muntanya ja
està recuperant la seva part amb esllavissades i arbres que
hi creixen. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
5 Tota la pista
forestal d’accés amb quatre topònims |
6 El pic de
Qüenca des d’occident |
7 La mateixa
perspectiva però amb l’esperó ben
detallat |
8 Durant
l’aproximació l’esperó
és ben visible |
|
|
|||
|
APROXIMACIÓ
|
|||
|
Des de la
cruïlla entre la pista principal i la que baixa cap a les
bordes de Moredo, podem seguir íntegrament la pista forestal
principal fins a la fi, on hi ha un aparcament i l’inici del
sender que va cap a Airoto, o podem fer dreceres per prats que no
sempre són còmodes. Si opteu per la segona
opció, poc després que la pista passi per sobre
el torrent que excava el barranc de Moredo, la tallem per estalviar-nos
la primera llaçada. Tornem a la pista i a la propera corba
fem la mateixa operació, ara és una drecera
més llarga on hem d’evitar les zones de matolls,
arribem vora el final de la pista on hi ha l’aparcament, i
busquem l’inici del sender cap a l’estany
d’Airoto (recordem que fins aquí s’hi
pot arribar en un tot terreny). El sender sempre
va per la riba esquerra del barranc de Moredo (dreta nostra), i
s’enfila fins una espècie de coll que no
és altra cosa que l’inici del pla on hi ha
l’estanyola del Clot de Moredo. Arribats en aquest punt,
abandonem el sender i ens dirigim cap a l’esperó
que hem pogut apreciar pràcticament durant tota
l’aproximació. |
|||
|
|
|||
|
ESPERÓ
NORD-EST DEL PIC DE QÜENCA |
|||
|
Abans
d’explicar res vull puntualitzar que, a
l’esperó, les possibilitats de triar per on
escalarem són nombroses, i es pot buscar dificultat o
evitar-la en bona mesura. Jo relato la nostra escalada, que pot diferir
d’altres segons per on es passi, i també segons
l’experiència que tinguem en itineraris
d’aventura sense equipar (material utilitzat, horaris,
qualitat de la roca, etcètera). L1
50m IV+ Comencem
l’esperó, té preses generoses
però també alguna llastra poc fiable. Pas de IV+
a l’inici si escalem pel fil o un xic menys per la dreta.
Després és més fàcil (III),
i és més estètic continuar per la roca
compacta del fil de la cresta sense vorejar res per la dreta.
Reunió a un replà, en un pont de roca poc visible
que queda a l’esquerra que reforcem amb algun altre ancoratge. L2
60m III+ Llarg senzill fins
al prat d’herba que divideix l’esperó en
dues parts. A mig llarg es volta un crestall per la dreta, i es munta
la reunió a les últimes roques
d’aquesta part amb bagues amples. Caminada fins a
l’inici del tercer o quart llarg, segons
l’opció que escollim. Cal dir que el tercer llarg
és totalment evitable, voltant l’agulla per la
dreta i girant cap a la bretxa caminant, o grimpant
fàcilment per una canal que queda a l’esquerra de
l’agulla, que s’enfila directament a la bretxa. Si
l’escalem per on us explico la roca no és massa
bona, compte. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
9 Inici de
l’esperó |
10 L2 des de sota |
11 L2 des de la
reunió |
12 Vista del
tercer i el quart llarg |
|
|
|||
|
L3
25m IV+ Caminem fins a la
base d’una agulla lateral encarada cap a l’est
(esquerra). L’escalem frontalment per roca compacta,
però les fissures que hi has no són gens fiables
per a col·locar-hi ancoratges. Superat el primer mur hi ha
un pas estret i afilat amb roca molt poc fiable (evitable per la canal
de l’esquerra), i, més amunt, assolim una bretxa
amb un pitó a la base que servirà per muntar la
reunió. L4
55m IV+ Des de la bretxa,
on tornem a l’aresta principal, sortim un xic per la dreta
del fil per una espècie de canaleta (un pas de IV+).
Més amunt tornem al fil, on la roca millora per la resta
d’esperó, i hem de superar un parell de ressalts
més (IV). Si traiem el cap per l’esquerra, veiem
que més amunt l’esperó topa amb un gran
diedre taronja que ve de llevant. Tres o quatre metres per sota
d’aquesta confluència, hi ha un replà
herbat molt còmode on muntem una reunió
aprofitant un pitó clavat a la roca frontal, que reforcem
amb algun altre pitó o amb algun friend
o tascó petit. L5
55m IV La sortida de la reunió té
un pas molt esmolat, just al moment que el diedre de
l’esquerra arriba a l’esperó, intentem
col·locar els peus a la dreta. Superat aquest pas
l’esperó perd dificultat però no encant
(II/III), i intentem acabar la llargada de les cordes
instal·lant una reunió en algun dels molts
merlets existents. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
13 Tercer llarg
opcional |
14 L4 des del
replà de la reunió |
15 Tan sols
començar el cinquè llarg, hi ha un pas afilat
vora el diedre taronja |
16 L5 |
|
|
|||
|
L6
55m III Des de la
reunió s’intueix un pas del cavall prou bonic,
però no és tan obligat com sembla, puix que a la
dreta no hi ha un caient aeri. Tornem a intentar esgotar la llargada de
les cordes muntant una reunió en algun bloc sòlid. Acabat el
sisè llarg queden una vintena de metres sense massa
dificultat (II), fins que l’esperó es converteix
en carena, hi podem arribar amb un altre llarg ben curt i
fàcil, en progressió simultània, o
sense utilitzar la corda. Ja podem recollir
el material i pujar caminant els 170m de desnivell que resten fins al
cim (mitja hora curta mal comptada). A mig recorregut quedem ben
sorpresos amb la singularitat i la bellesa geològica de la
roca calcària que trepitgem, tallada amb ganivet per
l’aigua, i modelada pels elements ves a saber des de quan. No
és gens habitual aquesta morfologia al Pirineu, val la pena
de subratllar-ho perquè és un final molt bonic de
l’ascensió, això i també les
vistes que es van obrint cap als quatre vents fins al cim. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
17
Començant el sisè llarg |
18 El pas del
cavall que després no ho és tant |
19 De
camí cap al cim, les vistes i la fesomia de la roca valen
molt la pena |
20 Vista dels
estanys i el refugi d’Airoto des del cim |
|
|
|||
|
DESCENS |
|||
|
L’inici
del descens té un bon pendent
i és important començar-lo,
mirant cap a llevant, per l’extrem dret de la gran pala
trapezoidal d’aquesta muntanya, és més
trepitjat i no és tan exposat com si anéssim
lliurement pel mig del pendent. Són pocs metres,
perquè arribats als pendents d’herba que abracen
el pic de Qüenca, les poques dificultats desapareixen i podem
triar entre seguir el llom fins a trobar el que queda d’una
antiga pista forestal, o fer via a mig descens cap a
l’esquerra on hi ha un petit circ enclavat sota la pala del
cim, i baixar directament a l’antiga pista. Seguim la pista
fins a trobar l’aparcament del final de la part transitable
(menys d’una hora des del pic de Qüenca). Si tenim el cotxe
al trencall de les bordes de Moredo, podem improvisar una drecera.
Abans de creuar el torrent del barranc de Moredo davallem
paral·lels per la dreta intentant seguir una altra antiga
pista forestal. Decantant-nos sempre cap a la dreta, tirem avall pels
llocs més nets de vegetació, i acabem fent els
últims metres a l’ample fins a la propera pista
forestal, que seguim cara avall fins al vehicle (1’30h des
del pic de Qüenca). |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
21 Baixant amb el
cim al fons |
22 Tallant la pista |
|
|
|
|
|||
|
Diferents
noms que podem trobar per la ruta |
|||
|
El pic de
Qüenca el podem trobar mal escrit com a Cuenca. |
|||
|
|
|||
|
Data de la ressenya: Juliol 2011 |
Data de la ruta: Juliol 2011 |
||
|
|
|||
|
|
|||
