Navegant

Qüenca (2633m) per l'esperó nord-est

 

El pic de Qüenca té la particularitat, que sobre la base dels prats de la cara est, hi ha un caputxó trapezoidal de roca càlcaria que conté intercalacions de quarsita espurnejant que el fan molt identificable des de qualsevol banda. L’esperó nord-est és la línia més vertical cap al cim, uns espadats de marbre de dificultat mitjana situats en un entorn preciós i solitari d’alta muntanya. La roca és molt aspra i millora a mesura que anem guanyant metres, llàstima que la part que s’escala no arribi més a prop del cim! L’últim tros però, també atresora la seva petita bellesa, i el cim, paisatgísticament, és molt destacat.

 

Zona: Pirineu Occidental Català

Tipus d’activitat: Grimpades i crestes

També pertany a: Pirineu  Catalunya

 

 

 

 

 

1 Mapa de l’Editorial Alpina

2 Croquis de l’esperó nord-est al pic de Qüenca

3 Aproximació i descens

4 Visió frontal de l’esperó durant l’aproximació

 

RESUM

Dificultat:  D Alguns passos concrets de IV/IV+. Recorregut no massa obligat i força discontinu, tan es pot buscar més dificultat pel fil estricte de l’aresta, com voltar alguns passos per la dreta facilitant la grimpada. Fins al llarg número 4 es pot abandonar fàcilment.

Material recomanat: Tascons, encastadors de lleves (friends), i sobretot bagues (un parell de ben grosses per llaçar blocs). Opcionalment un parell o tres de pitons, tot i que si tenim experiència i confiança en el que col·loquem, l’esperó es deixa fer bé sense clavar res. Dues cordes de 60m, peus de gat i casc.

Època aconsellable: Des del mes de Juny fins al mes d’Octubre.

Desnivell: 925m, 200m dels quals són de l’esperó.

Orientació: Nord-est (NE)

Aigua: Al barranc de Moredo.

Horari: 1’15h d’aproximació des de la cruïlla cap a les bordes de Moredo (30 minuts des del final de la pista) i, segons l’agilitat i el tipus de progressió que escollim, de 3 a 5 hores per l’esperó i la carena posterior fins al cim, en total 4’15-6’15h.

Mapa: Malauradament no he trobat cap mapa a escala 1:25.000 (no han renovat l’antic mapa “Montgarri” de l’editorial Alpina). Editorial Alpina, Parc Natural de l’Alt Pirineu o editorial Piolet, Pallars Sobirà Nord,  ambdós a escala 1:50.000.

Altres possibilitats: Si volem conèixer la zona, podem fer un itinerari circular passant pels cims de Moredo, Bonabé i Qüenca.

Per dormir: El petit refugi que hi ha un quilòmetre abans del final de la pista no té cap comoditat però pot servir d’aixopluc. Fora de la ruta però ben proper a la collada del Clot de Moredo hi ha el refugi d’Airoto, sense guardar però en condicions excel·lents.

 

ACCÉS AL PUNT D’INICI

Des del municipi d’Esterri d’Àneu hem d’anar cap a Isil. Entre Isil i Alós d’Isil surt una pista a mà esquerra, indicada com a “Barrenos”, que hem d’agafar. Té 7 quilòmetres fins al petit refugi on començarem l’ascensió, i és aconsellable de fer-la en un vehicle alt o en un tot terreny, tot i que amb cura, és transitable en un turisme fins a 2 quilòmetres del final.

Al primer tram hi queden restes d’asfalt, però aviat es torna pista forestal, passa per la vora de les bordes de Lapre (on hi ha dos trencalls a mà esquerra que hi fan cap), i creua el serrat d’Escala Grau. Aviat trobem un trencall descendent a mà dreta que ens portaria cap a les bordes de Moredo (a 5 quilòmetres de l’inici aproximadament), si anem en un turisme convencional ja podem aparcar en un petit espai vora la cruïlla. Si anem en un tot terreny deixem el trencall cap a les bordes i continuem amunt, la pista és estreta i hi ha un parell de graonades en força mal estat, al cap de dos quilòmetres més, a una corba tancada vora el barranc de Portiero, hi ha un petit refugi prefabricat sense finestres. I un quilòmetre més amunt, s’acaba en un prat on aparquem (8km des de l’inici). La pista, antigament encara continuava, però la muntanya ja està recuperant la seva part amb esllavissades i arbres que hi creixen.

 

 

 

 

 

5 Tota la pista forestal d’accés amb quatre topònims

6 El pic de Qüenca des d’occident

7 La mateixa perspectiva però amb l’esperó ben detallat

8 Durant l’aproximació l’esperó és ben visible

 

APROXIMACIÓ

Des de la cruïlla entre la pista principal i la que baixa cap a les bordes de Moredo, podem seguir íntegrament la pista forestal principal fins a la fi, on hi ha un aparcament i l’inici del sender que va cap a Airoto, o podem fer dreceres per prats que no sempre són còmodes. Si opteu per la segona opció, poc després que la pista passi per sobre el torrent que excava el barranc de Moredo, la tallem per estalviar-nos la primera llaçada. Tornem a la pista i a la propera corba fem la mateixa operació, ara és una drecera més llarga on hem d’evitar les zones de matolls, arribem vora el final de la pista on hi ha l’aparcament, i busquem l’inici del sender cap a l’estany d’Airoto (recordem que fins aquí s’hi pot arribar en un tot terreny).

El sender sempre va per la riba esquerra del barranc de Moredo (dreta nostra), i s’enfila fins una espècie de coll que no és altra cosa que l’inici del pla on hi ha l’estanyola del Clot de Moredo. Arribats en aquest punt, abandonem el sender i ens dirigim cap a l’esperó que hem pogut apreciar pràcticament durant tota l’aproximació.

 

ESPERÓ NORD-EST DEL PIC DE QÜENCA

Abans d’explicar res vull puntualitzar que, a l’esperó, les possibilitats de triar per on escalarem són nombroses, i es pot buscar dificultat o evitar-la en bona mesura. Jo relato la nostra escalada, que pot diferir d’altres segons per on es passi, i també segons l’experiència que tinguem en itineraris d’aventura sense equipar (material utilitzat, horaris, qualitat de la roca, etcètera).

L1 50m IV+ Comencem l’esperó, té preses generoses però també alguna llastra poc fiable. Pas de IV+ a l’inici si escalem pel fil o un xic menys per la dreta. Després és més fàcil (III), i és més estètic continuar per la roca compacta del fil de la cresta sense vorejar res per la dreta. Reunió a un replà, en un pont de roca poc visible que queda a l’esquerra que reforcem amb algun altre ancoratge.

L2 60m III+ Llarg senzill fins al prat d’herba que divideix l’esperó en dues parts. A mig llarg es volta un crestall per la dreta, i es munta la reunió a les últimes roques d’aquesta part amb bagues amples.

Caminada fins a l’inici del tercer o quart llarg, segons l’opció que escollim. Cal dir que el tercer llarg és totalment evitable, voltant l’agulla per la dreta i girant cap a la bretxa caminant, o grimpant fàcilment per una canal que queda a l’esquerra de l’agulla, que s’enfila directament a la bretxa. Si l’escalem per on us explico la roca no és massa bona, compte.

 

 

 

 

 

9 Inici de l’esperó

10 L2 des de sota

11 L2 des de la reunió

12 Vista del tercer i el quart llarg

 

L3 25m IV+ Caminem fins a la base d’una agulla lateral encarada cap a l’est (esquerra). L’escalem frontalment per roca compacta, però les fissures que hi has no són gens fiables per a col·locar-hi ancoratges. Superat el primer mur hi ha un pas estret i afilat amb roca molt poc fiable (evitable per la canal de l’esquerra), i, més amunt, assolim una bretxa amb un pitó a la base que servirà per muntar la reunió.

L4 55m IV+ Des de la bretxa, on tornem a l’aresta principal, sortim un xic per la dreta del fil per una espècie de canaleta (un pas de IV+). Més amunt tornem al fil, on la roca millora per la resta d’esperó, i hem de superar un parell de ressalts més (IV). Si traiem el cap per l’esquerra, veiem que més amunt l’esperó topa amb un gran diedre taronja que ve de llevant. Tres o quatre metres per sota d’aquesta confluència, hi ha un replà herbat molt còmode on muntem una reunió aprofitant un pitó clavat a la roca frontal, que reforcem amb algun altre pitó o amb algun friend o tascó petit.

L5 55m IV La sortida de la reunió té un pas molt esmolat, just al moment que el diedre de l’esquerra arriba a l’esperó, intentem col·locar els peus a la dreta. Superat aquest pas l’esperó perd dificultat però no encant (II/III), i intentem acabar la llargada de les cordes instal·lant una reunió en algun dels molts merlets existents.

 

 

 

 

 

13 Tercer llarg opcional

14 L4 des del replà de la reunió

15 Tan sols començar el cinquè llarg, hi ha un pas afilat vora el diedre taronja

16 L5

 

L6 55m III Des de la reunió s’intueix un pas del cavall prou bonic, però no és tan obligat com sembla, puix que a la dreta no hi ha un caient aeri. Tornem a intentar esgotar la llargada de les cordes muntant una reunió en algun bloc sòlid.

Acabat el sisè llarg queden una vintena de metres sense massa dificultat (II), fins que l’esperó es converteix en carena, hi podem arribar amb un altre llarg ben curt i fàcil, en progressió simultània, o sense utilitzar la corda.

Ja podem recollir el material i pujar caminant els 170m de desnivell que resten fins al cim (mitja hora curta mal comptada). A mig recorregut quedem ben sorpresos amb la singularitat i la bellesa geològica de la roca calcària que trepitgem, tallada amb ganivet per l’aigua, i modelada pels elements ves a saber des de quan. No és gens habitual aquesta morfologia al Pirineu, val la pena de subratllar-ho perquè és un final molt bonic de l’ascensió, això i també les vistes que es van obrint cap als quatre vents fins al cim.

 

 

 

 

 

17 Començant el sisè llarg

18 El pas del cavall que després no ho és tant

19 De camí cap al cim, les vistes i la fesomia de la roca valen molt la pena

20 Vista dels estanys i el refugi d’Airoto des del cim

 

DESCENS

L’inici del descens té un bon pendent  i és important començar-lo, mirant cap a llevant, per l’extrem dret de la gran pala trapezoidal d’aquesta muntanya, és més trepitjat i no és tan exposat com si anéssim lliurement pel mig del pendent. Són pocs metres, perquè arribats als pendents d’herba que abracen el pic de Qüenca, les poques dificultats desapareixen i podem triar entre seguir el llom fins a trobar el que queda d’una antiga pista forestal, o fer via a mig descens cap a l’esquerra on hi ha un petit circ enclavat sota la pala del cim, i baixar directament a l’antiga pista. Seguim la pista fins a trobar l’aparcament del final de la part transitable (menys d’una hora des del pic de Qüenca).

Si tenim el cotxe al trencall de les bordes de Moredo, podem improvisar una drecera. Abans de creuar el torrent del barranc de Moredo davallem paral·lels per la dreta intentant seguir una altra antiga pista forestal. Decantant-nos sempre cap a la dreta, tirem avall pels llocs més nets de vegetació, i acabem fent els últims metres a l’ample fins a la propera pista forestal, que seguim cara avall fins al vehicle (1’30h des del pic de Qüenca).

 

 

 

 

 

21 Baixant amb el cim al fons

22 Tallant la pista

 

 

 

Diferents noms que podem trobar per la ruta

El pic de Qüenca el podem trobar mal escrit com a Cuenca.

 

Data de la ressenya: Juliol 2011

Data de la ruta: Juliol 2011

 

 ©muntanyaviva.cat  

 

Versió imprimible

@