|
Carants
(2791m) per la vall de Sant Martí i els estanys del
Pessó |
|||
|
|
|||
|
L’ascensió
al tuc des Carants ens permetrà conèixer un
racó encisador, el que formen els estanys del
Pessó amb la cara alpina del pic Gran del Pessó
com a teló de fons. Som en una zona de transició,
on les muntanyes comencen a deixar les formes arrodonides de migjorn,
per irrompre al paisatge d’alta muntanya del Parc Nacional
d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. |
|||
|
|
|||
|
Tipus
d’activitat: Hivernals
|
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
1 Mapa de
l’Editorial Alpina |
2 Croquis de la
ruta des del sud |
3 Part alta de
l’itinerari des d’un altre angle |
4 Vista
panoràmica on hi surt el cim vist des del nord |
|
|
|||
|
RESUM |
|||
|
Dificultat: Mitjana. Tan sols
l’aresta final té un tram curt força
més inclinat que la resta (35°). |
|||
|
Material recomanat: Raquetes de neu o
esquís de muntanya, piolet i grampons. |
|||
|
Època
aconsellable: Segons els anys,
des del mes de Febrer fins al mes d’Abril. Amb
esquís cal anar-hi amb bona innivació
perquè vora el barranc del Pessó, encarat al sud,
la neu s’hi fon ràpid. |
|||
|
Desnivell: 1125m |
|||
|
Orientació: Sud-oest per la
pujada cap als estanys del Pessó, Sud cap a la collada del
Montanyó, i gairebé Est per l’aresta
que porta al cim. |
|||
|
Horari: 3’15h
fins al cim. |
|||
|
Mapa: Editorial Alpina,
Vall Fosca-Montsent de Pallars 1:25.000 o Vall de Boí
1:25.000 |
|||
|
Risc
d’allaus: En situacions
normals no n’hi ha massa perill. En dies calorosos, si la
muntanya és carregada de neu, la pujada als estanys
és propensa a les allaus de fusió,
però veient l’orografia de l’itinerari
proposat, que no entra al barranc del Pessó, i hi ha arbres
i blocs de granit abundants, sembla que no poden arribar a ser
importants sempre que no vinguin d’altura (sobretot a la
clariana herbada on comença
l’ascensió). L’accés
al coll és molt suau i ample. |
|||
|
Altres
possibilitats: Anant cap a
l’est, des de la collada del Montanyó, tenim a un
pas el senzill pic Roi. Si fem el descens pel mateix lloc
però tenim ganes d’allargar la jornada, des de
l’estany Gran del Pessó podem anar a la collada
del Pessó i fer el pic Petit del Pessó per la
carena. Una altra possibilitat acabant a un punt de partida diferent,
és baixar per la vora del barranc del Montanyó
des de la collada homònima fins a la vall de Sant Nicolau,
la part final es fa pel barranc de Llacs (la sortida de la collada
és dreta i si no hi ha neu abundant afloren roques que
tallen la baixada, en aquest cas val la pena no baixar des del coll
estricte sinó des d’on comença a
enfilar-se l’aresta cap al cim del tuc des Carants, hi ha una
canal inclinada i ampla sense aquest perill). |
|||
|
|
|||
|
ACCÉS
AL PUNT D’INICI |
|||
|
Des del poble de
Boí pugem cap al de Taüll i continuem en
direcció a l’estació
d’esquí de Boí-Taüll. Passat
el pla de l’Ermita, a la primera corba tancada aparquem el
vehicle uns quants metres abans del pont de la Ribera, per on passa el
riu de Sant Martí. |
|||
|
|
|||
|
ASCENSIÓ
AL TUC DES CARANTS |
|||
|
Es pot remuntar la
vall de Sant Martí per les dues ribes. Per la septentrional
hi passa el GR11, però quan hi ha neu és
més còmoda i fàcil de seguir la pista
forestal que hi ha a la riba meridional del riu de Sant
Martí. Creuem el pont de la Ribera i immediatament agafem la
pista forestal que s’inicia cap a l’esquerra i la
seguim fins que s’acaba. Pocs metres abans, cap a
l’esquerra, creuem el torrent que baixa del barranc de
Moró i intentem seguir el sender d’estiu. Al
contrari del que podria semblar, no se’n va directe cap al
riu de Sant Martí, sinó que s’enfila
fent llaçades cap al sud-est sense allunyar-se gaire del
torrent de Moró. Quan surt a una zona més oberta
i planera, gira decididament cap a llevant passant per uns prats, fins
que baixa a creuar el torrent que ve del barranc del Port de Rus per un
pontet de fusta. Guanyem uns quants metres per l’altra riba i
hi trobem una petita construcció rudimentària als
peus d’un tarter, és la cabana dels Pastors (si fa
no fa portem una hora des de la sortida). |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
5 Croquis des de
la cabana dels Pastors fins al primer estany |
6 Creuant el
pontet de fusta |
7 Voltant
l’illot de roca |
8 Vorejant
l’estany del Pessó de Baix |
|
|
|||
|
Des
d’aquest punt seria dificultós tirar amunt, o
sigui que reculem un centenar de metres de la vall pel sender GR11,
travessant el barranc del Pessó i el de les Mosqueroles en
un tancar i obrir d’ulls, fins que trobem una gran clariana
herbada que és la referència per
començar l’ascensió cap als estanys del
Pessó. Deixem el GR11 i pugem cap al nord-est apropant-nos
de nou al barranc de les Mosqueroles, després d’un
tros avançant-hi paral·lelament, el travessem
quan vagi bé, i remuntem per l’altra riba en
tendència a la dreta fins a una altra clariana. Quan la
clariana s’acaba topem amb un illot de roca que voltem per
l’esquerra (tram bastant dret i enutjós segons la
qualitat de la neu), per
retornar després a la dreta cap a uns prats on el pendent
disminueix i el bosc ja és molt esclarissat. A partir
d’aquí hi ha nombroses traces possibles, encara
que el camí d’estiu s’apropa al barranc
del Pessó i, sense entrar-hi, se n’allunya fent
una llarga ziga-zaga que duu a la sortida d’aigües
de l’estany del Pessó de Baix (unes 2h des de la
sortida). |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
|
10 La collada del
Montanyó és molt accessible |
11 Des de la
collada mirant cap al tuc des Carants |
|
|
|
|||
|
Voregem
l’estany per la dreta i assolim un coll que el connecta amb
l’estany Gran del Pessó, la visió de la
cara abrupta del pic Gran del Pessó és
extraordinària. La collada del Montanyó queda al
nord-oest i és mostra la mar de plana i accessible per tot
arreu. Des de l’estany gran podem guanyar desnivell
directament i fer un sèrie de flanqueigs suaus cap a la
dreta per a fer-hi cap (millor si anem amb esquís de
muntanya), o podem vorejar-lo per l’esquerra arran
d’aigua (si és ben glaçat per sobre), i
pujar per la petita coma que hi ha al seu extrem nord fins a la collada
del Montanyó (millor si anem amb raquetes de neu). A la
collada, si el dia acompanya, s’obre una bona finestra cap a
la part occidental del Parc Nacional d’Aigüestortes
i Estany de Sant Maurici. De la collada al cim hem de seguir la carena
cap a ponent fins que es converteix en una modesta aresta que, segons
com l’hagi esculpit el vent, la superarem per una banda o
l’altra (compte amb les cornises si n’hi ha). A
l’inici hi ha un curt tram un xic exposat de 35°
d’inclinació, que si hi trobem la neu dura, potser
val la pena de fer amb piolet i grampons. Des del cim
l’estampa més bonica la tenim cap als estanys i el
pic Gran del Pessó, però, com tots els cims
d’aquesta zona, la panoràmica s’allarga
generosament cap al pirineu d’Osca. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
13 Superant el
tram més dret amb raquetes |
14 Arribant al cim |
|
|
|
|
|||
|
DESCENS |
|||
|
Pel mateix lloc
(unes 2h amb raquetes de neu, menys encara esquiant). |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
15 Inici del
descens |
16 Davallant cap a
l’estany Gran del Pessó |
17 El descens
entre l’estany del Pessó de Baix i
l’illot rocós és molt agraït |
|
|
|
|||
|
Diferents
noms que podem trobar per la ruta |
|||
|
Tuc des Carants o
Tuc dels Carants. La collada també la podem trobar com el
coll del Muntanyó, i el cim com a tuc del cap de
Muntanyó. Els estanys del Pessó l’ICC
els anomena estany del Pessó d’Avall i estany del
Pessó d’Amont. La cabana dels Pastors
també l’he vist cartografiada com a cabana del
Vaquer. |
|||
|
|
|||
|
Data de la ressenya: Febrer 2011 |
Data de la ruta: Febrer 2011 |
||
|
|
|||
|
|
|||
