Navegant

Carants (2791m) per la vall de Sant Martí i els estanys del Pessó

 

L’ascensió al tuc des Carants ens permetrà conèixer un racó encisador, el que formen els estanys del Pessó amb la cara alpina del pic Gran del Pessó com a teló de fons. Som en una zona de transició, on les muntanyes comencen a deixar les formes arrodonides de migjorn, per irrompre al paisatge d’alta muntanya del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

 

Zona: Pirineu Occidental Català

Tipus d’activitat: Hivernals

També pertany a: Pirineu  Catalunya

 

 

 

 

 

1 Mapa de l’Editorial Alpina

2 Croquis de la ruta des del sud

3 Part alta de l’itinerari des d’un altre angle

4 Vista panoràmica on hi surt el cim vist des del nord

 

RESUM

Dificultat: Mitjana. Tan sols l’aresta final té un tram curt força més inclinat que la resta (35°).

Material recomanat: Raquetes de neu o esquís de muntanya, piolet i grampons.

Època aconsellable: Segons els anys, des del mes de Febrer fins al mes d’Abril. Amb esquís cal anar-hi amb bona innivació perquè vora el barranc del Pessó, encarat al sud, la neu s’hi fon ràpid.

Desnivell: 1125m

Orientació: Sud-oest per la pujada cap als estanys del Pessó, Sud cap a la collada del Montanyó, i gairebé Est per l’aresta que porta al cim.

Horari: 3’15h fins al cim.

Mapa: Editorial Alpina, Vall Fosca-Montsent de Pallars 1:25.000 o Vall de Boí 1:25.000

Risc d’allaus: En situacions normals no n’hi ha massa perill. En dies calorosos, si la muntanya és carregada de neu, la pujada als estanys és propensa a les allaus de fusió, però veient l’orografia de l’itinerari proposat, que no entra al barranc del Pessó, i hi ha arbres i blocs de granit abundants, sembla que no poden arribar a ser importants sempre que no vinguin d’altura (sobretot a la clariana herbada on comença l’ascensió).  L’accés al coll és molt suau i ample.

Altres possibilitats: Anant cap a l’est, des de la collada del Montanyó, tenim a un pas el senzill pic Roi. Si fem el descens pel mateix lloc però tenim ganes d’allargar la jornada, des de l’estany Gran del Pessó podem anar a la collada del Pessó i fer el pic Petit del Pessó per la carena. Una altra possibilitat acabant a un punt de partida diferent, és baixar per la vora del barranc del Montanyó des de la collada homònima fins a la vall de Sant Nicolau, la part final es fa pel barranc de Llacs (la sortida de la collada és dreta i si no hi ha neu abundant afloren roques que tallen la baixada, en aquest cas val la pena no baixar des del coll estricte sinó des d’on comença a enfilar-se l’aresta cap al cim del tuc des Carants, hi ha una canal inclinada i ampla sense aquest perill).

 

ACCÉS AL PUNT D’INICI

Des del poble de Boí pugem cap al de Taüll i continuem en direcció a l’estació d’esquí de Boí-Taüll. Passat el pla de l’Ermita, a la primera corba tancada aparquem el vehicle uns quants metres abans del pont de la Ribera, per on passa el riu de Sant Martí.

 

ASCENSIÓ AL TUC DES CARANTS

Es pot remuntar la vall de Sant Martí per les dues ribes. Per la septentrional hi passa el GR11, però quan hi ha neu és més còmoda i fàcil de seguir la pista forestal que hi ha a la riba meridional del riu de Sant Martí. Creuem el pont de la Ribera i immediatament agafem la pista forestal que s’inicia cap a l’esquerra i la seguim fins que s’acaba. Pocs metres abans, cap a l’esquerra, creuem el torrent que baixa del barranc de Moró i intentem seguir el sender d’estiu. Al contrari del que podria semblar, no se’n va directe cap al riu de Sant Martí, sinó que s’enfila fent llaçades cap al sud-est sense allunyar-se gaire del torrent de Moró. Quan surt a una zona més oberta i planera, gira decididament cap a llevant passant per uns prats, fins que baixa a creuar el torrent que ve del barranc del Port de Rus per un pontet de fusta. Guanyem uns quants metres per l’altra riba i hi trobem una petita construcció rudimentària als peus d’un tarter, és la cabana dels Pastors (si fa no fa portem una hora des de la sortida).

 

 

 

 

 

5 Croquis des de la cabana dels Pastors fins al primer estany

6 Creuant el pontet de fusta

7 Voltant l’illot de roca

8 Vorejant l’estany del Pessó de Baix

 

Des d’aquest punt seria dificultós tirar amunt, o sigui que reculem un centenar de metres de la vall pel sender GR11, travessant el barranc del Pessó i el de les Mosqueroles en un tancar i obrir d’ulls, fins que trobem una gran clariana herbada que és la referència per començar l’ascensió cap als estanys del Pessó. Deixem el GR11 i pugem cap al nord-est apropant-nos de nou al barranc de les Mosqueroles, després d’un tros avançant-hi paral·lelament, el travessem quan vagi bé, i remuntem per l’altra riba en tendència a la dreta fins a una altra clariana. Quan la clariana s’acaba topem amb un illot de roca que voltem per l’esquerra (tram bastant dret i enutjós segons la qualitat de la neu),  per retornar després a la dreta cap a uns prats on el pendent disminueix i el bosc ja és molt esclarissat. A partir d’aquí hi ha nombroses traces possibles, encara que el camí d’estiu s’apropa al barranc del Pessó i, sense entrar-hi, se n’allunya fent una llarga ziga-zaga que duu a la sortida d’aigües de l’estany del Pessó de Baix (unes 2h des de la sortida).

 

 

 

 

 

9 A punt d’arribar a l’estany Gran del Pessó

10 La collada del Montanyó és molt accessible

11 Des de la collada mirant cap al tuc des Carants

12 A punt d’afrontar el tram més dret

 

Voregem l’estany per la dreta i assolim un coll que el connecta amb l’estany Gran del Pessó, la visió de la cara abrupta del pic Gran del Pessó és extraordinària. La collada del Montanyó queda al nord-oest i és mostra la mar de plana i accessible per tot arreu. Des de l’estany gran podem guanyar desnivell directament i fer un sèrie de flanqueigs suaus cap a la dreta per a fer-hi cap (millor si anem amb esquís de muntanya), o podem vorejar-lo per l’esquerra arran d’aigua (si és ben glaçat per sobre), i pujar per la petita coma que hi ha al seu extrem nord fins a la collada del Montanyó (millor si anem amb raquetes de neu). A la collada, si el dia acompanya, s’obre una bona finestra cap a la part occidental del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. De la collada al cim hem de seguir la carena cap a ponent fins que es converteix en una modesta aresta que, segons com l’hagi esculpit el vent, la superarem per una banda o l’altra (compte amb les cornises si n’hi ha). A l’inici hi ha un curt tram un xic exposat de 35° d’inclinació, que si hi trobem la neu dura, potser val la pena de fer amb piolet i grampons. Des del cim l’estampa més bonica la tenim cap als estanys i el pic Gran del Pessó, però, com tots els cims d’aquesta zona, la panoràmica s’allarga generosament cap al pirineu d’Osca.

 

 

 

 

 

13 Superant el tram més dret amb raquetes

14 Arribant al cim

 

 

 

DESCENS

Pel mateix lloc (unes 2h amb raquetes de neu, menys encara esquiant).

 

 

 

 

 

15 Inici del descens

16 Davallant cap a l’estany Gran del Pessó

17 El descens entre l’estany del Pessó de Baix i l’illot rocós és molt agraït

 

 

Diferents noms que podem trobar per la ruta

Tuc des Carants o Tuc dels Carants. La collada també la podem trobar com el coll del Muntanyó, i el cim com a tuc del cap de Muntanyó. Els estanys del Pessó l’ICC els anomena estany del Pessó d’Avall i estany del Pessó d’Amont. La cabana dels Pastors també l’he vist cartografiada com a cabana del Vaquer.

 

Data de la ressenya: Febrer 2011

Data de la ruta: Febrer 2011

 

 ©muntanyaviva.cat  

 

Versió imprimible

@