Navegant

Carlit (2921m) des de les Bulloses per la coma dels Forats

 

Aquesta és la ruta més assequible i segura per fer el Carlit a l’hivern, tot i això, a la part final, comporta més dificultats que la majoria de rutes normals a cims ceretans. Des del cim, sostre del Pirineu oriental, podrem contemplar una vista impressionant i un rosari d’estanys molt bells, que ara glaçats, potser n’haurem creuat algun pel mig. A l’hivern però, l’ambient que es respira a la zona no té res a veure amb la massificació que pateix a l’estiu. La carretera tallada i els senders nevats actuen de filtre, i fan que tot aquell que intenti l’ascensió en aquestes dates, s’hi hagi d’esforçar més.

Tenim un gran record d’aquesta ruta,  ja que per diferents atzars, ens va permetre de gaudir del nostre primer bivac hivernal dalt d’un cim la nit més llarga de l’any 2005. La solitud, la pau, el silenci, el crepuscle i l’albada viscuts en aquest ambient fredorós i net, el component d’aventura, el fet de no saber què trobaràs dalt, el material justet per aquestes temperatures... Aquella nit ens va impregnar l’ànima.

 

Zona: Pirineu Catalunya del Nord

Tipus d’activitat: Hivernals

També pertany a: Pirineu

 

 

 

 

 

1 Mapa de l’Editorial Alpina

2 Croquis aproximat de tota la ruta des del sud-est

3 El Carlit des del Tossal Colomer (est)

4 El Carlit des del nord-est

 

RESUM

Dificultat: Bastant alta, la dificultat principal és a la part final de l’ascensió. La part de l’estany Llat, amb mala visibilitat, pot ser perdedora.

Material recomanat: Raquetes de neu, piolet i grampons. També es pot fer amb esquís de muntanya tot i que no és un itinerari massa esquiable, a la part baixa pel poc pendent existent que farà que ens toqui remar en més d'una ocasió, i a la part alta perquè segurament ens haurem de calçar els grampons.

Època aconsellable: Segons els anys, des del mes de Desembre fins al mes d’Abril.

Desnivell: Uns 1300m

Orientació: Majoritàriament Est

Horari: 4-4’30h des del pla dels Avellans fins a la pica del Carlit.

Mapa: Editorial Alpina, Cerdanya 1:50.000 o IGN Francès Font-Romeu Capcir 2249 ET 1:25.000

Risc d’allaus: El risc per la zona dels llacs és gairebé nul. Baix fins al coll Colomer, ja que podem progressar pel centre de la coma dels Forats evitant els pendents d’una i altra banda. On si n’hi pot haver és a la canal, orientada a l’est, cosa que la pot fer perillosa i esgotadora en dies calorosos o amb molta neu recent. Per sort, si és aquest el cas, es pot evitar pujant per l’aresta est del cim, que si no té la roca glaçada, és una opció atractiva i més segura.

Recomanacions: Sortir d’hora, a l’hivern perquè el dia curteja, i a la primavera per arribar a la zona del cim amb la neu en condicions.

Altres possibilitats: Per retornar al punt d’inici en itinerari circular, podem utilitzar la via normal d’estiu que passa vora l’estany Sobirà. Siguem conscients però, que aquest descens és propens a les allaus dels pendents que baixen d’una i altra banda, no ens hi entretinguem fins que arribem al pla.

Per dormir: Si volem partir l’ascensió en dos dies podem fer nit al xalet-refugi de les Bulloses, normalment guardat en aquestes dates (si no és obert té una part lliure de 15 places).

 

ACCÉS AL PUNT D’INICI

Des de Puigcerdà hem de creuar la frontera i anar  fins a Montlluís. A l’entrada del poble seguim els cartells, primer cap a l’esquerra i després cap a la dreta, en direcció a la Llaguna i Matamala. Després d’aquests trencalls, a mà esquerra i molt ben indicada, comença la carretera secundària que porta fins a l’estany de les Bulloses. A l’hivern el més habitual és que puguem arribar fins al final de la gran recta del Pla dels Avellans (1715m). Més amunt sol estar coberta de neu.

 

ASCENSIÓ A LA PICA DEL CARLIT

Des del pla dels Avellans seguim la carretera, ara coberta de neu, fins a l’estany de les Bulloses (aproximadament en 1h). Rodegem la base del contrafort de l’estany fins a l’esplanada que hi ha davant d’un l’hotel, i agafem, en direcció oest i ben indicat, el sender utilitzat a l’estiu per fer el cim. Pot ser difícil de no perdre’l amb neu, primer pugem decidits cap a l’oest pel bosc fins que trobem una petita coma que, pel seu centre, seguim cap a la dreta un bon tros (nord-oest). Al final, la coma fa un gir cap a l’esquerra i arriba, pujant suaument, entre els dos primers estanys del dia, l’estany del Viver i l’estany Negre.

 

 

 

 

 

5 Caminant per sobre l’estany del Viver

6 Part de la ruta des del Tossal Colomer

7 Entrant a la coma dels Forats

8 Arribant a l’ample coll Colomer

 

Continuem planejant entre el bosc ara cap a l’oest (tendència clara cap a l’esquerra), per passar arran d’aigua de l’estany Sec. Quan arribem al seu extrem nord és el moment d’abandonar la via normal d’estiu, i probablement la majoria de traces de raquetes i esquís del moment, per anar en direcció al desert del Carlit. Pugem el llom que tenim al davant i, enlloc de seguir-lo cap al nord, davallem cap al sud-oest per uns plans immensos fins a la riba de l’estany Llat. El cim del Tossal Colomer és molt visible, es tracta de rodejar-lo pel sud. Primer anem paral·lels a una tanca, després creuem un bosquet una mica enrevessat, i finalment arribem, ja en terreny obert i sense vegetació, a la coma dels Forats. La remuntem pel centre en direcció nord-oest fins a la part alta, on anirem a buscar cap a la dreta per terreny molt suau l’ample coll Colomer. A la coma i ha uns estanyols que ara probablement quedin amagats per la neu (els forats).

Des del coll, veient la part final i més difícil de l’ascensió, hem de triar, segons l’estat de la neu i les nostres preferències, grimpar per l’aresta est del cim o pujar el corredor central que arriba a l’enforcadura entre el cim principal i el cim nord (compte amb l’estat de la neu).

 

 

 

 

 

9 Part final, l’aresta est i el corredor central

10 Curta canal paral·lela a l’aresta

11 Arribant al Carlit per l’aresta est (des del cim nord)

12 Baixant per la canal central

 

Si triem de pujar per l’aresta est hem d’anar rectes cap a l’oest fins que no trobem les primeres roques. El terreny, que és senzill, permet moltes variants, però el més simple és seguir una estona el camí d’estiu (primer voltar les roques per l’esquerra, i després per la dreta), fins a un replà sota l’aresta pròpiament dita. Aquí deixem de banda la ruta d’estiu i comencem a enfilar-nos pujant una curta canal de neu a l’esquerra del fil de l’aresta. Després d’aquesta canal grimpem per l’aresta estricta cercant els millors passos de roca  fins arribar directament al cim del Carlit (I+, algun pas un xic aeri).

Si triem de pujar pel corredor central hem de flanquejar des de l’extrem nord del coll fins a l’inici de la canal. Des d’aquí, i amb grampons i piolet (si és que no els duem posats), remuntem els 200m de corredor fins a l’enforcadura (màxim 45° d’inclinació), des d’on anem sense dificultats cap a l’esquerra fins al cim principal. Aquestes dues opcions es poden combinar si les condicions del terreny ho permeten, el corredor potser fa de més bon fer en descens, on la rapidesa ens aportarà seguretat.

 

DESCENS

Pel mateix lloc (podeu triar, com a la part final de l’ascens, baixar per l’aresta est o pel corredor central segons les condicions). Abans de baixar podeu anar al cim nord, des d’on es veu millor l’estany de Lanós.

Podeu fer una petita variant que no allarga gaire el descens i que us permetrà de veure molt bé frontalment la pica del Carlit. Es tracta de pujar, des del coll Colomer, l’arrodonit Tossal Colomer (2673m), i després baixar per un llom que té al sud-est fins a trobar la nostra traça del matí, a l’inici de la coma dels Forats.

 

VERSOS I UN TAST D’IMATGES DEL BIVAC AL CIM NORD

  
Contornejant la Coma d’Or herbosa
segueixen la riera de Font Viva,        
per una branca de sa verda riba       
 escalant la muntanya de Carlit.         
    Quaranta estanys blavosos lo coronen,
quaranta estanys de virginal puresa;
   en quiscun d’ells amb tota llur bellesa
se miren tots los astres de la nit.        

Jacint Verdaguer, “Cant IV. Lo Pirineu”, Canigó

 

 

 

 

 

13 Capvespre amb la tenda muntada al cim nord

14 Últimes clarors sobre el Puigperic des del cim nord

15 Posta de sol per l’esquena del Puigpedrós

16 Primeres clarors per sobre l’estany de Lanós

 

 

 

 

 

17 Albada sobre el Canigó

18 El sol ja toca la Pica d’Estats

19 El sol ja treu el nas

20 L’ombra del Carlit projectada sobre l’estany de Lanós

 

Diferents noms que podem trobar per la ruta

Pica del Carlit, Pic de Carlit i Puig Carlit. També podeu trobar l’embassament com l’estany de la Bullosa o en francès Lac des Bouillouses.

 

Data de la ressenya: Març 2009

Data de la ruta: Nit més llarga de l’any. Desembre 2005

 

 ©muntanyaviva.cat  

 

Versió imprimible

@