Navegant

Corronco (2543m) des de Durro passant pel serrat del Clot del Tou

 

L’ascensió del Corronco a l’hivern és molt agraïda, té un bon accés fins al poble de Durro, uns relleus suaus que permeten transitar-hi amb seguretat, la ruta va pel vessant nord on sempre s’hi conserva millor la neu i gaudeix d’una bella panoràmica. No és estrany, doncs, que s’hagi convertit en una de les clàssiques amb esquís de la vall de Boí.

 

Zona: Pirineu Occidental Català

Tipus d’activitat: Hivernals

També pertany a: Pirineu  Catalunya

 

 

 

 

 

1 Mapa de l’Editorial Alpina

2 Croquis de la ruta

3 Corronco des del sud-est

4 Corronco des del nord-est

 

RESUM

Dificultat: Mitjana per l’itinerari circular. Si triem pujar i baixar pel primer esquenall és de dificultat baixa.

Material recomanat: Raquetes de neu o esquís de muntanya, piolet i grampons.

Època aconsellable: Segons els anys, des de mig Desembre fins a mig Abril.

Desnivell: 1150m

Orientació: Majoritàriament Nord. El tram de carena per arribar al cim Nord-oest, i Est per baixar-ne si fem la volta circular. Pel descens proposat Nord-oest.

Horari: 3-3’30h fins al cim. El descens proposat no allarga gaire la tornada, podem trigar unes 2h amb raquetes de neu (menys encara esquiant).

Mapa: Editorial Alpina, Vall Fosca - Montsent de Pallars 1:25.000

Risc d’allaus: Zona en conjunt bastant segura si no sortim dels itineraris lògics que passen pels lloms. Tan sols en comptades ocasions hem de vigilar la possibilitat de trobar alguna placa de vent  del canaló a la carena. De tota manera el terreny dins el canaló és ampli i poc inclinat, i si el perill és elevat podem pujar pel primer esquenall que porta fins a la carena a l’oest del Pilaret del Gespal. Al descens, les precaucions habituals al coll de Comaportell si hi ha cornisa, si no ens en fiem podem baixar pel llom anterior al coll.

Altres possibilitats: Les que vulgueu, els relleus amables del Corronco permeten moltes variants, i més encara si feu el descens esquiant, on podreu triar les pales que us vinguin més de gust.

 

ACCÉS AL PUNT D’INICI

Des del poble de Barruera anem fins al de Durro. Creuem el poble, en sortim en direcció a la capella de Sant Quirc de Durro, i, si la neu ens ho permet, aparquem a aquesta pista asfaltada a la primera corba, després de creuar el pont que hi ha sobre el barranc Gros.

 

ASCENSIÓ AL CORRONCO DE DURRO

Comencem l’ascensió per un camí que surt immediatament després del pont a l’esquerra. Deixem dos trencalls a mà dreta tot anant paral·lels al riu, i al cap de cinc minuts topem amb un afluent que creuem a gual. Ara, mirant endavant cap al sud-est, tenim un turó que ens priva de veure el Corronco, el podem voltar pels dos cantons seguint camins de bestiar. Per la dreta surt un camí planejant que va a parar al barranc d’Estaixinti que, remuntant-lo per una o altra banda, ens deixarà a la falda nord de la muntanya. Per l’esquerra també surt un camí, difús amb neu, que s’enfila uns metres al turó, després el flanqueja passant a la vora d’una font, i finalment planeja a tocar d’una tanca que hi ha a la dreta, i arriba per un tram empedrat a una pista forestal. La creuem i guanyem un quants metres més cap al sud-est per un camí secundari fins que se’ns presenta tota la cara nord del Corronco. Aquest lloc alçat, sota l’inici de la pala dels Sarrats, és perfecte per triar per on pujarem segons la qualitat i la quantitat de la neu que vegem, el terreny de joc és molt ampli.

 

 

 

 

 

5 Sota la pala dels Sarrats

6 Arribant al cim del serrat del Clot del Tou

7 A la part intermèdia del canaló

8 Amb el Pilaret del Gespal a l’esquena

 

A la cara nord del Corronco hi ha dos esquenalls que duen a la  carena principal. El primer és molt suau, ample, i segur, i ens porta a la carena primer en direcció sud, i després sud-oest. Quan l’aconseguim anem cap al sud-est fins al Pilaret del Gespal (2332m). El segon esquenall, per a mi més atractiu i que ens deixa més propers al cim, té la primera part semblant a l’anterior fins al cim que hi ha al serrat del Clot del Tou (2053m, gran fita). Aquí la continuació queda tallada per un curt esperó de roca, però hi ha una canaló cap al sud-oest que ens permet evitar-lo i ens porta fins a la carena sense complicacions. L’entrada d’aquest canaló és una mica dreta però la resta és suau i ample fins que ens deixa a un coll entre el Pilaret del Gespal i el Corronco.

D’aquí fins al cim és el mateix per les dues opcions, pugem fent llaçades pel nord d’una àmplia pala, molt sovint amb neu molt dura, fins que arribem als últims metres, que són una curta aresta de neu. La panoràmica des del cim és molt destacable, sobretot cap a occident.

 

 

 

 

 

9 Últim tram per arribar al cim

10 Al cim del Corronco

11 Marxant del cim cap al coll de Comaportell

 

 

DESCENS PEL COLL DE COMAPORTELL

Habitualment el descens es fa pel mateix lloc que l’ascens. Si volem, però, podem completar una volta circular sense complicar-nos gaire la vida.

Sortim del cim en direcció est per una aresta de neu, prou bonica però sense dificultat, fins al punt més baix entre el Corronco i el Cap dels Vedats d’Erta, el coll de Comaportell (atenció a les cornises si n’hi ha). La vista de l’estany de Durro ens acompanyarà durant aquest descens. Des del coll davallem cap al nord-est fins a la coma de l’Estany, un pla uns 70m sota l’estany de Durro, si volem visitar-lo hi hem d’anar expressament. Hi ha una altra opció si no volem arribar al coll, abans de l’última baixada, hi ha un llom cap al nord que ens ofereix un descens ben segur fins al pla, això sí, assegurem-nos que a la part baixa no donem al barranc de l’Estany, hem d’anar en direcció nord-est fins a la coma de l’Estany.

D’aquest pla, només si la neu tapa completament el torrent i es pot transitar amb seguretat per sobre, podem baixar íntegrament el barranc de l’Estany fins a la confluència del barranc de Ginebrell, de l’Estany i de les Travanoses. Això passa molt poques vegades perquè arriba a cotes baixes, si de cas podem baixar-ne la primera part i sortir-ne per la dreta abans que s’engorgi (al final hi ha molts arbusts si n’hem de sortir). L’opció més segura i còmoda és que, quan siguem al pla, guanyem uns metres cap al nord que ens deixin a sota el Graller, i llavors descendim còmodament pel Serrado Roio, en direcció nord-oest, fins a la confluència de barrancs abans esmentada, que alhora és on s’inicia el barranc Gros.

En aquest punt, hàgim baixat per on hàgim baixat, hem de seguir el curs de l’aigua fins que s’inicia una pista forestal a l’esquerra del torrent. No gaire més avall, aquesta pista s’ajunta amb una altra de principal, que seguim cap a l’esquerra. Quan fa la primera corba important és on l’hem creuat al matí si hem voltat el turó per l’esquerra. Si al matí hem anat a voltar el turó per la dreta, hem de creuar una tanca i continuar en la mateixa direcció fins al barranc d’Estaixinti, on retrobem la ruta d’ascens.

 

 

 

 

 

13 Primera part del descens ampliada

14 Baixada des de la vora el coll

 

15 La continuació de la fotografia anterior amb el còmode descens pel Serrado Roio

16 Per molt idíl·lic que sembli, la part baixa del barranc de l’Estany no és viable amb el torrent a la vista

 

Diferents noms que podem trobar per la ruta

El cim també el podem trobar com a Lo Corrunco o Corronco de Durro.

 

Data de la ressenya: Febrer 2010

Data de la ruta: Gener 2010

 

 ©muntanyaviva.cat  

 

Versió imprimible

@