|
Montardo
(2833m) des del Pònt deth Ressèc, Valarties |
|||
|
|
|||
|
Una
ascensió clàssica entre les
clàssiques, si hi ha cims ineludibles, sens dubte el
Montardo n’és un. Tot i no ser el cim
més alt de la val d’Aran és, tal
vegada, el més emblemàtic, conegut i visitat. La
seva figura esvelta i escarpada fàcilment identificable, la
visió de la seva cara nord des d’Arties, els
immensos paisatges que es poden contemplar des del cim, la bellesa de
la ruta... Tot plegat farà que no ens calguin gaires excuses
per escapar-nos-hi. Ara, a més, durant
l’època hivernal hi hem d’afegir
l’oportunitat de traçar sobre la neu el nostre
propi camí amb molta menys afluència de gent que
a l’estiu, un plaer únic que val la pena de viure. |
|||
|
|
|||
|
Tipus
d’activitat: Hivernals
|
|||
|
També
pertany a: Pirineu
Occidental Català Pirineu
Catalunya |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
1 Mapa de
l’Editorial Alpina |
2 Les primeres
llums il·luminen el Montardo |
3 El cim del
Montardo des del seu “germà petit” |
4
Panoràmica des del cim cap a l’Estanh
de Mar |
|
|
|||
|
RESUM |
|||
|
Dificultat: Bastant alta |
|||
|
Material recomanat: Raquetes de neu o
esquís de muntanya, piolet i grampons. |
|||
|
Època
aconsellable: Segons la
temporada des del mes de Gener fins a mig Maig |
|||
|
Desnivell: 625m fins al
refugi dera Restanca i 850 fins al
cim, en total 1475m. |
|||
|
Orientació: Nord-oest durant
l’accés al refugi i després Sud. |
|||
|
Horari: 2h fins al refugi
i 3h fins al cim, en total unes 5h. |
|||
|
Mapa: Editorial Alpina,
Val d'Aran 1:40.000 |
|||
|
Risc
d’allaus: Sense ser una
zona excessivament propensa a les allaus cal vigilar en alguns punts.
Durant l’accés al refugi, si triem
l’opció de pujar per la pala Mesilha,
estem exposats a allaus d’altura. La sortida del refugi dera Restanca cap a l’Estanh deth Cap deth Pòrt
és propensa a la formació de plaques,
convé entrar a la coma que ens hi porta des de sota i
remuntar-la pel centre fins al coll que dóna a
l’estany. Finalment queda l’última pala
del cim que és orientada al sud-est, per la qual cosa si
s’hi formen plaques o està sobrecarregada de neu,
s’estabilitza en pocs de bon temps, en cas de dubte pujarem
per la carena de l’esquerra amb grampons i piolet. |
|||
|
Recomanacions: En dies
primaverals amb temperatures agradables al migdia, val la pena de
matinar per arribar al cim abans que la neu ja no valgui res. El sol
toca a la pala del cim des de primera hora. |
|||
|
Altres
possibilitats: Pels esquiadors
de muntanya el descens per la cara nord del cim, o cap al Lac de Saslòses, a part de
demanar un bon coneixement de la zona, suposa un bon repte. |
|||
|
Per dormir: El refugi dera Restanca, tant a la part guardada
si és obert com a la part lliure si és tancat,
permet partir l’ascensió en dues jornades. |
|||
|
|
|||
|
ACCÉS
AL PUNT D’INICI |
|||
|
Hem
d’arribar a Arties, a la Val d’Aran. Es pot accedir
a la pista de Valarties creuant els carrers estrets del poble tot
seguint les indicacions cap a Restanca, però és
més còmode fer-ho per fora. Des
d’Arties anem tres o quatre-cents metres en
direcció a Salardú fins que trobem un trencall a
mà dreta que creua l’Arriu
Garona, passa per la vora de la central elèctrica
d’Arties i, deixant de banda un trencall a mà
dreta que se’n va cap a Arties altre cop, ens porta fins al Pònt de Valarties, on enllacem
amb l’accés que passa pel centre del poble. Seguim la pista
asfaltada cap al sud fins on ens permeti la neu, poso com a punt de
partida l’aparcament del Pònt
deth Ressèc, a |
|||
|
|
|||
|
ACCÉS
AL REFUGI DERA RESTANCA |
|||
|
Des del Pònt deth Ressèc
sortim caminant pel camí cap al sud, no triguem gaire a
trobar un trencall que deixem a l’esquerra que ens portaria
cap a Colomèrs i Montcasau. Avancem fins que arribem al
pontet de Rius i la cabana de Rius (si ens és possible
arribar fins aquí en cotxe ens estalviarem uns 45 minuts).
Aquí s’acaba la pista forestal, cap a
l’esquerra comença el sender cap al Montardo i la
Restanca, i cap a la dreta podem anar al Lac
de Rius sense passar pel refugi. Intentem seguir el sender
GR11 cap al refugi i el Lac dera Restanca,
el primer tram si ha nevat recentment pot ser difícil de
trobar. Ens endinsem al bosc en tendència cap a la dreta
(sud/sud-oest) fins que trobem les marcades llaçades del
camí d’estiu (est/sud-est). A l’altura
aproximada de 1900m s’acaben les llaçades i
flanquegem el pendent cap al sud fins que veiem les
instal·lacions dera Restanca.
Anem a l’extrem nord del Lac dera
Restanca i el travessem per una passarel·la que hi
ha sobre el mur de contenció fins al refugi. Hi ha una variant
que pot ser més atractiva pels esquiadors de muntanya que el
camí ple d’arbres per on passa el GR11, la pala Mesilha. Metres abans de creuar el pontet
de Rius, podem pujar directament a mà esquerra per terreny
net de vegetació i sempre per la riba dreta de l’Arriu dera Restanca, no creuem un afluent
que baixa de la muntanya fins a 1850m d’altitud on girem cap
a la dreta (sud) fins a sota la presa. Ara podem arribar al refugi
directament cap a l’esquerra o afegir-nos a la via normal.
Atenció, però, perquè la pala Mesilha canalitza les allaus de la part
alta de la muntanya. Aquest accés és totalment
desaconsellable si la neu no és ben estable, situacions
clares de risc a partir de migdia en dies calorosos i
després de nevades recents. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
5 Pujant pel GR11
cap al refugi / Pujant per la pala Mesilha
|
6 Arribant al
refugi ja podem triar per on continuar |
7 El punt que
marquen les fletxes coincideix a les dues fotos |
8 Pels Planhèths deth Cap deth Pòrt amb
el Montardo de guaita |
|
|
|||
|
ASCENSIÓ
AL MONTARDO |
|||
|
|
|||
|
Des del refugi dera Restanca anem a buscar cap al sud
la coma de l’Estanh deth Cap deth
Pòrt. Ara però, a diferència
de l’estiu on anem guanyant metres gradualment,
serà més segur fer una travessa horitzontal fins
al fons de la coma, així evitem de creuar una zona propensa
a la formació de plaques de vent. Un cop a la coma la
remuntem pel centre fins al coll que dona a l’Estanh
deth Cap deth Pòrt. Hi ha una altra
variant més segura però no tant esquiable. Des
del refugi sortim en la mateixa direcció però ens
enfilem immediatament per la primera canal que queda a mà
esquerra, fem un curt tram dret, i quan s’acaba un
esperó de roca que hi ha a la dreta, continuem guanyant
metres per un llom a l’esquerra de la canal, ara
força ampla. Anem vorejant rocs i arbres fins que el terreny
se suavitza i ens permet, flanquejant cap a l’esquerra,
entrar a la vall
principal de l’estany des de gairebé el seu inici,
el tros fins a l’estany és un passeig pels Planhèths deth Cap deth Pòrt. D’aquí
fins al Coret d’Oelhacrestada
avancem més segurs pel centre de la vall, quina
diferència amb el rocam que hi ha a l’estiu! Per
creuar el coll hi ha uns immensos blocs característics que
ens faran fer alguna filigrana segons els capricis
meteorològics recents. Al coll s’obre una finestra
de muntanyes totalment nova, on destaca la silueta de la Punta Alta de
Comalesbienes sobre l’estany des Monges glaçat que
tenim al davant. A partir d’aquest punt les aigües
ja no van cap a l’Atlàntic, sinó cap al
Mediterrani. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
9 Fins al Coret d’Oelhacrestada tracem
pel centre de la vall |
10 Per arribar a
la carena hi ha diversos punts possibles |
11 Pujant cap a la
carena |
12 Arribant-hi amb
el Montardo Petit al darrera |
|
|
|||
|
Des del coll
davallem una mica per l’altre vessant (no és bo
intentar no perdre nivell i flanquejar els perillosos pendents que
baixen del Montardo Petit). L’objectiu és un dels
punts més baixos de la carena que hi ha cap al nord, i hi
podem arribar de moltes maneres, tracem per on ens sembli
més còmode, sempre separats dels pendents que
baixen de l’avant-cim al Coret
d’Oelhacrestada. Un cop a la carena girem cap a
l’esquerra i voregem el Montardo Petit fins al Còth
deth Montardo que hi ha entre els dos cims. Si dubtem de
l’estat de la neu, val més que ens calcem els
grampons i el piolet i acabem de pujar la pala final al cim per la
carena de l’esquerra. Si la neu és en bones
condicions podem traçar entre l’esmentada carena i
un esquitx de roques que pugen en línia gairebé
fins dalt. Vista extraordinària de primeríssim
ordre en totes direccions. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
13 La part del
coll a la carena vista des del sud |
14 La part de la
carena al cim des del nord-est |
15 La pala final
per estrenar |
16
Gairebé al cim amb un horitzó ben
generós |
|
|
|||
|
DESCENS |
|||
|
Pel mateix lloc.
Abans, però, si volem, podem pujar al Montardo Petit des del
Còth deth Montardo,
ens dona una visió diferent del que hem fet. Sempre per la
línia de la carena de la dreta i probablement amb grampons i
piolet. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
17 Montardo Petit |
18 Estany des
Monges i la Punta Alta abans de creuar el coll |
19 Grans blocs per
canviar de vessant |
20 Baixant del
coll amb el llarg barranc de Rius al fons |
|
|
|||
|
Diferents
noms que podem trobar per la ruta |
|||
|
El cim
també el podem trobar com a Montardo d’Aran o
Montarto. El Coret d’Oelhacrestada
també es pot anomenar de Güellacrestada o coll de
Crestada. |
|||
|
|
|||
|
Data de la ressenya: Febrer 2010 |
Data de la ruta: Gener 2003 /
Febrer 2008 |
||
|
|
|||
|
|
|||
