Navegant

Montardo (2833m) des del Pònt deth Ressèc, Valarties

 

Una ascensió clàssica entre les clàssiques, si hi ha cims ineludibles, sens dubte el Montardo n’és un. Tot i no ser el cim més alt de la val d’Aran és, tal vegada, el més emblemàtic, conegut i visitat. La seva figura esvelta i escarpada fàcilment identificable, la visió de la seva cara nord des d’Arties, els immensos paisatges que es poden contemplar des del cim, la bellesa de la ruta... Tot plegat farà que no ens calguin gaires excuses per escapar-nos-hi. Ara, a més, durant l’època hivernal hi hem d’afegir l’oportunitat de traçar sobre la neu el nostre propi camí amb molta menys afluència de gent que a l’estiu, un plaer únic que val la pena de viure.

A grans trets és la mateixa ruta que a l’estiu, però us n’explico petites variants que ens permet la presència de neu, i anomeno algunes alternatives per evitar al màxim zones de risc si ho creiem oportú.

 

Zona: Pirenèu Occitan/Pirineu Occità

Tipus d’activitat: Hivernals

També pertany a: Pirineu Occidental Català   Pirineu   Catalunya

 

 

 

 

 

1 Mapa de l’Editorial Alpina

2 Les primeres llums il·luminen el Montardo

3 El cim del Montardo des del seu “germà petit”

4 Panoràmica des del cim cap a l’Estanh de Mar

 

RESUM

Dificultat: Bastant alta

Material recomanat: Raquetes de neu o esquís de muntanya, piolet i grampons.

Època aconsellable: Segons la temporada des del mes de Gener fins a mig Maig

Desnivell: 625m fins al refugi dera Restanca i 850 fins al cim, en total 1475m.

Orientació: Nord-oest durant l’accés al refugi i després Sud.

Horari: 2h fins al refugi i 3h fins al cim, en total unes 5h.

Mapa: Editorial Alpina, Val d'Aran 1:40.000

Risc d’allaus: Sense ser una zona excessivament propensa a les allaus cal vigilar en alguns punts. Durant l’accés al refugi, si triem l’opció de pujar per la pala Mesilha, estem exposats a allaus d’altura. La sortida del refugi dera Restanca cap a l’Estanh deth Cap deth Pòrt és propensa a la formació de plaques, convé entrar a la coma que ens hi porta des de sota i remuntar-la pel centre fins al coll que dóna a l’estany. Finalment queda l’última pala del cim que és orientada al sud-est, per la qual cosa si s’hi formen plaques o està sobrecarregada de neu, s’estabilitza en pocs de bon temps, en cas de dubte pujarem per la carena de l’esquerra amb grampons i piolet.

Recomanacions: En dies primaverals amb temperatures agradables al migdia, val la pena de matinar per arribar al cim abans que la neu ja no valgui res. El sol toca a la pala del cim des de primera hora.

Altres possibilitats: Pels esquiadors de muntanya el descens per la cara nord del cim, o cap al Lac de Saslòses, a part de demanar un bon coneixement de la zona, suposa un bon repte.

Per dormir: El refugi dera Restanca, tant a la part guardada si és obert com a la part lliure si és tancat, permet partir l’ascensió en dues jornades.

 

ACCÉS AL PUNT D’INICI

Hem d’arribar a Arties, a la Val d’Aran. Es pot accedir a la pista de Valarties creuant els carrers estrets del poble tot seguint les indicacions cap a Restanca, però és més còmode fer-ho per fora. Des d’Arties anem tres o quatre-cents metres en direcció a Salardú fins que trobem un trencall a mà dreta que creua l’Arriu Garona, passa per la vora de la central elèctrica d’Arties i, deixant de banda un trencall a mà dreta que se’n va cap a Arties altre cop, ens porta fins al Pònt de Valarties, on enllacem amb l’accés que passa pel centre del poble.

Seguim la pista asfaltada cap al sud fins on ens permeti la neu, poso com a punt de partida l’aparcament del Pònt deth Ressèc, a 5 km d’Arties. Al cor de l’hivern potser no hi podrem arribar, en canvi a la primavera és probable que tirem més amunt pel camí, ara sense asfaltar, que porta fins al pontet de Rius. Aquest camí a l’estiu és tancat al trànsit de vehicles particulars (de l’1 de Juliol al 30 de Setembre, pagant però, sant Pere canta).

 

ACCÉS AL REFUGI DERA RESTANCA

Des del Pònt deth Ressèc sortim caminant pel camí cap al sud, no triguem gaire a trobar un trencall que deixem a l’esquerra que ens portaria cap a Colomèrs i Montcasau. Avancem fins que arribem al pontet de Rius i la cabana de Rius (si ens és possible arribar fins aquí en cotxe ens estalviarem uns 45 minuts). Aquí s’acaba la pista forestal, cap a l’esquerra comença el sender cap al Montardo i la Restanca, i cap a la dreta podem anar al Lac de Rius sense passar pel refugi. Intentem seguir el sender GR11 cap al refugi i el Lac dera Restanca, el primer tram si ha nevat recentment pot ser difícil de trobar. Ens endinsem al bosc en tendència cap a la dreta (sud/sud-oest) fins que trobem les marcades llaçades del camí d’estiu (est/sud-est). A l’altura aproximada de 1900m s’acaben les llaçades i flanquegem el pendent cap al sud fins que veiem les instal·lacions dera Restanca. Anem a l’extrem nord del Lac dera Restanca i el travessem per una passarel·la que hi ha sobre el mur de contenció fins al refugi.

Hi ha una variant que pot ser més atractiva pels esquiadors de muntanya que el camí ple d’arbres per on passa el GR11, la pala Mesilha. Metres abans de creuar el pontet de Rius, podem pujar directament a mà esquerra per terreny net de vegetació i sempre per la riba dreta de l’Arriu dera Restanca, no creuem un afluent que baixa de la muntanya fins a 1850m d’altitud on girem cap a la dreta (sud) fins a sota la presa. Ara podem arribar al refugi directament cap a l’esquerra o afegir-nos a la via normal. Atenció, però, perquè la pala Mesilha canalitza les allaus de la part alta de la muntanya. Aquest accés és totalment desaconsellable si la neu no és ben estable, situacions clares de risc a partir de migdia en dies calorosos i després de nevades recents.

 

 

 

 

 

5 Pujant pel GR11 cap al refugi / Pujant per la pala Mesilha

6 Arribant al refugi ja podem triar per on continuar

7 El punt que marquen les fletxes coincideix a les dues fotos

8 Pels Planhèths deth Cap deth Pòrt amb el Montardo de guaita

 

ASCENSIÓ AL MONTARDO

 

Des del refugi dera Restanca anem a buscar cap al sud la coma de l’Estanh deth Cap deth Pòrt. Ara però, a diferència de l’estiu on anem guanyant metres gradualment, serà més segur fer una travessa horitzontal fins al fons de la coma, així evitem de creuar una zona propensa a la formació de plaques de vent. Un cop a la coma la remuntem pel centre fins al coll que dona a l’Estanh deth Cap deth Pòrt.

Hi ha una altra variant més segura però no tant esquiable. Des del refugi sortim en la mateixa direcció però ens enfilem immediatament per la primera canal que queda a mà esquerra, fem un curt tram dret, i quan s’acaba un esperó de roca que hi ha a la dreta, continuem guanyant metres per un llom a l’esquerra de la canal, ara força ampla. Anem vorejant rocs i arbres fins que el terreny se suavitza i ens permet, flanquejant cap a l’esquerra, entrar a la  vall principal de l’estany des de gairebé el seu inici, el tros fins a l’estany és un passeig pels Planhèths deth Cap deth Pòrt.

D’aquí fins al Coret d’Oelhacrestada avancem més segurs pel centre de la vall, quina diferència amb el rocam que hi ha a l’estiu! Per creuar el coll hi ha uns immensos blocs característics que ens faran fer alguna filigrana segons els capricis meteorològics recents. Al coll s’obre una finestra de muntanyes totalment nova, on destaca la silueta de la Punta Alta de Comalesbienes sobre l’estany des Monges glaçat que tenim al davant. A partir d’aquest punt les aigües ja no van cap a l’Atlàntic, sinó cap al Mediterrani.

 

 

 

 

 

9 Fins al Coret d’Oelhacrestada tracem pel centre de la vall

10 Per arribar a la carena hi ha diversos punts possibles

11 Pujant cap a la carena

12 Arribant-hi amb el Montardo Petit al darrera

 

Des del coll davallem una mica per l’altre vessant (no és bo intentar no perdre nivell i flanquejar els perillosos pendents que baixen del Montardo Petit). L’objectiu és un dels punts més baixos de la carena que hi ha cap al nord, i hi podem arribar de moltes maneres, tracem per on ens sembli més còmode, sempre separats dels pendents que baixen de l’avant-cim al Coret d’Oelhacrestada. Un cop a la carena girem cap a l’esquerra i voregem el Montardo Petit fins al Còth deth Montardo que hi ha entre els dos cims. Si dubtem de l’estat de la neu, val més que ens calcem els grampons i el piolet i acabem de pujar la pala final al cim per la carena de l’esquerra. Si la neu és en bones condicions podem traçar entre l’esmentada carena i un esquitx de roques que pugen en línia gairebé fins dalt. Vista extraordinària de primeríssim ordre en totes direccions.

 

 

 

 

 

13 La part del coll a la carena vista des del sud

14 La part de la carena al cim des del nord-est

15 La pala final per estrenar

16 Gairebé al cim amb un horitzó ben generós

 

DESCENS

Pel mateix lloc. Abans, però, si volem, podem pujar al Montardo Petit des del Còth deth Montardo, ens dona una visió diferent del que hem fet. Sempre per la línia de la carena de la dreta i probablement amb grampons i piolet.

 

 

 

 

 

17 Montardo Petit

18 Estany des Monges i la Punta Alta abans de creuar el coll

19 Grans blocs per canviar de vessant

20 Baixant del coll amb el llarg barranc de Rius al fons

 

Diferents noms que podem trobar per la ruta

El cim també el podem trobar com a Montardo d’Aran o Montarto. El Coret d’Oelhacrestada també es pot anomenar de Güellacrestada o coll de Crestada.

 

Data de la ressenya: Febrer 2010

Data de la ruta: Gener 2003 / Febrer 2008

 

 ©muntanyaviva.cat  

 

Versió imprimible

@