|
Moró
(2739m) pujant per la vall de Moró i baixant pel barranc del
Port |
|||
|
|
|||
|
Bonica ruta
circular al tuc de Moró que, gràcies a la seva
orientació, acostuma a presentar una bona
innivació. La vall de Moró i la de Sant
Martí, ambdues clàssiques de la vall de
Boí, queden connectades a aquest cim sense gaires
dificultats i compten amb un far privilegiat, el castellet de
Moró. |
|||
|
|
|||
|
Tipus
d’activitat: Hivernals
|
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
1 Mapa de
l’Editorial Alpina |
2 Croquis de
l’itinerari circular |
3 Tuc de
Moró des de l’est |
4 Tuc de
Moró des de l’oest |
|
|
|||
|
RESUM |
|||
|
Dificultat: Mitjana. Tant
l’accés a la carena final com l’inici
del descens del cim són més inclinats que la
resta, arribant a un màxim de 30-35°. |
|||
|
Material recomanat: Raquetes de neu o
esquís de muntanya, piolet i grampons. |
|||
|
Època
aconsellable: Segons els anys,
des del mes de Gener fins al mes d’Abril. |
|||
|
Desnivell: 1050m |
|||
|
Orientació:
Majoritàriament Nord. |
|||
|
Horari: 3h |
|||
|
Mapa: Editorial Alpina,
Vall Fosca - Montsent de Pallars 1:25.000 |
|||
|
Risc
d’allaus: Cal posar
atenció durant l’accés a la passada de
Moró (allaus de placa), i a l’inici del descens
sobretot si triem l’opció que passa pel coll entre
el cim i el castellet de Moró. |
|||
|
Recomanacions: Quan funciona el
remuntador de l’estació
d’esquí de Boí-Taüll que
arriba al cap des Raspes Roies, la vall de Moró es
converteix en un fora pistes bastant utilitzat, perdent
l’encant de la solitud (fent el circuit en el sentit descrit
no us hi trobareu). |
|||
|
Altres
possibilitats: Es pot fer el
circuit en sentit invers o utilitzar només una vall, fins i
tot podem fer una petita circular només a la part alta
passant pel coll entre el cim i el castellet de Moror, que comunica les
dues valls. Des del cim, anar cap al tossal de la Mina i acabar al port
de Rus per la carena no sembla pas dificultós. |
|||
|
|
|||
|
ACCÉS
AL PUNT D’INICI |
|||
|
Des del poble de
Boí pugem cap al de Taüll i continuem en
direcció a l’estació
d’esquí de Boí-Taüll. Passat
el pla de l’Ermita, a la primera corba tancada aparquem el
vehicle uns quants metres abans del pont de la Ribera, per on passa el
riu de Sant Martí. |
|||
|
|
|||
|
ASCENSIÓ
PEL BARRANC DE MORÓ |
|||
|
Es pot remuntar la
vall de Sant Martí per les dues ribes. Per la septentrional
hi passa el GR11, però quan hi ha neu és
més còmoda i fàcil de seguir la pista
forestal que hi ha a la riba meridional del riu de Sant
Martí. Creuem el pont de la Ribera i immediatament agafem la
pista forestal que s’inicia cap a l’esquerra i la
seguim fins que s’acaba. Pocs metres abans, cap a la dreta,
hem de localitzar un línia neta d’arbres que puja
dreturerament, hi pugem fins que finalitza a uns 2000m
d’altura, punt on entrem a l’ampla vall de
Moró. - Una
opció més laboriosa és que des del
final de la pista anem cap a l’esquerra, creuem el torrent
que baixa pel barranc de Moró, i intentem seguir el sender
d’estiu que s’enfila fent llaçades cap
al sud-est sense allunyar-se gaire del torrent de Moró. Quan
el sender arriba a una zona més oberta i planera, gira
decididament cap a llevant, és el moment
d’abandonar-lo cap a la dreta i intentar fer pas entre el
bosc, sempre propers al torrent de Moró fins que,
creuant-lo, arribem a l’ampla vall de Moró - |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
5 Línia
neta d’arbres al final de la pista |
6 La primera
graonada de la vall |
7 La barrera que
travessem pel centre |
8 Arribant sota la
passada de Moró amb el cim a l’esquerra |
|
|
|||
|
Assolida la vall
de Moró avancem còmodament pel centre fins a una
propera graonada que superem fàcilment per
l’esquerra (al centre d’aquesta graonada hi ha
canals factibles però són més
inclinades del que sembla). Som a les cometes de Moró,
concretament a les cometes d’Avall. Aquestes queden separades
de les cometes d’Amont per un barrera rocosa molt modesta que
travessem esmunyint-nos per un canaló ample i centrat a la
vall. - Per
la passada de Moró, la més habitual.
Anem fins al circ que hi ha a la base de la passada de Moró,
ens desviem força cap a la dreta fent un flanqueig, i virem
cap a l’esquerra per arribar a la suau carena (30°).
Només ens resta seguir l’ampla carena cap a
llevant fins al cim. - Pel
coll entre el cim i el castellet de Moró, variant
una mica més exigent. Fem quatre llaçades cap a
l’esquerra fins al coll esmentat i pugem per la pala nord
fins al tuc de Moró (tram amb una inclinació de
35°). |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
9 Croquis de
l’última part de l’ascensió |
10 De la passada
de Moró al cim és una passejada |
11 Mirant enrere
propers al cim |
|
|
|
|||
|
DESCENS PEL
BARRANC DEL PORT DE RUS |
|||
|
Amb
esquís de muntanya podem davallar fins al coll entre el cim
i el castellet de Moror i continuar el descens cap a la dreta pel clot
del Miner, o podem començar el descens paral·lels
a la carena entre el cim i el tossal de la Mina, virar cap a
l’esquerra quan trobem un replà lleument acanalat,
i quan s’acaba fer cap al clot del Miner en
direcció nord. Amb raquetes de
neu potser és millor que comencem el descens
paral·lels a la carena entre el cim i el tossal de la Mina
i, abans que el pendent s’accentuï excessivament,
ens enfilem a la carena (dreta), i perdem metres fins al coll entre el
tuc de Moró i el tossal de la Mina. Del coll baixem cap al
nord-oest pel replà lleument acanalat, i quan
s’acaba, cap al nord, fem cap al clot del Miner. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
12 Croquis de
l’inici del descens |
13
Començant a baixar amb raquetes de neu |
14 El
replà lleument acanalat |
15 Passant sota
l’imponent castellet de Moró |
|
|
|||
|
Des del clot del
Miner baixem cap al nord/nord-est faldejant l’imponent
castellet de Moró, i arribem al centre de la vall que ve del
port de Rus. En creuem el torrent principal i hi baixem
paral·lels trepitjant un llom molt definit fins un xic abans
que aparegui el bosc. En aquest punt ens desviem de nou cap a la dreta
i creuem un segon torrent, el que ve de l’estany del
Crestell, i ja trobem algun indici del sender GR11. Sempre avall
flanquejant per la dreta del torrent fins a 2000m d’altura,
trobem una petita construcció rudimentària als
peus d’un tarter, és la cabana dels Pastors.
Podríem continuar pel GR11 fins a la corba on hem aparcat el
vehicle, però només ho aconsello si la neu hi
escasseja. Si hi ha neu suficient deixem el GR11 i anem cap a
l’esquerra a creuar el torrent principal per un pontet de
fusta, remuntem l’altra riba i planegem cap a ponent fins a
tocar del barranc de Moró, llavors, intentant seguir el
camí d’estiu, fem unes quantes ziga-zagues cap al
nord-oest fins que vegem la pista forestal que hem utilitzat al
matí. Creuem el barranc de Moró i retornem al
punt de partida per la pista (1’45h amb raquetes de neu,
esquiant no tant). |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
16 Clot del Miner |
17 Baixant pel
llom paral·lel al torrent |
18 Arribant a la
cabana dels Pastors |
|
|
|
|||
|
Diferents
noms que podem trobar per la ruta |
|||
|
Tossal de
Moró, Tuc de Moror, Pic de Moró. La passada de
Moró també se’n diu coll de
Moró. |
|||
|
|
|||
|
Data de la ressenya: Febrer 2011 |
Data de la ruta: Gener 2011 |
||
|
|
|||
|
|
|||
