Navegant

Moró (2739m) pujant per la vall de Moró i baixant pel barranc del Port

 

Bonica ruta circular al tuc de Moró que, gràcies a la seva orientació, acostuma a presentar una bona innivació. La vall de Moró i la de Sant Martí, ambdues clàssiques de la vall de Boí, queden connectades a aquest cim sense gaires dificultats i compten amb un far privilegiat, el castellet de Moró.

 

Zona: Pirineu Occidental Català

Tipus d’activitat: Hivernals

També pertany a: Pirineu  Catalunya

 

 

 

 

 

1 Mapa de l’Editorial Alpina

2 Croquis de l’itinerari circular

3 Tuc de Moró des de l’est

4 Tuc de Moró des de l’oest

 

RESUM

Dificultat: Mitjana. Tant l’accés a la carena final com l’inici del descens del cim són més inclinats que la resta, arribant a un màxim de 30-35°.

Material recomanat: Raquetes de neu o esquís de muntanya, piolet i grampons.

Època aconsellable: Segons els anys, des del mes de Gener fins al mes d’Abril.

Desnivell: 1050m

Orientació: Majoritàriament Nord.

Horari: 3h

Mapa: Editorial Alpina, Vall Fosca - Montsent de Pallars 1:25.000

Risc d’allaus: Cal posar atenció durant l’accés a la passada de Moró (allaus de placa), i a l’inici del descens sobretot si triem l’opció que passa pel coll entre el cim i el castellet de Moró.

Recomanacions: Quan funciona el remuntador de l’estació d’esquí de Boí-Taüll que arriba al cap des Raspes Roies, la vall de Moró es converteix en un fora pistes bastant utilitzat, perdent l’encant de la solitud (fent el circuit en el sentit descrit no us hi trobareu).

Altres possibilitats: Es pot fer el circuit en sentit invers o utilitzar només una vall, fins i tot podem fer una petita circular només a la part alta passant pel coll entre el cim i el castellet de Moror, que comunica les dues valls. Des del cim, anar cap al tossal de la Mina i acabar al port de Rus per la carena no sembla pas dificultós.

 

ACCÉS AL PUNT D’INICI

Des del poble de Boí pugem cap al de Taüll i continuem en direcció a l’estació d’esquí de Boí-Taüll. Passat el pla de l’Ermita, a la primera corba tancada aparquem el vehicle uns quants metres abans del pont de la Ribera, per on passa el riu de Sant Martí.

 

ASCENSIÓ PEL BARRANC DE MORÓ

Es pot remuntar la vall de Sant Martí per les dues ribes. Per la septentrional hi passa el GR11, però quan hi ha neu és més còmoda i fàcil de seguir la pista forestal que hi ha a la riba meridional del riu de Sant Martí. Creuem el pont de la Ribera i immediatament agafem la pista forestal que s’inicia cap a l’esquerra i la seguim fins que s’acaba. Pocs metres abans, cap a la dreta, hem de localitzar un línia neta d’arbres que puja dreturerament, hi pugem fins que finalitza a uns 2000m d’altura, punt on entrem a l’ampla vall de Moró.

- Una opció més laboriosa és que des del final de la pista anem cap a l’esquerra, creuem el torrent que baixa pel barranc de Moró, i intentem seguir el sender d’estiu que s’enfila fent llaçades cap al sud-est sense allunyar-se gaire del torrent de Moró. Quan el sender arriba a una zona més oberta i planera, gira decididament cap a llevant, és el moment d’abandonar-lo cap a la dreta i intentar fer pas entre el bosc, sempre propers al torrent de Moró fins que, creuant-lo, arribem a l’ampla vall de Moró -

 

 

 

 

 

5 Línia neta d’arbres al final de la pista

6 La primera graonada de la vall

7 La barrera que travessem pel centre

8 Arribant sota la passada de Moró amb el cim a l’esquerra

 

Assolida la vall de Moró avancem còmodament pel centre fins a una propera graonada que superem fàcilment per l’esquerra (al centre d’aquesta graonada hi ha canals factibles però són més inclinades del que sembla). Som a les cometes de Moró, concretament a les cometes d’Avall. Aquestes queden separades de les cometes d’Amont per un barrera rocosa molt modesta que travessem esmunyint-nos per un canaló ample i centrat a la vall.

 Des d’aquí hi ha dues possibilitats per assolir el cim:

- Per la passada de Moró, la més habitual. Anem fins al circ que hi ha a la base de la passada de Moró, ens desviem força cap a la dreta fent un flanqueig, i virem cap a l’esquerra per arribar a la suau carena (30°). Només ens resta seguir l’ampla carena cap a llevant fins al cim.

- Pel coll entre el cim i el castellet de Moró, variant una mica més exigent. Fem quatre llaçades cap a l’esquerra fins al coll esmentat i pugem per la pala nord fins al tuc de Moró (tram amb una inclinació de 35°).

 

 

 

 

 

9 Croquis de l’última part de l’ascensió

10 De la passada de Moró al cim és una passejada

11 Mirant enrere propers al cim

 

 

DESCENS PEL BARRANC DEL PORT DE RUS

Amb esquís de muntanya podem davallar fins al coll entre el cim i el castellet de Moror i continuar el descens cap a la dreta pel clot del Miner, o podem començar el descens paral·lels a la carena entre el cim i el tossal de la Mina, virar cap a l’esquerra quan trobem un replà lleument acanalat, i quan s’acaba fer cap al clot del Miner en direcció nord.

Amb raquetes de neu potser és millor que comencem el descens paral·lels a la carena entre el cim i el tossal de la Mina i, abans que el pendent s’accentuï excessivament, ens enfilem a la carena (dreta), i perdem metres fins al coll entre el tuc de Moró i el tossal de la Mina. Del coll baixem cap al nord-oest pel replà lleument acanalat, i quan s’acaba, cap al nord, fem cap al clot del Miner.

 

 

 

 

 

12 Croquis de l’inici del descens

13 Començant a baixar amb raquetes de neu

14 El replà lleument acanalat

15 Passant sota l’imponent castellet de Moró

 

Des del clot del Miner baixem cap al nord/nord-est faldejant l’imponent castellet de Moró, i arribem al centre de la vall que ve del port de Rus. En creuem el torrent principal i hi baixem paral·lels trepitjant un llom molt definit fins un xic abans que aparegui el bosc. En aquest punt ens desviem de nou cap a la dreta i creuem un segon torrent, el que ve de l’estany del Crestell, i ja trobem algun indici del sender GR11. Sempre avall flanquejant per la dreta del torrent fins a 2000m d’altura, trobem una petita construcció rudimentària als peus d’un tarter, és la cabana dels Pastors. Podríem continuar pel GR11 fins a la corba on hem aparcat el vehicle, però només ho aconsello si la neu hi escasseja. Si hi ha neu suficient deixem el GR11 i anem cap a l’esquerra a creuar el torrent principal per un pontet de fusta, remuntem l’altra riba i planegem cap a ponent fins a tocar del barranc de Moró, llavors, intentant seguir el camí d’estiu, fem unes quantes ziga-zagues cap al nord-oest fins que vegem la pista forestal que hem utilitzat al matí. Creuem el barranc de Moró i retornem al punt de partida per la pista (1’45h amb raquetes de neu, esquiant no tant).

 

 

 

 

 

16 Clot del Miner

17 Baixant pel llom paral·lel al torrent

18 Arribant a la cabana dels Pastors

 

 

Diferents noms que podem trobar per la ruta

Tossal de Moró, Tuc de Moror, Pic de Moró. La passada de Moró també se’n diu coll de Moró.

 

Data de la ressenya: Febrer  2011

Data de la ruta: Gener 2011

 

 ©muntanyaviva.cat  

 

Versió imprimible

@