Navegant

Ratèra (2862m) pel circ de Colomèrs

 

El tuc de Ratèra és un bell cim que, a cavall de la Val d’Aran i el Pallars Sobirà, ens permet de contemplar un panorama extensíssim. Som davant d’una ascensió clàssica que es pot fer durant tot l’any des de qualsevol de les tres valls que domina. L’hivern però, ens ofereix la possibilitat de gaudir obrint traça sobre els relleus suaus del circ de Colomèrs, i d’assolir el cim en un ambient de solitud i natura salvatge que ens costaran de trobar en altres èpoques de l’any. A més, els esquiadors, si les condicions de neu acompanyen, poden fer un descens de somni per la pala sud-est del cim. És una d’aquelles muntanyes que canvien completament la fesomia segons d’on la mirem, des de llevant és un trapezi de neu i des de ponent mostra una cara alpina i escarpada.

 

Zona: Pirenèu Occitan/Pirineu Occità

Tipus d’activitat: Hivernals

També pertany a: Pirineu Occidental Català   Pirineu   Catalunya

 

 

 

 

 

1 Mapa de l’Editorial Alpina

2 Ratèra des d’occident

3 Ratèra des d’orient

4 Circ de Colomèrs des del refugi vell

 

RESUM

Dificultat: Bastant alta

Material recomanat: Raquetes de neu o esquís de muntanya, piolet i grampons.

Època aconsellable: Segons els anys, des del mes de Gener fins a principis de Maig.

Desnivell: 1475m des de la bòrda de Montadí. Si ho partim en dues jornades 675m fins al refugi de Colomèrs, i 810m des del refugi fins al cim. Si sortim des dels banhs de Tredòs 1175m.

Orientació: Majoritàriament nord-oest (NW) i del pòrt de Ratèra al cim sud-est (SE)

Horari: 6h des de la bòrda de Montadí / 5h des dels banhs de Tredòs / 3h des del refugi de Colomèrs. Horaris parcials: Bòrda de Montadí - Banhs de Tredòs 1h, Banhs de Tredòs - Trencall on deixem la pista forestal 1h, Trencall - Refugi de Colomèrs 45’-1h, Refugi de Colomèrs - Tuc de Ratèra 3h. Tot això és molt relatiu, perquè el simple fet d’haver d’obrir traça o no, o que la cota on comenci la neu sigui alta, pot fer variar substancialment l’horari.

Mapa: Editorial Alpina, Val d'Aran 1:40.000

Risc d’allaus: Les contínues ondulacions del relleu del circ de Colomèrs, fan que gran part del recorregut sigui molt segur en aquest aspecte, però hi ha tres punts on convé vigilar segons les condicions de la neu. Un punt és durant l’aproximació, poc després de passar pels banhs de Tredòs fins a la vora del pletiu dera Montanheta, transitem per sota l’acanalada sèrra dera Sendrosa , aquest tram pot ser perillós després de nevades recents generoses o en episodis de fusió accentuada quan encara hi ha prou neu (tardes primaverals). El segon punt és molt curt, el pendent de sortida del lac Obago cap al pòrt de Ratèra de Colomèrs, que té uns metres força drets (possibilitat de plaques de neu si ha ventat de sud o d’est). El tercer és l’ascens o el descens del tuc de Ratèra, punt delicat per l’orientació solella que té, pot esdevenir perillós després de nevades recents moderades, i també a partir de mig matí en dies calorosos (allaus de fusió), a part de la possibilitat de trobar-hi plaques de neu després de ventades recents que vinguin del nord o de l’oest (no duren massa per la mateixa orientació solella, ja que la neu s’hi transforma més ràpidament). Si la calor ha humitejat molt la neu tornant-la inestable, o hi ha una acumulació important de neu recent, hem de saber renunciar al cim, perquè en aquestes condicions seria massa perillós. És desaconsellable pujar pel mig de la pala sud-est o de la pala nord-est, els itineraris més segurs són per l’aresta est o per l’aresta sud, on hi arribem des del pòrt de Ratèra voltant la muntanya per la base en direcció sud aprofitant els relleus suaus que hi ha.

Recomanacions: En dies que es prevegin temperatures altes convé arribar a l’última part de l’ascensió ben d’hora.

Altres possibilitats: Si ho tenim previst, podem fer travessa cap a l’estany de Sant Maurici o cap a la vall de Ruda, o quedar-nos a mig camí buscant el caliu del refugi d’Amitges o del refugi de Saboredo. També des de Colomèrs, però amb més dificultat, podem pujar al cim pel corredor nord-oest.

Per dormir: Al refugi de Colomèrs, acostuma a ser guardat per Setmana Santa i també en altres dates d’hivern prèvia reserva, o sinó a la seva part lliure.

 

ACCÉS AL PUNT D’INICI

Hem d’arribar a la vila de Salardú, a la val d’Aran. Al mig del poble hi ha un trencall, ben indicat, cap als banhs de Tredòs, el barratge d’Aiguamòg i el refugi de Colomèrs. L’agafem, la carretera davalla fins a l’arriu Garona, el creua pel pònt de Salardú i s’enfila fins al barratge d’Aiguamòg, per després planejar fins a la bòrda de Montadí, on hi ha un aparcament habilitat i senyalitzat a mà dreta (1475m d’altura aproximadament).

Durant l’hivern, per motius poc nobles que no entraré a valorar, les màquines llevaneus només netegen la carretera fins aquí, on hi trobarem una barrera metàl·lica que impedeix el pas cap als banhs de Tredòs (als clients els baixen a buscar en motos de neu o en tot terrenys). A mesura que va avançant la primavera, la carretera va quedant parcialment neta i obren la barrera. Tot i haver-hi un cartell de l’ajuntament de Naut Aran que adverteix que no es pot seguir més amunt des de l’1 de Desembre fins a l’1 de Maig, tothom ho fa (confirmat pels guardes del refugi), això sí, tinguem clar que si ens sorprèn una nevada no podrem baixar el cotxe fins que es fongui la neu. Més tard de l’1 de Maig podrem pujar lliurement fins als banhs de Tredòs i és possible que continuem fins al trencall on s’inicia el sender que va cap al refugi de Colomèrs (aquesta pista forestal es tanca a partir de l’1 de Juliol). Cadascú que faci el que li sembli, no seré jo qui inciti a saltar-se les normes, tan sols explico la situació dels últims anys, nosaltres vam sortir caminant des de la bòrda de Montadí.

 

ASCENSIÓ AL TUC DE RATÈRA

(Si sortim caminant des de la bòrda de Montadí és aconsellable partir l’ascensió en dos dies fent nit al refugi de Colomèrs)

Des de la bòrda de Montadí seguim la carretera durant 3’6 km fins als banhs de Tredòs, hi ha alguna corba on es pot fer drecera. Quan arribem als banhs de Tredòs creuem l’arriu d’Aiguamòg, deixem l’aparcament a mà dreta, i continuem per la pista forestal que vira decididament cap al sud fins al pletiu dera Montanheta. El camí fa unes quantes llaçades fins que gira 180° cap al nord, en aquest punt és on, cap a l’esquerra, s’inicia el sender d’estiu cap al refugi (indicat). Deixem doncs la pista i remuntem un barranc cap al sud-est fins que donem a un gran pla, comencem a creuar-lo però al cap de pocs metres, a la primera coma que ens dóna la possibilitat de girar cap a la dreta (SW), l’abandonem, creuem un pont i la resseguim amunt fins que en un moment ens porta sota el mur de contenció del lac Major de Colomèrs. La paret de la presa l’hem de superar per la part dreta, on hi ha l’antic refugi. Quan arribem a l’antic refugi de Colomèrs, a l’extrem nord del llac, ja veiem el nou, situat a la meitat oest del llac, tan sols ens resta un flanqueig horitzontal a mitja altura per arribar-hi.

Sortim del refugi de Colomèrs voltant el lac Major de Colomèrs pel sud i anant a creuar un collet que té a la seva riba est que ens deixa al costat de l’estanh Plan. El voltem per l’esquerra i davallem després a la vall farcida d’estanys que remuntem cap al sud-est, creuant-los pel mig si estan ben glaçats o flanquejant-los pel costat occidental si no ens en refiem, lac Long, lac Redon i finalment lac Obago.

- Si no pernoctem al refugi no ens cal passar-hi, sota el mur de contenció del lac Major de Colomèrs ens hem de desviar cap a l’esquerra i pujar un curt però dret pendent fins al coret deth Clòto, i després perdre uns metres fins al centre d’aquesta vall farcida d’estanys abans esmentada que remuntem fins al lac Obago - 

 

 

 

 

 

5 Part final de la pista amb el tuc Gran de Sendrosa al fons

6 En aquest barranc on toca el sol abandonem la pista forestal

7 Mur de contenció del lac Major de Colomèrs

8 De bon matí amb el cim al fons

 

La sortida del lac Obago cap al pòrt de Ratèra de Colomèrs és dreta, hi ha un parell de canals curtes en direcció sud-est, que ens permeten superar aquest primer tram. Una vegada superat trobem una coma ampla, entre el tuc de Ratèra i la cresta sud del tuc Gran de Sendrosa, que remuntem còmodament fins al pòrt de Ratèra de Colomèrs. Des d’aquest primer coll continuem en la mateixa direcció uns dos-cents metres planers fins a la zona del pòrt de Ratèra, espai molt ampli i amb vàries sortides.

Ens resta l’última part de l’ascensió, tècnicament es pot pujar per tot arreu, la disparitat de traces que hi podem trobar ens ho confirma, però sempre és millor traçar un itinerari relativament segur evitant els vessants oberts. Anem a buscar el vessant orientat a la vall de Ratera per la falda de la muntanya (dreta, direcció sud), aquí podem desviar-nos i acabar de pujar al cim pel costat de l’aresta est fins a la part alta, on anirem per la mateixa aresta, força dreta. Jo, però, us recomano no desviar-vos i continuar per la falda en direcció sud/sud-oest, transitant per un pla que ens deixa molt propers a l’aresta sud, de perfil i accés més suau i còmode, fem quatre llaçades cap a occident i assolim l’aresta, que ens porta fins al cim amb seguretat. Tant si pugem per una banda com per l’altra, la part final s’acostuma a fer amb grampons i piolet. Els itineraris fent ziga-zagues pel mig de la pala sud-est o també la nord-est, orientada al pòrt de Ratèra, els desaconsello de pujada per l’exposició a les allaus que tindrem durant molta estona (de baixada, en cas que la neu sigui estable, el temps que hi passarem serà molt menor). 

El cim té dues puntes, la més meridional és la més alta, però convé pujar-les totes dues per poder contemplar, si l’atmosfera ens ho permet, l’extraordinari paisatge de cims i també d’estanys camuflats per la neu.

 

 

 

 

 

9 Ruta des del refugi mirada des del cim

10 Del pòrt de Ratèra al cim

11 La sortida del  lac Obago cap al pòrt de Ratèra de Colomèrs

12 Les dues arestes per assolir el cim de manera més segura

 

DESCENS

Si la neu és en bones condicions (atenció! orientació SE), el descens de la pala sud-est esquiant és dels que es recorden, tant per l’amplada de la pala com pel desnivell acumulat fins a l’estany del port de Ratera. També esquiant, si la neu és en bones condicions, podem baixar per la pala nord-est, força dreta a l’inici. Si no esquiem fem el descens pel mateix lloc per on hem pujat.

Tan sols em queda esmentar que quan arribem al lac Long tenim l’opció de tornar al refugi per l’estanh Plan, o fer la tornada directes sense passar-hi remuntant el coret deth Clòto donant al barratge deth lac Major de Colomèrs, o baixant la barrancada entre el lac Long, lac Clòto de Baish i l’estanh dera Lossa, incòmoda i dreta en algun punt segons la neu, on retrobem el pla que haurem de creuar cap al nord-oest fins a les nostres traces de pujada, que ens deixaran a la pista.

Del cim fins a la pista forestal sense passar pel refugi 2’30h amb raquetes de neu (esquiant menys), i tota la pista fins a la bòrda de Montadí 1’45h.

 

 

 

 

 

13 Arribant al cim

14 Baixant del pòrt de Ratèra de Colomèrs amb el tuc de Salana al fons

15 Creuant el lac Obago de baixada

16 Prop del coret deth Cloto amb el lac Long a l’esquena

 

Diferents noms que podem trobar per la ruta

Tuc de Ratèra en aranès, Pic de Ratera en català.

 

Data de la ressenya: Abril 2010

Data de la ruta: Abril 2010

 

 ©muntanyaviva.cat  

 

Versió imprimible

@