|
Ratèra
(2862m) pel circ de Colomèrs |
|||
|
|
|||
|
El tuc de Ratèra és un bell
cim que, a cavall de la Val d’Aran
i el Pallars Sobirà, ens permet de contemplar un panorama
extensíssim. Som davant d’una ascensió
clàssica que es pot fer durant tot l’any des de
qualsevol de les tres valls que domina. L’hivern
però, ens ofereix la possibilitat de gaudir obrint
traça sobre els relleus suaus del circ de Colomèrs,
i d’assolir el cim en un ambient de solitud i natura salvatge
que ens costaran de trobar en altres èpoques de
l’any. A més, els esquiadors, si les condicions de
neu acompanyen, poden fer un descens de somni per la pala sud-est del
cim. És una d’aquelles muntanyes que canvien
completament la fesomia segons d’on la mirem, des de llevant
és un trapezi de neu i des de ponent mostra una cara alpina
i escarpada. |
|||
|
|
|||
|
Tipus
d’activitat: Hivernals
|
|||
|
També
pertany a: Pirineu
Occidental Català Pirineu
Catalunya |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
1 Mapa de
l’Editorial Alpina |
2 Ratèra
des d’occident |
3 Ratèra
des d’orient |
4 Circ de Colomèrs des del refugi vell |
|
|
|||
|
RESUM |
|||
|
Dificultat: Bastant alta |
|||
|
Material recomanat: Raquetes de neu o
esquís de muntanya, piolet i grampons. |
|||
|
Època
aconsellable: Segons els anys,
des del mes de Gener fins a principis de Maig. |
|||
|
Desnivell: 1475m des de la bòrda de Montadí.
Si ho partim en dues jornades 675m fins al refugi de Colomèrs,
i 810m des del refugi fins al cim. Si sortim des dels banhs
de Tredòs 1175m. |
|||
|
Orientació:
Majoritàriament nord-oest (NW) i del pòrt
de Ratèra al cim sud-est (SE) |
|||
|
Horari: 6h des de la bòrda de Montadí /
5h des dels banhs de Tredòs
/ 3h des del refugi de Colomèrs.
Horaris parcials: Bòrda de
Montadí - Banhs de
Tredòs 1h, Banhs de
Tredòs - Trencall on deixem la pista forestal 1h,
Trencall - Refugi de Colomèrs
45’-1h, Refugi de Colomèrs
- Tuc de Ratèra 3h. Tot
això és molt relatiu, perquè el simple
fet d’haver d’obrir traça o no, o que la
cota on comenci la neu sigui alta, pot fer variar substancialment
l’horari. |
|||
|
Mapa: Editorial Alpina,
Val d'Aran 1:40.000 |
|||
|
Risc
d’allaus: Les
contínues ondulacions del relleu del circ de Colomèrs,
fan que gran part del recorregut sigui molt segur en aquest aspecte,
però hi ha tres punts on convé vigilar segons les
condicions de la neu. Un punt és durant
l’aproximació, poc després de passar
pels banhs de Tredòs
fins a la vora del pletiu dera Montanheta,
transitem per sota l’acanalada sèrra
dera Sendrosa , aquest tram pot ser perillós
després de nevades recents generoses o en episodis de
fusió accentuada quan encara hi ha prou neu (tardes
primaverals). El segon punt és molt curt, el pendent de
sortida del lac Obago cap al pòrt de Ratèra de
Colomèrs, que té uns metres
força drets (possibilitat de plaques de neu si ha ventat de
sud o d’est). El tercer és l’ascens o el
descens del tuc de Ratèra,
punt delicat per l’orientació solella que
té, pot esdevenir perillós després de
nevades recents moderades, i també a partir de mig
matí en dies calorosos (allaus de fusió), a part
de la possibilitat de trobar-hi plaques de neu després de
ventades recents que vinguin del nord o de l’oest (no duren
massa per la mateixa orientació solella, ja que la neu
s’hi transforma més ràpidament). Si la
calor ha humitejat molt la neu tornant-la inestable, o hi ha una
acumulació important de neu recent, hem de saber renunciar
al cim, perquè en aquestes condicions seria massa
perillós. És desaconsellable pujar pel mig de la
pala sud-est o de la pala nord-est, els itineraris més
segurs són per l’aresta est o per
l’aresta sud, on hi arribem des del pòrt
de Ratèra voltant la muntanya per la base en
direcció sud aprofitant els relleus suaus que hi ha. |
|||
|
Recomanacions: En dies que es
prevegin temperatures altes convé arribar a
l’última part de l’ascensió
ben d’hora. |
|||
|
Altres
possibilitats: Si ho tenim
previst, podem fer travessa cap a l’estany de Sant Maurici o
cap a la vall de Ruda, o quedar-nos a mig camí buscant el
caliu del refugi d’Amitges o del refugi de Saboredo.
També des de Colomèrs,
però amb més dificultat, podem pujar al cim pel
corredor nord-oest. |
|||
|
Per dormir: Al refugi de Colomèrs, acostuma a ser
guardat per Setmana Santa i també en altres dates
d’hivern prèvia reserva, o sinó a la
seva part lliure. |
|||
|
|
|||
|
ACCÉS
AL PUNT D’INICI |
|||
|
Hem
d’arribar a la vila de Salardú,
a la val d’Aran. Al mig
del poble hi ha un trencall, ben indicat, cap als banhs
de Tredòs, el barratge
d’Aiguamòg i el refugi de Colomèrs.
L’agafem, la carretera davalla fins a l’arriu Garona, el creua pel pònt
de Salardú i s’enfila fins al barratge d’Aiguamòg,
per després planejar fins a la bòrda
de Montadí, on hi ha un aparcament habilitat i
senyalitzat a mà dreta (1475m d’altura
aproximadament). Durant
l’hivern, per motius poc nobles que no entraré a
valorar, les màquines llevaneus només netegen la
carretera fins aquí, on hi trobarem una barrera
metàl·lica que impedeix el pas cap als banhs de Tredòs (als clients
els baixen a buscar en motos de neu o en tot terrenys). A mesura que va
avançant la primavera, la carretera va quedant parcialment
neta i obren la barrera. Tot i haver-hi un cartell de
l’ajuntament de Naut Aran
que adverteix que no es pot seguir més amunt des de
l’1 de Desembre fins a l’1 de Maig, tothom ho fa
(confirmat pels guardes del refugi), això sí,
tinguem clar que si ens sorprèn una nevada no podrem baixar
el cotxe fins que es fongui la neu. Més tard de
l’1 de Maig podrem pujar lliurement fins als banhs
de Tredòs i és possible que continuem
fins al trencall on s’inicia el sender que va cap al refugi
de Colomèrs (aquesta
pista forestal es tanca a partir de l’1 de Juliol).
Cadascú que faci el que li sembli, no seré jo qui
inciti a saltar-se les normes, tan sols explico la situació
dels últims anys, nosaltres vam sortir caminant des de la bòrda de Montadí. |
|||
|
|
|||
|
ASCENSIÓ
AL TUC DE RATÈRA (Si sortim
caminant des de la bòrda de
Montadí és aconsellable partir
l’ascensió en dos dies fent nit al refugi de Colomèrs) |
|||
|
Des de la bòrda de Montadí
seguim la carretera durant 3’6 km fins als banhs
de Tredòs, hi ha alguna corba on es pot fer
drecera. Quan arribem als banhs de
Tredòs creuem l’arriu
d’Aiguamòg, deixem
l’aparcament a mà dreta, i continuem per la pista
forestal que vira decididament cap al sud fins al pletiu
dera Montanheta. El camí fa unes quantes
llaçades fins que gira 180° cap al nord, en aquest
punt és on, cap a l’esquerra, s’inicia
el sender d’estiu cap al refugi (indicat). Deixem doncs la
pista i remuntem un barranc cap al sud-est fins que donem a un gran
pla, comencem a creuar-lo però al cap de pocs metres, a la
primera coma que ens dóna la possibilitat de girar cap a la
dreta (SW), l’abandonem, creuem un pont i la resseguim amunt
fins que en un moment ens porta sota el mur de contenció del
lac Major de Colomèrs.
La paret de la presa l’hem de superar per la part dreta, on
hi ha l’antic refugi. Quan arribem a l’antic refugi
de Colomèrs, a
l’extrem nord del llac, ja veiem el nou, situat a la meitat
oest del llac, tan sols ens resta un flanqueig horitzontal a mitja
altura per arribar-hi. Sortim del refugi
de Colomèrs voltant el lac Major de Colomèrs pel sud
i anant a creuar un collet que té a la seva riba est que ens
deixa al costat de l’estanh Plan.
El voltem per l’esquerra i davallem després a la
vall farcida d’estanys que remuntem cap al sud-est,
creuant-los pel mig si estan ben glaçats o flanquejant-los
pel costat occidental si no ens en refiem, lac
Long, lac Redon i
finalment lac Obago. - Si no pernoctem
al refugi no ens cal passar-hi, sota el mur de contenció del
lac Major de Colomèrs
ens hem de desviar cap a l’esquerra i pujar un curt
però dret pendent fins al coret
deth Clòto, i després perdre uns metres
fins al centre d’aquesta vall farcida d’estanys
abans esmentada que remuntem fins al lac Obago
- |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
5 Part final de la
pista amb el tuc Gran de Sendrosa
al fons |
6 En aquest
barranc on toca el sol abandonem la pista forestal |
7 Mur de
contenció del lac Major de
Colomèrs |
8 De bon
matí amb el cim al fons |
|
|
|||
|
La
sortida del
lac Obago cap al pòrt de Ratèra de
Colomèrs és dreta, hi ha un parell de
canals curtes en direcció sud-est, que ens permeten superar
aquest primer tram. Una vegada superat trobem una coma ampla, entre el
tuc de Ratèra i la
cresta sud del tuc Gran de Sendrosa,
que remuntem còmodament fins al pòrt
de Ratèra de Colomèrs. Des
d’aquest primer coll continuem en la mateixa
direcció uns dos-cents metres planers fins a la zona del pòrt de Ratèra,
espai molt ampli i amb vàries sortides. Ens resta
l’última part de l’ascensió,
tècnicament es pot pujar per tot arreu, la disparitat de
traces que hi podem trobar ens ho confirma, però sempre
és millor traçar un itinerari relativament segur
evitant els vessants oberts. Anem a buscar el vessant orientat a la
vall de Ratera per la falda de la muntanya (dreta, direcció
sud), aquí podem desviar-nos i acabar de pujar al cim pel
costat de l’aresta est fins a la part alta, on anirem per la
mateixa aresta, força dreta. Jo, però, us
recomano no desviar-vos i continuar per la falda en direcció
sud/sud-oest, transitant per un pla que ens deixa molt propers a
l’aresta sud, de perfil i accés més
suau i còmode, fem quatre llaçades cap a occident
i assolim l’aresta, que ens porta fins al cim amb seguretat.
Tant si pugem per una banda com per l’altra, la part final
s’acostuma a fer amb grampons i piolet. Els itineraris fent
ziga-zagues pel mig de la pala sud-est o també la nord-est,
orientada al pòrt de
Ratèra, els desaconsello de pujada per
l’exposició a les allaus que tindrem durant molta
estona (de baixada, en cas que la neu sigui estable, el temps que hi
passarem serà molt menor). El cim
té dues puntes, la més meridional és
la més alta, però convé pujar-les
totes dues per poder contemplar, si l’atmosfera ens ho
permet, l’extraordinari paisatge de cims i també
d’estanys camuflats per la neu. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
9 Ruta des del
refugi mirada des del cim |
10 Del pòrt de Ratèra al
cim |
11 La sortida del lac
Obago cap al pòrt de
Ratèra de Colomèrs |
12 Les dues
arestes per assolir el cim de manera més segura |
|
|
|||
|
DESCENS |
|||
|
Si la neu
és en bones condicions (atenció!
orientació SE), el descens de la pala sud-est esquiant
és dels que es recorden, tant per l’amplada de la
pala com pel desnivell acumulat fins a l’estany del port de
Ratera. També esquiant, si la neu és en bones
condicions, podem baixar per la pala nord-est, força dreta a
l’inici. Si no esquiem fem el descens pel mateix lloc per on
hem pujat. Tan sols em queda
esmentar que quan arribem al lac Long
tenim l’opció de tornar al refugi per l’estanh Plan, o fer la tornada directes
sense passar-hi remuntant el coret deth
Clòto donant al barratge
deth lac Major de Colomèrs, o baixant la
barrancada entre el lac Long, lac Clòto de Baish i
l’estanh dera Lossa,
incòmoda i dreta en algun punt segons la neu, on retrobem el
pla que haurem de creuar cap al nord-oest fins a les nostres traces de
pujada, que ens deixaran a la pista. Del cim fins a la
pista forestal sense passar pel refugi 2’30h amb raquetes de
neu (esquiant menys), i tota la pista fins a la bòrda
de Montadí 1’45h. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
13 Arribant al cim |
14 Baixant del pòrt de Ratèra de
Colomèrs amb el tuc de Salana al fons |
15 Creuant el lac Obago de baixada |
16 Prop del coret deth Cloto amb el
lac Long a l’esquena |
|
|
|||
|
Diferents
noms que podem trobar per la ruta |
|||
|
Tuc de
Ratèra en aranès, Pic de Ratera en
català. |
|||
|
|
|||
|
Data de la ressenya: Abril 2010 |
Data de la ruta: Abril 2010 |
||
|
|
|||
|
|
|||
