Sortides amb nens

Caminades

Excursionisme

Buscador per zones

 

Grimpades i crestes

Hivernals

Alpinisme i corredors

Expedicions

 

Salvaguarda o Tuca de Cabellut (2738m) hivernal des de l'Hospital de Benasc

 

Malgrat l’aclaparador èxit estiuenc, el tuc de Salvaguarda a l’hivern no té massa visites. Hi contribueix el fet de no ser un cim massa esquiable a la part alta, i que la orientació sud de la ruta, juntament amb la forta inclinació del terreny herbós, fa difícil d’encertar-hi les condicions apropiades. És freqüent d’obrir-hi traça, i a la part final, convé que evitem de totes totes la insensatesa de seguir la ruta d’estiu, la fesomia de la muntanya ha canviat i ens hi hem d’adaptar. Tot plegat fa que es torni un cim bastant solitari, que tingui un punt de dificultat per accedir a la cresta fronterera, i una aresta final prou alpina. Ah, i les vistes! Ai les vistes des d’aquest cim...

 

Zona: Pirineu Franja de Ponent

Tipus d’activitat: Hivernals

També pertany a: Perineu Aragonés/Pirineu Aragonès   Pirineu

 

 

 

1 Mapa de l’Editorial Alpina

2 Croquis de la ruta

3 Part final

4 Primeres llums al cim vist frontalment

 

RESUM

Dificultat: Alta

Material recomanat: Piolet i grampons. Si portem algú inexpert podem portar un cordino i alguna àncora o estaca de neu. Per a l’aproximació, des que deixem la pista de la Besurta fins al port de Benasc, segons les condicions del moment, poden anar bé unes raquetes de neu o uns esquís de muntanya.

Època aconsellable: Segons la temporada des del mes de Gener fins a l’Abril.

Desnivell: 1025m

Orientació: Sud

Horari: Unes 4h

Mapa: Editorial Alpina, Maladeta - Aneto 1:25.000 o Editorial Alpina, Valle de Benasque 1:30.000

Risc d’allaus: És important triar bé les condicions per a aquesta ascensió. Primer de tot perquè les pales de neu per accedir a l’aresta reposen sobre herba (si féssim el flanqueig de l’estiu reposen sobre roca nua que fa de tobogan), cosa que fa que la neu no tingui massa suports i no aguanti massa càrrega en cas de no estar ben assentada. I després perquè tota la part final és encarada al sud, i la neu s’hi estova ràpidament si fa bo (allaus de fusió, caiguda de cornises). La millor situació per intentar aquesta ascensió és en un període anticiclònic hivernal, amb temperatures relativament fredes, i que després d’uns quants dies anteriors estables, la neu s’hagi pogut estabilitzar suficientment. A la primavera cal fer una acurada tria de l’horari per poder baixar amb tranquil·litat quan la neu encara no estigui prou transformada per la calor del migdia. Mai s’ha de fer aquesta ruta després de nevades moderades o el primer dia que la temperatura augmenti bastant respecte els dies anteriors.

Altres possibilitats: Durant l’ascens tenim a tocar el port de la Picada i el Turonet del Port de la Picada, pot ser un bon pla B si no hi ha bones condicions al Salvaguarda, o un bon complement si encara ens queden ganes de fer exercici.

 

 

 

 

 

5 Salvaguarda des de l’est

6 Salvaguarda i pic de la Mina des del sud-oest

 

ACCÉS AL PUNT D’INICI

Hem d’arribar a Benasc i seguir la carretera que en surt remuntant tota la vall. Un parell de quilòmetres abans que s’acabi la carretera, prenem a mà dreta el trencall asfaltat que baixa cap a l’Hospital de Benasc. Aviat trobem un aparcament habilitat a mà esquerra abans de la barrera que impedeix arribar a l’Hospital els caps de setmana (amb una mica de sort entre setmana podeu continuar i aparcar-hi estalviant-vos 5 minuts). A l’hivern la pista asfaltada que puja cap a la Besurta serveix de pista d’esquí de fons, i a la primavera, tot i que en bona part estigui neta, no acostuma a estar oberta al trànsit fins a finals de maig.

 

ASCENSIÓ A LA TUCA DE SALVAGUARDA

Sortim de l’aparcament per la pista asfaltada que a l’estiu porta a la Besurta. Deixem a l’esquerra el trencall que baixa a l’Hospital de Benasc i veiem que la continuació s’utilitza per a la pràctica d’esquí de fons. Caminem per la vora sense trepitjar la traça dels esquiadors, i anem fent un suau ascens que ens porta al Plan d’Estanys. Continuem cap a la Besurta, i quan comencem l’últim revolt pronunciat en ascens, veiem a l’esquerra el trencall d’estiu que ens indica la pujada al port de Benasc. Deixem la pista i comencem a pujar cap al nord, anem cap a la dreta pel peu d’una barrera rocosa, i fem ziga-zagues cap al pendent semblants a les del camí d’estiu. A l’última part ens decantem altre cop cap a la dreta per evitar una part més escarpada, i assolim sense dificultats el gran altiplà que hi ha al peu del port de Benasc, de la Picada, i del pic de la Mina. Canviem la direcció cap a ponent pel límit inferior de l’altiplà, i quan ja el tenim a tocar, tracem cap al nord-oest fins al port de Benasc, pas fronterer històric.

 

 

 

 

 

9 Opcions de la part final

10 Poc després de deixar la pista de la Besurta

11 Camí del port de Benasc i el cim

12 Del port cap a la cúpula final

 

Fem un flanqueig horitzontal a tocar de cresta i acabem de pujar la pala que ens deixa a sota de la cúpula final. Aquí hem de decidir quina opció ens ve més de cara o, segurament, quina és la que veiem en millors condicions segons l’estat i la quantitat de neu que hi hagi. L’opció més segura seria fer tota la cresta fins al cim, però hi ha un ressalt rocós que no ho permet sense escalar. Triem l’opció que triem, si la neu escasseja o ha fet força calor, compte amb les petites rimaies que es formen arran de roca, ens poden donar més d’un ensurt: 

-          Opció 1 Amb neu abundant crec que és la millor opció. Flanquegem generosament per sota el ressalt de la cresta i així que veiem una curta i estreta canal que s’ofereix com a punt feble cap a la dreta, ens hi fiquem i guanyem el pendent posterior fins a l’aresta (40/45°). Podem protegir-nos anant per la part dreta, a tocar del contrafort de roca.

-          Opció 2 Nosaltres anàvem amb la idea de fer la opció anterior, però quan vam ser a sota vam veure un passadís herbat un xic més amunt, que ens permetia d’arribar al mateix punt sense haver de flanquejar pels pendents on la neu que hi havia tocant a la roca estava literalment buidada per sota per la calor dels dies anteriors (en situacions de més innivació segurament deu ser més homogènia). Aquest passadís només l’aconsello si és net de neu, i cal fer-lo amb grampons per evitar relliscades (hiverns amb poca precipitació o a la primavera). No té cap dificultat tècnica, és una lleugera grimpada amb una mica d’exposició. Quan enllacem amb l’opció 1 podem protegir-nos anant per la part dreta, a tocar del contrafort de roca.

-          Opció 3 Només en el cas que puguem comprovar que a l’aresta no hi ha cornises que puguin caure. Es segueix flanquejant un tros més i ens encarem al pendent per una depressió ampla fins a l’aresta (40°).

 Triem l’opció que triem acabem l’ascensió per una aresta força alpina i amb unes vistes d’escàndol. Si hi ha cornises cal mantenir una bona distància de seguretat amb el seu possible punt de ruptura.

 

 

 

 

 

13 Massís de la Maladeta

14 El passadís de l’opció 2 net de neu

15 A la carena

16 En forma d’aresta

 

DESCENS

Pel mateix lloc.

 

 

 

 

 

17 Tram final

18 Baixant

19 Desfent l’accés a l’aresta per la vora del contrafort

20 De tornada

 

Diferents noms que podem trobar per la ruta

Si sumem una zona de contacte de llengües (català, espanyol, aragonès, francès i occità), i un topònim traduïble, donen com a resultat un munt de noms possibles, tuc o pic de Salvaguarda, Salvaguardia, Salbaguardia, pic de Sauvegarde, tuc de Salvagarda o Sauvaguarda i també tuca de Cabellud. El port de Benasc també el podem trobar com a Port de Venasque, Portillón de Benasque o Puerto de Benás.

 

Data de la ressenya: Gener 2013

Data de la ruta: Gener 2013

 

 ©muntanyaviva.cat  

 

Versió imprimible

@